02 de maig 2007

Millorar la cobertura de les antenes Wifi

Formes d'optimitzar la recepció del senyal d'Internet emesa per l'antena d'un 'encaminador' ' Wifi

Les xarxes Wifi són una realitat quotidiana, i tots els sistemes operatius moderns estan preparats per facilitar la connexió de manera immediata i sense interrupcions. En casos més recalcitrants (sistemes operatius antics, targetes de xarxa estranyes), els proveïdors d'Internet faciliten a l'usuari un CD amb instruccions, ' drivers' i l'assistent d'instal·lació. L'alta és bastant senzilla; si sorgeixen problemes, haurien de poder resoldre's amb paciència i una trucada de telèfon. Però una vegada connectat l'usuari pot trobar-se amb què les parets, els sostres o la distància de l''encaminador' ' emissor debiliten el senyal a l'ordinador, amb el que es perd una bona part de l'eficiència en el servei contractat. Com millorar llavors el senyal sense comprar una antena nova?

Marta Peirano
Abril de 2007

Assentar-se i evitar interferències

El senyal 'wireless' d'un 'encaminador' normal és de 360 graus. S'expandeix en totes direccions i va reduint-se a mesura que augmenta la distància o troba un obstacle. El primer que cal fer, sigui q ui sigui la distribució de la casa, és trobar el seu centre de gravetat i col·locar allà el punt d'accés Wifi. Això és, en realitat, molt fàcil: és el lloc on es posaria la ràdio si es volgués escoltar des de tots els punts de la casa.

El segon és evitar tot allò que interfereixi el senyal abans que arribi al receptor. L''encaminador' Wifi té enemics de tres tipus: aquells que reté el senyal, aquells que la modifiquen i aquells que la vampiritzen. Els primers són els obstacles naturals de la casa: parets, terra, mobles densos, etc. En la major part dels casos resulta impossible evitar les parets, però els usuaris sí han d'assegurar-se que posen l''encaminador' contra una paret que no dóna al carrer (per no perdre la meitat del senyal) i evitar les parets de càrrega.

Els modificadors són principalment els objectes metàl·lics. Qui no ha posat alguna vegada un tros de paper d'alumini al microones? Les superfícies i objectes metàl·lics reflecteixen el senyal i l'omplen de soroll molt ràpidament.

Els vampiritzadors són tots aquells aparells que competeixen pel senyal. Això inclou tots els aparells sense fil que usin la freqüència de 2.4 GHz, com alguns telèfons DEC. Si no es vol que s'anul·lin uns als altres i caigui la connexió cada vegada que s'agafa el telèfon, és important buscar dispositius sense fil que usin una freqüència de 5.8 MHz o 900 MHz, encara que siguin més cars.

El millor lloc per a un 'encaminador wireless' és un lloc obert (no en un escriptori d'acordió ni dins del moble de la televisió), lluny del terra (quan més amunt estigui, menys mobles ha de travessar el senyal) i, com ja s'ha dit, lluny de finestres i murs de càrrega. Si es posa dins d'un moble metàl·lic, s'anul·larà el senyal gairebé per complet; si es posa a sobre, es reduirà sensiblement el seu poder.

L'antena: quan és suficient?

La majoria d'usuaris utilitza l'antena 'wireless' que envia l'ISP (proveïdor d'accés a Internet) junt amb el paquet de connexió. Aquestes antenes són prou bones per cobrir les necessitats normals però, quan el senyal és feble o l'usuari es veu obligat, per la infraestructura particular de la seva oficina o domicili, a col·locar-la en un lloc poc avantatjós, potser és moment d'invertir en una antena més sofisticada.

L'antena és només un canal, i no augmentarà el senyal de l''encaminador'. Tanmateix, hi ha antenes que permeten dirigir el 'raig' manualment en lloc de fer-ho en tots els sentits. Si ens veiem obligats a col·locar l'antena en una punta de la casa, o contra una paret exterior, una antena multi direccional farà que la meitat del senyal es perdi al carrer, mentre que una orientable permetrà enviar el senyal allà on més es necessita, estalviant recursos i aprofitant millor la connexió.

Repetidors

Una altra possibilitat en casos difícils, o senyals molt febles, és comprar un repetidor, també conegut com 'amplificador' o 'expansor', que augmenti el radi de cobertura. Es poden trobar en qualsevol lloc on embenen 'encaminadors' i no fa falta tirar cables ni fer forats. Es col·loca a meitat de camí entre l''encaminador' i el lloc on es vol estendre el senyal i ja es té el problema resolt.

Encara que no és essencial, és convenient comprar dispositius de la mateixa marca: és demostrat que estalvia problemes de comunicació entre els dispositius i dispara el rendiment fins dues vegades.


És l'antena o sóc jo?

Moltes vegades el problema està en l'usuari, o més concretament al seu ordinador. Potser té una connexió ràpida, un 'encaminador' magnífic i un senyal de proporcions bíbliques, però no s'adona, perquè la seva targeta de Red no està en condicions d'aprofitar-la. Abans de començar a comprar coses o discutir amb el proveïdor, és millor fer un cop d'ull a les especificacions. Un 'encaminador' que treballa en el nou estàndard (802.11 g) ofereix quatre vegades més potència que un que funciona en el vell (802.11 b).

Si l''encaminador' de l'usuari són 802.11 b, és hora de canviar d''encaminador'. Si funciona amb el nou estàndard però la targeta del seu ordinador no, no queda cap altra opció que canviar de targeta de xarxa perquè pugui aprofitar l'avantatge. La majoria dels portàtils amb targeta de xarxa integrada són duals (b+g), però quan es tracta d'un ordinador de sobretaula és millor mirar i assegurar-se.

Si la targeta i l'antena no tenen la mateixa especificació (802.11 g), es pot canviar en una botiga d'informàtica o comprar un adaptador de Red USB amb una antena externa. Els segons són més cars (entorn dels 24 euros), però també més pràctics, ja que augmenten la capacitat d'absorbir el senyal Wifi i a més un només adaptador és fàcilment aplicable a quants ordinadors es vulgui.

Recursos del sistema


És important assegurar-se que tots els 'drivers' estan actualitzats. Els 'drivers' són petits programes que fan de traductor simultani entre el sistema operatiu de l'ordinador i altres dispositius, en aquest cas, l''encaminador'.

L'habitual és que l''equip de connexió' porti tot el necessari per a una connexió òptima, però no està de més comprovar que es tenen les últimes versions de tot. Per fer-ho, n'hi ha prou amb visitar la web del fabricant de l''encaminador' i fer un cop d'ull a la pàgina de descàrregues. Les últimes versions dissenyades per al sistema operatiu d'ordinador de l'usuari seran allà. Si tot està ajustat i encara així es tenen problemes, és millor comprovar-ho tot de nou i assegurar-se que no s'estan malgastant recursos del sistema amb altres coses.

Cura amb els dispositius 'bluetooth'

De la mateixa manera que altres dispositius 'wireless' que funcionin en el mateix espectre es mengen part del senyal, es poden tenir aplicacions funcionant que interfereixin en el tràfic. Per exemple, dispositius sense fil 'bluetooth'.

Ha que inhabilitar el Bluetooth al telèfon, és convenient tenir-los apagats quan no s'estan usant de manera activa per evitar virus, i tots els dispositius que l'usin (el portàtil, el comandament de la consola, etc.) o, almenys, moure'ls a una habitació on no importi que el senyal sigui feble i no sigui una habitació de pas per al senyal.
Ja dins del sistema, cal apagar totes les aplicacions de xarxa que no siguin necessàries, com servidors de Red o impressores compartides.


Sintonitzar el canal apropiat


Igual com les emissores de ràdio, les antenes Wifi tenen diversos canals per emetre el senyal i cal provar-les totes fins a trobar la que emet millor, on el senyal és més 'net' i lliure d'interferències. Una vegada localitzada, dirigir la targeta de xarxa cap al mateix canal (o comprovar que ho fa automàticament). Si hi ha diverses xarxes a l'edifici (si la targeta de l'usuari detecta xarxes properes d'altres usuaris) és convenient parlar amb els veïns i saber quins canals utilitzen ells i evitar-los.

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis