Experts en criptografia asseguren que els codis secrets emprats en les operacions online són segurs
28/05/2007 | Actualitzada a les 12:27h
Barcelona. (EFE).- El expert nord-americà en criptografia, la ciència de xifrar i desxifrar informació, Whitfield Diffie, assegura que els codis secrets informàtics que s'empren en operacions per Internet, com en les transferències bancàries, són molt segurs.
El també director de seguretat de Sun Microsystems ha apuntat que "la majoria dels errors de seguretat que es produeixen en operacions en Internet no són criptogràfics, sinó que es produeixen pel mode d'ocupació|ús o per altres aspectes del mecanisme de seguretat".
"La criptografia és una comunitat molt pròspera, amb molta gent jove que s'està interessant per ella, i en la qual hi ha molts problemes encara per resoldre en el camp de les aplicacions de seguretat", ha afegit l'inventor el 1976, al costat de Martin Hellman, del mètode mes important per establir claus secretes per comunicar-se en un mitjà insegur.
Malgrat que l'art de xifrar i desxifrar informació oculta és una disciplina popularment poc estesa, tots usem criptogrames sense saber-ho en operacions tan quotidianes com enviar un correu electrònic o treure diners en un caixer. Així ho ha recalcat el científic suís Ueli Maurer, qui ha assenyalat que "tots usem criptogrames en la nostra vida, de fet és una ciència molt estesa, essencial per realitzar qualsevol aplicació per Internet, com una transacció bancària o una compra."
"La criptografia és una de les ciències més fascinadores, la crido la ciència de la paradoxa, perquè podem fer coses que no crèiem possibles," ha remarcat Maurer. De fet, les aplicacions de les investigacions sobre la matèria que s'estan duent a terme avui en dia no seran visibles fins dins d'uns set o deu anys.
En aquest sentit, més de quatre-cents experts en criptografia de tot el món s'han reunit recentment a Barcelona, en el marc del congrés Eurocrypt 2007, per apuntar les tendències de futur en aquest àmbit.
Entre la vintena de projectes que s'han presentat, es troba la ponència del grup de matemàtica aplicada de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), l'única representant espanyola en aquesta XXVI edició del congrés Eurocrypt.
L'article de l'UPC "Ideal Multipartite Secret Sharing Schemes" presenta esquemes teòrics de compartició de secrets que poden tenir aplicacions practiques, segons ha explicat Efe Oriol Farràs, un dels creadors d'aquest informe junt amb Jaume Martí-Farré i Carles Padró.
El criptógrafo català ha manifestat que bàsicament l'article tracta sobre "com diferents persones, que en certa manera tenen dret sobre un missatge, poden desxifrar-lo únicament si comparteixen la informació entre si".
Les futures aplicacions d'aquests esquemes de compartició de secrets són "des d'un compte corrent compartit o la clau d'una caixa forta, fins a la firma múltiple d'un document o el control d'armament nuclear," ha especificat Farràs, que ha estudiat simultàniament les carreres|curses de matemàtiques i telecomunicacions.
Encara que actualment tota la criptografia que es du a terme és digital, els grecs i romans van ser els pioners en utilitzar missatges codificats, principalment amb finalitats militars. Amb la I i la II Guerra Mundial, aquesta ciència va presentar grans avenços, tant en les codificacions de missatges com en les tècniques d'interceptar i trencar les comunicacions dels seus adversaris.
Font: La Vanguardia
El també director de seguretat de Sun Microsystems ha apuntat que "la majoria dels errors de seguretat que es produeixen en operacions en Internet no són criptogràfics, sinó que es produeixen pel mode d'ocupació|ús o per altres aspectes del mecanisme de seguretat".
"La criptografia és una comunitat molt pròspera, amb molta gent jove que s'està interessant per ella, i en la qual hi ha molts problemes encara per resoldre en el camp de les aplicacions de seguretat", ha afegit l'inventor el 1976, al costat de Martin Hellman, del mètode mes important per establir claus secretes per comunicar-se en un mitjà insegur.
Malgrat que l'art de xifrar i desxifrar informació oculta és una disciplina popularment poc estesa, tots usem criptogrames sense saber-ho en operacions tan quotidianes com enviar un correu electrònic o treure diners en un caixer. Així ho ha recalcat el científic suís Ueli Maurer, qui ha assenyalat que "tots usem criptogrames en la nostra vida, de fet és una ciència molt estesa, essencial per realitzar qualsevol aplicació per Internet, com una transacció bancària o una compra."
"La criptografia és una de les ciències més fascinadores, la crido la ciència de la paradoxa, perquè podem fer coses que no crèiem possibles," ha remarcat Maurer. De fet, les aplicacions de les investigacions sobre la matèria que s'estan duent a terme avui en dia no seran visibles fins dins d'uns set o deu anys.
En aquest sentit, més de quatre-cents experts en criptografia de tot el món s'han reunit recentment a Barcelona, en el marc del congrés Eurocrypt 2007, per apuntar les tendències de futur en aquest àmbit.
Entre la vintena de projectes que s'han presentat, es troba la ponència del grup de matemàtica aplicada de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), l'única representant espanyola en aquesta XXVI edició del congrés Eurocrypt.
L'article de l'UPC "Ideal Multipartite Secret Sharing Schemes" presenta esquemes teòrics de compartició de secrets que poden tenir aplicacions practiques, segons ha explicat Efe Oriol Farràs, un dels creadors d'aquest informe junt amb Jaume Martí-Farré i Carles Padró.
El criptógrafo català ha manifestat que bàsicament l'article tracta sobre "com diferents persones, que en certa manera tenen dret sobre un missatge, poden desxifrar-lo únicament si comparteixen la informació entre si".
Les futures aplicacions d'aquests esquemes de compartició de secrets són "des d'un compte corrent compartit o la clau d'una caixa forta, fins a la firma múltiple d'un document o el control d'armament nuclear," ha especificat Farràs, que ha estudiat simultàniament les carreres|curses de matemàtiques i telecomunicacions.
Encara que actualment tota la criptografia que es du a terme és digital, els grecs i romans van ser els pioners en utilitzar missatges codificats, principalment amb finalitats militars. Amb la I i la II Guerra Mundial, aquesta ciència va presentar grans avenços, tant en les codificacions de missatges com en les tècniques d'interceptar i trencar les comunicacions dels seus adversaris.
Font: La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada