Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi

Sent una gran defensora de la llengua estàndard escrita, i tot i que pugui pensar que aquesta manera d'escriure SMS podria fer molt de mal a l'ortografia de molts adolescents que la practiquen, si solament és aquesta, si son totes dues no li veig el problema. Aquesta forma d'escriure els SMS tan abreviada i amb tantes K és una alternativa o que a la llarga es fusionarà amb l'actual, ja que és una llegua viva ... i no morta... o evolució... ummmm!!??....

Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.

Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.

Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.

Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".

Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.

I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".


Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.


Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...

Mar
*****************************************************************************
Per una mare:

..."Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi"...

"Per tractar aquest tema d’una manera entenedora res millor que començar amb un exemple, amb un episodi que podria tenir lloc en una família qualsevol.


Situem-nos en un poble del interior amb un pare, una mare i una filla, que tenen - és clar- un mòbil. La filla el va demanar per Reis i des de llavors hi està enganxada; tot el dia intercanvia missatges amb els amics i les amigues.


Al pare li feia il•lusió, i se’l va comprar passat festes quan va veure una bona oferta; dues mil pessetes li poden durar un mes, o fins i tot dos. La mare era força reticent i ha estat la última en utilitzar la nova eina. Va claudicar mesos després quan la filla va marxar a estudiar a Tarragona, on resideix de dilluns a divendres en un pis d’estudiants; el cas és que la nena la truca normalment des d’una cabina a cobrament revertit, ja que no té mai –és un dir- prou saldo.


Una vegada situats, podem passar directament al cas que ens ocupa.


Un divendres qualsevol, cap al tard, la mare comença a pensar què farà per sopar, el pare és a comprar al supermercat i la filla es troba a l’estació d’autobusos de Tarragona, amb el mòbil en una mà i la maleta a l’altra.


La noia no té temps de buscar una cabina –el seu autobús és a punt de marxar- i comença a teclejar a tota velocitat.


Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... sona el mòbil de la mare amb un seguit de pips que recorden, llunyanament, l’himne a l’alegria de Beethoven.


-MARE: Ostres! Missatge de la Maria! A veure com li haurà anat a la nena el seu primer examen universitari. Ara no tinc les ulleres a mà, però així un xic de lluny ja ho veig... Hl fmily, xamen ftal profe s psa mlt, odio ist Cat! Mary (Traducció: Hola família, l’examen fatal, la profe es passa molt, odio la història de Catalunya! Maria). A veure: hola de part de l’Emília -deu ser una amiga seva-, l’examen fet i tal -li deu haver anat bé- la profe es pesa molt -deu ser anorèxica la pobra- odia la histèria dels catalans. A aquest jovent no hi ha qui els entengui; a veure, aquesta profe malalta i anticatalanista deu fer la guitza als estudiants nerviosos!. Pobra filla meva, ja li diré que m’ho expliqui quan torni. Vaig a contestar-li. Com anava això? Ara em surt la llista de telèfons! No, sortir, vull dir menú, no, no, missatges, això. Ara deu minuts pitjant tecles; la Maria es pensarà que tinc el mòbil bloquejat i no l’he sentit. De fet, quan està bloquejat també sona, no? Ai, no ho sé pas... I no m’acostumo a escriure sense accents, mare de Déu! Per fi! Enviar!


-FILLA: Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi piiiiiipip.. (Els pips recorden, llunyanament, la cançó aquella d’estiu que comença Quiero bailar toda la noche... ) Anims, xata, no passa res. Quan vens a casa? Mama. La mare sempre tant optimista!


-MARE: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-..N tnk kls BCN cncert- :* (Traducció: No tinc classe aniré a Barcelona a un concert. Un petó) Quantes K! Sembla que va a Barcelona, això sí que ho sé llegir. Potser fan festa i van d’excursió. Si, si, és un encert, li anirà bé per refer-se de tants maldecaps. Au, tornem-hi... Sembla mentida que la Maria vagi tant de pressa enviant missatges. Clar, com que es menja la meitat de les lletres... Jo també ho hauria de fer. Val, qu vagi b, -veus com en sé, no és tan difícil. Un pet. Mama moderna.


-FILLA: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... (Astorada, llegint el missatge). La mare em diu que agafi un pet al concert??? No s’ha tornat moderna, sinó boja!!!


-MARE: Ara que hi sóc, enviaré un missatge a en Narcís per explicar-li tot això. Filla xamen b, festa BCN. Un pet. Conxa. Enviar!


-PARE: Piiip pip pip, pi-pi-pi-, piiip pip pip, pi-pi-pi, piip pip pip piiiiiipip... (Els pips recorden, llunyanament, l’himne del Barça) A veure, les ulleres...: la filla ha fet l’examen i ve -apa, quina falta d’ortografia, ve amb b-, hi ha festa a Barcelona. Quina festa hi ha a Barcelona? Potser és l’aniversari de la fillola. Ondia, qui ha fet un pet? La Conxa deu haver sentit alguna cosa a les notícies. Bé, ja m’ho explicarà al vespre, jo vaig de dret a esperar la Maria a l’estació. Entesos. Enviar! S’ha de reconèixer: va molt bé això de fer servir el mòbil una vegada t’hi acostumes!


Al cap d’una bona estona:


-MARE: En Narcís ja hauria de ser aquí. Avui soparem tard! Si hi hagués algun problema ja m’hauria trucat, no? I si no té bateria? I si no té cobertura?... Esperaré cinc minuts més i el trucaré jo. Mentre, vaig al lavabo...

Riiiiiiing, riiiiiiiing, riiiiiiiing ... La mare surt corrents amb els pantalons a mig descordar quan sent el telèfon que sona. Si no hi arriba abans del cinquè ring, s’engega el contestador automàtic, i en Narcís no deixa mai missatges! Diu que no li agrada parlar amb una màquina...


-(Se sent una veu gravada) Tiene usted una llamada desde ... Barcelona.... de (se sent la veu de la filla) ... MARIA... a cobro revertido. Si acepta, pulse la tecla número...


-MARE: (Rondinant) No tinc tecles jo, el meu telèfon és antic, i cada vegada he d’escoltar la mateixa cançoneta ...


-(La veu continua, impassible) ... o diga en voz alta i clara a-cep-to. Si no, cuelgue...


-MARE: (Cridant) A-cep-to! A-cep-to!. Sempre em sembla que no m’han de sentir i me la deixaran penjada...


-FILLA: (Encara més preocupada) Mama, què em dius d’estar penjada?


-MARE: Hola nena! Res, parlava sola... Que passa alguna cosa?


-FILLA: A mi no, i a tu?


-MARE: A mi? No, per què?


-FILLA: Doncs, veuràs... Què t’anava a dir?....No hauries d’anar al metge? Vols que torni a casa?


-MARE: Què dius ara! No em toca cap revisió. Ja pots anar a Barcelona tranquil•la!


-FILLA: Però si ja hi sóc, a Barcelona!


-MARE: (Amb pressa per tornar anar al lavabo) Doncs passa-ho molt bé, xata, que et convé. Fins demà. Un petó.


-FILLA: Està bé, mama, ja en parlarem demà. Et deixo, que ara em truquen al mòbil. Adéu!

La noia penja, encara més convençuda que la seva mare té algun problema, i fent equilibris amb l’auricular, la maleta, un gelat i el mòbil. La mare també penja i mentre va cap al lavabo pensa que ben bé no sap per què l’ha trucada la Maria ni de què han de parlar demà. Tant bon punt obre la porta, el telèfon torna sonar: Riiiiing, riiiiiiing...


-PARE: Conxa, on és la nena? Sóc a l’estació de fa estona i ja hauria d’haver arribat!


-MARE: Valga’m Deu, però què passa avui?


-PARE: A mi no em passa res, però són més de dos quarts de deu i el seu mòbil comunica i...


-MARE: Apa, vine a sopar que la Maria és a Barcelona.


-PARE: I que hi fa, allà?


-MARE: Ja t’ho he explicat en el meu missatge!


-PARE: Però no m’has dit que venia a casa?


-MARE: Mira, és igual, ja en parlarem quan arribis, que després ens arruïnem amb tant de telèfon! Per avui ja en hi ha prou!


-PARE: Però si és la primera trucada que faig! I sóc en una cabina per que m’he quedat sense saldo!


-MARE: Ara sí que entenc com és que tenen tants de beneficis aquests dels telèfons!


-PARE: Com dius?


-MARE: Res, ja t’ho explicaré. Fins ara. Un petó.

I penja. De fet, no sap ben bé que li explicarà, però ha d’anar al lavabo urgentment i les patates ja fa estona que s’han de treure del foc.


-PARE: (Tuuut. Tuuut. Tuut. S’ha tallat la comunicació!) Fins ara. Un petó- Diu a l’auricular.
Surt de la cabina rondinant sobre la dificultat d’entendre les dones en general i la seva en particular, dificultat que s’agreuja uns dies determinats del mes.


Arribats a aquest punt, podem realitzar un breu anàlisi dels punts més significatius de l’exemple i passar directament a les conclusions. Com hem pogut veure... M’haureu de disculpar un moment, però em truquen al mòbil...Ostres! Missatge de la meva filla... "


LA MARE

FM VILAFRANCA 07

Per ;) Lapil

Falten 5 dies per la FESTA MAJOR 2007 de Vilafranca del Penedès (programa), comença el dimecres 29, però hi ha actes previs que van començar el dimecres 22 d'agost.

Aquests són els concerts segons la fura que podreu disfrutar per aquestes festes:

La banda, d'Irún

L’Agrupación Cultural Banda de Música Ciudad de Irún actuarà per la festa major. Es tracta d’una formació amb setanta músics, alguns dels quals professionals, amb un repertori extens i variat. Ja havia actuat a Vilafranca els anys 1993 i 1995. La banda va néixer a mitjans segle XIX, si bé ha canviat de nom en diverses ocasions. La presentació oficial serà en un escenari que es muntarà a la rambla de Nostra Senyora, davant del Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès (entitat que patrocina la banda), a les 11 del matí del 29 d’agost.

Els timbals de Percussiocat

Els grups de Percussiocat seran a Vilafranca l’últim dia de la festa major, 2 de setembre, en una cercavila pels carrers del centre de la vila. Els 150 timbals del grup es dividiran en dues cercaviles simultànies, que sortiran de davant de la biblioteca Torras i Bages i confluiran al cap d’una estona a la plaça de la Vila. Presentació del CD de Percussiocat i actuació de Bloc Quilombo,Brincadeira, Maracatú, Sambe do Timbalé, Percudium, Umbigada, Vallsamba. Amb la participació de Kimbala i Color de Ritme.

Concert d'Antònia Font

El grup mallorquí Antònia Font farà el 31 d’agost un dels concerts centrals de la festa major. Interpreta un tipus de música alegre, divertida, un pop actual que ha fidelitzat un públic incondicional. Al seu primer treball discogràfic, titulat Antònia Font (1999), se n’hi han sumat quatre més, essent l’últim Batiscafo katiuscas (2006).

Macaco, a Vilafranca

Un dels concerts que pot arrossegar més públic és el que protagonitzarà el grup barceloní Macaco, nascut l’any 1997 i que ja porta al darrere quatre CD, des del seu primer El mono en el ojo del tigre (1999), fins al darrer Ingravitto (2006), amb cançons en cinc idiomes. El grup fa una mescla de sons moderns i tradicionals de diferents contrades, amb ritme i força protagonisme de les guitarres acústiques.

Discípulos de Otilia en concert

Aquest grup barceloní portarà a Vilafranca, després del pregó de festa major, la seva música ska apta per a tots els públics, amb ritmes vius i contagiosos. Un grup que compleix quinze anys, que va sorgir de la Barcelona olímpica i que ha anat evolucionant al llarg dels anys. En aquest període ha publicat quatre CD, des del primer Otílicos perdidos (1997), fins al darrer Wateke (2004), i ha pres part en més de mil concerts.

La Salseta en fa 30

La Salseta del Poble Sec actuarà per la festa major. La Salseta portarà el 29 d’agost a la rambla de Sant Francesc el bo i millor del seu repartori ara que fan 30 anys. Josep Vercher i Salvador Escribà van fundar l’orquestra amb motiu d’una festa electoral al barri del Poble Sec, l’any 1977.

Apache, a l'estació

El show d'Apache és garantia total d'èxit en qualsevol programació i es pot considerar el millor espectacle de pop rock en directe del qual es pot gaudir actualment als escenaris. Apache actuarà a la plaça de l’Estació el dia 30 d’agost.

Smoking Stones, a Vilafranca

Smoking Stones, un dels millors grups actuals que interpreten els temes dels Rolling Stones, actuaran en el concert del 30 d’agost a la plaça de l’Estació. Aquest grup català versiona les cançons de la banda de Mick Jager i les satàniques majestats.

El retorn de Los Inhumanos

El 30 d’agost, la rambla de Sant Francesc quedarà petita per acollir el retorn del grup de pop-rock més divertit i fresc del panorama musical, Los Inhumanos. Aquesta formació valenciana creada fa més de 25 anys farà un repàs als seus èxits com Que difícil es hacer el amor en un Simca 1000 i noves cançons.

La Vella Dixieland, a la plaça Sant Joan

La banda de jazz barcelonina La Vella Dixieland actuarà l’1 de setembre a la plaça de Sant Joan. La Vella Dixieland és un cas inèdit dins del panorama musical d'aquest país. Fundat l'any 1980, el grup va formar-se com una reunió d'amics per tocar la música que més els agradava: el jazz clàssic. Des d'aleshores ha tingut una progressió constant: es va professionalitzar l'any 1981, ha enregistrat vuit discos, ha realitzat més de 1.800 actuacions i ha participat en els millors festivals de jazz del món.

I des d'un altre punt vista, també paral·lelament es fa la Festa Major alternativa,

És alternativa a l'hora d'organitzar-la i de participar-hi, és alternativa pel contingut polític que se li dóna, és alternativa perquè els beneficis és destinen als col·lectius perquè puguin portar a terme la seves activitats polítiques, és alternativa perquè els grups no són grups comercials i expressen un missatge polític alternatiu i l'actitud de la gent evidentment que és diferent a la resta de concerts de la "oficial".

Festa Major de la Múnia

Per ;) Lapil


Aquest cap de setmana ha començat la Festa Major de la Múnia.

Agenda:
Divendres 10 d'agost del 2007
12:00 (Església) REPIC de campanes anunciant la Festa Major, en honor a santa Maria, patrona del poble. * 22:00 (Pl. Nova) PREGÓ de Festa Major a càrrec de Miquel Ripeu. Seguidament, a la rambla Lllibertat, sorollosa TRONADA d’inici de Festes.

Dissabte 11 d'agost del 2007
10:00 (Societat Cultural la Munienca) TORNEIG local de ping-pong. *17:00 (Camp de futbol municipal) PARTIT de futbol de juvenils. * 19:00 (Camp de futbol municipal) PARTIT de futbol de veterans. * 22:00 (Pati de les escoles El Castellot) V BOTIFARRADA popular. Cal comprar el tiquet prèviament.

Diumenge 12 d'agost del 2007
10:00 (Pati de les escoles El Castellot) INSCRIPCIONS i INICI del tir amb carrabina. * 13:00 (Església) Celebració de la Santa MISSA en sufragi dels difunts des de la darrera Festa Major. En acabar, es CANTARÀ la tradicional Salve de Lluís Millet amb el besamans de la Verge de l’Assumpta i la imposició de la colònia.

Dilluns 13 d'agost del 2007
10:00 (Pati de les escoles El Castellot) GIMCANA infantil. * 17:30 (Pl. Nova) ANIMACIÓ infantil a càrrec del grup “El Sarau, tota una festa major”.* 19:30 (Rambla Llibertat) CERCAVILA infantil amb l’actuació dels diables Els Petits Cremats, ball de bastons petits, ball de panderos, ball de picarols i capgrossos. * 23:00 (Centre Polivalent) Espectacular JOC de nit. Seguidament, MÚSICA en viu a càrrec de Dj Màrian.

Dimarts 14 d'agost del 2007
18:00 (Centre polivalent) II CONCURS de truites amb premis per a les truites més originals. * 01:00 (Pl. Nova) BALL de Festa Major i EMPALMADA amb l’orquestra La Banda del Drac.

Dimecres 15 d'agost del 2007
06:45 (Església) REPIC de campanes. * 07:00 (Carrers) MATINADES. * 13:00 (Parròquia de Santa Maria) Santa MISSA amb la participació de la comunitat parroquial en els cants i pregàries. * 18:30 (Camp de futbol municipal) PARTIT de futbol de Festa Major entre l’equip local i l’equip de Sant Jaume dels Domenys. * 20:30 (Carrers) CERCAVILA amb els diables els Cremats, els Petits Cremats, el drac, els gegants, capgrossos, ball de bastons petits i grans, ball de panderos i ball de picarols. En acabar, a la Rambla Llibertat, CASTELL de focs. * 23:30 (Pati de les escoles El Castellot) BALL de nit amb l’orquestra Casino.


Dijous 16 d'agost del 2007
14:00 (Pati de les escoles El Castellot) CONCERT VERMUT amb l’orquestra Selvatana. * 16:00 (Local de la Penya Barcelonista) CAMPIONAT de dòmino. * 17:00 (Pati de les escoles El Castellot) PARC infantil. * 19:30 (Pati de les escoles El Castellot) BALL de tarda amb l’orquestra Selvatana. * 23:30 (Pati de les escoles El Castellot) CONCERT de Festa Major i, tot seguit, BALL de nit amb l’orquestra Selvatana

Normalment a la festa major, família i amics s'ajunten per celebrar-ho tots junts amb un dinar o sopar... Els canelons, l'ànec rostit, el vermut, les postres, el tall de gelat amb galeta (que no falti).... ai!
Aquest any a casa hem de fer d'amfitrions... la nit de l'Empalmada coincideix amb el meu aniversari, per això i perquè us pugui ajudar a tots, us poso la recepta del plat de Festa Major que farem:

RECEPTA D‘ÀNEC MUT DEL PENEDÈS AL WHISKY
Ingredients per a 6 persones:
Un ànec mut del Penedès d'un 5 kg.
una ampolla de whisky
1 cabesa d'alls
2 cebes grans
6 tomàquets madurs
sal
pebre
sis cullerades oli d'oliva
deu - dotze talls de cansalada no gaire gruixuts (pot ser també bacó)

Primer embolicarem l’ànec amb els talls de cansalada, el lliguem, salpebrem, i afegim 4 cullerades d’oli d’oliva.
Seguidament pre-calentar el forn, posa‘l al punt 7 durant deu minuts (sobre uns 200 graus)
Mentrestant servir-se un o dos gots de whisky durant aquest temps.
Ficar l‘ànec mut del Penedès en una safata, la cabesa d'alls, les cebes pelades i els tomàquets pelats i sense les llavors.
Tot seguit servir-se seguidament dos gots de whisky i beure-se’ls.
Posar el terbostat a la marca 8 despréx de 20 binuts la arrustirem, no berdò, l’hem de rustir.
Seguidament ens meurem 3 gots de whisky.
Després de bitja mora, fornir el abron i controlar la coxió ¿del gall d‘indi?....
Agafar l‘ambolla de bisquit i posar-ne un bon raig a la baco (no!, a la boca).
Després de mitja hora, titubejar fins el born. Obrir el carall de la borta del born y boltar (no), volterar (no), revoltar (no), en fi, posar l’ asnec en l‘altre sentit.
Crebar-se la ma amb la punyetera borta del born al tancar-la, merda bodrida!
Intentar sentasr-se a la cadira i reversir-se 5 o 6 güisquis de got o al gontrari, ja no cé.
Cuitar (no), guitar (no), cuinar (no, ah, sí!), cuinar l‘asnec purant 4 hores.
Ta-xan! 5 bots més. Qué bem em sentennnn. . .
R'tirar del forn de l’ànec.
Tirar-she uan altra bon raig de güisqui per sobre.
Intentar treure el forn de la guarrada de bànec un altre cop, perqué no ho he aconseguit a la brimera...
Recullir l’ànec que s‘ha caigut al terrash. Secar-lo amb un tros de drap i ficar-lo sobre un blat, o un clat o una safata. En fi, a la porra!....
Trencar-se la crisma per el greix que hi ha a les rojoles, o rajoles de la buina i intentar aixecar-se del terra.
Tot seguit decidir que definitivamente se està de cullons al terra i acabanar la motella de rhisky.
Arrossegar-se fins el sofà i dorbir tota la nit.
Al matí següent, beure molta aigua per al inexplicable mal de cap, menjar-se l'ànec fred amb un bon pot de maionesa i netejar l'esgavell fet a la cuina durant la resta del matí.
El més important demanar a la botiga de precuinats una bona safata de canelons d'ànec per tal de que pugui sopar la colla.

I com diria en Pastillé:
-"des de l’Alt Penedès, que tinguin una bona cuina i una bona festa major 2007" XD

Ens veiem a l'empalmada! Tingueu cap a les festes! ;)

PUNT MÒBIL DE SALUT A LA MÚNIA / FESTA MAJOR
Del 15-08-2007 al 15-08-2007
Castellví de la Marca, PLAÇA NOVA

El Punt Mòbil de Salut és una iniciativa del Servei Comarcal de Joventut i la majoria de ajuntaments de la comarca, que consisteix en un estand informatiu que és desplaça a diferents espais d'oci i festius, com ara festes majors i concerts arreu de la comarca.

El PMS està atès per una agent de salut i es pot trobar informació sobre diversos temes com ara drogues, mètodes anticonceptius, etc. En el PMS s'ofereixen preservatius gratuïtament per tal de facilitar i promoure el seu ús. També hi ha la possibilitat de fer una prova d'alcolhèmia orientativa. Tot plegat amb objectiu de reduir conductes de risc a llarg termini i "in situ".

Matrimonis per plaer a l'islam

UNA CONTROVERTIDA PRÀCTICA RECOLLIDA A L'ALCORÀ

• L'Iran permet casaments temporals com una solució al desequilibri numèric entre homes i dones

Dolors Bramon*
En el xiisme hi ha la possibilitat de contraure un tipus de matrimoni que es diu de plaer o temporal. Es tracta d'una pràctica preislàmica que el fixa per un període de temps que pot oscil.lar entre una hora o 99 anys i que és vigent especialment a l'Iran, on rep el nom de sigueh i es planteja com una de les solucions de l'islam al desequilibri numèric existent entre homes i dones. Jurídicament s'equipara a un contracte de lloguer, per contraure'l no calen ni testimonis ni és obligatòria la seva inscripció en el registre civil, i la dona, encara que sigui verge, no necessita el permís del seu pare ni del seu tutor. En el moment en què s'acaba el termini fixat de mutu acord, la dona ha de rebre la retribució que prèviament hagin pactat els dos contraents.

ALGUNS teòlegs, sobretot des del Govern de Khomeini, en defensen l'ús assenyalant una diferència que qualifiquen de fonamental: mentre que la prostituta va amb molts homes a la vegada, la dona casada temporalment només va amb un de sol. Parlen també dels beneficis d'aquest tipus de matrimoni, que no té límit pel que fa al nombre d'esposes possibles i en el qual els cònjuges no hereten, llevat que s'hagi estipulat en el contracte. Assenyalen que un home es pot casar temporalment per tal de tenir fills (si la seva muller o les seves mullers són estèrils) o per tenir-ne més, i que els fills que neixin, que s'adjudiquen al pare, tinguin els mateixos drets que els nascuts d'un matrimoni convencional.
Altres avantatges que li atribueixen són que els contraents poden compartir una vivenda, si els convé, o que el vincle contret entre un amo i una criada fa que aquesta es converteixi en una persona més de la família i es facilita d'aquesta manera la seva relació amb els altres homes de la casa. Fins i tot es diu que pot servir de prova per mantenir relacions sexuals entre joves en edat de casar-se, però que tenen dificultats per fer-ho, especialment per la manca d'habitatges que hi ha arreu. S'afegeix que la pràctica del sexe és una necessitat imprescindible i sana per als homes, els quals podrien patir tumors a la medul.la espinal si se n'estan.
Pel que fa a les dones, s'explica que aquesta modalitat constitueix un clar avantatge perquè poden conèixer la cara i la situació econòmica dels escollits, donat que elles poden prendre la iniciativa i, a més a més, perquè en treuen un benefici pecuniari. Finalment, se sentencia que els proporciona l'oportunitat d'haver assolit la dignitat del matrimoni, encara que només sigui per una nit. Els seus detractors es pregunten --amb tota la raó-- quin futur pot esperar una noia que hagi acceptat contraure un matrimoni temporal...
El matrimoni de plaer es va promocionar sobretot després de la guerra de l'Iran contra l'Iraq, i les institucions religioses iranianes el presentaren com una oportunitat per solucionar el problema de moltes famílies, el cap de les quals havia mort en la confrontació. Actualment se sap que Hezbol.là concedeix aquest pretès privilegi a algunes viudes dels considerats màrtirs de l'islam i que estan sota la protecció del partit. En general, la durada d'aquests matrimonis contrets amb algun guerriller que torna de combatre no passa d'una nit. El seu exercici espontani funciona sobretot en els grans centres de pelegrinatge de Qom i Maixed, a l'Iran, i al de Najaf, a l'Iraq, on les aglomeracions fan més fàcil el contacte entre homes i dones.
La dona disposada a casar-se temporalment acostuma a posar-se el xador a l'inrevés o a caminar sense rumb i mirant contínuament al seu voltant, mentre que els homes solen ensenyar una clau per mostrar que disposen d'una habitació o d'una vivenda. Hi ha també alcavots, homes i dones, que tenen llistes de dones que desitgen aquesta mena de matrimoni i que posen en contacte amb els interessats a canvi de diners. Molt sovint, el matrimoni de plaer té caràcter secret, és a dir, un home el pot contraure i fer una vida relativament normal sense dir-ho ni a la seva família ni als amics i coneguts. Com que es pot donar el cas que alguna vegada la policia demani identificacions a les parelles per tal d'evitar les relacions sexuals lliures, hi ha uns impresos especials amb les firmes i els segells
corresponents, que només cal omplir-los amb els noms dels contraents.

CONSTA QUE el Profeta i alguns dels primers combatents, allunyats de les seves dones durant les lluites per l'expansió de l'islam, en van contraure i així ho mostren diversos episodis de la Tradició, que expliquen que Mohammad visità els membres d'una expedició i els digué: "Esteu autoritzats a contractar matrimonis temporals. ¡Feu ús d'aquesta facultat!". Es deia que així s'evitaven les relacions homosexuals entre els soldats.
Val a dir que entre els sunnites aquesta pràctica --que entre nosaltres té un altre nom-- ja va ser abolida durant el tercer califat (634-- 644), però, segons l'humanista Cristóbal de Villalón (Valladolid, 1510-1581), diversos ambaixadors i altres cristians que vivien a Istanbul després de la conquesta otomana es beneficiaren sovint d'aquesta institució. I és necessari advertir, finalment, que aquesta modalitat de matrimoni es fonamenta en el llibre sagrat dels musulmans (Alcorà 4,28/24-30), que diu: "Retribuïu-les pel que hàgiu gaudit amb elles. No hi ha culpa en el que acordeu mútuament després del salari. Déu és omniscient, savi".

*Professora d'Estudis Islàmics
El Periodico de Catalunya

Dues planes molt encertades per nens, joves i grans

Avui us presento dues planes molt adequades per tots els públics:

————————————————–
rodolins.cat

Un web on hi ha auques que prenen volada, auques acabades de fer, de caire senzill, tot seguint l’exemple dels antics Amants de nostra nació, tenim el desig d’enaltir allò que tenim a l’abast, tant allò que és casolà com allò que és gloriós de per si. Trobareu diferents autors i ninotaires, en temes relacionats amb la cultura catalana.
Un xic de poesia per al vostre esplai.

—————————————————
auques.cat

Una paret (així li diuen a aquest web) que conté 110 auques (65 d’il•lustrades) i 8828 versos

Espero que us agradin!

LA MONA DE PASQUA

Per Mònica

Ara que ens trobem en plena Setmana Santa és adient parlar de “La Mona” mmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!. Obres d’art amb el que els pastissers i forners omplen els seus aparadors per delectar els nostres paladars.

El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat La Mona.

La Pasqua és la gran festa de la primavera. En la tradició hebrea, recorda la sortida del poble jueu d´Egipte i del seu captiveri.

I l’ou de Pasqua és signe de vida i fertilitat. Des de temps remots, en moltes cultures, l’ou simbolitza el naixement i la resurrecció. Us citaré uns exemples :

- Els egipcis enterraven ous en les seves tombes

- Els grecs els col·locaven sobre les seves sepultures.

- Els romans tenien el proverbi “tota vida prové d’un ou”

- L’església també se’l va fer seu a partir de la llegenda que Simón Cireneo, qui va ajudar a Crist a traslladar la creu fins el calvari, tenia per ofici el de venedor d’ous.

- A principis de la dècada de 1880, en certes poblacions d’Alemanya, els ous de Pasqua van substituir els certificats de naixement. Es pintaven amb un color indeleble i es gravava amb una agulla o un punxó, el nom i la data de naixement. Per als jutjats, aquests ous eren prova d’identitat i de l’edat.

- A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.

LA NOSTRA TRADICIÓ marca que el padrí regala al seu fillol “La Mona”, en la que sempre hi ha un ou, el Diumenge de Pasqua. I el fillol, és qui la va a buscar a casa del padrí
Altra tradició és la de reunir-nos amb amics i/o parents per anar a “menjar la mona” a algun indret, normalment a la muntanya, sense que hi pugui faltar la carn a la brasa, el vi i la gresca.

L’EVOLUCIÓ. Antigament, per obsequiar, les persones adinerades embolcallaven els ous amb pa d’or, i els camperols, els acostumaven a pintar de colors a partir de fer bullir plantes, flors, escorces i insectes.

Més tard, els ous van anar acompanyats d’una base. Es va convertir en un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí, i adornat amb els ous durs. El padrí regalava al seu fillol el rotlle amb tants ous durs com anys tenia la criatura fins arribar a 12.

Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Masana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. A partir dels anys següents, el pastisser Agustí Masana va aconseguir gran èxit amb les seves “mones” gràcies a la incorporació de figures de caricatures de personatges de l’època, que movien el cap afirmativament. Se les va batejar amb el nom de “si senyor”.
I fins avui...................., que trobem autèntiques filigranes de xocolata de totes les mides i pressupostos. Ja se que hi ha algú dels que espero que em llegegin, que saben que tinc un veí xocolater, mmmmmmmmmmmmmm, i n’hi ha un altre, que fins i tot l’ha tastat! Hauríeu d’haver vist com tenia aquests dies el seu taller. Només entrar per la porta, una olor........, perfum pels addictes!

Si sentiu curiositat, el meu amic i veí estarà content d’ensenyar-vos com treballa la xocolata i com fan les figures. Això si, l’any vinent perquè les obres d’art ja estan als aparadors esperant que algú se les emporti cap a casa.

Potser no us ho penseu, però tot està fet a mà i peça per peça.

Amb els motlles es fan les peces com un “mecano”, i després, amb xocolata una mica fosa, s’enganxen una a una : la porta, el detall de la porta, la finestra, els porticons, els panys, les pedres de la façana, les teulades, la canonada, l’ocell................................ tot un a un i tants com vulgueu.

DITA POPULAR

La mona rodona aviat menjarem, galetes ensucrades i xocolata calent.


Bona Pasqua!
Mònica

Vilanova (1) - El Vendrell (2)

Per Mediterrània

Només començar el partit, a la primera part guanya 1 a 0 el Vilanova, perquè juga a casa i s’ho te molt cregut, i al camp contrari, no hi ha ningú per defensar. A la segona venen els jugadors del Vendrell, i remunta, li fa dos “golassos” al Xató de Vilanova, sí, dos perquè son dos els que estan a favor del Xató del Vendrell, contra un de Vilanova, i si voleu, recolliran signes, per que quedi 1 a 1000, cap problema!!!. A més, segur què en Jordi , no ha provat el de la meva sogra, sinó no faria aquestes afirmacions. Ja estic veien a tot El Vendrell alçat, amb pancartes pel carrer dient:EL MILLOR XATÓ AL VENDRELL!!!

Per cert, que he vist un cartell a Vilafranca, que posa “La Ruta del Xató” pot ser, que existeixi el xató a Vilafranca?. Sé que almenys una vilafranquina es mira aquest bloc, si te res a dir…… que ho digui ara o que calli per sempre.Qué no sigui per no crear polèmica!!!.
Una amiga del Vendrell m’ha enviat aquest escrit, que ….. COMEEEEEEENCI EL PARTIT O LA GUERRA DEL XATOOOOOOOOÓ!!!
Moltes Gràcies i Felicitats AMIGA! per la teva bona aportació a aquest bloc.
Mediterrània.

PERQUÈ EL XATÓ DEL VENDRELL ??
Ja que una persona de Vilanova m’ha fet saber que el millor xató és el seu, jo us vull presentar els meus arguments per decantar-me cap al Vendrell.
Abans de res, explicaré quin és l’origen del xató. Es situa en el mon del vi. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia cabdal en tot el procés que consistia en posar una petita aixeta (l’aixetó) que permetia que el vi sortís. Aquest moment marcava l’inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d’una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases del pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d’hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi és doncs a l’origen de l’actual xató.
Diferències de plat:
EL VENDRELL
VILANOVA
Ingredients per a la salsa
Ametlles, avellanes, i tot cuit: nyora escaldada, pa fregit, ceba escalivada, cabeça d’alls escalivada, tomacons escalivats, oli, sal, vinagre i pebre vermell.
Tots en cru :alls mitjans, ametlles, avellanes torrades, nyora, molla de pa xopada de vinagre, oli i sal
Ingredients pel plat
Escarola, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, anxova i olives arbequines.
Acompanyat de varies truites, com a mínim de dos tipus. Les típiques són de fesols o mongetes seques i espinacs.
Escaroles, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, filets de seitó dessalats, olives arbequines i negres.
Com es serveix
La salsa es posa als ingredients del plat, unes dues hores abans de ser menjat per tal que l’escarola quedi masarada. Es diu que l’escarola queda cuita amb la salsa.
La salsa es posa als ingredients del plat tot just quan es comença a menjar. Com una amanida.

L’Enciclopèdia Catalana diu: “Amanida és un plat compost principalment de verdura amanida amb sal, oli, vinagre, etc.”.És exactament el que fan els de Vilanova amb l’escarola i la salsa.
Si també consultem la paraula xató a l’Enciclopèdia Catalana d’edicions anteriors, veurem que hi diu, “plat típic del Vendrell”. Si la consulta la fem avui, veurem que hi diu, “plat típic del Baix Penedès i del Garraf.”
Al Vendrell existeix, i en cap d’altre població no existeix, la Universitat del Xató de Catalunya. Aquesta és una associació culinària creada el 1988 amb l’objectiu de reclamar la paternitat del xató i fomentar el seu coneixement i contribuir a la seva difusió. Aquesta és col•laboradora de la celebració de la Xatonada Popular, imparteixen classes de xató a les escoles de la vila i de la comarca del Baix Penedès.Els associats poden arribar a ser Mestre Xatonaire d’Honor, Mestre Xatonaire Major, Promotor o Mestre Xatonaire. Tots ells estan investits amb una toga dels colors de la bandera del Vendrell, blava i verda. Als guanyadors anuals del concurs de xató, se’ls nomena Mestres Xatonaires.
Dita de guerra d’aquesta universitat : “És sabut per tothom que nostre senyor va fer el mon en 6 dies i el que va fer 7, va descansar per menjar un plat de xató del Vendrell.” Hi pot haver un xató més antic ????
Gràcies al fet què la Universitat del Xató va a les escoles a ensenyar-ne a fer, cada any per la xatonada popular, tenim més de 250 nens i nenes fent xató a la Rambla. Aquesta, també és una qüestió important a tenir en compte, perquè cap altre població te tants xatonaires infantils de 8, 9 i 10 anys. L’exhibició de xatonaires infantils és digne de veure. Tots uniformats amb el davantal i picant al morter sobre unes taules llarguíssimes. Un al costat de l’altre. El fet de tenir tants xatonaires infantils ha estat públicament reconegut per Vilanova, Vilafranca i Sitges.Enguany ha fet 20 anys que s’ensenya a fer xató a les escoles.

Si parlem de la ruta del xató, també hi tenim molt a dir perquè existeix gràcies a la iniciativa el senyor Pere Martí Bargalló. Un vendrellenc que sempre va apostar fort per aquest plat. Gràcies a les seves converses, la ruta del xató va començar amb Vendrell, no cal dir, Vilanova, Sitges i Vilafranca. Aquests últims elaboren un vi exprés de la ruta del xató.
De concursos de xató, actualment se’n fan a tots els municipis que formem part de la ruta, però el Vendrell, un cop més, va ser el pioner. Enguany hem fet la 21edició.
Vendrell i Vilanova també fem diferent el concurs de xató. Vilanova fa concurs de la salsa i a Vendrell, fem el concurs del plat complet : escarola, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, anxova, olives arbequines i les truites juntament amb la salsa que es deixa reposar perquè l’escarola quedi cuita.
A Vilanova es presenten a concurs amb un morter i al Vendrell amb una caçola amb tapa que lliura l’organització perquè totes siguin iguals i no es conegui l’autor. Al Vendrell, cada concursant elabora el plat complet (menys les truites que es porten de casa fetes) a la Rambla. Des d’escalivar, picar al morter i muntar al plat. La caçola tapada està numerada per garantir l’anonimat. Un cop el jurat n’ha triat una, l’organització desvetlla el nom del guanyador.
Malgrat tot això, també haig de dir que celebro l’esforç de tots per saber treballar conjuntament i acceptar que un dels aspectes positius d’aquest plat és la diversitat i les varietats en la seva recepta, però……………….també se m’escapa dir que el millor i el més bo és el del Vendrell !!!!
Una amiga del bloc (El Vendrell)