31 de març 2007

LA PRIMAVERA- (Esteu atents als senyals!)

ENAMORAMENT, AMOR I DESAMOR
ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ENAMORAMENT
L'enamorament és un estat d'ànim, un desencadenant de l'experiència amorosa. L'esmentada experiència pot ser compartida o no per l'altra persona; si aquesta respon al nostre desig amorós, és la vivència de l'èxtasi, la màgia. No sembla haver-hi barreres per als amants, com si res no tingués més gran sentit que ells mateixos. Quan, al contrari, no existeix una correspondència, el desig i la frustració es contínua generant un estat de tristesa profunda. Tota aquesta energia que genera l'enamorament, en no trobar resposta, torna contra un mateix generant autodestrucció. Es perd l'alegria, el desig de viure, i un es veu a si mateix inferior, pensant coses com a: "... una cosa dolenta tindrà perquè no m'estimi...; no sóc prou maco/a, simpàtic/a...; mai no trobaré ningú per a mi...; no em tornaré mai a enamorar... " Cal fer un comiat interior, viure el dol i preparar-se per a una nova obertura.
Viure l'enamorament és com ser en un altre món. És viure en la fantasia. No veiem l'estimat com és, sinó que només veiem algunes de les seves parts, aquelles que desitgem veure o que desitgem que tingui. El convertim en la parella ideal, interpretant el seu comportament partint de les nostres fantasies. En realitat ens imaginem com és i ens el creiem, de vegades encertem en alguna cosa, però d'altres després d'aquest període, fins i tot s'arriba a pensar: "...como em vaig poder enamorar d'aquesta persona, ...cómo no em vaig donar compte de com era... abans no era així... " És la idealització del ser estimat. Tot com fa o diu ens sembla bonic, no té defectes, fins i tot no entenem com algú pot veure-li algun, fins i tot si veiem una cosa que en altres persones seria negativa, en l'ésser estimat no té importància. En aquest període s'altera la nostra manera de viure el temps i l'espai, no existeix cap altra realitat que el ser estimat. El temps sembla molt curt en la seva presència i molt llarg en la seva absència.Quan una persona està enamorada és fàcilment reconeguda pels altres a través de tot un llenguatge corporal, la forma de mirar l'altre, d'escoltar-lo, de sonreirle... Enamorar-se produeix plaer, ens tornem més receptius amb tots els sentits: som capaços de detectar sútiles canvis de veu, de la mirada, del gest, ens permetem també sentir més les emocions i tot el nostre organisme es revitalitza. També augmenta la nostra autoestima, ens sentim més segurs i importants, estimats/des, fins i tot aquells aspectes als quals abans no ens agradàvem nosaltres mateixos, ja no són tan importants. És com si de sobte ens sentíssim bonics, estris, intel·ligents, fort, desitjats/es... i ens convertim en tot allò que volem ser o que creu l'altre que som. Tanmateix, quan ens enamorem apareix la següent creença: que l'altra persona ha de correspondre ( altrament, és injust).L'enamorament, com tots els processos interns, es produeix individualment, i de vegades meravellosament es dóna a duet, però en altres ocasions no és correspost. En aquest cas és quan, unit al plaer de l'enamorament, apareix la tristesa, la malenconia amorosa. És una experiència que ens uneix, ho vulguem o no, amb la persona estimada, fins i tot encara que aquesta no vulgui. L'estimem intensament i li fem objecte del nostre desig, de les nostres il·lusions i fantasies. Però l'altra persona pot no sentir el mateix. L'enamorament no és una mica voluntari, ni es pot crear ni fer-ho desaparèixer. Existeix o no existeix. És un procés que cal passar, com el desamor.
EVOLUCIÓ DE L'ENAMORAMENT: FINAL O CONSOLIDACIÓ
L'enamorament dura un període més o menys llarg, després del qual poden succeir dues coses: o conclou o es transforma. Es va passant a un major contacte amb la realitat, comencem a veure a l'estimat/a també en aquells aspectes que no ens agraden. Pot succeir:
a) L'enamorament conclou i amb ell la relació
Quan desidealitzem la persona estimada, observem que dista molt del que era en les nostres fantasies, de les nostres expectatives de relació. Ens adonem llavors que tenim valors i formes de veure la vida molt diferents. Desapareix la màgia, la vibració dels cossos. Deixa de seduir-nos. Ens desenamorem.Això és el més freqüent després de la majoria dels enamoraments. Són viscuts com una experiència bonica, intensa, però fugaç. Especialment en l'adolescència, on s'assagen els camins amorosos i es construeix la pròpia identitat. Molts enamoraments sorgeixen per concloure, formant part de l'aprenentatge de la vida.
b) quan l'enamorament es transforma en una relacion consolidada
Desapareix la idealització, però la persona que descobrim ens omple, ens agrada i decidim compartir la nostra vida amb ella.
Desapareixen moltes de les reaccions físiques típiques de l'etapa de l'enamorament, donant pas a un amor profund i compromès, en el qual els dos membres de la parella es preocupen l'un per l'altre i es cuiden mútuament.L'amor i el desamor formen part de la vida, necessitem, doncs, viure aquestes experiències aprenent d'elles, prenent-les comcom a oportunitats que ens ofereix la vida en el procés del nostre desenvolupament com persones.No ens hem d'oblidar que les crisis ens ajuden a renovar-nos, a generar els nostres propis recursos, que ens ajuden a afrontar la vida d'una forma més positiva i feliç. No tenim perquè viure la ruptura amorosa com un fracàs, sinó com una evolució cap a alguna cosa més positiu, aprenent a confiar en nosaltres mateixos i en el propi procés de la vida.

DESPRÉS DEL DESAMOR
El final de l'enamorament pot desembocar en una vivències de desamor o xoc sentimental. Per molt dolorós que sigui el xoc sentimental que se sofreix quan un perd la persona que estima, és un fenomen normal amb una evolució i unes fases. És un període denominat de DOL, en el qual un ha d'adaptar-se a viure i a ser feliç de nou sense la persona que estimava.Generalment la primera crisi que es passa és la més greu, perquè la persona encara no ha desenvolupat les tècniques adequades per fer front a la situació. Encara que hi pot haver diferències personals, aquest període està constituït per tres fases: la primera, que és la més propera a la ruptura, es viu amb gran tristesa, arribant a culpabilitzar-se per la ruptura amb pensaments del tipus: "... si hagués fet... això no hauria passat...., si no hagués fet... potser fins i tot seguiríem juntos.... "; és l'etapa denominada MASOQUISTA. En la segona fase, comencen a sortir les rancúnies i llavors és "l'altre" el que veiem comcom a el culpable únic de la ruptura. En cap d'aquestes dues fases, que de vegades s'alternen, no es veu la realitat tal com és. Amb el pas del temps les emocions es tranquil·litzen i veiem les coses d'una manera mes objectiva, arribant a entendre els motius de la ruptura. Un se'n va sentint cada vegada més independent, menys trist, menys ressentit i va trobant noves formes de divertir-se. És el moment de recuperar els amics/amigues, potser una mica abandonats, de tornar a les aficions o de crear-se'n altres de noves. A poc a poc la ferida es va tancant i un torna a recuperar la confiança en si mateix/a, obrint-se a noves relacions. Hi ha persones que necessiten enamorar contínuament i quan ho han aconseguit l'interès per la conquesta desapareix. Hi ha una recerca constant de ser volgut o de reconeixement social, sobretot en els barons ja que suposa prestigi, encara que també pot ser producte d'una mala relació amb aquest sexe, seduir per abandonar, és una manera de castigar.Altres persones busquen immediatament algú per tornar a idealitzar. No es pot suportar la idea d'estar sol/a, necessiten algú per a que contínuament els recolzi, tenen por de no saber que fer per ells/es mateixos/es.
Josep

28 de març 2007

Un kit de «phishing», en «cibervenda»

Per ;) Lapil

Qui no ha rebut alguna vegada un correu d’algun Banc o Banca d’internet on li demanava que li confirmés les contrasenyes i dades del client?

Bé ja fa molt de temps que ens estan avisant d’aquesta estafa on line, li diuen phishing: En informàtica, la pesca electrònica (o phishing en anglès) és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d'informació. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat de introduir les dades d'accés (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesca_electr%C3%B2nica), però encara hi ha algú que hi pica, segons els recents informes publicats...

D’altres definicions rel·lacionades amb phishing

Pharming: Quan teclegem la direccióadreça Web del banc en realitat estarem entrant a la pàgina específicament confeccionada per ells. És un sistema molt més perillós que el phishing ja que per molts coneixements que tinguem ens serà impossible saber si es tracta de la pàgina web real o la d'un estafador. Seria l'equivalent al món no virtual a canviar un caixer per un altre de mentida, pràctica que ja es va dur a terme per algunes màfies per obtenir el xifrat de targetes de crèdit amb les contrasenyes corresponents de l'usuari... aquesta vegada adaptat a Internet.

LSP i BHO: Aquestes tecnologies que estaven sent fins ara molt utilitzades pels creadors de spyware (programes maliciosos que mostren publicitat no desitjada), estan començant a ser utilitzades pels ciberlladres. Poden modificar tot el que veiem al navegador (fins i tot encara que es tracti de pàgines aparentment segures) i capturar tot allò que es teclegi o es clique (per exemple els codis d'accés a banc, incloent aquells que usen teclats embeguts en la pàgina).

Rastrejadors de teclat: La màfia agafa el relleu als amants gelosos (fins ara els usuaris mes avesats d'aquests programes) i com a qui retoca un cotxe per convertir-lo en un aparent model tuneado han aconseguit fer d'aquesta tecnologia un valuós aliat de les seves malifetes. Capturant fragments de pantalla específics quan es clica a les pàgines web dels bancs, així com registrant exhaustivament tot el que l'usuari tecleja el seu ordinador.

Per si els famosos spyware no ens estiguessin donant ja suficients maldecaps, ara la seva tecnologia es posa del costat dels estafadors.

El més molestós és que a sobre tenen faltes d’ortografia, i la traducció no està ben feta com veureu en les imatges dels mails que he rebut...

I sabíeu que hi ha una adreça: http://www.nomasfraude.com/spain/ on es pot denunciar aquests tipus d’estafes?



Nota informativa de AEAT:

La Agencia Tributaria advierte de un intento de Phishing:
**************************************************
30-enero-2007.
La Agencia Tributaria

La Agencia Tributaria advierte de que se ha producido un intento de Phishing suplantando a la AEAT con el fin de pedir los datos de las tarjetas de crédito de algunos contribuyentes.

El sistema consiste en que envían un e-mail con el logotipo de la AEAT donde se le comunica al destinatario que tiene una devolución tributaria pendiente y le redireccionan a una página web que imita a la de la Agencia Tributaria. En esa página simulada aparece un formulario para rellenar, donde se le piden los datos de la tarjeta de crédito.

La Agencia Tributaria quiere avisar a todos los contribuyentes de las siguientes cuestiones:

1. La Agencia Tributaria nunca envía un e-mail para pedir datos de los contribuyentes.

2. La Agencia Tributaria nunca paga devoluciones con abono a tarjetas de crédito.

3. El dominio que figura en esa página web no es el de la Agencia Tributaria, ya que el que aparece en la página simulada es www.aeats.eu y los dominios reales de la Agencia Tributaria son: www.aeat.es , www.agenciatributaria.es y www.agenciatributaria.com

La Agencia Tributaria estudia adoptar las medidas legales oportunas.

***************************************************
Espanya és el tercer país més afectat pel «phishing» (consisteix a robar informació personal o financera a l’internauta per a després estafar-li), rebem el 5-6 per cent dels atacs mundials. Però, així com a el Regne Unit un informe publicat estima que el 12 per cent dels internautes ha estat víctima d’algun frau on-line (cadascun ha perdut una mitjana de 1.300 euros), a Espanya és difícil calcular perquè no es denuncia.
I aquest és precisament el primer consell de la campanya «Deu dies contra el frau on-line», que va comencar ahir. Ja sigui phishing, en una compra per internet o qualsevol altra estafa en el ciberespai, el primer que l’usuari ha de fer és denunciar-ho a les autoritats. El lloc està dirigit tant a usuaris com a bancs. Entre altres recomanacions, els especialistes informen que les entitats financeres mai demanen informació personal a través del correu electrònic. Per això cal desconfiar sempre d’aquest tipus de missatges i mai respondre’ls.
El frau per internet s’ha incrementat de manera dràstica perquè la inversió per als estafadors és mínima i és un mètode ràpid, subratlla Fidel Pérez, director de Seguretat de EMC, promotora de la campanya. Phishing, pharming, keyloggers, vishing... són totes pràctiques relacionades amb un mateix delicte, el robatori d’identitat. Totes tenen com objectiu obtenir dades personals per a defraudar diners.

Un kit per a estafadors
La facilitat per a convertir-se en un ciberestafador és tal que fins as ven en internet un kit universal per a realitzar atacs de phishing a mesura. Això suposa no haver de crear un nou cada vegada que es vulgui llançar un atac, assenyala. El procediment consisteix a crear, amb el kit, una web falsa amb una interface simple i fàcil d’usar. Aquesta pàgina es comunica en temps real amb l’autèntica, per exemple la d’un banc. La víctima rep un e-mail de phishing estàndard i quan punxa li duu a la web fraudulenta. L’internauta interactua amb el contingut de la web real, que ha estat importada en l’atac a la pàgina falsa. El ciberdelinqüent accedeix immediatament i sense ser detectat a totes les dades personals de la víctima.
Si la informació de la web de la campanya no és suficient per al seu problema, hi ha un servei en el qual experts en seguretat resoldran els seus dubtes on-line. La iniciativa conta amb el suport del Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil, la Brigada d’Investigació Tecnològica del Cos Nacional de Policia i l’Associació d’Usuaris d’Internet.

http://www.abc.es/20070327/tecnologia-internet/phishing-ciberventa_200703270317.html

27 de març 2007

Màlaga serà la primera ciutat wi-fi del món


D'aquí uns mesos, Màlaga serà la primera ciutat a tenir una xarxa lliure i oberta a tothom. La instal·lació de 2.000 routers permetrà que tothom qui ho vulgui pugui connectar-se a Internet en qualsevol moment.


La notícia l'han anunciat l'alcalde de la ciutat i el president de la companyia Fon, empresa que s'encarregarà de la instal·lació. La inversió prevista no supera els 200.000 euros. Ara, Màlaga s'avançarà a ciutats com Londres o Paris que també volien convertir-se en ciutats Wi-Fi a través de la tecnologia Fon. Els responsables d'impulsar aquesta iniciativa a Màlaga es mostren convençuts que l'acció serà un pol d'atracció de les grans multinacionals de telecomunicacions.

D'altra banda, a Catalunya, es porta a terme, des de fa més de de dos anys, el projecte Guifi.net, una xarxa de telecomunicacions sense fils, oberta i lliure. Actualment, ha aconseguit tenir en funcionament 1.000 nodes i 1.000 quilòmetres de cobertura. Guifi.net és una gran xarxa lliure de caràcter neutral sense ànim de lucre i construïda a partir de l'agregació de xarxes comunitàries, persones individuals, empreses i administracions locals.

Font: LaFarga.cat

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS..........................

Per Mònica


Avui jo també vull parlar de fer anys, ......... no se perquè serà ¡!!!!! Mar, tu en saps alguna cosa ?????


Recordo quan anàvem a l’escola i veiem els que, aleshores, feien vuitè. Els veiem graaaaanssss. Be, dels de BUP i COU, ja no dic res, perquè eren els vells de l’escola.
Quan nosaltres varem arribar a fer vuité....pffffff de grans i vells res de res, nosaltres ens veiem com sempre, o millor que els nostres antecessors. Només varem deixar de dur la motxilla a l’esquena per portar els llibres enganxat al pit. Els de darrera, si que els veiem petits !

Rèiem pensant quants anys tindríem a l’any 2000 i quedàvem esgarrifats : que grans serem ¡!!!! I va arribar el 2000 i jo, perquè a la resta de companys ja els hi he perdut la pista, em vaig continuar veien igual. Bé, igual, igual potser no...... perquè vaig passar de fer els meus deures a ajudar-los a fer. De portar la bata de casa a l’escola i de l’escola a casa, a rentar-la i a planxar-la. De no descuidar-me l’equip de gimnàstica a tenir-lo a punt perquè no se’l deixin. De fer-me corre per no arribar tard a l’escola, a fer corre ............. beeeeeee...... poca cosa !

També ens crèiem que a partir del 2000 menjaríem pastilles de pollastre rostit, de mandonguilles amb suc i de canelons de l’avia, però no, això no ha arribat, encara que hi ha dies que “ojalà” les tinguéssim a ma. (El tema de la cuina, millor me’l guardo per un altre dia.)

També ens pensàvem que aniríem vestits d’astronauta, potser per la influència d’una de les pel·lícules més importants i conegudes de ciència ficció: “2001: Una odisea en el espacio”, de Stanley Kubrick, projectada el 1968, amb l’ordinador HAL 9000 capaç de tot.

Recordo que els dies passaven sense pressa: anàvem a l’escola, jugàvem, ens avorríem,....... sortíem a passejar amb els pares. Crec recordar que teníem temps per tot. I ara.......... que us haig d’explicar ????? TOT PASSA VOLANT !!!!! Estem a Nadal i en dos dies en col·loquem a carnaval, dos dies més i Setmana Santa, per cert, que ja la tenim aquí !!!!!. Ahhh, i sense voler repetir l’exhaustiva explicació de la Mediterrània, hem de recordar que des de 1582 ens regim pel calendari gregorià amb els mateixos dies al calendari, mesos i dies. Mediterrània, aquest és un missatge per tu: jo si que he arribat al final de la teva exposició. Quin premi m’he guanyat ???

Encara ara, sento a la meva mare quan li preguntàvem : quan falta per ....... ? i nosaltres contestàvem : encaraaaaaaaaaa ????. Ella sempre ens deia el mateix : quan sigueu grans, ja veureu que ràpid passa el temps.

Potser és veritat que ens fem grans ???? però no, no pot ser perquè els nostres nens també diuen que tot passa molt ràpid. (aquest tema també el deixo per un altre dia).

Mar, ja ho veus, encara que anem fent anys, no tot canvia. Als que fa anys ja tenien l’edat que tu tens ara, si que els veiem grans. Nosaltres nooooooo, al menys jo, jajajajajajaja. Només hem passat de ser la protagonista de casa, a ser la coo-directora (més que res perquè no s’enfadi ningú). No seiem a taula per menjar pastilles i no anem vestits d’astronauta. Això si, el temps passa en un buffffffffff !!!!!

Benvinguda al club i MOLTES FELICITATS !!!!!!!!

Mònica

26 de març 2007

La seguretat al món de la Web 2.0

Internet està canviant. Noves tecnologies i fins i tot fenòmens socials han transformat la Xarxa, mentre han provocat l'aparició de noves amenaces que els administradors de TI en les empreses han de començar a valorar i afrontar.


Si vostè encara no és conscient de què és i què representa la Web 2.0, és que no viu en aquest món. Per donar-li algunes dades, li direm que Wikipedia és, avui en dia, una de les Webs més populars d'Internet; que actualment ja es comptabilitzen més de 52 milions de blogs o que, recentment, Gartner incloïa la Web 2.0 entre les tecnologies emergents més contundents i de la que preveu una adopció massiva en els pròxims dos anys.
En vista de l'èxit d'empreses com a YouTube i MySpace, Dan Gillmor, director de la fundació CMC, dedicada a impulsar el periodisme colaborativo, no dubta d'afirmar que "si fos accionista d'una empresa que no està considerant aprofitar la tecnologia Web 2.0, deixaria immediatament de ser-ho". En el seu sentit més fonamental, Web 2.0 fa referència a qualsevol eina o aplicació distribuïda per Internet que permet la interacció d'usuaris a través de l'ús compartit de continguts. En comptes dels continguts estàtics (Web 1.0) d'una pàgina Web, ara Internet ofereix la participació i col·laboració activa dels usuaris (Web 2.0).


Però Web 2.0 és molt més que Web 2.0


Pensi, per exemple, si la seva empresa utilitza qualsevol tipus de programari com a servei. Si la resposta és afirmativa, sàpiga que això és Web 2.0. I encara més, si la seva companyia està dissenyant una Arquitectura Orientada a Servicios, això també és Web 2.0. "Les companyies veuen en Web 2.0 una nova manera de fer negoci", explica Amrit Williams, analista de Gartner. "Web 2.0 ofereix l'oportunitat d'innovar i crear noves fonts d'ingressos. "Pot ser que sigui veritat, però Web 2.0 també és una oportunitat per als hackers i altres delinqüents que busquen infectar sistemes corporatius a fi de robar informació. "Sempre que apareix una nova tecnologia, aquesta provoca una sèrie de problemes relacionats amb la seguretat", aclareix Williams. I lògicament aquests problemes són diferents als tradicionalment experimentats per les companyies.El perquè el trobem que els serveis web normalment són aplicacions JavaScript complexes que s'executen a través d'un navegador i que accedeixen a les dades guardades localment en l'equip de l'usuari. En no tractar-se de dades i aplicacions ubicades en un servidor central, aquests s'executen amb molta més rapidesa. El costat negatiu? Que aquestes dades no estan adequadament protegides. És més, amb les presses d'implementar aquestes eines, l'aspecte de la seguretat passa normalment a un segon pla, deixant així, vulnerables les aplicacions davant els atacs.


"S'imagini que disposo d'una aplicació web 2.0 que és un client d'email, descarregat com un programa Java al meu ordinador", diu Tom Longstaff, director de Tecnologia en el Centre de Coordinació CERT de Carnegie Mellon University, que es responsabilitza d'estudiar les vulnerabilidades en Internet. "Els missatges s'emmagatzemen localment. I com els llocss client no estan integrats al servidor de la companyia, manquen de protecció. En té prou que arribi un codi que ataqui el client de correu, que accedeixi als missatges en memòria i, des d'allà, infecti el sistema.
"Un altre escenari: un empleat d'un banc utilitza un servei web per accedir a dades sensibles. "Si està interactuant amb altres pàgines Web, un atac phishing que aconsegueix robar dades sense el coneixement de l'usuari seria totalment factible", afirma Longstaff.
El monitoratge d'aquestes vulnerabilidades és pràcticament impossible, ja que la majoria de companyies no disposa de la visibilitat dels equips individuals. "Quan els programes s'executen des del servidor i disposen de control d'entorn, un administrador pot monitoritzar tota l'activitat de la xarxa", afegeix Longstaff. Tanmateix, en el cas de la Web 2.0, els atacs es dirigeixen preferentment cap als equips locals.
"El que ocorre", segons Williams, de Gartner, "és que les companyies estan creant serveis fora del perímetre corporatiu que permeten aquesta interacció en Internet. Com a resultat, perden la visibilitat de la seguretat dels equips locals". De fet, ja hi ha virus amenaçant llocs com el de MySpace, el servei del qual va haver de ser interromput durant dos dies, l'octubre de 2005. En l'àmbit empresarial, les amenaces són insignificants, per ara. "Encara així, els hackers sempre desenvolupen noves tècniques", apunta Longstaff. "La creixent facilitat de creació de continguts, també ha facilitat el desenvolupament d'eines malicioses", afegeix Williams. Irònicament, les companyies que, durant els últims deu anys, es van llançar a enrobustir la seguretat dels seus sistemes, veuen ara com han d'obrir els tallafocs per permetre l'accés d'aplicacions web 2.0.


A Wilson, una companyia nord-americana d'enginyeria, Ray Benegas, director de TI diu que el problema principal que tenen és impedir la fuga de dades. "Com a empresa, hem de reconèixer l'existència d'aquestes noves tecnologies. Internament, aquestes eines són necessàries per als projectes de col·laboració i intentem controlar el seu ús sense ser un impediment a la creativitat. Però estem obligats a controlar-ho". Com a resultat, la companyia va haver de realitzar una redefinició de les polítiques sobre la informació compartida. "Hem formulat normes internes que especifiquen i expliquen l'ús acceptable d'informació i, fins ara, han tingut un efecte positiu", diu Benegas.
Unes polítiques ben planificades són un element absolutament essencial, segons Gillmor, "si les empreses disposen de polítiques clares sobre la qual cosa no ha de fer un bloguero, molts dels problemes es podrien evitar des d'un principi". Encara així, l'acció policial cobra igual importància, segons Josh Kessler, analista de TowerGroup. "Els empleats impliquen una amenaça perquè tenen accés a les dades. Sense cap tipus d'esforç per controlar el seu ús, una política no soluciona absolutament res, afirma Kessler. Proveïdors com Covelight Systems, Vontu, SmartLine i d'altres ofereixen programari que permet 'marcar' dades importants. D'aquesta manera, aquestes dades es monitoritzen constantment per assegurar que mai no passen la barrera del tallafocs.

Tanmateix, els experts coincideixen a afirmar que la millor manera de securizar la Web 2.0 és partint d'aplicacions segures. "El primer que un CIO ha de fer és inculcar la importància de la seguretat al propi equip de desenvolupament", apunta Williams, de Gartner. "Hi ha d'haver un punt en el cicle de desenvolupament on es comprovi la seguretat de l'aplicació". Això significa la incorporació de capacitats de rastreig per monitoritzar els comportaments sospitosos.

Asseguri's que les pràctiques de seguretat del seu proveïdor de serveis 'hosting' són transparents. Consideri la possibilitat de realitzar auditoria que proporcioni una via per documentar els processos de seguretat i aconsegueixi que aquests s'acoblin a les corresponents normatives. Encara que de gran ajuda, aquesta auditoria només serveix per comprovar que existeixen controls, no per descobrir vulnerabilidades. Per tant, és aconsellable fer un monitoratge més profund.
A Motorola, el responsable de Seguretat de la Informació, Bill Boni, afirma que els de-sarrolladores d'aplicacions web 2.0 han de passar per un programa d'orientació sobre la responsabilitat de la seguretat.
"Amb l'afany de realitzar desenvolupaments immediats, hi ha una tendència a ignorar altres aspectes de l'aplicació; els esforços es concentren a demostrar que l'eina funciona", explica Boni.
"Els desenvolupadors es plantegen els casos d'utilització, no els casos d'abusos".
L'equip de seguretat de Boni comprova i en verifiquen totes les aplicacions web 2.0 de Motorola. "És un treball que requereix uns consellers fiables, bé sigui intern o extern, per assegurar que la plataforma no solament funciona sinó que no conté vulnerabilidades explotables". Qualsevol que sigui l'evolució de la Web 2.0, està clar que la seguretat continuarà sent un dels temes que més donin que parlar. Per a Williams, "les noves aplicacions marcaran la diferència entre les companyies, però no podem permetre que la seguretat sigui un inhibidor de la innovació; volem que la seguretat sigui la raó d'innovació".



Mar MM

Gràcies!

Per a tots i totes els amics i amigues, que m'han felicitat (i els que no), sumant, a un per any, mínim 40 amics!. La majoria diuen que els amics es poden comptar amb els dits d'una mà, el que no saben és que sóc molt acaparadora, em quedo amb tota la resta. Moltes gràcies!.



Mar

MOLTES GRÀCIES!!!

Només dir GRÀCIES, i no em mereixo els amics que tinc.

Per fer riure una mica, i perque gaudiu amb un humorista que m'agradava molt, perque rigueu una estona, és la meva manera d'agraïr-vos tota la feina i l'enginy per a poder sorprede'm, i de veritat que he quedat corpresa. Gràcies un altre vegada, Jordi i Mònica.

Una abraçada!

Mar

TECNOLOGIA MARITIMA

He volgut iniciar-me en aquest bloc amb un vídeo que fa referència a la tecnologia marítima, i amb molt bon humor per cert.

És tracta d'un fragment d'un episodi de la famosa sèrie “els joves”; la recordeu?.

En aquest capítol hi ha un moment molt i molt divertit, en que un dels personatges crea un aparell revolucionari capaç de parar el temps!. I és que resulta que la protagonista és vol recrear festejant que viu un moment històric, entre els 39 i els 41 anys.

Heu de saber també, que he trobat el vídeo per casualitat, mentre feia una recerca a Internet, mirant de saber l'autèntic origen del Xató. Si no fos per la Mònica...

Pugeu el volum quan arribeu al moment clau, o no sentireu el monòleg!!!

Ah!, molt bon bloc Mediterrània !! ;-)


Mireu, mireu...


23 de març 2007

LA PSP (tampoc agrada)

PS3 - A algú no li agrada

A alguns sembla que els ha afectat, que no siguin compatibles amb anteriors versions.

Oci per a les noves generacions

Per ;) Lapil


Avui arriba per fi la Play Station 3 a les botigues espanyoles. La PS3 costarà 599 euros, ja que es tracta de la versió més completa, amb connexió HDMI per a televisors d'alta definició i disc dur de 60 GB. Quatre mesos després que es llancés a Japó i Estats Units, apareix a Espanya. Més de 100 milions de Play Station 2 s'han venut des de l'any 2000, per aquest motiu, avui dia la marca Play Station és un líder indiscutible. Encara que Xbox 360 i Wii són grans competidores per a aquesta nova videoconsola. La Play Station 3 és un "portent" tecnològic. La potència del seu processador central, el Cell, amb més de 200 GFlops de capacitat de càlcul, s'usa també per a equipar supercomputadores destinades a la investigació científica. Des d'aquest matí qualsevol podrà tenir una d'aquestes màquines per a veure pel·lícules en format BluRay, o jugar en alta definició. Aquesta Play també permet navegar per Internet, enviar correus, jugar en línia, veure les fotos de la càmera digital i escoltar música en qualsevol format. Aquesta nit hi ha hagut cues a Espanya per a adquirir la primera PS3 davant els comerços que han obert a mitjanit. A Tòquio es van vendre 100.000 PS3 en tan sols dos dies, però és un nombre molt baix si es compara amb les xifres milionàries que va collir la PS2 en la seva estrena. El dia del llançament haurà 125.000 unitats, i esperen aconseguir col·locar 700.000 fins a març del pròxim any 2008.

;) Lapil

*****
Un home observa la Playstation 3 en un aparador de Madrid. Foto: EFE


Una associació de consumidors augura problemes de compatibilitat de la Playstation 3 amb jocs antics

EFE BARCELONA


La Federació de Consumidors en Acció (Facua) ha denunciat que la PlayStation 3 (PS-3) que aquesta mitjanit sortirà al mercat a Europa, Àfrica, Pròxim Orient i Oceania tindrà més problemes de compatibilitat amb jocs antics que el model venut al Japó, els Estats Units i el Canadà per l'estratègia d'abaratiment de costos de producció adoptada per Sony.Facua assenyala en un comunicat que, tot i que és més barat fabricar la PS-3 per a la zona PAL (territori on s'usa aquest sistema de codificació per a la transmissió de senyals de televisió analògica, que inclou Europa), el seu preu mitjà a Espanya serà de 599 euros, un 33% per sobre dels 450,51 euros (599 dòlars) fixats als EUA (on, en lloc del PAL, s'usa el sistema NTSC, igual que al Canadà i el Japó).L'associació de consumidors assegura que Sony tracta els usuaris del mercat PAL com a clients de segona categoria, i que ni tan sols els oferirà la possibilitat de comprar la versió menys cara de la consola, amb 20 Gb de disc dur en lloc de 60 Gb, que sí que s'ofereix als EUA per 375,15 euros (499 dòlars).Problemes després del llançament a Estats Units, Canadà i JapóSegons explica la nota, la PS-3 del mercat PAL no inclourà el microprocessador que ofereix funcions gràfiques i de processament de dades per als jocs de la PS-2, sinó que serà substituït per un software emulador.Això, afegeix el comunicat, farà que la consola tingui més problemes de retrocompatibilitat que el model venut als EUA, el Japó i el Canadà, on després del seu llançament es va detectar que molts jocs antics no es podien reproduir, el seu so fallava i les imatges es congelaven. La companyia ha intentat reduir aquests problemes oferint actualitzacions de programes des de la seva web.

;) Lapil

LA CRISI DELS 40


Per Mediterrània


La veritat que ara que estic a punt de fer-ne 40 anys (en el calendari gregorià), he estat recercant informació sobre el tema, no se sí per a trobar consol per el que em pot passar pel cap als "40 i un dia", o per a posar informació a aquest bloc per als que estiguin a la mateixa situació. Tinc amistats que han passat o estant passant per aquesta crisi, "de passar la franja de la meitat de la vida'. Sigui com sigui, algunes coses que m'han explicat m'han fet riure (com el tema de la sorpresa Tupersex. Ara parlo en fluixet!, sí algú vol informació o te curiositat, li puc proporcionar informació) de totes maneres m'he desviat a altres camins una mica de tema.


Com que sabia de l'existència d'altres calendaris, i que en aquests, els anys tenien més o menys dies, dons que més fàcil que fer-se d'una altra religió (perdó de calendari) per a tenir menys anys, i passar la crisi més endavant..... Però, a la majoria dels calendaris, els anys tenen menys dies 354 (encara que al final ho reguralitzant d'una o una altra manera, de diferents formes: durant uns anys o en el mateix), amb el qual, ja tinc més de 40!, per el que també m'he alegrat, ja havia passat la crisi dels 40, i sense patir-ho. O sigui que aquesta ja la deixaré pels ..............50 o 60, ja veurem!.

Passada ja!, la crisi dels 40, us explico una mica sobre els diferents calendaris, el perquè el calendari gregorià (el nostre) és com és. La veritat que no tenia ni idea, i ni havia pensat mai. També curiositats dels altres calendaris, que podríem enumerar uns quants el asteca, maia, xinés, indi, islàmic, hebreu, siri, julià, republicà.

No erraríem en excés si afirméssim que si les diferents cultures tenen calendaris diferents no és tant perquè tinguin una visió diferent de l'astronomia, o perquè els seus càlculs matemàtics siguin substancialment diferents. No és allà, sinó en la religió, la clau de la diferència d'uns calendaris amb els altres. Fins i tot és raonable pensar que les opcions astronòmiques i comptables estan supeditades a raons totalment alienes a la correcta construcció del calendari. Per no sortir-nos de la nostra cultura, tenim just el mes de febrer, que és més coix del compte (amb 28 dies els anys normals, i 29 els de traspàs), perquè l'emperador Augusto, en l'honor del qual es va donar el nom d'agost al vuitè mes de l'any, no va voler ser menys que Juli Cèsar, en l'honor del qual es va cridar juliol al setè mes de l'any, i va manar que es fes agost de 31 dies, igual que juliol. Que amb això es trencava el disseny inicial de l'alternança entre mesos de 30 dies i mesos de 31? Bé poc els importava això; com poc els va importar que el novè mes es cridi setè (setembre); el dècim es cridi vuitè (octubre); l'onzè es cridi novè (novembre); i el dotzè es digui dècim (desembre), quan n'haguessin tingut prou amb col·locar els mesos i els noms de juliol i agost al final de l'any, perquè s'hagués mantingut la coherència entre el nom i l'ordre dels mesos que porten incorporat el respectiu ordinal en el seu nom.
Però si la consagració d'aquells dos mesos als grans emperadors era un acte de culte, no anaven a elegir dos mesos qualssevol, sinó precisament els que per estació cauen en l'època més propícia per a festes i festeigs. Tant és així que en aquells dos mesos es dóna la major concentració de festes majors i vacances. Raons religioses van ser també les que van determinar la intercalació al nostre calendari, de caràcter solar, de la festa de Pasqua en règim de calendari lunar. És evidentment un pegat que atempta contra l'esperit regulador del temps que inspira tot calendari. Amb la mobilitat de la Pasqua, queden ballant també cada any els Carnavals, la Setmana Santa, la Segona Pasqua i les petites vacances lligades a aquestes dates. I això és així perquè a qualsevol calendari, i sens dubte també en el nostre, les raons religioses són molt més poderoses que qualsevol consideració civil. És que, a poc que ens fixem, caurem en el compte que ens regim per un calendari religiós; més encara, eclesiàstic. Començant pels diumenges (que són la raó de ser de tota la setmana) i continuant per totes les altres festes. Tots els senyals que hi ha al llarg del recorregut dels dies, tots els mollons que ens marquen el camí, són religiosos.

Perquè al final, el més important d'un calendari, allò que el justifica, són les calendes, és a dir les lliçons de vida que conté: un calendari és sempre una incitació a viure de determinada manera. Viure en un calendari no és únicament viure en una determinada cultura, sinó també en la seva religió. Tan acostumats estem a l'aigua en la qual nedem, i al calendari pel que ens regim, que ni tan sols no percebem el seu caràcter eminentment religiós. Un, d'una altra cultura és el primer que veu en un calendari. Per això, tots els calendaris surten dels temples i porten als temples. Això que es mostra com una obvietat a poc que s'analitzi qualsevol calendari, és precís explicitar-ho en èpoques agnòstiques. Afortunadament ha remès l'anticlericalisme iconoclàstic que arremetia contra tot el que recordés la religió, i avui s'estan restaurant moltes celebracions del nostre calendari amb el mateix interès i rigor amb què es restauren construccions antigues, que tenen valor per si mateixes amb independència de qui i amb quines finalitats els va instaurar. No és aquest el cas de la Revolució Francesa, amb el calendari republicà, que en plena guerra contra el sistema estamental i contra els seus fonaments ideològics, es va proposar arrasar amb tot, començant pels caps, que segava a guillotina. I volent arrencar l'arbre fins a les seves mateixes arrels, no podia deixar intacte el calendari, perquè ho va percebre com un gran dipòsit de doctrines i inductor de conductes contràries a la Revolució, aquest calendari solament va durar 12 anys.


El fet que les cultures de Centre Amèrica no haguessin desenvolupat l'escriptura, no va representar cap impediment per al desenvolupament d'un calendari perfecte. Van assignar noms amb els respectius pictogrames als 20 dies del mes (1 fletxa, 2 tigre, 3 àguila, 4 corb, 5 els quatre moviments del sol, 6 pedrenyal, 7 pluja, 8 flor, 9 serp armada d'harpons, 10 Ehecatl (el gran déu Ketzalcoatl en figura de vent), 11 casa, 12 dragósargantana, 13 serp, 14 mort, 15 cérvol, 16 conill, 17 aigua, 18 gos, 19 granotamona, i 20 herba). D'aquesta manera era fàcil representar el desenvolupament del temps. Sembla que abans d'arribar a aquest nivell de denominació, només van tenir quatre noms (com una setmana de 4 dies) que s'anaven repetint fins a completar el mes. Aquests noms eren ácatl, tepatl, calli i tochtli, que representaven, als quatre astres (Sol, Lluna, Venus, Terra), als quatre vents, a les quatre estacions, o als quatre elements. Sembla que des de molt antic dividien l'any a quatre estacions; que es guiaven pels equinoccis i els solsticis; i que van dividir el dia en 16 "hores": 8 de laborables, des de la sortida a la posadaposta del sol, i les 8 restants de descans.

Calendari Asteca o Calendari del Sol
El poble asteca donava gran importància al temps, que era registrat a dos calendaris: el de 365 dies, xihuitl, que era el solar i o agrícola, compost per 18 mesos de 20 dies, mes cinc dies "inútils" o "atziacs"; i el compte de les destinacions de 260 dies, anomenat tonalpohualli, que tenia més aviat caràcter endevinatori.

Calendari Xinès (se'l vam copiar)
El que més ens crida l'atenció als occidentals no és tant el seu sistema de comptar els mesos i els anys, que s'assembla bastant al nostre, incloses les tècniques per fixar la successió d'anys de traspàs (ho fan mitjançant la intercalació d'un mes lunar segons el cicle de Metón de 19 anys, ja anomenat en relació amb altres calendaris). El més vistós per als occidentals, i el que més promocionen del seu calendari (pròpiament almanac), és el seu horòscop. Vet aquí unes quantes dades sobre les singularitats del calendari xinès: el seu any és llunapiga, composta de 12 mesos equivalents a d'altres tantes llunacions, de 29 i 30 dies, amb l'addició d'una llunació més en els anys "de traspàs". Per les referències que es disposa, el segle XII a. de J.C. tenien el calendari en la situació en la qual es va trobar Juli Cèsar més de mil anys més tard el calendari romà, i abordaven la reforma que al nostre calendari anomenem juliana, i que es refereix a la introducció dels anys de traspàs per corregir el diferencial d'un dia i alguna cosa més cada quatre anys. La data de la qual arrenca el calendari xinès és l'any 2697 a. de J.C. Això significa que hem d'afegir aquesta xifra a l'any que marca el nostre calendari per saber el quin any estan els xinesos.

Calendari Indi
Per parlar amb propietat hauríem de dir calendaris indis, perquè la major singularitat quant al mesurament del temps per part dels indis és que pretenen remuntar-se al principi dels temps (un principi infinit no solament per indefinit, sinó també per la immensitat de la seva llunyania).
Terra al voltant del Sol no sigui divisible per un nombre exacte de dies, sinó que dóna 365'2422008. És a dir que un dia sidéreu (dividint el temps que dura el viatge anual de la Terra al voltant del Sol entre 365), ens dóna un pic de gairebé 4 minuts més per dia, amb la qual cosa el dia sidéreu ve a ser de 24 hores, 3 minuts, i 56,555 segons.
El calendari indi està format per mesos lunars purs, que es compten per tant de lluna nova a lluna nova. Els anys ordinaris són de 354 o 355 dies (Samvatsara Mana), i els embolísmicos (de traspàs) són de 383, 384 o 385 dies (Adhica Samvatsara).
L'any indi està dividit en 6 estacions, una cada dos mesos: Vesanta (primavera), Grichma (estiu), Varea (pluges), Sarad (tardor), Hemanta (hivern) Sisiva (fresc).


Calendari Islàmic
Tots els calendaris tenen en comú el marcar les calendes, que com queda l'esmentat són les dates en les quals toca llegir, en les quals celebrar i en les quals commemorar les vides dels sants; és a dir que són les celebracions religioses el que dóna nom i sentit als calendaris. En aquest sentit el calendari islàmic no difereix en absolut del romà, l'hebreu o els cristians. A través dels calendaris podem conèixer quins són les activitats més significatives de cada cultura, i com la religió procura relligar-les a la vida i a les festes (convertir-les en culte), de manera que quedin plenament garantides la seva acceptació entusiasta i la seva perpetuació.
Aquest va ser bastant inestable en el seus orígens, al final va quedar així: el primer mes es diu Moharrem (Mes sagrat); el 2n, Safar (Partida per a la guerra); el 3r, Rabi I (Primavera); el 4t, Rabi II (Primavera II); el 5è, Djumada I (Estiu I); el 6è, Djumada II (Estiu II); el 7è, Radjeb (Abstinència); el 8è Chaabán (Germinació); el 9è, Ramadhán (Gran calor); el 10è, Chaual (Aparellament dels animals); l'11è, Dhulcada (Descans); el 12è, Dhulhidjah (Peregrinació). Cinc dels 12 mesos estan declarats sagrats.

Calendari Hebreu
Els anys regulars en 353, 354 i 355 dies; i els embolísmicos (que cridem de traspàs per entendre'ns), eren de 383, 384 i 385 dies. Per ajustar els comptes hi ha dos mesos, el kislew (del 6 d'octubre al 4 de novembre) i el marjeshván (del 6 d'octubre al 4 de novembre) que oscil·len un dia. Els mesos són de 29 dies els parells, i de 30 els senars. Al principi no tenien nom, sinó tan sols numeració (recordem que al calendari romà antic, només quatre mesos tenien nom; la resta, fins i tot els deu, eren ordinals); però amb la deportació de Babilònia es van portar alguns noms de mesos. L'inici de les èpoques va ser també oscilant, fins que el rabí Samuel va marcar com a inici del calendari jueu l'any de la creació del món, que seguint la cronologia bíblica seria el 7 d'octubre de l'any 3761 a. de J.C. Sumant aquest númeronombre al de l'any cristià, sabem el quin any del calendari jueu estem (a dia d'avui, en el 5.768).

Calendari julià

Entre els primitius romans, els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, la durada del qual oscil·lava entre els 18 i els 36 dies; els de Labinia tenien un any de 374 dies distribuït en 13 mesos; els etruscs només tenien mesos lunars. Finalment es va arribar a un calendari de 304 dies agrupats en 10 mesos: 6 de 30 dies, i 4 de 31. Amb aquestes oscil·lacions està clar que tots els anys calia estar fent reajustaments. Per començar, febrer era l'últim mes de l'any i en ell es feien els ajusts. En l'època de Numa Pompilio cada dos anys s'intercalava entre el 23 (el sisè calendes) i el 24 de febrer un mes de 22 o 23 dies cridat mercedinus (de mercedem, que entre altres coses significa "paga"), perquè aquest era el mes en què es pagava al serveiservitud. Aquest sistema donava uns desajusts que havien de regular els pontífexs; i ho feien no amb criteris astronòmics, sinó polítics; amb què l'hivern "civil" va acabar caient a la tardor astronòmica.Va ser Juli Cèsar, l'any 47 a. de J.C. (707 de la fundació de Roma) qui va posar ordre en aquest caos. Per començar, perquè tornés a caure cada estació, amb les festes i celebracions corresponents, en el temps astronòmic que li corresponia, es va veure obligat a fer el primer any de 445 dies. Fe conegut amb el nom d'any de la confusió. A partir d'allà ja tots els anys eren de 365 dies, menys els de traspàs, que eren de 366. Any bisiest era aquell en el qual es repetia (bis) el sisè calendes martii, és a dir el 23 de febrer, i se li cridava bissextocalendes. Amb això es va corregir de forma important, però no del tot, la diferència que anaven acumulant l'excés de poc més d'un quart de dia que li sobrava a cada any. No del tot, perquè cada 128 anys els minuts sobrants sumaven un dia més.

L'any julià va quedar doncs amb els 12 mesos que avui coneixem, però amb una petita variació: gener, març, maig, juliol, setembre i novembre (els mesos senars) tenien 31 dies, i els altres (els parells) 30, inclòs febrer en els anys de traspàs! Però el que fa la vanitat, Augusto no podia consentir que el mes de julio(en honor de Julio César) tingués 31 dies, i el mes instituït en el seu honor, agost, tingués només 30. Així que va desfer l'ordre de mesos alterns, i el va posar també 31 dies al mes que portava el seu nom. Se'l va haver de treure a febrer, al qual va deixar amb 28 els anys no de traspàs, i 29 els de traspàs.

Però tampoc no és aquest l'únic desajust del calendari julià, que al cap i a la fi no és important perquè surtin els comptes. És que en els noms dels mesos torna a pecar d'inconseqüent: els antics mesos dels romans, eren: 1r, Martius, de 31 dies; 2n, Aprilis, de 30; 3r, Maius, de 31; 4t Junius, de 30; 5è, Quintilis, de 31 (observis que des d'aquest mes fins al dècim, el nom és simplement el del número d'ordre que ocupen al calendari); el 6è, Sextilis, de 30 dies; el 7è, September, de 30 dies; el 8è, October, de 31 dies; el 9è, November, de 30 dies, i el 10è, el december, de 30 dies. Més endavant es va afegir un onzè mes, el Februarius, al final de l'any; i finalment el dotzè, el Januarius, que es va col·locar al principi de l'any.En posar ordre Julio César al calendari, assessorat per l'astrònom alexandrí Sosígenes, no es va preocupar de recuperar la coherència lèxica per als mesos de september, october, november i december, que van deixar de ser els mesos, setè, vuitè, novè i desè, per convertir-se en novè, desè, onzè i dotzè respectivament. Van conservar el nom ordinal, però ben desordenat.

I per últim explicaré alguna cosa del Calendari Gregorià, el d'aquí.

Amb tota la gresca que armem en les celebracions de l'Any Nou, perdem de vista el que celebrem. Més o menys com a qui va a un casament, un bateig o un aniversari, i ni tan sols no sap de què va la festa, ni en honor de qui se celebra.El cas és que tot compte dels anys constitueix per si mateixa la proclamació més solemne i fefaent que l'any zero d'aquest compte s'inicia una era, que és tant com dir una forma singular d'entendre la vida, d'entendre la humanitat.

Per fer-nos una idea del costós que va ser arribar al calendari únic per a tota la cristiandat, no n'hi ha més que anotar que a Portugal no es va adoptar l'era cristiana fins a gairebé les vigílies del descobriment d'Amèrica. D'altres "eres" de menor entitat, de curta durada per tant, són les que van imposar els romans als pobles conquerits: l'era d'Augusto a Egipte, l'Antíoco-Cesárea a Àsia Menor, l'era d'Espanya, l'era dels Anni Augustorum, la de Diocleciano. I ja en el cristianisme, a la zona d'Orient, l'era bizantina, que començava el 5509 a. de J.C. (pel compte bíblic del principi del món).

El 1582 el papa Gregorio XIII va promulgar el nou calendari, dit Gregorià per ser ell el seu promotor. Havien passat més de 1.600 anys de vigència del calendari Julià i els petits desajusts s'havien fet molt sostensibles al cap de tant temps. El calendari civil s'havia retardat 10 dies respecte al calendari astronòmic; per la qual cosa Gregorio XIII va haver de decretar el 1583 el salt del dia 10 al 20 de desembre. Aquell any, desembre va tenir només 21 dies. http://www.elalmanaque.com/Calendarios/gregoriano.htm





Aquí ve la gràcia, si algú ha arribat a llegir fins aquí, es mereix i te un premi assegurat, que m'ho digui!. jajajaja.
La veritat és que a mi m'ha interessat mentrestant llegia, ara be, entenc perfectament als que els sembli un rotllo, rotllo, jo havia anat de mica en mica, es podia llegir durant tota la setmana, segons la setmana de 7 dies o de 4 o de 5, segons el calendari escollit.

Li hauria de canviar el títol de l'article, i passar de la "Crisi dels 40", "Als calendaris", però així segur que venc més el tema, ja estem acostumats a llegir un titular i no tenir res a veure amb el contingut, o sigui que aquesta malifeta tampoc és tant greu.

En definitiva, que segur que faig 40 anys, ni més ni menys, o sigui, que ara em toca anar al registre civil, a denunciar que es van equivocar al posar la data, jo d'aquella època no me'n recordo de res, i no tenen res signat meu.

Mediterrània

22 de març 2007

Pactar per que et portin allò que tu enyores, o per rendibilitzar els teus viatges!!!

Avui s'estrena una nova col·laboradora ;)Lapil, et donem la benvinguda per participar en la nova aventura comuna. Vas ser la primera a la que vaig preguntar: "sí em fico en un embolit, i ... em dona per crear un bloc.... tuuuuu..." i vas dir que sí, sense pensar-ho dues vegades (i abans d'acabar la pregunta....!!!), gràcies a aquest fet, avui estem aquí.

Moltes gràcies ;) Lapil.


Medierrània

Per ;) Lapil







Pactar per que et portin allò que tu enyores, o per rendibilitzar els teus viatges!!!

L’altre dia em van parlar de una web depacto.com on si viatges pots publicar els teus itineraris de viatge i guanyar diners o recuperar les despeses del teu viatge duent encàrrecs d’altres usuaris. Si necessites enviar encàrrecs per menys diners, pots negociar les tarifes amb viatgers que poden transportar els teus encàrrecs personalment. Si vols algun producte de l’estranger que no pots localitzar per la teva zona o enyores, pots contactar directament amb qui te’ls poden portar. No hi ha millor manera d’importar al detall, la funcionalitat de la web és molt concreta, senzilla i bàsica: buscar, negociar i pactar.

Al entrar a la web hi ha l' opció de donar un cop d’ull, allà surten els últims encàrrecs i els viatges. Pots buscar destinacions i et pots registrar per publicar els teus propis.

A la web es defineixen de la següent manera:





Què és depacto.com?




Depacto.com és un mercat virtual on viatgers i gent que vol enviar o rebre encàrrecs es posen d’acord i pacten. Els viatgers anuncien els seus viatges i les condicions que estan disposats a acceptar per a dur encàrrecs; els remitents contacten als viatgers, descriuen els seus encàrrecs i ofereixen un preu. Quan es produeix un pacte les dades de contacte són revelats a ambdues parts. Abans d' això tota la informació roman anònima.
Com em beneficia?
Si viatges podràs guanyar diners i recuperar les despeses del teu viatge duent encàrrecs.
Si envies estalviaràs diners al negociar les tarifes i sabràs que els teus encàrrecs delicats viatgen "acompanyats".
Si vols un producte de l' estranger ho tens molt fàcil, contacta directament amb qui t’ho pot portar. No hi ha millor manera d' importar al detall.
Negociaràs sense intermediaris, amb total comoditat i seguretat.



;) Lapil

21 de març 2007

ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS






Per Mònica





Avui que m’estreno, i abans de res, vull que sabeu que jo, fins fa molt poc, era una usuària més de la informàtica (el justet per anar fent). Encara ara tinc moltes, moltísimes limitacions, però en poc temps he descobert que dona molt més de sí del que em pensava. El Jordi i a la Mar m’hi han fet enganxar. A tots dos us vull donar les gràcies per la descoberta ¡!!!!!

Je, je, Jordi…. ja veus a on em trobo després de la petita juguesca que varem fer.
Mar i a tu que t’haig de dir ...............em sembla que les dues fem un bon equip !

Ja se que s’ha escrit molt de la utilització de les noves tecnologies, però jo hi vull afegir que hi he trobat a dos nous amics !!!!!


ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS

Per començar tinc ganes de parlar del reciclatge, procés que consisteix en recol·lectar i transformar materials de rebuig, per tal d’obtenir nous materials per usar o vendre com a nous productes o matèries primes.

Sembla que el concepte, la teoria, els beneficis i l’estalvi, els coneixem tots, però el que ens falla és la pràctica.

Per posar un exemple, us explicaré que avui mateix, he entrat al mercat a comprar. Necessitava omplir la nevera. A la parada de la verdura i la fruita, com sempre, tota la comanda la lliuren separada per productes i cadascun en una bosses de plàstic, que a la vegada, es col·loquen en una altre bossa més gran, o més si és necessari, per endur cap a casa.

Si no vols bosses, ho has d’indicar expressament a la dependenta. El problema està en què, aquesta necessita la bossa de plàstic perquè les balances ja no són com les d’abans......... Ja no tenen una bandeja fonda perquè els productes no caiguin. Ara, gairebé són totes planes, la qual cosa fa difícil prendre la mesura de segons quin aliment.

El problema continua a casa. Endrecem la compra a la nevera i acumulem bosses de plàstic gairebé noves que únicament han servit pel transport.
Si triem guardar-les, no donem a l’abast ......... sense voler se’ns fa un racó immens de bosses que no s’acaba de buidar mai. Tenim les cuines petites, els armaris plens i atapeïts, i com que ja estem cansats de guardar-ho tot, decidim llençar-les, ULL!!!!! sempre al contenidor groc ............ però, ostres, són noves i és una llàstima.

He sentit explicar que per dos tones de plàstic recuperat, s’estalvia una tona de petroli.

Però, si ho pensem be, en aquest cas és més fàcil iniciar l’acció d’estalviar des del mercat. Ja no cal arribar al reciclatge !!!!!!!!!
Em sembla que tots coincidim en què és senzill resoldre els dos problemes : pesar i transportar. Per pesar, segur que no és complicat usar safates amb una mica de fondària; i pel transport, la solució passa per anar a comprar amb cistell.

Amb aquestes dues petites accions, que en realitat no són petites perquè les repetim amb moltíssima freqüència, crec que estalviaríem el petroli de fabricar les bosses, el de reciclar-les, el del camió que les transporta en el viatge de fabricació, el de recollir-les en el contenidor de reciclatge, el del procés de reciclatge................. i més .........

Us proposo que ho provem !!!!!!



Mònica

20 de març 2007

McAfee publica llistat de llocs web amb més riscs per país, producte de descàrregues malicioses, de navegador i correu electrònic no desitjat


Per Mar

McAfee, Inc. (NYSE: MFE) va divulgar avui els resultats d'un informe d'investigació duta a terme per McAfee® SiteAdvisor(tm) que crea un mapa carreter global dels llocs amb més riscos i més assegurances per navegar a la Xarxa Global. McAfee va estudiar i va classificar 265 dominis de nivell superior, com Japó (.jp), França (.fr) iComercial (.com) partint de proves de seguretat del Lloc de McAfee per a programari espia correu escombraries, vulnerabilitats i estafes. L'informe "Mapping the Dolent web " va revelar, sorprenentment, grans diferències en seguretat entre un domini i un altre. Aquesta fotografia global calcula que, cada mes, els usuaris d'Internet efectuen més de 550 milions de clicks a llocs web amb riscos, i que fins i tot dominis relativament segurs, com aAlemanya (.de) o el Regne Unit (.uk) donen compte de milions de clicks amb riscos. "Amb aquest informe, McAfee ha creat un directori dels dominis de nivell superior més perillosos a la Xarxa, " va assenyalar Mark Maxwell, Gerent Sènior de Productes McAfee per a Persones i Petites Empreses. "Quan es tracta de seguretat, resulta que la Xarxa no difereix del món físic. Existeixen barris segurs i dominis segurs a la Xarxa, i també existeixen llocs que mai no s'haurien de visitar. "
McAfee SiteAdvisor, una eina gratuïta disponible en http://www.mcafee.com, aporta classificacions intuïtives vermelles, grogues o verdes, i busca resultats partint de proves registrades de milions de Llocs Web que representen més del 95% del tràfictrànsit a la Xarxa Global. Les classificacions vermelles s'assignen a llocs amb riscos que no n'aproven un o més dels tests de McAfee per a adware, programari espia virus, vulnerabilitats, correu brossa, massa finestres emergents (pop-ups) i forts vincles amb altres llocs classificats amb vermellroig. Els llocs designats amb verd en van aprovar cada un és aquests tests. Les avaluacions en groc s'assignen a llocs que no obstant això han aprovat els tests deseguretat de McAfee, però encara contenen molèsties, tals com a excés de finestres emergents, que ameritan un programari UserAdvisory. Les empreses i usuaris individuals poden usar McAfee SiteAdvisor per complementar els seus productes McAfee ja instal·lats o per millorar productes de seguretat elaborats per altres fabricants. Entre els resultats claus de l'estudi es poden esmentar els següents:la incidència de llocs vermells i grocs varia dramàticament entre dominis de nivell superior, variant d'un 0,1% per a Finlàndia (.fi) a fins i tot10,1% per a la petita illa de Tokelau (.tk). En el seu conjunt, 4,1% de tots els llocs avaluats mitjançant SiteAdvisor rep una avaluació de vermell o groc.Algunes activitats a la Xarxa, tals com registrar-se en un lloc o descarregar un arxiuarxivament, comporten un risc significativament major enfer-ho en alguns dominis. Per exemple, donar una direccióadreça d'e-mail a un domini .info aleatori resulta en un sorprenent 73,2% de probabilitat de rebre correus brossa.

Els dominis de països grans amb més riscos són Romania (.ro, 5,6% de llocs riesgosos) i Rússia (.ru, 4,5% de llocs riesgosos). Aquests dominis de països també són els més propensos a allotjar llocs vulnerables o d'"execució per descàrrega"..info és el domini genèric més riesgoso, amb un 7,5% dels seus llocs avaluats comcom a riesgosos. .com és el segon domini genèric més riesgoso, amb 5,5% dels seus llocs catalogats comcom amb riscos. Tres dels cinc dominis de país menys riscos són els països nòrdics Finlàndia (0,10%), Noruega (.no, 0,16%) i Suècia (.se, 0,21%). Islàndia (.is, 0,19%) i Irlanda (.ie, 0,11%) conformen els cinc primers dominis de país amb menys riscos.

.gov és el domini avaluat amb major freqüència en el qual SiteAdvisor no ha trobat lloc riesgoso algun. .gov només està disponible per a reparticions del govern dels Estats Units. No obstant això el domini .com és només el 5° domini amb majors riscs per classificació, la seva gran popularitat augmenta dramàticament el seu impacte en el risc de recerca i navegació. El 86,6% de clicks a llocs classificats amb vermellroig i groc van a sitios.com.
Encara quan Holanda (.nl), Alemanya (.de) i el Regne Unit (.uk) són dominis de país relativament segurs, ocupant els llocs 31°, 33° i 51°, respectivament, cada un dels seus dominis de país comptabilitzen més de 2milions de clicks al mes a llocs vermells i grocs. de la mateixa manera, Japó (.jp) ocupa el 57° lloc entre els dominis amb més riscos, i, encara així, els llocs .jp avaluats en vermell i groc reben aproximadament 1,6 milions de clicks cada mes. El baix cost o gratuïtat de registre de dominis i la mínima supervisió de dominis semblen causar, almenys, alguns dels majors nivells de risc descoberts en alguns dominis de nivell superior. Per exemple, una raó per la qual el domini .biz sembla comptar amb la preferència de spammers rau que pot ser usat tot seguit, a diferència del típic període d'espera de 24 hores - un avantatge crucial per superar serveis antispam i llistes negres.Aquest estudi hagués de ser un anomenat d'alerta per als administradors de dominis de nivell superior. Clarament, alguns països ho estan fentbé. I els dominis de nivell superior més riesgoso compten ara amb els models de domini que han de millorar, " va agregar Maxwell. "Per als usuaris, aquest estudi és un clar recordatori que han de navegar per la Xarxa de manera segura. Eines comcom a McAfee SiteAdvisor proporcionen als usuaris la informació que requereixen i alhora, els indiquen quan usar-la,per prendre decisions més segures en relació amb la Xarxa.Tant l'estudi íntegre i els seus resultats, junt amb un mapa interactiu, es pot trobar en:http://www.siteadvisor.com/studies/map_malweb_mar2007.html.

19 de març 2007

Indústria i usuaris lliuren un milió de firmes contra el cànon





Per Mar




La plataforma 'todoscontraelcanon' formada per representants de la indústria i els usuaris lliuraran demà en el ministeri d'indústria més d'un milió de firmes contra el cànon que grava els dispositius electrònics que poden reproduir o copiar.

Aquesta plataforma està formada per 28 organitzacions entre les quals es troben patronals del sector d'electrònica i telecomunicacions comcom a AETIC, ASTEL, ASIMILEC o AEDOCDigital; associacions professionals comcom a RITSI, ALI o AETI; representants de consumidors comcom a FACUA i CACCU o en Internet, AUI o Associació d'Internautes, associacions de programari lliure comcom a Hispalinus o la publicació de Comissions Obreres CONFIA.

L'organització es va constituir l'abril de 2006 quan s'estudiava la llei de propietat intel·lectual en la qual finalment es va introduir el cànon als dispositius digitals per còpia privada, i ha realitzat nombroses accions d'informació per evitar que aquest cànon suposi un llast per al desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya.


La llei preveu que indústria i societats d'autors decideixin cada dos anys que dispositius i que forma s'aplicarà el cànon digital, però la impossibilitat d'arribar a un acord per partir de posicions totalment diferents, han fet que el ministeri de Cultura i Indústria siguin els responsables de la decisió per al que tenen un termini fins al 27 d'aquest mes.

Des que es van trencar les converses entre indústria i associacions, a finals de desembre, hi ha hagut nombroses intervencions dels dos costats per explicar la seva actitudpostura i quan falten molt pocs dies perquè l'administració prengui una decisió, sembla que aquesta pot ajornar-se davant de les dificultats de tancar un acord que conciliï les posicions.

L'acte de demà, amb el lliurament de firmes forma parteix de la campanya de 'todoscontraelcanon' recollides mitjançant una pàgina web amb aquest nom, que es va activar l'abril de 2006 i que el 18 de març al matí comptava ja amb 1.069.875, de les quals 332.328 eren de caràcter individual i 1.214 col·lectives amb representació de 737.547 socis.

Aquesta plataforma considera que el cànon és per a uns quants i gana per a tots en pocs anys tal com ha succeït amb el mercat dels CDs i DVDs' que 'abans generaven impostos i negoci i avui sol generen mercat negre i venda il·legal'.

Fonts de la indústria han reiterat en aquests mesos que la tecnologia permet ja protegir la música i les pel·lícules de còpies no autoritzades i que les societats de gestió de drets pretenen compensar les pèrdues que tenen pel 'top manta' amb el cànon digital.

Les associacions de drets d'autor, assenyalen pel seu informe que 'la indústria pretén crear un debat social on no hi ha més que voracitat d'unes empreses multinacionals que intenten usar el consumidor per als seus finalsfinalitats, davant la reivindicació d'autors, intèrprets i productors'.

En el seu últim comunicat aquestes associacions assenyalaven que el 2006 es van gravar a les llars espanyoles 525 milions d'hores de CD i 375 milions d'hores en DVD de repertori protegit, i que 'les empreses tecnològiques sostenen el seu negoci en gran part basant-se en la possibilitat que té el comprador de copiar pel·lícules i cançons'.

Terra Actualidad - EFE




Per a subscriure't a "Todoscontraelcanon" pots fer-ho en aquesta adreça: http://www.todoscontraelcanon.es/index2.php?body=suscribe_nocanon_ind

15 de març 2007

L'era tecnològica encara no ha matat la televisió tradicional

Per Mar



L'era tecnològica encara no ha matat la televisió tradicional, però entre el públic més jove és palpable la deserció d'un mitjàmedi que està deixant de ser el rei de les llars. Amb l'ambició de recuperar l'audiència adolescent - avui fascinada per les descàrregues de vídeos o música i la infinitat de possibilitats que brinda internet-, la televisió britànica s'ha abocat a les sèries interactives, dissenyades específicament per a la seva emissió a la xarxa.

En el seu més ambiciós projecte d'entreteniment on line fins a la data, la BBC acaba de presentar una sèrie completament interactiva que difondrà en internet en els pròxims mesos. Ideada pels artífexs de Gran Germà (la productora Endemol), Signs of life desenvolupa la seva trama en un poble rural anglès de ficció, Whyte,"donde ocorren coses estranyes". Amb un format de thriller que incorpora elements de ciència-ficció, aquesta proposta intenta repetir l'èxit d'una sèrie americana que a finals dels 90 ´ va ser una fita entre els adolescents, Buffy, la cazavampiros, protagonitzada per una noia californiana amb poders sobrenaturals.
lavanguardia.es

Els internautes podran visionar els vuit episodis de 20 minuts com una narrativa convencional, però també utilitzar la xarxa per participar al fòrum interactiu del programa (que imita a la popularíssima comunitat virtual Myspace).Los usuaris que vulguin emular els joves protagonistes de Senyals de vida,un grup d'aficionats a l'astrologia, podran dissenyar el seu propi perfil psicològic a partir del seu signe del zodíac, i penjar-lo al lloc web el programa.
La BBC - finançada pels contribuents- ha compromès 1,2 milions d'euros en aquesta sèrie que tindrà altres rèpliques en el futur com a alternativa per al mercat adolescent.Les xifres d'audiència són nítides: els nens britànics d'entre 12 i 16 anys dediquen menys de tres hores a veure la programació tradicional. A ells va destinada una altra sèrie que l'ens públic va estrenar el febrer passat en banda ampla, Wannabes,donde s'assagen les possibilitats que ofereixen les noves eines tecnològiques. El títol del programa al·ludeix al nom d'un club de Brighton, punt de trobada de joves aspirants a triomfar al món de l'espectacle. Els usuaris poden remetre les seves idees, música o vídeos amb l'ambició de veure'ls integrats al xou. I fins i tot incidir en el desenvolupament de l'argument enviant propostes als seus protagonistes. Com en el cas de Senyals de vida, estratègia que apunta al segment d'entre 14 i 18 anys, que ja disposa, d'espai a les pàgines digitals (bbc.co.uk/teens). La BBC ha entès que en un futur els mesuraments d'audiència acabaran centrant-se en internet. La seva web rep 16 milions d'entrades setmanals

08 de març 2007

EL BLOC DE LA MEDITERRÀNIA

Aquest bloc arriba aquí gràcies al que ens va delectar, en Bloc d'en Jordi, a tots i totes ens va cautivar. Aquest no serà tant brillant ni tant treballat i segurament no posarem tant de nosaltres, però serà sempre un homenatge al seu esforç i a la seva capacitat de comunicació. Si no fos per ell, aquest no hagués estat mai. Esperem divertir-nos fent-lo, passar l'estona amb tota aquella gent que ens vulgui escoltar. Gràcies Jordi.

02 de març 2007

Els Homes en perill d'extinció, Utopia?

Per Mediterrània


Desprès de llegir Estripant el Bloc d’aquesta setmana, no puc menys que escriure sobre el tema, aquest Sr. I.Kuslan, ha convertit tot el seu món particular en lesbianes, i no ha deixat ni una heterosexual. L’entenc perquè déu ser un dels de nivell 1, que es pregunta que fan ells al planeta terra? perquè existixen?.
Per una banda m’alegro, perquè ja podria ser, ja, utòpicament parlant, un món perfecte, SOLAMENT DONES, de fet, els homes per a què ens serveixen?, com deia un acudit “Per un tros de xoriço, t’has de quedar amb el porc sense”, abans treballaven per a nosaltres, i els feien veure que ells eren els amos, a canvi. Però, i ara?, que ens hem posat a treballar i som autosuficients, solament els volem perquè paguin la meitat de l’hipoteca? piiiiiiii error!, és una bestiesa, això ho pot fer ara una altra dona. Ja feien be, de tenir-nos por, i que puguessin sortir de casa, i no deixar-nos cordades al llit. En quatre dies els estem guanyant terreny en tots els sentits. Ja teníem el poder mes meravellós de portar un nen al món, i ja estan reconeixent que som nosaltres més intel·ligents, mes estupendes, mes etc, etc, etc… “primer Deu va crear deu al “Boceto” i desprès l’Obra d’Art”.



I què farem amb ells?, dons la meva teoria es que d’aquí poc, es guardarà el semen congelat durant un temps, per si les mosques, i que alhora de triar sexe cada vegada anirà més cap al femení, perquè no hi ha color!, i fins que es sàpiga fer artificialment es guardaran uns quants d’homes per a fer proves de laboratori, i desprès potser sortiran als llibres d’història com a especie que es va extingir per selecció natural.
A la llarga, les nenes preguntaran a les seves mares: mama mama, avui m’han dit a cole que abans hi havien uns que es deien homes, que es semblaven a nosaltres en alguna cosa?, i la mare dirà, nooooo, no es semblaven, no. L’especie humana va evolucionar i l’home va quedar enrrera per inservible, aquesta població es dedicava majoritària ment a no fer res de profit, solament a fer la guerra i disputes per a qualsevol cosa, religió, poder, era l’unic que els interessava. I quan no feien això, i per entretenir-se, la gran majoria es dedicava a veure una pantalla d’unes poques polsades, per veure esports on sortien ells mateixos, amb calces curtes, els s’hi agradava molt mirar-se entre ells, també hi havien dones que els hi agradava mirar a la pantalla aquestes imatges, però era evident el perquè. I mentrestant el sexe femení estudiava, es preparava, feia de mare i de pare, treballava a casa i a fora, ells tenien altres cada vegada feines menys valorades, i amb la depressió que els va agafar, solament feien coses inútils. A la llarga, com que li donaven menys, a la única neurona que tenien, es van extingir, perquè l’evolució va manar com sempre, i va fer la selecció natural. Per el motiu de que els homes no eren gaire útils, alhora de triar el sexe per a la descendència, es decantaven tant homes com dones per el femení, fins que van deixar uns quants per estudiar-los, i saber que s’havia de tractar genèticament per treure aquestes atrofies mentals i físiques dels gens, fins que va arribar la partenogenesis, i ja no ens feien falta.

Desafortunadament, o afortunadament, encara queden com JO, hetereos convençudes, sigui per un defecte genètic, o de miopia avançada, o de falta de realitat. I encara m’agraden més els homes més que les dones, o sigui que no es immediat el canvi, mica en mica.
—————
Nota: No seguiu llegint, aquest paràgraf és privat, passeu a llegir desprès de l’altre ratlla.
(Carinyo!!! (em refereixo al meu marit, no als demès que es puguin donar per al·ludits, i no segui-ho llegint, us he dit que és privat), si et dona per llegir això, que ja saps que no va per a tu!, no facis cap cas!. Nooo, que no, que segur que no va per tu, ja se ja se que tu no ets així. Que ja t’he dit que noooooooo!, que no va per a tu, no tinguis cap dubte.
O sí? jajajaja).

—————-
Al “Muy Interesante”, vaig veure un reportatge fa un parell anys, del Perquè de l’existència de l’home?, Sí la dona podia haver sigut asexual sense cap problema. No he trobat l’article, però sí molta informació.
“L’habilitat per a reproduir-se és una de les característiques unificadores . La reproducció sexual dona origen a descendents genèticament diferents als seus pares.
La reproducció asexual produeix descendents idèntics als seus progenitors.” Llavors perquè l’existència de l’home?. Per la variabilitat genètica
La variabilitat genètica es refereix a la variació en el material genètic d’una població o especie . Els processos que eliminen la variabilitat son la selecció natural i la deriva genètica.
La reproducció asexual, te avantatges i desavantatges:
Entre les avantatges biològiques que comporten, estan la seva ràpida divisió i la seva simplicitat, dons no tenen que produir célul·les sexuals ni tenen que gastar energia en la recerca de parella. D’aquesta forma un individu aïllat pot donar lloc a un gran nombre de descendents, facilitant la colonització de nous territoris.



En canvi, presenta las desavantatges d’una menor protecció a la descèndencia i de escau de variabilitat gènica, al seguir genotípicament invariables, lo qual condueix a la formació d’individus clonats (es a dir, idèntics als que els va originar).
El ritme d’augment en adaptació d’un organisme en qualsevol moment és igual a la seva variació genètica en adaptació en aquest moment. I l a variabilitat és la matèria prima de l’evolució. A més, quanta més variació hi hagi, més evolució també. R.A. Fisher va demostrar matemàticament que quants més alels existeixen per a un gen, més probabilitats hi han de que un d’ells s’imposi a la resta. Això implica que quanta més variabilitat genètica existeixi en una població, major serà el ritme de l’evolució. Això es coneix com Teorema fonamental de la selecció natural de Fisher.



  • Perquè m’entenguin els homes de nivell 1:
    La variabilitat genética, no existeix si és asexual, l’evolució s’aturaria i l’especie, estaria condemnada a extingir-se de forma natural. Ja que sent clons idèntics no hi haurien defenses a noves enfermetat, i aniria caient tota l’especie amb un sol virus.


  • Perquè m’entenguin els homes de nivell 2:
    Si les dones no tinguéssim molts homes per a reproduïr-nos, i els homes no tinguessin molts molts espermatozoides que sortissin per arribar un a la meta, i amb diferència genètica casi infinita entre ells, no podríem crear un ésser únic.


  • Perquè m’entenguin la majoria dels homes:
    Si no hi han dones + homes, no hi ha partit, encara que hi hagi pilota.

  • No m’entendran els de nivell 4, però ho intento:
    Que no es pot jugar, que no hi ha partit, que s’ha anul·lat.

    Mediterrània

    Publicat també a Fem un cafè?

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis