30 de desembre 2007

Per el de les Orenetes

Van marxar les orenetes
però segur que tornaran...
com deia aquell poema,
ara be, sempre queda aquell ocellet
piolant i que em diu a cau d'orella,
avui és el sant de ...
sempre pensa en els amics
sap que només fa falta que m'ho digui
i per un amic tant especial per nosaltres
li dediquem una poqueta cosa ... al que es mereix
però el que importa és la amistat, i avui és
SANT RAÜL i quelcom li farem.

Aquí parla de l'ocellet i mediterrània
crec que és perfecte (jajaja)



MOLTES FELICITATS RAÜL!!

(ja saps ens deus una copa de cava, no perdonem aquestes coses)



24 de desembre 2007

BON NADAL



BONES FESTES!!!



per a tots els col·laboradors i lectors, en especial a

;)Lapil, Mònica, Raül i Cecília.


Molts petons
Mar



El misteri de la perdiu

http://www.elmisteriodelaperdiz.com

19 de desembre 2007

On és el Nadal?

Soc nadalenca, ho reconec. Casa meva està plena de nadales, cintes vermelles, un enorme avet guarnit i el meu particular cor de veus dolces que van repetint poemes apressos a l’escola i que seran les millors postres de la Nit de Nadal o de Sant Esteve (evidentment, tots volen treure el major rendiment possible, al seu exercici memorístic i repetiran el poema cada vegada que vegin que la mà d’un adult toca la cartera).

I sí, a casa meva també es mengen plats d’aquells que només es serveixen en aquestes dates, no per costosos econòmicament, sinó per el.laborats i llargs de cuinar i de païr.

Casa meva està sempre oberta, aquells que la coneixeu sabeu molt be que és estrany que no hi hagi algú que passava per enllà i ha decidit fer-nos una visita. Però al Nadal és quan arriba la bogeria. La consigna és “a ca la Cecília, per Nadal, jornada de portes obertes”, al cap i a la fi pels meus nens i per mi els amics son una forma de família que ens agrada sentir a prop i compartir unes estones, també en aquestes festes.

Però al marge de tot aquest desplegament de cançons, àpats i moments compartits, hi ha moltes coses que entristeixen el meu Nadal.

Em centraré a comentar una molt concreta, mal del nostre món consumista. Sembla ser que Nadal arriba en quant ens hem menjat les castanyes i els panellets. De fet, encara em quedaven a casa quan vaig veure el primer aparador guarnit. Els més moderats, han decidit que Nadal comenci l’1 de desembre, no fos cas que els comerços perdessin un cap de setmana tant golós com el del superpont de l’any, Constitució i Puríssima. De la mateixa forma que un determinat centre comercial ens anuncia quan és primavera, encara que fora faci un fred glaçador i que no se’ns passa pel cap treure’ns l’abric, els comerços es posen a la línia de sortida i el dia 1 fan el tret de sortida. Aquí, al nostre Baix Penedès, no patim aquest sense fre consumista que fa que tots els caps de setmana de desembre, a les ciutats estiguin oberts els centres comercials convertint-los en formiguers humans.

I si a més et trobes caminant per la ciutat i creues un dels passos obligats per aquells que fan el “viacrucis” comerç rere comerç, pots trobar-te amb situacions grotesques: una baralla de parella de “perquè t’has de gastar cada any en el regal de ta mare, el doble que en el de la meva”; o el comentari avorrit de “no puc més, estic cansat. Escolta, el que quedi per comprar t’encarregues tu”; o el rei de tots, aquell de “una corbata servirà, total li és igual una cosa que un altre” o, pitjor encara, “si no saps que comprar, agafa això mateix i parem de perdre el temps”.
Perdre el temps??? Estic cansat??? Tan és això que allò???

Al Nadal que jo conec no està escrit que sigui obligació regalar. Al Nadal que jo recordo, no havien persones que treballaven en establiments oberts els caps de setmana per satisfer la voràgine consumista i fer així que un moment màgic de l’any es converteixi en un malson per tots aquests que s’han de guanyar la vida. Al Nadal que jo vull no hi ha lloc per interminables tardes o fins i tot dies sencers per passar-los nerviosa de botiga en botiga pensant en tot el que em queda per comprar i suant perquè la visa està que treu fum... i que desprès caldrà pagar.

Al meu Nadal canviem les compres per hores de compartir cantant nadales, aprenent poemes que tinguin a veure amb l’època, guarnint casa nostra com es mereix, llesta per rebre a tot aquell que vulgui compartir una estoneta amb nosaltres, pensant en els menjars fantàstic que farem, cada dia al gust d’un dels començalls, inclosos els meus fills (ja us adonareu doncs, que a casa per Nadal, tenim dia de pizza, dia d’ous ferrats, dia de pasta i dia de pollastre al curri).

Tinc una germana divertida i genuïna que al Nadal no compra. Ella fa els regals: compota de poma per mi, mocadors carregats de monedetes perquè quan les nenes se’ls lliguin a la cintura i remenin el culet es senti el soroll al compàs de la música, una polsera pels nens, una fotografia meravellosa,... aquests van ser els seus presents l’any passat. I sabeu? Son els que ens mirem amb més estimació a casa. No sabeu quantes tardes de balls ens han proporcionat els mocadors de monedetes!

Voldria encomanar qualcú amb aquesta particular forma de viure el Nadal. I per començar, ja sabeu: “ca la Cecília, al Nadal, fem jornades de portes obertes”.
Bones festes

12 de desembre 2007

Greenpeace TV, neix el nou canal de televisió per internet.



Si no ves correctamente este mensaje, copia esta dirección en tu navegador:
http://www.colaboracongreenpeace.org/boletin/greentv/index.html


Greenpeace Diciembre 2007
 

Greenpeace lanza Green TV


A partir de hoy las imágenes de Greenpeace viajarán más lejos a través de la red ya que se pone en marcha la televisión Greenpeace TV. Informativos propios, reportajes y documentales se darán la mano en esta nueva televisión que nos mantendrá informados mensualmente de toda la actualidad medioambiental de nuestro país y de fuera de nuestras fronteras.

El primer informativo se inaugura con las espectaculares acciones de Greenpeace realizadas durante el Panel de Cambio Climático de la ONU, celebrado en Valencia.

El primer reportaje nos acerca al problema del cambio climático y el documental nos introduce en la historia de Greenpeace desde sus orígenes.

Cada mes se crearán nuevos programas para que los disfrutes a cualquier hora desde tu ordenador.

Imagen del informativo de Greenpeace

 
Hazte Socio - Infórmate y únete. Ayúdanos a proteger el planeta. Colabora! Reenvía este mail a tus amigos.
 

Si no deseas volver a recibir mensajes de Greenpeace España, solicítalo aquí. Gracias

SUMA'T AL NADAL RESPONSABLE

Cada any el nivell de consum es dispara durant els dies de nadal.
Els regals i desmés cel·lebracions familiats ens porta una despesa excesiva d'energia, aliments, sobre-envasat i tot tipus de recursos.

Per a evitar aquest exces consumista no es necessari renunciar a la cel·lebració de les festes nadalenques, per això us subjerint una sèria de mides que podeu prendre per a continuar durant elnadal com a model de consum més sostenible.
 
Entra a la web de Greenpeace i segueix la cadena de transformació del consum nadalenc.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/consumo

¿SON ESTÚPIDS ELS AMERICANS?

Notícia enviada per Cecília

11 de desembre 2007

Eines per a Felicitar aquestes Festes

La veritat que fan coses fantàstiques i divertides.

Aquí us deixo amb una cosa nova (al menys per mi) per a felicitar les festes.

http://www.elfyourself.com/?id=1301145213

********************

Gràcies Olga per la teva Postal Nadalenca

I aquí la que m'has enviat.

07 de desembre 2007

COMENTARI DEL RAÜL A LA CECÍLIA

La finestreta de comentaris del blog, es insuficient per manifestar la meva opinio sobre l’article de la Cecilia publicat el dia 5. Per això vull expresar amb més espai el que penso.

El que diu la Cecilia, la recolço completament amb el meu pensament. La societat actual, esta plena de burocràcia, i plena de gent que sols mou papers d’un costat cap a l’altre i d’altre personal que l’únic que fa es vigilar als altres que compleixin el que hi ha escrit, per tal d’ocupar als primers, i així crear més llocs de treball indirectes, que entre tots cal mantenir, i d’aquesta manera crear, una mica, una societat de treball productiu, una mica ficticia.

Penso sincerament que si una malaltia, es tant clara com el trencament d’un os i que el temps de recuperacio es d’un més.. aleshores per què cal portar el paper que continua estant de baixa??, això no sols complica la feina d’una persona, si no que a més complica la feina del personal administratiu d’una empresa, així com la necessitat de comunicació posterior amb l’administració i les Mutues, per tal de tornar a dir una cosa que ja tots sabem.. que aquella persona continua estant de baixa per un os trencat.

Per altra part també, penso, que tot plegat es consequència d’allò que en diuen…”feta la llei.. feta la trampa”. Hi hem de tenir en compte la plaga de baixes per depressió que la nostra societat té. I també, la plaga de persones que s’acullen aquesta malatia per tal de prendres dies i dies de vacances pagades a costa de la resta de la societat, i que de ben segur, tots en conèixem alguna, i que tampoc tenim la osadia de denunciar-ho.

Crec sincerament que la Cecilia ho ha explicat molt be, i també penso que tot plegat es una mica el resultat de la societat del consumisme que tenim establerta, i del nivell d’ansietat de satisfacció que tots volem, o que el mercat del marketing ens ofereix.

Cecilia, desde la meva humiltat, et felicito per la certesa de l’article publicat, així com animar-te a continuar escrivint els teus articles. Endavant!!!



05 de desembre 2007

CIBERACTIVISTA GREENPEACE / AVAZZ / AMNISTIA INTERNACIONAL

Sóc Civeractivista de Greenpeace, AVAAZ i Amnistia Internacional, que l'únic que fem els que estem col·laborant en aquest sentit és llegir la informació que ens remeten mirar si la trobem correcta i signar les cartes pre-fetes signant amb el teu nom i el teu e-mail, de vegades demànem el núm. de DNI.

I Encara que no sigui res, però "algo es algo".  Dons és la primera vegada que em responen, sempre contesten agraint la teva col·laboració des dels organismes que col·laboro, però mai a qui dirigeixen les cartes,  aquesta vegada han contestat des del Gabinet de la presidència del Govern (central),  i diu així:



Contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno, en el que
secundando una iniciativa de Greenpeace, solicita que se adopte un sistema
de generación de energía eléctrica basado en energías renovables.

Le agradezco que nos haya dado a conocer su interés por este tipo de
energías y en concreto, por el importante papel que deben asumir, cada vez
en mayor proporción, en la generación eléctrica.

Me gustaría subrayar que las fuentes de energía renovables han pasado a
cubrir una parte importante de la demanda eléctrica española, y que
constituyen un sector industrial que ha generado más de 180.000 puestos de
trabajo en España.

El Gobierno, consciente de la necesidad de impulsar las energías renovables
en nuestro país, aprobó el 26 de agosto del 2005 el Plan de Energías
Renovables 2005-2010. El objetivo del Plan es que el 12,1 por ciento del
consumo de energía primaria en el año 2010 sea abastecido por fuentes
renovables. Junto a este objetivo, el Plan se marca alcanzar una producción
eléctrica, a partir de fuentes renovables, del 30,3 por ciento del consumo
eléctrico total, y que el porcentaje de biocarburantes sobre el total de
gasolina y gasóleo utilizados ese año, sea del 5,83 por ciento.

En las previsiones se destaca la importante contribución de la energía
eólica, que eleva su objetivo de potencia instalada hasta más de 20.000
megawatios en 2010, el aumento de los objetivos en biocarburantes, hasta
los 2,2 millones de toneladas equivalentes de petróleo en 2010 y el
incremento en la producción de energía eléctrica por medio de tecnologías
solares, cuyos objetivos se establecen en tanto en 500 megawatios para la
energía solar termoeléctrica y 400 megawatios para la fotovoltaica.

El 17 marzo de 2006, el Gobierno aprobó, mediante real decreto, el Código
Técnico de Edificación. Este código establece medidas dirigidas a hacer
sostenible el consumo de energía final en el sector de la edificación,
reduciendo su consumo energético y estableciendo la obligación de
incorporar criterios de eficiencia energética y uso de energía solar,
térmica y fotovoltaica, en edificios nuevos.

La medida afectará a más de medio millón de viviendas cada año, y supondrá
multiplicar por diez la superficie de paneles solares actuales para
alcanzar los 4,5 millones de m2 en el año 2010.

     Por otra parte, el Consejo de Ministros en su reunión del 20 de julio
dedicada monográficamente al cambio climático, estableció un Plan de
Medidas Urgentes para la lucha contra el cambio climático, impulsando el
ahorro y la eficiencia energética y potenciando las energías renovables.
Entre estas medidas destacan:

El Plan de Acción  2008-2012 de la Estrategia Española de Ahorro y
Eficiencia energética 2004-2012, con un ahorro energético de 88 millones de
toneladas equivalentes de petróleo y una reducción estimada de emisiones de
238 millones de toneladas de CO2. Cuenta con una dotación presupuestaria de
2.366 millones de euros.

La consideración del biogás, biometanol, bioETBE, biocarburantes
sintéticos, biohidrógeno y aceite vegetal puro como biocarburantes, de
acuerdo con la Directiva 2003/30/CE.

La modificación del impuesto de matriculación, actualmente basado en la
cilindrada del motor del vehículo, por otro basado en las emisiones de CO2
por kilómetro recorrido

La reducción de emisiones en las flotas de vehículos del Parque Móvil del
Estado, mediante un fuerte incremento del consumo de biocarburantes y con
la introducción de criterios ecológicos en la adquisición de nuevos coches.

Abordar un plan de Ahorro, eficiencia energética y energías renovables en
los edificios de la Administración General del Estado. El objetivo es
conseguir un ahorro energético mínimo global para todos edificios de la AGE
del 9% en el 2012, que se incrementará hasta un 20% en 2016.

Reglamento de Instalaciones Térmicas de Edificios, que  incorpora la
prohibición de las calderas domésticas de carbón a partir de 2012. Este
Reglamento establece requisitos más severos de eficiencia energética para
las instalaciones térmicas.

Repotenciación de parques eólicos, con ampliación del objetivo de energía
eólica establecido en el Plan de Energías Renovables 2005-2010 hasta los
22.000 MW,

Real Decreto de generación eléctrica en zonas marinas, estableciendo el
procedimiento para la autorización de las instalaciones de generación de
electricidad eólica marina, que al situarse dentro del dominio público
marítimo terrestre se realiza en régimen concesional.

Estrategia Nacional de I+D+i en Energía y Cambio Climático en la que se
establecen las prioridades en investigación tanto de mitigación como de
adaptación al cambio climático.

     Este Plan de Medidas Urgentes está englobado en la Estrategia
Española de Cambio Climático y Energías Limpias, que fue aprobada por el
Consejo de Ministros el 2 de Noviembre de 2007. La Estrategia contiene
cerca de 200 medidas y 75 indicadores y refuerza el compromiso de España
con el Protocolo de Kioto, preservando la competitividad de la economía
española, el empleo, la estabilidad económica y presupuestaria y el
abastecimiento energético.

Además, el 23 de Noviembre de 2007, el Gobierno ha aprobado la
Estrategia Española de Desarrollo Sostenible, que se enmarca tanto en la
Estrategia de Desarrollo Sostenible de la Unión Europea como en la
Estrategia de Lisboa para el crecimiento y el empleo.

     Por último quiero comunicarle que el Gobierno tiene previsto elaborar
en 2008 un Plan de Energías Renovables 2010-2020, en línea con los
objetivos de la Unión Europea alcanzados en el Consejo Europeo de Primavera
de este año, en el que se decidió que el 20% por ciento del consumo de
energía primaria en la Unión, en 2020, provenga de fuentes renovables.

     Finalmente le comunico que en este mismo sentido, me he dirigido a
todos aquellos ciudadanos que se han dirigido al Presidente del Gobierno
interesándose por esta cuestión.

     Reciba un cordial saludo. José Enrique Serrano Martínez. Director de
Gabinete de la Presidencia de Gobierno

Be contestar, ja és un pas més ... us animo a que participeu amb aquests organismes, sembla que no es res però mica en mica s'omple la pica (m'agrada molt aquesta dita)



De malalties i baixes

Fa dues setmanes, un dels treballadors de l’empresa va trencar-se un braç. Va venir a portar-me la baixa a l’oficina i em va explicar que en les successives cinc setmanes vindria a portar-me les, també successives, renovacions d’aquesta baixa. Aquest simple fet em va donar que pensar.
I vaig pensar en dos sentits, que ara us explico.

En primer lloc, em va donar una nova prova de l’absurd de la burocràcia al sistema sanitari –i a tants altres organismes, afegeixo-. És un fet conegut per a qualsevol que, una vegada feta la corresponent radiografia i comprovat el trencament de l’ós que toqui, aquest té un procés de recuperació de x setmanes que per molt que es vulgui no s’accelera. Llavors... algú em pot explicar quina lògica té aquesta pèrdua de temps, tant per l’usuari com per als treballadors de sanitat, en complir amb el ritual d’anar un cop per setmana simplement a segellar un paper? I quan ho preguntes, la resposta és així de taxativa: “ho marca la llei, s’ha de venir i ja està”.... Logiquíssim, oi?
Potser si qualcú es qüestionés aquests circuits burocràtics sense sentit i s’implantés un nou model guanyaríem en qualitat, tant els usuaris com aquells que passen la seva jornada laboral imprimint segells en papers sense sentit.

En segon terme, i degut a un fet succeït a una coneguda que coincidia en el temps amb el cas amunt exposat, em va donar per pensar pel que fa a les baixes anomenades per “depressió”.
El primer món va veient un increment de les depressions catalogades. ¿Realment la depressió està tan estesa? Potser entre metges amb pressa i pacients angoixats estem frivolitzant una malaltia realment greu. ¿O potser deu ser que els sentiments i les emocions relacionats amb l'angoixa artificial o amb la insatisfacció personal es poden diagnosticar com a depressió a canvi d'una pastilla?
La idea que hi ha un medicament per a cada cosa ens està apartant de la pròpia reflexió. Estem esgotats. El nostre cap no ens entén. El banc ens reclama pagaments que han atés provisionalment per falta de fons al compte; l'empresa no funciona com anys enrere, fins i tot pot ser que estigui travessant una greu crisi; la nostra parella truca massa vegades per telèfon a un número desconegut, o no ens fa ni cas, o ja no existeix l’il·lusió per cuidar-se mútuament; el fill no s’esforça als estudis, o col·lecciona suspensos, o està completament imbuït en el seu món, en una altre galàxia paral·lela a la de la resta de la família; algú que ens estimem pateix una malaltia preocupant,.....
La llista podria ser inesgotable, però no és una depressió. És, simplement, massa. Però la paraula depressió permetrà aconseguir una baixa i una pastilla. El somni d'estar de baixa perquè no es pot més és un símptoma col·lectiu... i després, passat el temps de baixa que se’ns hagi concedit, reprendrem la nostra activitat quotidiana i continuarem estant on estàvem, o sigui en el “no puc més”. Perquè les pastilles no arreglen els problemes i preocupacions del dia a dia. Aquests ens correspon a nosaltres de fer-los front i sol·lucionar-los o superar-los.
No són els ciutadans els que estan malalts: és la societat la que no sap reaccionar quan la vida li porta la contrària.

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis