30 de gener 2008

Amor per tota la vida? - capítol 3

Confesso que escric amb els daus carregats, no soc objectiva. Parlo des de la meva vivència.
Amor: una cara i una creu, com tot en aquest món. Això és el que es reflexa en els dos textos publicats anteriorment sota aquest títol.
L’amor per tota la vida és la quimera amb la que tots i totes somiem unes quantes vegades… al mes?...a la setmana?... al dia?
Fins i tot els més pràctics es qüestionen si existirà tal amor, tot i que el seu practicisme faci que rebutgin la idea tan aviat com arriba a la seva ment.
Els que estem als quaranta, vàrem créixer amb l’idea d’estudiar, formar-nos, treballar, trobar l’home/dona ideal i formar una família. Pocs van ser els que van descartar aquesta estructura preconcebuda.
I aquell/a noiet/noieta que ens tenia robat el cor, amb el que varem buscar el piset, amb el que ens varem cassar i formar una família… és avui una persona de carn i ossos, amb virtuts i defectes. I com ens pesen els defectes!... quan abans ens semblaven perfectes.
El resultat és frustant: el nostre país encapçala la llista de separacions de tooota Europa. Què ens passa?
Molts creuen que fora de les parets protectores de casa hi ha aquesta persona, que ens farà una vida més dolça, amb la que compartirem moments meravellosos, que tornarem a ser la princesa/el príncep dels somnis de quelcú. I perdem de vista la realitat, la vàlua real d'aquell/a que tenim al costat. Parlo, evidentment, d'aquelles separacions que es produeixen pel desgast dels anys, no de les que es produeixen per motius de força major.
Moltes vegades ha passat també que l'enlluernament inicial dels 20 anys només ha estat un miratge. Una il·lusió creada al nostre cervell i al nostre cor que, ja d'entrada - si haguéssim estat capaços de ser objectius- no s'ajustava en res al nostre caràcter, a la nostra idea de família, al nostre projecte de futur. Que dit sigui de pas, amb 20 anys difícilment tenim idea de què carai és això. Vaja, com demanar-li a un adolescent que trii els estudis que li han de fer guanyar les garrofes de gran.

L'amor per tota la vida només existeix per aquells que estan tocats amb la vareta màgica, quatre comptats i prou. Aquells que saben mantindre la flama, la comunicació, la complicitat, la capacitat de sorprendre's mútuament, el desig sexual, l'estimació de la coneixença, continuar compartint un projecte comú, compartir les alegries i els problemes, ser capaç de encarar colze amb colze el dia a dia… Tot això amb sinceritat, no perquè ho marqui la societat, no perquè la mandra ens faci quedar-nos quiets, no sigui que perdem el nostre estatus social… Difícil d'aconseguir, tot plegat, oi?

Per la gran majoria d’aquells que escollim separar-nos, el destí ens reserva noves relacions, noves formes d’estimar. Però l'amor difícilment traspassa barreres quan les evolucions dels individus son diferents… per molt que ens agradés creure-ho possible. Podem parlar d'estimació, de carinyo, de confiança. Tot i que en moltes ocasions son totes aquestes característiques juntes, molt més importants que l'amor de les pel·lícules, de les cançons i que ha inspirat als poetes.

Em reconec, encara que molt amagat sota la meva closca dura, una romàntica sense remei que creu en l’amor... o - si haig de ser coherent amb el que m’està demostrant la vida – que creu en els amors, cadascú amb les seves característiques i en el moment que arriba, fins que torna a marxar. I és que, com diu Sting a la cançó, “if you love somebody... let then free” (“si estimes algú... llavors deixa’l lliure”).
.............................................

Fora d’edició:
Ironies de la vida. Aquest cap de setmana passat vaig xerrar amb un valent que m,explicava com, davant el rebrot d’una greu malaltia que el consumeix, la seva parella dels darrers sis anys li va dir “carinyo... no em sento capaç de tornar a passar pel mateix procés, per tant marxo i et deixo”

No hi ha un amor que resisteixi??? Quan s’estima... no S’ESTIMA?

29 de gener 2008

Un mossèn castigat a la galieo-galilei


Avui he escoltat a la radio al dial 99.4 de Barcelona, no se el nom de l'emissora, però una notícia molt curiosa que m'ha fet molta gràcia i la volia compartir amb vosaltres.
Resulta que un mossèn aparca el cotxe a una zona de minusvàlids, "el pillen!", no Déu, ni la Mare de Déu, sinó la policia urbana, li posen una multa de cent euros.
El mossèn es queixa, i es declara insolvent, no te per pagar la multa.

El jutge en qüestió li posa la multa següent... llegir uns salms cada dia i durant 90 dies. Fins aquí te el seu toc d'humor la cosa, i penses que l'està castigant a la com quan confesses els teus pecats, tens que resar vint Pares Nostres i cinc Ave Maries, i rius pensant... li ha posat una multa en base als minuts que ha estat aparcat, un Pare Nostre o un Ave Maria per minut consumit en l'aparcament.

Però...no... llavors, en que es basa el jutge per posar-li aquesta multa? i quins salms son aquests?, ... dons li aplica els mateixos salms que li van posar l'església al seu dia i com a càstic a en Galileo Galilei durant tres anys encara que reduïda a noranta dies, per dir que la terra donava voltes al voltant del sol.

Es veu que el jutge encara li queda la rancúnia aquesta, que per cert , fa només 50 anys que l' església va assumir que era la terra que donava voltes al sol i no al in-revés i que no era el centre de l'univers, va ser un manifest de l'església quasi sense donar-li importància per no fer rebombori de l'assumpte.

23 de gener 2008

Amor per a tota la vida? – capítol 2

La cara de la moneda.
Aquest relat me’l van encarregar. El que vé a continuació és el text que es podia llegir a la invitació de boda d’un familiar. Així es sentien ells.
Avís pels diabètics i reacis al dolç: conté unes dosis extremes de sucre... però m’encanta.

“Breu relat d’una ensopegada”

"Caminava desma sota la pluja, però no se’n adonava, la pluja també era dins seu.
El temps, poc a poc, havia esvaït els seus colors, abans lluents i variats. Sense saber molt be com, li havia transcorregut mitja vida. Sense saber molt be com, havia arribat a aquell moment de cruïlla.
………………………………………………
Caminava ràpid sota la pluja, sense fixar-se gaire en l’entorn. Sempre li havia agradat la pluja i somreia mentre s’anava mullant. Pensava en tot el que quedava per fer aquell dia. Tenia tantes coses a l’agenda!... Entre vivències, viatges i ocupacions diverses havia transcorregut mitja vida i només pensava en tots els projectes que encara tenia per davant… però quelcom li mancava, quelcom que la fes gaudir plenament de tot el seu món.
……………………………………………..
Ell sabia que volia donar un gir, tot i que no acabava de veure molt be cap a on.

Ella sabia que necessitava completar-se, tot i que no acabava de veure molt be com.
……………………………………………..
Ell va girar la cantonada.
Ella va girar la cantonada.
… Una ensopegada…
el desconcert…
la sorpresa…
la observació…
una profunda mirada…
un ampli i dolç somriure.
…………………………………………….
- Quí ets? – va preguntar ell
- Soc JO – va respondre ella
- Fa molt que t’esperava –va somriure ell
- SEMPRE t’he esperat – va xiuxiuejar ella
- I és a mi, a qui esperes? – es va sorprendre ell
- Ja creia que no existies! – va exclamar ella – Vols caminar amb mi? – va afegir amb suavitat.
- Junts, tu i jo? – va dir ell, mentre li oferia la seva mà
- Tan lluny i units com vulguis – va afirmar ella, mentre agafava la seva mà.

I va ser llavors, creuant els dits i ajustant el pas per caminar plegats, quan van adonar-se. El destí els va fer un regal. La vida els va donar una oportunitat, potser la definitiva…"

Encara em falta el tercer i darrer capítol d’aquest “Amor per tota la vida?”
Continuem pensant...

M'han passat un MEME

Què és un MEME? us preguntareu alguns...
No us preocupeu no és contagiós, però si és una cadena. En un post d'un altra bloc, et conviden a respondre unes preguntes o a presentar alguna foto d'algun tema..., i simplement tu publiques aquest i passes a altres blocs el MEME.
En aquest cas... hem sigut convidats per el bloc Fem un cafè? al que dono les gràcies, i és el següent:

“Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t’agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant…. heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones.”
Les coses que porto a la maleta... dons.... dir que per alguns viatges no fan falta maletes, jajaja, això son coses meves...., però per els que si fan falta dons... la veritat és que me'n vaig amb unes quantes coses i torno amb unes altres més. I que amb el pas del temps han anat canviat aquestes coses de la maleta cada vegada més colla per compartir-les, però el que porto des de sempre:
1) Molta curiositat.
M'encanta viatjar, es quelcom que m'agrada moltíssim, sempre me'n torno amb nous amics a la maleta del cor, més que veure llocs... m'agrada la gent, les seves maneres de veure i viure la vida, i obro les fronteres de l'amistat.
2) El que tampoc falta és el portàtil encara que no indispensable és que
forma part de mi... és com una extensió del braç ...(jajaja sempre tinc alguna excusa per portar-lo) i la càmera de fotos, per guardar aquells moments en imatges.
3) De tornada ...a la maleta .....porto pedres,
si si pedres!!, jajaja, del lloc on he anat... és com quedar-te un tros dels moments viscuts allà, a part que m'agraden molt les pedres.
4) El que m'agradaria portar...
si pogués ser que les pedres pesessin menys... la resta crec que està tot a dintre tot l'indispensable i bàsic per a mi amistat, amor, il·lusió i somnis.
Possiblement em salto la norma, però .... per altra banda, per això estan!!.... com que aquí son molts ... en lloc de passar-lo a altres blocs el passaré a altres blocaires, d'aquí mateix.
El passo a la Cecília, al Raül, a Mònica i a ;)Lapil, ja sabeu a ... viatjar!!

22 de gener 2008

Un efecte sorprenen

Si mires aquesta imatge des de la teva cadira assegut/da davant l'ordinador, la Sra. Còlera a l'esquerra i la Sra. Calma está a la dreta.

Ara, posa't de peu i allunyat de 3 a 4 metres de la pantalla i aquí ho tens. Elles han canviat de lloc?.

Aquesta il·lusió a sigut creada per Phillippe G. Schyns i Aude Oliva de la Universitat de Glasgow.

Suggereix que el que veiem no es sempre el que tenim davant...





Amor per tota la vida?

Recordo una parella molt propera que, al arribar divendres, ja esperaven amb esperança el dilluns següent, moment en que cadascú tornava a les seves ocupacions habituals i, per tant, moment en que les vides només coincidien unes poques hores al vespre, quan coincidien.
Sempre vaig pensar que era un senyal inequívoc de que no tenien ni idea de què fer l’un amb l’altre.
I en canvi, no se’ls acudia pensar en separar-se més que tres o quatre vegades a l’any... cosa que mai van arribar a fer.
El seu matrimoni va durar prop de 25 anys, fins que ella va morir.
En el moment del funeral, el fet d’arribar a la mort casada va causar que un desaprensiu parlés “d’amor per a tota la vida, fins a la mort” al referir-se a la relació de la parella.
A mi em va donar per riure, suposo que em compreneu després de l’introducció que us he fet. Els coneixia força be, a aquesta parella: parlo dels meus pares.

Aquesta és la creu de la moneda. Al capítol 2 us escriuré la cara.
Mentrestant, anem pensant.

18 de gener 2008

Treballar als 41

Dona, 41 anys, formació mitja, titulada en Màrqueting i Comunicació, parlant dos idiomes amb un nivell acceptable (quan els desrovelli tornaré a dominar-los).
Experiència al món laboral des del 1988 en tasques de màrqueting i comunicació i en tasques com a Secretària de Direcció. Amb un currículum força interessant.
Amb bona presència, empenta, versàtil, culta i adaptable.

BUSCA feina. Feina amb cara i ulls, feina estable, feina remunerada correctament (no pretenc fer-me milionària treballant per a tercers), feina –si és possible- motivadora.

A quantes entrevistes hauré acudit a la meva vida??? He perdut el compte.
Però us puc explicar el que podria ser el resum de les entrevistes als darrers 6 anys:

La llei prohibeix explícitament preguntar per la situació personal i familiar del candidat que opta al lloc de treball. SEMPRE m’han preguntat sobre el meu estat civil, nombre de fills. Evidentment, en quant dic aquesta dada anoten ràpidament al marge del C.V., imagino que pel cap de l’entrevistador passen escenes d’absentisme laboral degut a les angines, a les múltiples hores de visita a metges, entrevistes amb professors, etc... Si a més resulta que el teu estat civil reflexa que no tens parella en qui recolzar-te... l’anotació queda subratllada amb un cercle ben gruixut.

Homes que llegiu el bloc: alguna vegada us ha passat quelcom similar? En alguna entrevista us han posat peròs en funció de la vostre situació familiar? Em jugo el que voleu a que no.
Afegeixo: busqueu una sola baixa meva en els darrers cinc anys de la meva vida laboral. No la trobareu. I amb els nens, m'he espabilat per no faltar a la feina.

Continuem.
Els nens creixen... i la mare també... 41 estupendíssimes primaveres contemplo al mirall de casa meva (no necessito àvia, com podeu veure). Més estable que mai, madura, amb les idees clares i més temps per dedicar-me, amb ganes d’enfrontar la recta de la maduresa amb una feina que em permeti deixar patents les meves aptituds... Què passa ara? SOC MASSA GRAN !!!
Senyors i senyores: en un país on l’esperança de vida de les dones és de 78 anys... amb 41 anys soc gran per incorporar-me a determinades empreses.
Podria citar noms de directius i empreses de la meva especialitat on m’han dit literalment que el perfil que busquen és de nen/nena guapa tipus Kent i Barbie, recent o quasi recent sortidets de la facultat i amb moltes ganes de pujar a costa del que sigui, sense importar el veí.
La llei prohibeix a les empreses fer menció en les recerques de personal de l’edat que es necessita, exceptuant casos en que sigui necessària la força.

I acabem: al Baix Penedès, per exemple, a una gestoria, fent-te càrrec dels impostos, facturació i comptabilitat de les empreses clients, 40 hores setmanals.... Vinga, va: dieu ................
570 Euros al mes nets !!!
És el que marca el conveni, em diuen...
Quina poca vergonya!

17 de gener 2008

Reflexions en el...

Vas arribar massa aviat, dius. Uns altres van arribar massa tard....
Val més no queixar-se..... El present és l’única mesura justa de la felicitat.
Hi ha el que hi ha. I el que hi ha és molt.

Hi ha amics, sempre presents per fer una abraçada quan la necessito.
Hi ha moments, fantàstics moments on compartir una xerrada gratificant, uns somriures dolços, una rialla espontània.
Hi ha lectures que m’omplen d’interès i ocupen tot el meu temps i la meva ment.
Hi ha música i lletres que m’emocionen i que semblen expressament fetes per a mí.
Hi ha desconeguts, dels que no esperes res i que donen molt més del que puguis imaginar.
Hi ha paper i ploma, per poder plasmar sentiments, tots els sentiments: dolços, agres, tristes, esbojarrats.
Hi ha el mar, company inseparable, que sempre expressa el meu estat d'ànim, on sempre em perdo quan estic pensativa, melancòlica, dolça o trista.
Hi ha records que van sumant-se en el meu disc dur particular, que son inesborrables, que ja m’han marcat i han variat, ni que sigui discretament, el rumb de la vida.
I sobretot, hi ha els meus quatre motors, cadascú al seu estil, que em fan aixecar-me cantant al matí.

I tot això està al present, al moment que estic visquent.

Adéu passat.... ja et veure, futur.

Soc aquí i ara

El carro de la compra és una altra cosa



Al blog d'Enrique Dans he trobat un interessant article sobre el nostre futur pròxim en el respecta a les compres al super, algunes ja s'estan fent realitat en aquests moments, els "carritos" amb pantalla, però anirà molt més enllà... El vídeo m'ha sorprès no en la pantalla i passar per caixa sense tenir que treure la compra, posar-la a la cinta i tornar-la a posar al carro... sinó en altres temes mireu-lo es del tot interessant. (On posa 13 minuts de vídeo.. cliqueu i escolliu ADSL)

Les coses que fallen, que encara te ratolí al portàtil, no fa servir pantalla tàctil, o que ha de passar la targeta i no l'empremta digital o el iris per el reconeixement de la persona, o d'altres possibles formes. Que s'ha de parar i pagar amb targeta de crèdit davant les caixes i no que passi directament al compte del banc o a la targeta de crèdit... o que la compra si ja sabem el que ens falta a la nevera o millor dit la nevera ho sap i li envia a l'ordinador o a una targeta personal, i no ens ho tenen preparat, això deu ser perque et segueixis passejant per les ofertes dels passillos amb ofertes.

Però.... emprovar-se un vestit sense tenir que emprovar-se'l o una barra de llavis sense provar el color a la pell, ... no se si en els perfums pots arribar a saber quin es el que millor va amb la teva pell, que et poses totes les colònies i desprès d'una estona no saps quina era aquella que t'ha agradat... en fi, ho sabran tot de nosaltres. Encara que... ja ho saben... si tenim una targeta per el supermercat d'aquelles de punts, ja saben que comprem habitualment, les marques que fem servir, la regularitat amb la que anem a comprar, tot això ja ho saben en aquests moments...



15 de gener 2008

Carta Militar

Una carta enviada al Ministre de Defensa francès fa alguns anys i publicada en "El Periódico".

"Estimat Senyor. Ministre de Defensa Nacional,

Permeti'm presentar-li respectuosament el cas següent, referent a la meva situació personal, a fi de sol·licitar la meva baixa immediata del servei militar.

Tinc 24 anys i estic casat amb una vídua de 42, la qual té una filla de 25 anys, que ara també s'ha convertit en la meva filla.

El meu pare s'ha casat amb aquesta última. En l'actualitat, el meu pare s'ha convertit doncs en el meu gendre, ja que s'ha casat amb la meva filla.

Per tant la meva filla, és ara també la meva nora, i s'ha convertit en la meva mare ja que és l'esposa del meu pare.

La meva dona i jo hem tingut un fill el gener. Aquest nen s'ha convertit en el germà de la dona del meu pare, la qual cosa equival a ser el cunyat del meu pare.

Com a conseqüència el meu fill és ara el meu tiet, ja que és germà de la meva mare.

Ara bé, com hem dit ja sabem que el meu fill també és el meu tiet.

La dona del meu pare per Nadal, ha tingut un nen, que és alhora el meu germà, ja que és fill del meu pare, i al mateix temps el meu nét, ja que és fill de la filla de la meva dona.

Com a resultat sóc ara el germà del meu nét, i com ja sabem que el marit de la mare d'una persona és el pare d'aquesta persona, resulta que sóc pare de la meva dona i germà del meu fill.

Per tant sóc el meu propi avi.

Per aquest motiu Senyor Ministre, li prego em concedeixi el dret a tornar a la meva llar, ja que la llei prohibeix terminantment que el pare, el fill i el nét, siguin cridats a files.

Confiant en la seva compressió li envio una salutació molt cordial"

---------------------------------------------------------------------------------------------------

L'article explica al final que aquesta persona va ser eximida del servei militar obligatori, amb la següent menció al seu expedient:

"Estat psíquic inestable i preocupant, amb transtornos mentals agreujats per un clima familiar pertorbador"


11 de gener 2008

Com anem de geografia?

The Traveler IQ Challenge

Vaig trobar aquest joc a Chicageek, i em va enganxar aquell mateix dia.



10 de gener 2008

Test del Psicòpata

Llegeix aquesta pregunta, intenta trobar la resposta, i desprès mira el resultat als comentaris. No és una pregunta trampa. Cap de les frases tenen doble sentit:


“Una dona, mentre assistia al funeral de la seva mare, va veure a un home que no coneixia. Va pensar que aquell era l'home de la seva vida, tant que es va enamorar d'ell en aquell moment, però no li va demanar ni el nom ni el telèfon i ja no el va poder veure de nou. Uns dies més tard, aquesta dona va matar a la seva germana."

PREGUNTA: ¿ por què la va matar?

(Pensa una mica abans de respondre. La Solució és als comentaris)....................


(Pensa una mica més no hi ha truc)




Els 80 funcionen

EL 21 de juliol de l'any passat vaig escriure un post que feia referència a la velocitat de circular per les carreteres, autopistes i autovies a uns 20 km a la rodona de Barcelona a 80km/hora, estava en desacord i em vaig unir a la campanya del RACC que també veia molts problemes alhora d'aplicar aquesta nova mesura de seguretat.

Des del 3 de gener que vaig circulant a 80/km hora, he anat molts dies des de llavors i quedo parada, FUNCIONA! NO HI HA EMBUSSOS! la veritat que els primers dies pensava que encara no hi havia escola i per això tampoc cues, però aquests dies d'aquesta setmana, plogui o faci sol, he anat a vuitanta tota l'estona i sense parar...

Qui va inventar aquesta mesura de seguretat, es mereix un monument a la plaça Catalunya, o a la Rambla Canaletes... Des d'aquí i amb el meu optimisme que creu que això seguirà igual, dono la meva enhorabona per la iniciativa.

;)Lapil quan tornis, no t'ho podràs creure!!!!

Ara falta arreglar el tema dels trens!!

Una agraïda conductora.


07 de gener 2008

VIU ELS TEUS SOMNIIS

Des de el blog del Caparazón de la meva amiga Dreig on he trobat aquest vídeo tant genial... amb un missatge "El mundo está en manos de aquellos que tienen el coraje de soñar, y correr el riesgo de vivir sus sueños".






05 de gener 2008

TRADICIONS: CAP D'ANY ARREU DEL MóN

Aquest post el tenia preparat per el dia 31 però... assumptes pendents no m'han deixat dedicar-me. Be... fora d'excuses, vaig buscar per a vosaltres per que el proper any intenteu fer-lo tot de cop, ara serà perque us aneu entrenant pel 2009, ja que necessita un gran esforç fer-ho tot de cop, jo he fet la prova.


TOTES AQUESTES TRADICIONS SON PER A DONAR BONA SORT i FELICITAT A L'ENTRADA D'UN ANY NOU.

Gran part del món utilitza el calendari gregorià i com a dia l' 1 de gener... però en altres països el any nou comença el 21 de març, altres el 24 de juny.. altres al novembre, en fi ... els que em coneixeu sabeu que jo com que m'apuntaria a totes les celebracions!, però com que em deixen triar solament una data... dons... agafaré el que em pertoca.

Avui he rebut un e-mail d'un molt bon amic, i m'ha dit que demani 12 desitjos... cosa que m'ha agradat força... I m'ha donar per cercar les càbales per donar sort a l'any següent, se que totes no les podrem fer sense prendre mal, però be ... al menys algunes... ja que totes fan referència a la sort del l'any nou i a una gran felicitat a la nova vida que comença de nou, he intentat fer la prova ...totes de cop i el resultat era aquest

Ja sabeu lo de la roba interior vermella, també està el posar-se-la al revés, en altres llocs és groga, però d'aquest color es una mica difícil trobar-se i pitjor si te l'han de regalar , havia preparat una estesa de espelmes de tots els colors, ja que cada color aporta una sort diferent, havia de tenir monedes dintre d'una sabata, menjar peix amb escames, col·locat també l'anell dintre de la copa de cava, preparades també les maletes a la porta de casa, havia fet el ninot de roba vella, recomanat, amb la llista de coses dolentes que no vols pel proper any per cremar-lo a mitjanit i per suposat tenia preparats els 12 grams de raïm, però com que en altres llocs tenien que ser 6 verds i sis morats, ho he seguit també. I també havia preparat la cullerada de llenties per els primers minuts de l'any. Preparades les espigues de blat per repartir desprès... ensucrades les mans per desprès rentar-se les amb cava......

Toooot preparat!!!!...

El més difícil era durant el toc de campanes fer el següent, i gràcies que moltes de les coses s'havien de fer en els primers minuts de l'any i no durant, però com?.

Mentre et menges el raïm, puja escales amunt i avall el més ràpid possible amb l'agravant que havia afegit altra càbala d'altre lloc que s'havia de saltar amb el peu dret tota l'estona, o sigui que a peu coix saltant amunt i avall l'escala, i també he afegit un altra que era estar parat en cada toc de campana, tot això m'havia posat les monedes a la sabata dreta, menjant raïm i amb la boca plena i amb les mans plenes de sucre , i seguint tradició d'un altra país també havies de cridar al vent "Vaig a ser feliç l'any vinent!". Tot això sí porta sort i no t'has trencat una cama, un braç o no t'has ennuegat és ja... per si sòl un gran "logro". Per el que recomano no veure gaire en el sopar, per tenir coordinació per realitzar totes aquestes tasques alhora es necessita molta concentració a part d'una gran habilitat.

I si et queden forces per desprès, dons et menges la cullerada de llenties, et rentes les mans que tenies ensucrades amb cava, cremes el ninot de roba, reparteixes les espigues de blat, et canvies la roba interior al dret, mires que la primera persona que vegis al carrer sigui el més jove possible per que portà gran felicitat.


Espero que aquest any entrant us provi!!!

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis