Treballar als 41

Dona, 41 anys, formació mitja, titulada en Màrqueting i Comunicació, parlant dos idiomes amb un nivell acceptable (quan els desrovelli tornaré a dominar-los).
Experiència al món laboral des del 1988 en tasques de màrqueting i comunicació i en tasques com a Secretària de Direcció. Amb un currículum força interessant.
Amb bona presència, empenta, versàtil, culta i adaptable.

BUSCA feina. Feina amb cara i ulls, feina estable, feina remunerada correctament (no pretenc fer-me milionària treballant per a tercers), feina –si és possible- motivadora.

A quantes entrevistes hauré acudit a la meva vida??? He perdut el compte.
Però us puc explicar el que podria ser el resum de les entrevistes als darrers 6 anys:

La llei prohibeix explícitament preguntar per la situació personal i familiar del candidat que opta al lloc de treball. SEMPRE m’han preguntat sobre el meu estat civil, nombre de fills. Evidentment, en quant dic aquesta dada anoten ràpidament al marge del C.V., imagino que pel cap de l’entrevistador passen escenes d’absentisme laboral degut a les angines, a les múltiples hores de visita a metges, entrevistes amb professors, etc... Si a més resulta que el teu estat civil reflexa que no tens parella en qui recolzar-te... l’anotació queda subratllada amb un cercle ben gruixut.

Homes que llegiu el bloc: alguna vegada us ha passat quelcom similar? En alguna entrevista us han posat peròs en funció de la vostre situació familiar? Em jugo el que voleu a que no.
Afegeixo: busqueu una sola baixa meva en els darrers cinc anys de la meva vida laboral. No la trobareu. I amb els nens, m'he espabilat per no faltar a la feina.

Continuem.
Els nens creixen... i la mare també... 41 estupendíssimes primaveres contemplo al mirall de casa meva (no necessito àvia, com podeu veure). Més estable que mai, madura, amb les idees clares i més temps per dedicar-me, amb ganes d’enfrontar la recta de la maduresa amb una feina que em permeti deixar patents les meves aptituds... Què passa ara? SOC MASSA GRAN !!!
Senyors i senyores: en un país on l’esperança de vida de les dones és de 78 anys... amb 41 anys soc gran per incorporar-me a determinades empreses.
Podria citar noms de directius i empreses de la meva especialitat on m’han dit literalment que el perfil que busquen és de nen/nena guapa tipus Kent i Barbie, recent o quasi recent sortidets de la facultat i amb moltes ganes de pujar a costa del que sigui, sense importar el veí.
La llei prohibeix a les empreses fer menció en les recerques de personal de l’edat que es necessita, exceptuant casos en que sigui necessària la força.

I acabem: al Baix Penedès, per exemple, a una gestoria, fent-te càrrec dels impostos, facturació i comptabilitat de les empreses clients, 40 hores setmanals.... Vinga, va: dieu ................
570 Euros al mes nets !!!
És el que marca el conveni, em diuen...
Quina poca vergonya!