22 de gener 2008

Amor per tota la vida?

Recordo una parella molt propera que, al arribar divendres, ja esperaven amb esperança el dilluns següent, moment en que cadascú tornava a les seves ocupacions habituals i, per tant, moment en que les vides només coincidien unes poques hores al vespre, quan coincidien.
Sempre vaig pensar que era un senyal inequívoc de que no tenien ni idea de què fer l’un amb l’altre.
I en canvi, no se’ls acudia pensar en separar-se més que tres o quatre vegades a l’any... cosa que mai van arribar a fer.
El seu matrimoni va durar prop de 25 anys, fins que ella va morir.
En el moment del funeral, el fet d’arribar a la mort casada va causar que un desaprensiu parlés “d’amor per a tota la vida, fins a la mort” al referir-se a la relació de la parella.
A mi em va donar per riure, suposo que em compreneu després de l’introducció que us he fet. Els coneixia força be, a aquesta parella: parlo dels meus pares.

Aquesta és la creu de la moneda. Al capítol 2 us escriuré la cara.
Mentrestant, anem pensant.

1 comentari:

Mediterrània ha dit...

Segurament a l'inici es van estimar de veritat.

De vegades aquestes no separacions es fan per els fills, o es posa aquesta excusa, i també per no canviar la rutina, son febles i es deixen portar per la corrent, simplement es plantegen nadar contra corrent però no fan res, es queden quiets.

Espero la segona entrega.

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis