Reflexions en el...
Vas arribar massa aviat, dius. Uns altres van arribar massa tard....
Val més no queixar-se..... El present és l’única mesura justa de la felicitat.
Hi ha el que hi ha. I el que hi ha és molt.
Hi ha amics, sempre presents per fer una abraçada quan la necessito.
Hi ha moments, fantàstics moments on compartir una xerrada gratificant, uns somriures dolços, una rialla espontània.
Hi ha lectures que m’omplen d’interès i ocupen tot el meu temps i la meva ment.
Hi ha música i lletres que m’emocionen i que semblen expressament fetes per a mí.
Hi ha desconeguts, dels que no esperes res i que donen molt més del que puguis imaginar.
Hi ha paper i ploma, per poder plasmar sentiments, tots els sentiments: dolços, agres, tristes, esbojarrats.
Hi ha el mar, company inseparable, que sempre expressa el meu estat d'ànim, on sempre em perdo quan estic pensativa, melancòlica, dolça o trista.
Hi ha records que van sumant-se en el meu disc dur particular, que son inesborrables, que ja m’han marcat i han variat, ni que sigui discretament, el rumb de la vida.
I sobretot, hi ha els meus quatre motors, cadascú al seu estil, que em fan aixecar-me cantant al matí.
I tot això està al present, al moment que estic visquent.
Adéu passat.... ja et veure, futur.
Soc aquí i ara
Val més no queixar-se..... El present és l’única mesura justa de la felicitat.
Hi ha el que hi ha. I el que hi ha és molt.
Hi ha amics, sempre presents per fer una abraçada quan la necessito.
Hi ha moments, fantàstics moments on compartir una xerrada gratificant, uns somriures dolços, una rialla espontània.
Hi ha lectures que m’omplen d’interès i ocupen tot el meu temps i la meva ment.
Hi ha música i lletres que m’emocionen i que semblen expressament fetes per a mí.
Hi ha desconeguts, dels que no esperes res i que donen molt més del que puguis imaginar.
Hi ha paper i ploma, per poder plasmar sentiments, tots els sentiments: dolços, agres, tristes, esbojarrats.
Hi ha el mar, company inseparable, que sempre expressa el meu estat d'ànim, on sempre em perdo quan estic pensativa, melancòlica, dolça o trista.
Hi ha records que van sumant-se en el meu disc dur particular, que son inesborrables, que ja m’han marcat i han variat, ni que sigui discretament, el rumb de la vida.
I sobretot, hi ha els meus quatre motors, cadascú al seu estil, que em fan aixecar-me cantant al matí.
I tot això està al present, al moment que estic visquent.
Adéu passat.... ja et veure, futur.
Soc aquí i ara
5 comentaris:
Cecilia, et veig com si t'hagués passat alguna cosa. No vull que t'ofeguis en un mar de sentiments. La vida es un joc, i cada dia les la situació canvia. cal saber jugar, guanyar perdre, però no et desanimis. La sort canvia.
Holaaaa, Cecíliaaa, ja et trobava a faltar per aquí!!!!!!! Tot just aquesta setmana, ens hem vist dos dies i en cap de les dues ocasions, no vaig pensar a dir-t'ho. Sort que per aqueta finestreta, puc deixar constància de que t'he trobat a faltar per aquí.
Ja saps on soc !!!
Cecília!!!
Ja saps estic amb tu, tinc l'espatlla a punt.
Mira, és mooooolt maco i moooolt trist, però com be dius son reflexions, de les reflexions tornarà a sortir la papallona que tens dintre .
Molts Petons!!!
Necessitava escriure-ho, és la meva forma particular d'exorcisme per als mals pensaments. Però com ja he escrit, és passat. Estic aquí i ara.
G-R-A-C-I-E-S a tot@s
Publica un comentari a l'entrada