31 d’octubre 2007

Escola de Pares

En Emilio és el Jutge de Menors de Granada, la seva gran fama la va adquirir farà ja uns quants anys, quan va "condenar" a saber llegir i escriure a un nen, des de llavors moltes podriem dir sancions han anat per aquest camí.

Cada setmana fa entre dues i tres xerrades per les escoles (Escola de Pares).








29 d’octubre 2007

Et regalo una hora



He trobat una plana molt interessant que explica la història del canvi d'horari, el per què, quan, i qui va posar en marxa aquest sistema, els països que ho apliquen, i anècdotes, així com diferents opinions en pro i en contra: público.es/ciencias

Per la meva part sempre defensaré l'hora natural o solar, a no ser que algú em doni arguments amb una base sòlida que em pugui empassar, perquè no acabo d'entendre i m'agradaria saber com es pot guanyar estalviant energia amb aquest sistema. L'hora solar'aquí tampoc no se perquè és aquesta i no una altra, per que també se que anem amb l'hora del centre d'Europa i no se si heu anat a Galícia al setembre però es fa de nit a més de les 10 del vespre, i per que es canvia a Canàries i no a Galícia?.

Un detall sobre un pensament de l'escriptor de l'article en qüestió, un nen que neix a les 2:55 i el bessó que neix 10 minuts més tard, el segon nascut seria més gran que el primer al registrar-lo, potser no te rellevància però be com a mínim serà una anècdota entre germans.
(li donaran els informes equivocats en les cartes astrals?...)

I el que no havia pensat mai,tu vas en tren aquella nit, arribes una hora abans?, o es paren per la meitat del camí? O el revisor requisa tots els rellotges? o prohibeixen mirar-se o canviar l'hora fins estar fora del tren?

Per la meva part,la meva anècdota és que em vaig casar un dissabte a la tarda, aquella nit canviàvem l'hora, i podíem estar fins a les 3 del matí allà, i ens van regalar una hora de matinada; alguns convidats encantats una hora més de barra lliure, altres per que la festa s'allargava,i altres perquè marxàvem abans. Els que suposo que no estarien tant contents serien els cambrers, no se si els pagarien aquesta hora extra? si no existia... com demostrar-ho?.

Jo per la meva part i aprofitant aquest regal, se'n va acudir de fer aquelles coses que no et dona mai temps, però ho vaig pensar millor i ... vaig dir: sí em regalen una hora aprofita-la per aquelles que et vinguin realment de gust, i no per les que et fan falta, total qui s'ha d'assabentar.



28 d’octubre 2007

Històries d'Ulleres


L'altra dia vaig veure una pel·lícula infantil, com el 99%(periòdic), el tema anava del país Halloween, per fi vaig saber on anàven a parar aquells objectes que no trobes mai.



Resulta que un sr. (no em pregunteu el nom) d'aquest país va arreplegant tot el que es deixa per casa, tenia a casa seva muntanyes i muntanyes de coses nostres. Alguna vegada deu fer alguna excepció i tornar alguna, perquè desprès de dies o mesos et trobes amb aquella parella de mitjó. Al final vaig fer una caixa de mitjons sense parella, i tinc moltíssims que no m'ha tornat. De fet, penso que més aviat que agafar, el que fa és robar directament de la rentadora, entren però no surten, podria ser la rentadora desapareguessin... però fa poc que l'he canviat i segueix passant el mateix.

Però la meva història va d'ulleres, fa no se quants anys vaig perdre unes ulleres de sol graduades, amb les ulleres sempre he sigut una mica desastre, i les que no son de sol solament me les poso per conduir i aquí també tindria unes quantes històries.

Estic a uns 900 km de casa meva, a casa d'un familiar de la tieta i amb ella també. A la taula no hi havia res, solament unes ulleres de sol i un gerro petit, i jo asseguda a la taula ... xerrant, agafo les ulleres qui sap perquè, les miro i eren les meves, ... no les reconeixia per la muntura sinó per els vidres, un dels vidres tenia una particularitat que estava a la part de dalt de tot una mica escardat, perquè havien sigut vidres d'unes ulleres anteriors les havia aprofitat. Totes les ulleres menys les que tinc ara, que em van assegurar que podria passar un camió per sobre i no passar-lis res (cosa que no he provat, i tampoc m'ho van demostrar a l'òptica) se m'han trencat pel mig, menys les dues que he perdut.

Dons al que anava, em quedo bocabadada, però penso que son unes que fa uns 4 o 5 mesos que he perdut, encara que la muntura no m'acaba de convèncer, les patilles tenien uns detalls que no recordava. Penso que la meva tieta les ha portat allà, li pregunto ...i em diu que si que se les va trobar a casa seva i que ara les portava a la bossa, me les dona.

Dono gràcies que me les he trobat, sigui com sigui que hagin arribat allà, les recupero.I dono les gràcies també ...per haver aguantat el sol de l'estiu, sense compar-ne cap. Havia aguantat amb unes altres (de 12€ dos unitats) que em posava a sobre unes graduades normals, això la ;)Lapil podria explicar l'efecte millor que jo.
Se que algun altra, jajajaja, em va mirar "raro", però no va fer comentaris.

Cada vegada que les miro em sobra de la patilla... aquell tros petit metàl·lic, però...

Fa uns dies m'ha tieta cercant una cosa a la bossa que solament deu portar de viatge, troba unes altres em diu: mira al final es van quedar aquí ...pensava que te les havia tornat, ...com?, o sigui eren les que realment havia perdut fa uns 4-5 mesos, aquestes no tenien la peculiaritat del vidre, però si eren meves... me les emprovo i si amb elles veia perfectament, i si les començo a recordar... Però.... i les altres... aquelles també son meves.

Dons aquí el misteri... solament es deu posar ulleres quan va de viatge i les primeres que es troba al calaix dels embolics se les emporta, i aquelles se les devia haver deixat fa molts anys, però ... com estàvem a la taula d'aquell poble perdut?, dons algú de la casa se les devia haver agenciat; i el vaig deixar sense ulleres!!, lo que més m'estranya és que son graduades i que no troben diferència entre graduades i no graduades, tinc poca miopia, però en tinc.

Ara se que potser, els mitjons perduts, arracades, etc etc... son en poder d'aquest Sr. del país Halloween, però el que no tinc cap dubte és que les ulleres perdudes estan a casa de la meva tieta, sí no tornen, sí heu perdut algunes ulleres, m'envieu una foto i la cerco en aquell calaix.

Jo ara en tinc les dos!!

Mediterrània




27 d’octubre 2007

Simplemete amistad

M'ha emocionat molt aquest vídeo,em recorda a la meva Tuka i les seves abraçades tan desinteressades.


www.Tu.tv




26 d’octubre 2007

Curts d'animació: "Vuela por mi" i "Solo"

Nominat als premis GOYA 2005 com a Millor Curt d'Animació. Any: 2003
Realització i animació: Alumnes d'ESDIP.
Sinopsis:
Dolors és ama de casa. Els edificis que l'envolten, la casa i la seva pròpia família representen el sentiment de engarjolament, desencant i soledat en el que la consum.



SOLO - 2002 per Ricardo Moyano, Maria Calatayud i Ysabel Castro

Curtmetratge: Ochenta y sieta días


25 d’octubre 2007

ENERGIES PER ENERGIES




Ara tothom parla de les energies renovables. Esta de moda parlar d’elles, perooo, cal preguntar-nos quan son de renovables, ooo per quí en son.

Vaig estar fa un parell de mesos en unes conferencies on es parlava de les energies del futur. Es a dir.. Quines energies seran les que consumirem en el futur??? Quines seran las que substituiran al petroli??? Com ho farem???

Els conferenciants i eren tots. Hi havia els representants de les elèctriques, de les nuclears, de les de gas, del Carbó, de les eòliques, de les solars.. etc… i tots defensaven les seva. Tots van fer grans elogis de la seva, Sembla ser que totes seran les energies del futur. Perooo, quina és la mes viable?, Quina serà la més econòmica??? Quina serà la que podrà subministrar tot el consum possible sense perill que s’acabi???

Ei.. admeto els vostres comentaris i em dieu el que en penseu. Vale???

Doncs, després d’escoltar-los a tots, sorprenentment i realistament, és a dir des del punt de la realitat, ara per ara, l’única energia que pot abarcar la gran demanda actual del mercat, i cuidado, que cada dia la demanda augmenta ràpidament, ens agradi o no, és la nuclear. I jo pregunto… per què no???

EN EL PRÒXIM CAPITOL MÉS

Raul




24 d’octubre 2007

"El univers en una closca de nou"





Us posaré un fragment d'un llibre "El Universo en una cáscara de nuez" de Stephen Hawking, un dels millors físics del segle,que s'ha dedicat principalment a intentar unir la Relativitat i la Mecànica quàntica.

Abans però, he de dir que m'ha despertat el meu insistent instint de conviure amb la rialla, no se'n poden donar ales, ni posar exemples tan fàcils a gent com jo que inmediatament he assumit la identitat del personatge viatger d'aquest avió. i més volant, o sigui que he de canviar aquella frase que deia... i si vaig volant encara passarà mes de presa... Volant, però ara se que millor ... en el sentit de la rotació de la terra i no al revés.

"Hace unos años se hizo un experimento para verificar la Relatividad de Einstein. Según ésta, para un observador que se mueva más rápido que otro, el tiempo pasará más despacio. Se hizo volar a dos aviones en sentidos opuestos. Uno de ellos iba a favor de la rotación terrestre, con lo que iba más rápido que el otro, que iba en contra de la rotación terrestre. Cada avión llevaba un preciso reloj atómico que estaba sincronizado con el otro antes del despegue. Cuando ambos aviones aterrizaron, horas después, se pudo comprobar que, en efecto, el reloj que viajó a favor de la rotación terrestre estaba levísimamente retrasado con respecto al otro.

Esto quiere decir que si viajásemos muy rápidamente en avión durante toda nuestra vida conseguiríamos vivir más. Sin embargo, el pequeño incremento en nuestro tiempo de vida causado por este movimiento se vería de sobras compensado por el hecho de tener que alimentarnos siempre con la comida que sirven en los aviones."


Aquest últim paràgraf és el que m'ha provocat la rialla, i m'ha convidat a seguir la broma, si estant com està, encara pot fer bromes, és tot un exemple a seguir.

No solament ens faria viure menys el menjar de l'avió, a més i sobre tot, s'hauria de fer un viatge llarg com a mínim una vegada al dia, si fas molts viatges però de poca durada, solament aconseguiràs un parell de caramels, i això no és vida, ni dieta mediterrània. Però en aquesta afirmació, es preocupa per la resta de mortals i no per si mateix, perquè a ell segur li tenen preparat un suculent menjar, o millor dit, més apropiat a la seva malaltia.

Be que passaria si l'avió anés a molta mes velocitat que la rotació de la terra, podria viatjar al passat?... De fet un avió estava més en el passat que l'altre.



23 d’octubre 2007

El meu nom és Arisa Date

Una plana que em vaig trobar l'altra dia, realment no se per on vaig arribar, però la vaig apuntar i aquí està, és una simple curiositat o bestiesa, vaig introduir el meu nom i si era Bishoujo o Bishounen (jo sóc Bishoujo) i el a resultat era Arisa Date o Mari Imamura.

Si alguna vegada faig un software, alguna base de dades o quelcom similar, al menys tinc el nom que sona força a tecnologia "Arisa Date"

De fet la resta de la família semblen més japonesos que jo, inclús algun tirant a basc, mireu quins noms:

Harukichi Daishi
Maresuke Marubeni
Ashihei Futabatei


També he cercat Tuka, Sheila i Pipi que que forma part de família, els peluts de la casa, i dono gràcies per no tenir que anomenar així:

Tsukiyama Akatsuka
Shizuka Arishima
Chiaki Ippitsusai

My Japanese name is Harukichi Daishi.
Take The Original Japanese Name Generator by Shu today!
Created with Rum and Monkey's Name Generator Generator.


My Japanese name is Maresuke Marubeni.
Take The Original Japanese Name Generator by Shu today!
Created with Rum and Monkey's Name Generator Generator.


My Japanese name is Ashihei Futabatei.
Take The Original Japanese Name Generator by Shu today!
Created with Rum and Monkey's Name Generator Generator.


My Japanese name is Arisa Date.
Take The Original Japanese Name Generator by Shu today!
Created with Rum and Monkey's Name Generator Generator.




22 d’octubre 2007

Es posible seguir a les Balenes des de casa

A partir d'avui, és possible seguir la ruta migratòria de las grans balenes. Des de casa, i mitjançant el teu PC, qualsevol pot conèixer de primera ma el viatge d'aquests cetacis.

M'agradaria millor en directe, però així m'evito els marejos del vaixell.

Neo, Saravah, Mikaela, son algunes de las 19 ballenas que Greenpeace seguirá de manera interactiva gracies al projecte El Gran Viatge de les BalenesGP TV - Canal Ballenas
Posició actual de les balenes per via satèl·lit






20 d’octubre 2007

Ara ja se perquè lligo tant!

Ara ja se perquè lligo tant, i per això a partir d'ara prometo que faré tot el contrari al que al que diuen les 30 regles següents, demano perdó abans ho feia sense voler... no era conscient i pensava que produïen l'efecte contrari; molt errada anava.

Del bloc Ideas Renovadas, un bloc molt interessant, he tret aquest article i l'he traduït.

Permeteu-me que posi unes anotacions al costat de cada regla en vermell, així tindré les meves 30 anti-regles per seguir-les al peu de la lletra, mai millor dit.

30 REGLES PER A LA SEDUCCIÓ (30 REGLES PER L'ANTI-SEDUCCIÓ)

(Dos dies desprès.... Desprès de fer les anti-regles, les he copiat i les he esborrat d'aquí, per no donar cap avantatge... a l'equip contrari...)

1.- Parla i, no et tallis

No escatimis parlar, és el més important per a qualsevol seductor. Sobretot, i al principi no parlis de coses profundes, ni difícils, excepte que comprovis que l'altra persona és una intel·lectual sense remei. No parlis de tu, o fes-ho amb molta moderació i sentit de l'humor.



2.- Sentit de l'Humor
Fes-lo riure, l'humor és un bo afrodisíac. Riu-te de tu mateix.



3.- Auto-confiança

Manté un aire de seguretat i autosuficiència, com si controlessis el món.

"Tots els grans mentiders produeixen un fet digne de notar a què deuen el seu poder. En l'acte concret de l'engany es veuen posseïts per una fe, la si mateixos: és això el que crida l'atenció d'una forma tan miraculosa i tan poderosa a la gent que els envolta. " F. Nietzsche.


4.- Temps morts

Per a una seducció en punt mort, però que ja promet, recorda que el primer dels afrodisíacs menors és l'alcohol.


5.- Autocontrol

IMPORTANTíSSIM
! Manté el cap fred (encara que totes les altres coses se t'escalfin).

La situació en la qual ens trobem quan encara no s'han desenvolupat en el nostre ànim l'alegria, el plaure, la còlera o la tristesa, es denomina "centre". Quan comencen a desenvolupar-se tals passions sense sobrepassar un cert límit, ens trobem en un estat denominat "harmònic" o "equilibrat". El camí recte de l'univers és el centre , l'harmonia és la seva llei universal i constant. Els Quatre Llibres Clàssics (Confuci)


6.- Fer propostes que no es puguin rebutjar

Mai no li donis l'oportunitat de dir no (per a que no es malament acostumi), veu fent les propostes a poc a poc, de manera que no les pugui rebutjar.


7.- Ocultar el joc

No ensenyis totes les cartes de la teva baralla d'una sola vegada.



8.- Suspens

Mostra't al principi alguna cosa d'indiferència, però fes-te notar (ningú no estima el que ignora).


9.- Fer-se indispensable
Fes-te indispensable i després treu de cop tot l'interès, quan menys ho esperi. Després d'això, aplica gradualment la regla anterior.

"Fer-se indispensable. Més es treu de la dependència que de la cortesia; el satisfet torna immediatament l'esquena a la font. La primera lliçó de l'experiència ha de ser entretenir-la, però no satisfer-la; així es conserva la dependència que els altres tenen; fins i tot la del Rei. " L'Art de la Prudència (Baltasar Gracián)


10.- Trencar el ritme

Utilitza la tècnica de l'estímul intermitent: un dia dóna-li corda i tota l'atenció del món i al següent cap, així de forma alterna: atenció-indiferència. No portis ritme en res d'això.

"No obrar sempre igual. Així es confon els altres, especialment si són competidors. No s'ha d'obrar sempre de primera intenció, ja que ens captaran la rutina i s'anticiparan i frustraran les accions. Tampoc no s'ha d'actuar sempre de segona intenció, ja que entendran l'estratagema quan es repeteixi". L'Art de la Prudència (Baltasar Gracián)


11.- Ser impredictible

Mai no mantinguis un comportament predicible i sempre amable, has de ser canviant i impredictible.

"Confondre els contrincants significa actuar de tal manera que els impedeixi mantenir la ment en calma. Intenta diverses maniobres segons l'oportunitat del moment, fent pensar el contrincant que ara farà això, després l'altre, i a continuació una mica diferent, fins que vegis que comença a estar desconcertat, i així guanyar a voluntat". El Llibre dels Cinc Anells (Miyamoto Musashi)


12.- Misteri

Empra cert misteri ( però no et facis el misteriós ). A tots ens atreu el misteri, és bo emprar-lo.


13.- Amagar una retirada

Quan vegis que comença a mostrar interès simula una retirada i fingeix indiferència. Aquest truc el solen emprar també elles.

L'absència disminueix les petites passions i inflama les grans, igual com el vent apaga una espelma|vela i atia un foc. M. de la Rochefoucauld.


14.- Paciència

Sigues pacient, aprèn a esperar i recollir la collita al seu temps. Precipitar-se pot portar-nos al fracàs. Cal seguir els ritmes i els temps de l'amor.

15.- No posar tots els ous a la mateixa cistella

Treballa-te'n almenys dos o tres alhora, per si algun et falla . Això no és gaire ètic, però és molt pràctic, que hi farem!.


16.- Constància

No menyspreïs cap ocasió, recorda que totes les conquestes són hores vol que entren en el teu currículum. Amb un bon prestigi de seductor, les conquestes són més fàcils.

"Cal "enginyar-les, per damunt de tot, perquè cada una de les nostres accions ens proporcionin fama d'homes grans i d'enginy excel·lent". El Príncep (Maquiavelo)


17.- Sigues realista
Més val conquereix a mà que cent projectes... Potser ens és inabastable la persona dels nostres somnis, però una altra persona de bo veure si que és possible el seduir-la.


18.- No perdre el temps

Intenta-ho a tota hora, a tot arreu, amb qualsevol ocasió. Mai no se sap...


19.- Al final; "el que la sigue, la consigue"

Aplica l'estadística: de cada cent intents almenys deu han de ser un èxit. Amb el temps, pujaran els resultats.


20.- Atreviment

Sigues atrevit: si ho vas pensar, fes-ho. No li diguis: " et puc besar? " Besa-la! Millor penedir-se d'haver-ho intentat que mai haver-se atrevit!

"Crec que és millor ser impetuós que prudent, perquè la fortuna és dona, i es si desitja dominar-la, es pot veure que es deixa conquerir per l'audaç més que per aquells que actuen fredament. " El Príncep (Maquiavelo)


21.- Amant i bandit

És millor tenir cert punt de pocavergonya o bergant que passar per un ximple. No ser embafador.

"En relació amb les dones, he de dir-te que no existeix cap de nosaltres que no prefereixi una mica de tracte aspre a una excessiva consideració" . Ninon de Lenclos, cortesana.



22.- Retirada

Quan res no et resulti, aprèn a perdre i a retirar-te a temps substituint aquest contacte amb algun nou projecte.

"Si pots guanyar la batalla, lluita; si no, retira't. Mao Tse Tung (estratègia i tàctica)


23.- Cercar el punto débil

ota persona té una debilitat , troba-la i explota-la. La majoria d'elles només busquen el reconeixement i l'afecte com a persones. Exactament com teu i com jo, estimat/a lector/a.

"Trobar el punt feble de cada un: aquest és l'art de moure les voluntats. És més una destresa que determinació. És saber per on s'ha d'entrar a cada un. Primer cal conèixer el caràcter, després tocar el punt feble, insistir en ell, doncs infal·liblement es quedarà sense voluntat". L'Art de la Prudència (Baltasar Gracián)


24.- Per a casats/des

Si ets un seductor casat, no recorris al vell truc que et portes malament amb la seva dona. El seductor declara que és tot un èxit i el seu matrimoni perfecte, però que ella té una cosa que cap no té. També funciona amb les seductores casades.


25.- Un mica d'ètica
Recorda que el seductor té la seva ètica i a elles un atàvic pudor: mai cantis a una conquesta, ni facis gala de les teves proeses.

26.- Sorpresa
Tingues detalls inesperats però no l'aclaparis amb obsequis.


27.- Ser humil

IMPORTANT : No presumeixis de conquistador. Amb el temps entendràs el per què d'aquesta afirmació.


28.- Romanticisme

Aparenta ser moderadamente romántico, pero nunca estúpidamente romántico.

"Un hombre razonablemente enamorado puede actuar como un loco, pero no debería ni puede actuar como un idiota." M. de la Rochefoucauld.


29.- Gelosia

Dóna-li gelosia de tant en tant, però no te excedeixis.


30.- Anticipar-se a la ruptura

Si tens bons indicis que ell/ella tallarà la relació, anticipa't i actua tu abans.

Recorda que és la pràctica la que fa al mestre i que el secret de l'amor és el misteri .


Vies:


http://ideasrenovadas.blogspot.com

http://www.microcaos.net/ocio/humor/30-reglas-para-seducir/#more-812

19 d’octubre 2007

El cub de Rubik

El cub de Rubik (o cub màgic, com se'l coneix en alguns països) és un trencaclosques mecànic inventat per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernö Rubik el 1974. S'ha estimat que més de 100 milions de cubs de Rubik o imitacions han estat resolts al llarg del món sencer.

El seu mecanisme senzill sorprèn tant des del punt de vista mecànic, en estudiar el seu interior, com per la complexitat de les combinacions que s'aconsegueixen en girar les seves cares.

Aquesta és una nova visió a gran escala.



18 d’octubre 2007

Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi

Sent una gran defensora de la llengua estàndard escrita, i tot i que pugui pensar que aquesta manera d'escriure SMS podria fer molt de mal a l'ortografia de molts adolescents que la practiquen, si solament és aquesta, si son totes dues no li veig el problema. Aquesta forma d'escriure els SMS tan abreviada i amb tantes K és una alternativa o que a la llarga es fusionarà amb l'actual, ja que és una llegua viva ... i no morta... o evolució... ummmm!!??....

Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.

Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.

Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.

Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".

Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.

I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".


Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.


Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...

Mar
*****************************************************************************
Per una mare:

..."Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi"...

"Per tractar aquest tema d’una manera entenedora res millor que començar amb un exemple, amb un episodi que podria tenir lloc en una família qualsevol.


Situem-nos en un poble del interior amb un pare, una mare i una filla, que tenen - és clar- un mòbil. La filla el va demanar per Reis i des de llavors hi està enganxada; tot el dia intercanvia missatges amb els amics i les amigues.


Al pare li feia il•lusió, i se’l va comprar passat festes quan va veure una bona oferta; dues mil pessetes li poden durar un mes, o fins i tot dos. La mare era força reticent i ha estat la última en utilitzar la nova eina. Va claudicar mesos després quan la filla va marxar a estudiar a Tarragona, on resideix de dilluns a divendres en un pis d’estudiants; el cas és que la nena la truca normalment des d’una cabina a cobrament revertit, ja que no té mai –és un dir- prou saldo.


Una vegada situats, podem passar directament al cas que ens ocupa.


Un divendres qualsevol, cap al tard, la mare comença a pensar què farà per sopar, el pare és a comprar al supermercat i la filla es troba a l’estació d’autobusos de Tarragona, amb el mòbil en una mà i la maleta a l’altra.


La noia no té temps de buscar una cabina –el seu autobús és a punt de marxar- i comença a teclejar a tota velocitat.


Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... sona el mòbil de la mare amb un seguit de pips que recorden, llunyanament, l’himne a l’alegria de Beethoven.


-MARE: Ostres! Missatge de la Maria! A veure com li haurà anat a la nena el seu primer examen universitari. Ara no tinc les ulleres a mà, però així un xic de lluny ja ho veig... Hl fmily, xamen ftal profe s psa mlt, odio ist Cat! Mary (Traducció: Hola família, l’examen fatal, la profe es passa molt, odio la història de Catalunya! Maria). A veure: hola de part de l’Emília -deu ser una amiga seva-, l’examen fet i tal -li deu haver anat bé- la profe es pesa molt -deu ser anorèxica la pobra- odia la histèria dels catalans. A aquest jovent no hi ha qui els entengui; a veure, aquesta profe malalta i anticatalanista deu fer la guitza als estudiants nerviosos!. Pobra filla meva, ja li diré que m’ho expliqui quan torni. Vaig a contestar-li. Com anava això? Ara em surt la llista de telèfons! No, sortir, vull dir menú, no, no, missatges, això. Ara deu minuts pitjant tecles; la Maria es pensarà que tinc el mòbil bloquejat i no l’he sentit. De fet, quan està bloquejat també sona, no? Ai, no ho sé pas... I no m’acostumo a escriure sense accents, mare de Déu! Per fi! Enviar!


-FILLA: Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi piiiiiipip.. (Els pips recorden, llunyanament, la cançó aquella d’estiu que comença Quiero bailar toda la noche... ) Anims, xata, no passa res. Quan vens a casa? Mama. La mare sempre tant optimista!


-MARE: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-..N tnk kls BCN cncert- :* (Traducció: No tinc classe aniré a Barcelona a un concert. Un petó) Quantes K! Sembla que va a Barcelona, això sí que ho sé llegir. Potser fan festa i van d’excursió. Si, si, és un encert, li anirà bé per refer-se de tants maldecaps. Au, tornem-hi... Sembla mentida que la Maria vagi tant de pressa enviant missatges. Clar, com que es menja la meitat de les lletres... Jo també ho hauria de fer. Val, qu vagi b, -veus com en sé, no és tan difícil. Un pet. Mama moderna.


-FILLA: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... (Astorada, llegint el missatge). La mare em diu que agafi un pet al concert??? No s’ha tornat moderna, sinó boja!!!


-MARE: Ara que hi sóc, enviaré un missatge a en Narcís per explicar-li tot això. Filla xamen b, festa BCN. Un pet. Conxa. Enviar!


-PARE: Piiip pip pip, pi-pi-pi-, piiip pip pip, pi-pi-pi, piip pip pip piiiiiipip... (Els pips recorden, llunyanament, l’himne del Barça) A veure, les ulleres...: la filla ha fet l’examen i ve -apa, quina falta d’ortografia, ve amb b-, hi ha festa a Barcelona. Quina festa hi ha a Barcelona? Potser és l’aniversari de la fillola. Ondia, qui ha fet un pet? La Conxa deu haver sentit alguna cosa a les notícies. Bé, ja m’ho explicarà al vespre, jo vaig de dret a esperar la Maria a l’estació. Entesos. Enviar! S’ha de reconèixer: va molt bé això de fer servir el mòbil una vegada t’hi acostumes!


Al cap d’una bona estona:


-MARE: En Narcís ja hauria de ser aquí. Avui soparem tard! Si hi hagués algun problema ja m’hauria trucat, no? I si no té bateria? I si no té cobertura?... Esperaré cinc minuts més i el trucaré jo. Mentre, vaig al lavabo...

Riiiiiiing, riiiiiiiing, riiiiiiiing ... La mare surt corrents amb els pantalons a mig descordar quan sent el telèfon que sona. Si no hi arriba abans del cinquè ring, s’engega el contestador automàtic, i en Narcís no deixa mai missatges! Diu que no li agrada parlar amb una màquina...


-(Se sent una veu gravada) Tiene usted una llamada desde ... Barcelona.... de (se sent la veu de la filla) ... MARIA... a cobro revertido. Si acepta, pulse la tecla número...


-MARE: (Rondinant) No tinc tecles jo, el meu telèfon és antic, i cada vegada he d’escoltar la mateixa cançoneta ...


-(La veu continua, impassible) ... o diga en voz alta i clara a-cep-to. Si no, cuelgue...


-MARE: (Cridant) A-cep-to! A-cep-to!. Sempre em sembla que no m’han de sentir i me la deixaran penjada...


-FILLA: (Encara més preocupada) Mama, què em dius d’estar penjada?


-MARE: Hola nena! Res, parlava sola... Que passa alguna cosa?


-FILLA: A mi no, i a tu?


-MARE: A mi? No, per què?


-FILLA: Doncs, veuràs... Què t’anava a dir?....No hauries d’anar al metge? Vols que torni a casa?


-MARE: Què dius ara! No em toca cap revisió. Ja pots anar a Barcelona tranquil•la!


-FILLA: Però si ja hi sóc, a Barcelona!


-MARE: (Amb pressa per tornar anar al lavabo) Doncs passa-ho molt bé, xata, que et convé. Fins demà. Un petó.


-FILLA: Està bé, mama, ja en parlarem demà. Et deixo, que ara em truquen al mòbil. Adéu!

La noia penja, encara més convençuda que la seva mare té algun problema, i fent equilibris amb l’auricular, la maleta, un gelat i el mòbil. La mare també penja i mentre va cap al lavabo pensa que ben bé no sap per què l’ha trucada la Maria ni de què han de parlar demà. Tant bon punt obre la porta, el telèfon torna sonar: Riiiiing, riiiiiiing...


-PARE: Conxa, on és la nena? Sóc a l’estació de fa estona i ja hauria d’haver arribat!


-MARE: Valga’m Deu, però què passa avui?


-PARE: A mi no em passa res, però són més de dos quarts de deu i el seu mòbil comunica i...


-MARE: Apa, vine a sopar que la Maria és a Barcelona.


-PARE: I que hi fa, allà?


-MARE: Ja t’ho he explicat en el meu missatge!


-PARE: Però no m’has dit que venia a casa?


-MARE: Mira, és igual, ja en parlarem quan arribis, que després ens arruïnem amb tant de telèfon! Per avui ja en hi ha prou!


-PARE: Però si és la primera trucada que faig! I sóc en una cabina per que m’he quedat sense saldo!


-MARE: Ara sí que entenc com és que tenen tants de beneficis aquests dels telèfons!


-PARE: Com dius?


-MARE: Res, ja t’ho explicaré. Fins ara. Un petó.

I penja. De fet, no sap ben bé que li explicarà, però ha d’anar al lavabo urgentment i les patates ja fa estona que s’han de treure del foc.


-PARE: (Tuuut. Tuuut. Tuut. S’ha tallat la comunicació!) Fins ara. Un petó- Diu a l’auricular.
Surt de la cabina rondinant sobre la dificultat d’entendre les dones en general i la seva en particular, dificultat que s’agreuja uns dies determinats del mes.


Arribats a aquest punt, podem realitzar un breu anàlisi dels punts més significatius de l’exemple i passar directament a les conclusions. Com hem pogut veure... M’haureu de disculpar un moment, però em truquen al mòbil...Ostres! Missatge de la meva filla... "


LA MARE

17 d’octubre 2007

MIRA EL QUE LI HA PASSAT A LA TEVA WEB!!!

Justificació completa

La troballa ha sigut al bloc El Caparazón, un bloc que visito diàriament, i que cada dia em deixa més sospresa que l'anterior. Gràcies Dreig per la teva dedicació en fer-nos gaudir, experimentar, informar, ensenyar-nos i donar-nos a conèixer altres punts de vista tant de la WEB 2.0 com de tants altres temes, així com també és una gran dissenyadora de planes web.

Si aneu a http://www.netdisaster.com poseu l'URL (una direcció web qualsevol vostra, la d'un amic (com jo he fet), la de la feina... amb aquesta disfrutareu més) aneu provant graffiti, mosques, vespres i les seves picades, pancartes, boles de pintura, serres.... ESPECTACULAR! que disfruteu!!.

Mediterrània

Robament del DNI, dades = Estafes

Un cas més d'estafa, aquest estiu m'explicava una companya de feina, tot un embolic d'aquest estil que li estava patint el seu marit.

Era sobre una multa que va li va arribar que no era seva. Ni havia anat mai al lloc que se li havia posat la multa a un poble de Girona, ni era el seu cotxe, ni estava allà estava treballant en aquell moment a Lleida on també resideix habitualment. Una llarga caminata per arribar a esbrinar d'on venia la multa; en definitiva que va anar seguint el protocol per la no conformitat amb la mateixa, realment era una multa petita que no hagués valgut la pena tant d'embolic, però no era seva!, volia arribar al final de la qüestió.

Resulta que una empresa que s'encarrega de treure multes, li havien col·locat aquesta com a conductor d'un cotxe de lloguer, les dades les tenien d'una vegada que va demanar informació sobre els seus serveis i des de llavors disposaven de les dades del carnet de conduir, i d'allà van treure tot el necessari per canviar el conductor i posar-lo amb ell; ara està en judici amb aquesta empresa i diu "clar que treuen les multes! son molt eficients, i l'encolomen a un altre que no sigui client, fan us de les dades personals, canviant les multes de destinatari". En fi, ... que no ens toqui...

La següent és un altra cas d'estafa, us deixo amb la història del mateix estafat (gràcies Maria):


"Esta es una historia para no dormir, casi parece una leyenda urbana pero no lo es. Ni lo uno ni lo otro. Es lo que estoy sufriendo en mis propias carnes desde el pasado jueves. Digamos que se podría resumir en:
¿Pero que me estás contando?, ¿No me lo puedo creer?, ¿Estoy alucinado?
¿Me dejas de piedra? que son las frases que oigo repetidamente cada vez que cuento mi periplo aún inacabado. Frases pronunciadas, por otro lado, por los gentiles miembros de la Guardia Civil a lo que les he contado? tropecientas veces mi historia para poner las denuncias pertinentes.
Todo comenzó un jueves a las tres de la tarde. Llegué a casa y en el buzón había una carta de Volkswagen Finance.
¿Será publicidad?, me dije y a punto estuve de tirarla a la basura. Me dio por abrirla y ¿¿SORPRESA!!!. Lo que me encuentro es un contrato de
compra-venta a mi nombre según el cual me he comprado un SEAT León a plazos por la módica cantidad de 24.000 Euros. según el contrato el primer plazo me lo pasarán el sábado a una cuenta de La Caixa que se supone que está a mi nombre, cuando yo no he abierto nunca una cuenta en la Caixa. Por otro lado, el contrato viene firmado con una firma semejante a la mía, pero no es la mía.
En el contrato viene un teléfono de atención al cliente que es operativo a partir de las 16:00 horas. Son las 15:00.
Comienzo a darle vueltas a la cabeza: ¿pero que esto? De repente me acuerdo que el año pasado, por noviembre, me robaron la cartera con D.N.I., carné de conducir y diversas tarjeta de crédito que el que me sustrajo la cartera intentó usar. ¿A que han utilizado mi D.N.I.?
!La madre de Dios! Pero yo puse una denuncia ¿Dónde la he metido?
Creo que la guardé en esta carpeta. Efectivamente. Aquí está y creo que va a ser mi salvación.
Dan las 16:00. Llamo a la financiera. Se pone una señorita muy amable y comienza mi retahíla:
- A ver como le explico esto, vera, he recibido un contrato de un coche que nunca he comprado
- Un segundo, por favor.
Me pasan con uno, con otro.
- Un segundo, que estamos buscando su expediente. Ya está. Es usted fulano de tal, con D.N.I. tal.
- Sí, soy yo.
- Pues mire. Junto a una copia de su D.N.I. tenemos aquí una copia de una nómina suya, una copia de la declaración de hacienda del 2003, dos fotocopias del recibo del IBI de su vivienda de los años 2003 y 2004 y una copia de un recibo del banco.
- Pero, ¿qué me está diciendo?
Desde luego la sensación fue indescriptible.
- ¿Pero qué dice!!! No puede ser!!! Yo jamás he entregado esa documentación
Viendo que esto es un pedazo de estafa del carajo le digo: ¿Dónde están ustedes? ¿En Alcobendas? Pues voy para allí veloz y, si le parece, comprobamos que documentos de los que tienen ustedes son verdaderos porque voy a poner una denuncia de inmediato.
Cogí mi coche y directo a la financiera. Me reciben dos personas muy agradables, carpeta en mano, y comienzan a enseñarme la documentación.
Una copia del D.N.I. que me había robado el año pasado, una declaración de hacienda falsa con mi nombre y unos datos que no coinciden con los que yo entregué. Una nómina falsa en la cual, curiosamente, figura el nombre de mi empresa y el C.I.F. auténtico de la misma. (Han falsificado hasta un sello de mi universidad!!!) Dos recibos del IBI de mi casa que, en este caso, coinciden en los datos pero no en el formato (según los de la financiera con el D.N.I. robado es posible pedir una copia del IBI) y, por último, una copia de un recibo de banco de La Caixa cuenta que yo no había visto en mi vida.
Los de la financiera me aconsejan ir cuanto antes a poner una denuncia y me piden que se la lleve. Me aconsejan también que me asegure que la cuenta de La Caixa que puede estar abierta a mi nombre es falsa y que de no ser así ponga, a su vez, otra denuncia.
El caso es que es por la tarde. En la Caixa nada: llamo, trato de que me den información sobre esa cuenta pero por teléfono no dan ni las gracias.

Así que me dirijo a la Guardia Civil a poner la denuncia.
Cuento toda la película al Guardia Civil de turno que pone cara de poker y me dice más o menos: Esto es de flipar y ¿Cómo ponemos todo esto en la denuncia?
Pues no se cuanto tiempo estuve en la Guardia Civil pero rondaron las tres horas seguras. Allí descubrí que el coche que han comprado a mi nombre ya ha sido vendido a mediados de Agosto. Es decir, que el de la estafa ya se ha embolsado el equivalente a la venta del coche. Increíble!

Al día siguiente, viernes por la mañana, acudo a primera hora a la sucursal de La Caixa más cercana. Cuento toda mi película, lo flipan, miran en el ordenador y me confirman que sí, que a mediados de Julio se abrió una cuenta a mi nombre así que rápidamente de vuelta a la Guardia Civil a poner otra denuncia porque han abierto una cuenta en un banco con mi D.N.I..robado, ampliando la denuncia anterior.
Con mis dos denuncias acudo, primero, al banco. Les dejo copia de las mismas para que bloqueen esa cuenta. Acto seguido me voy a la financiera para dejarles copia de las dos denuncias. En la financiera me recomiendan que acuda al Banco de España y que pida mis riesgos en el CIRBE.
Por lo visto el Banco de España centraliza todos los créditos y ahí figura qué créditos han cargado sobre mi. Me dicen que si se han tomado tantas molestias en falsificar datos lo normal es que hayan repetido la operación con otros concesionarios y financieras y que posiblemente tenga más coches a mi nombre.
Pues nada. Con la sensación de haber comprado una flotilla de coches acudo al Banco de España. Allí me dicen que sí, que ellos me dan el documento de riesgos pero que solo está actualizado a Junio que hay que esperar (yo lo necesito hasta Agosto). Solo puedo esperar.
Los de la financiera me comentaron que esta no es la primera estafa de este tipo. Que gracias a que tengo denunciado que me robaron el D.N.I., que se han falsificado papeles y que en todos los organismos estafados a mi nombre figura la copia del D.N.I. robado, pues que en mi caso no habrá problemas.

Solo que tendrá que ir a poner denuncias, a hablar con financieras, que tendrá que llevar papeles, pesado, pero sin repercusión económica. Eso es lo que dicen, ya veremos.
Hoy Lunes me han llamado de Renault y de Peugeot. Pues nada, que añadimos un Megane y un 207 al pack. Repetimos proceso, ya llevamos tres coches y 4 denuncias (incluyendo la del robo del D.N.I.), ya estoy lo que se podría denominar un poco hasta los mismísimos coj, pero aguantaremos el tirón.
Aún pueden caer más a la flotilla.
Y hasta aquí ha llegado mi periplo. Ahora estoy esperando que a mi buzón comiencen a llegar papeles de más financieras reclamándome el pago de no se cuantos coches.
Y yo me pregunto, ¿qué hubiese pasado si no llego a denunciar el robo de mi D.N.I. y a guardar la denuncia? ¿No quiero ni pensarlo!
Y todo esto ha pasado casi un año después de que me robaran el D.N.I.
!!Mucho cuidado con los robos sin denunciar¡¡"

16 d’octubre 2007

Col·laboració amb Greenpeace: Digues que NO VOLS TRANSGÈNICS a la teva alimentació

E-mail de Greenpeace:

A Espanya es ve conreant blat de moro transgènic des de 1998 i aquest any s'ha arribat a el rècord d'hectàrees (prop de 75.000 ha).

A més, s'importen a l'any uns 6 milions de tones de soia i blat de moro transgènics.

Tot això acaba en els nostres plats directa (ingredients produïts a partir de blat de moro o de soia) o indirectament (derivats d'animals alimentats amb pinsos transgènics).

Són cada vegada més les investigacions que demostren que els transgènics són perjudicials per al medi ambient, poden afectar greument la salut i són una eina de control de l'alimentació en mans d'unes poques transnacionals.

Amb aquesta ciberacció pots manifestar el teu dret a dir NO als transgènics, exigint als fabricants que ara per ara estan utilitzant transgènics, i que ho posen en l'etiqueta dels seus productes, que deixin de fer-lo.

Ciberactúa en:   DIGUES NO ALS TRANSGÈNICS!! (AQUÍ)

Moltes gràcies per participar, el Planeta l'hi mereix.

Segueix col·laborant amb el medi ambient.

Greenpeace

ES VENC BLOC A BON PREU!!!

Què divertit!, la veritat és que fa uns vuit mesos al començament d'aquest bloc, vaig trobar un comptador com aquest, que et deia quants dòlars valia el teu bloc, en aquell moment eren 0, i ara he tornat a provar, i per això el poso a la venda a veure qui els paga!! no hi haurà ni rebaixes, ni negociacions possibles; entre aquest i un altre passo els $9000, hauré de mirar com està el canvi amb els euros.

Sempre puc fer el bloc de la atlàntica, encara queden molts oceans per explorar.

Per descomptat que he mirat els blocs dels amics i amigues blocàires, si voleu resultats clicant en link triga un parell de segons en contestar, divertidíssim!!.



My blog is worth $8,468.10.
How much is your blog worth?

Arriba l'iGoogle en català


iGoogle és un servei molt útil de personalització de continguts informatius de Google, i cada cop més utilitzat. La sensibilitat de Google pel català ha estat repetidament demostrada, ara ha estrenat aquest dimecres 10 d'octubre, la seva interfície en català de l'iGoogle. Aquesta utilitat, permet consultar en una mateixa pàgina diversos serveis informatius actualitzats, així com continguts d'oci, lleure i jocs...

El que ha fet iGoogle ha estat habilitar la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana en els seus menús contextuals i en totes les eines de cerca, preferència i personalització.

El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans.

Divertits salvapantalles

Una altra novetat de l'iGoogle és la possibilitat de personalitzar el fons de pantalla a partir de diversos temes predefinits, com una platja o una parada d'autobús, amb la característica que aquests fons són dinàmics i canvien al llarg del dia reflectint els canvis horaris i meteorològics.

Font: Directe.cat

15 d’octubre 2007

Different!?

Sempre m'atrau o m'atrapa el que no te sentit o el que no entenc.

En aquesta ocasió les persones que veuen al os deambulant per carrer tampoc entenen, no veuen el sentit i l'aparten del camí, segurament tots tindríem alguna reacció similar a la gent del vídeo davant d'aquest personatge, però la "demo" va molt més enllà...




Aquest curtmetratge anomenat "Día de Perros" és de Producciones Bajocero.

Blog Action Day - "Se m'ha anat l'olla"


Avui és el dia Blog Action Day en el que milers de bloguers parlaran del Medi Ambient i posaran el seu granet de sorra.


La meva petita contribució son consells a la cuina:


Pensa sempre en termes energètics!
- Tapa l'olla o casserola
- Utilitza només l'aigua necessària quan vagis a bullir aliments
- Usa olla de pressió, millor la súper-ràpida.
- Mai has de pre-calentar el forn.
- Si has de comprar una cuina tria-la de gas millor que elèctrica (d'aquestes la més eficient és la vitroceràmica d'inducció).
- Si tens cuina elèctrica, apaga els focs o el forn quan estigui calent i deixa que s'acabi de cuinar sense gastar electricitat.


Lliura't dels devoradors d'energia i verifica el consum energètic de qualsevol nou electrodomèstic abans de comprar-lo.
- Compra només els electrodomèstics més eficients (a Europa: Categoria A+ o A++).
- Escull també el volum que realment necessites; per exemple en un frigorífic el qual vagis a omplir en menys de dos terços (tres cambres en el cas del congelador). Col·loca el frigorífic en un lloc fresc no ho posis mai prop de fonts de calor (forn, cuina, calefacció ..).
- Obre les portes de la nevera i del congelador el menor temps possible i verifica que tanquen bé.
- No obstrueixis la ventilació de les reixetes de darrere del frigorífic, manten-les netes de pols. Descongela'l amb regularitat, en el cas que l'aparell no ho faci de forma automàtica.
- Consumeixen més energia quan acumulen gel.
- No introdueixis mai aliments calents.
- Descongela el menjar preferentment passant-la del congelador a la nevera un dia abans
- Ajusta el termostat a una temperatura no excessivament baixa.
- Per cada ºC que baixa augmenta el consum un 5%.

-Un frigorífic fabricat en 1993 consumeix el doble d'electricitat que un model d'alta qualitat modern. El seu canvi et suposarà grans estalvis en la factura elèctrica, i contribuiràs a reduir les emissions anuals de CO2 en 100 quilos.

-La cuina casolana és la millor, també per al medi ambient, ja que és més eficient quant a emissions de CO2 que els plats de menjar ràpid i els congelats llests per a consum.


Escalfar aigua o menjar consumeix molta energia.
- Evita escalfar més de la qual necessitis.
- Utilitza els sistemes més eficients, com les cuines de gas o els bullidors elèctrics (per a l'aigua).
- Mai escalfis el menjar en una cuina elèctrica és més eficient utilitzar el microones.

En definitiva que no se t'en vagi l'olla!!! cuida el nostre medi ambient!


SEGUR QUE VOSALTRES SABEU MOLTS MES TRUCS, ESTEU CONVIDATS, COM SEMPRE, A COMENTAR-LOS.

Mar

11 d’octubre 2007

L'olla ha bullit més del compte


Per a la meva amiga ;)Lapil

El millor és tenir ingredients de la nostra pròpia collita per tenir un bon caldo, si, és veritat que sempre hi han d'altres que afegeixen d'altres que ens agraden i fan que sigui diferent i més bo el nostre caldo, i d'altres que no, i que aquests últims ho fan sense el nostre consentiment.

Els que no van amb nosaltres, no els notem, o no son importants, per que el caldo segueix sent boníssim. De vegades passa, que sí que el notem massa, i no diem que hi ha un regust desagradable més fort del normal.

En el cas de l'olla de la ;)Lapil, sempre son una perfecta combinació: amistat, generositat, prudència, fortalesa espiritual... i un llarg etc. per delectar el paladar de tothom que la coneix.

La meva pregunta és: què podem fer els amics per treure el regust tant fort d'ara? l'olla de caldo ha bullit més del compte s'han fos els ingredients, per no destapar-la, i s'han cremat, i en el paladar li ha deixat el gust de la melancolia, la pena i la tristesa.

Jo afegeixo des d'aquí un sac de sucre d'amistat.

Amb el JK, els teus grans amics i la teva família, segur que afegiran aquests i molts més ingredients que et facin falta, que t'ajudin a rentar l'olla i tornar a posar els teus i els seus.

Un petó i una abraçada, ;)Lapil! ja veuràs que la teva recuperació està molt propera, no hi ha molta gent que tingui uns ingredients tant poderosos com els teus, que veritablement son dignes d'admiració.

Mar

PD: t'espero!! veuràs com aviat fem broma de tot plegat!!.

10 d’octubre 2007

Aprofitant-se de la nostra solidaritat i bona voluntat (HOAX)














Crec que alguna vegada en aquest bloc hem parlat d'aquest tema, però torno a insistir.



Aprofitant-se de la nostra solidaritat i bona voluntat, rebem e-mails d'amics en els que ens adverteixen d'un virus o ens envien una cadena solidària per ajudar a un malalt o les cadenes de bona sort.. Aquest tipus de e-mails es diuen HOAX.


Què és un HOAX?


Els hoax (mistificació, broma o engany), són missatges amb falses advertències de virus, o de qualsevol altre tipus d'alerta o de cadena (fins i tot solidària, o que involucra la nostra pròpia salut), o d'algun tipus de denúncia, distribuïda per correu electrònic.

El seu comú denominador, és demanar que es distribueixi "a la major quantitat possible de coneguts".

Mai no s'ha de reenviar un missatge d'aquest tipus que arribi al teu e-mail.

Aquesta classe d'alarmes, solen ser TOTALMENT FALSES , o basades en fets erronis, però el que és pitjor activen un tipus de "contaminació" molt diferent, propagar cents i fins i tot milers de missatges d'advertència sobre els mateixos. I encara en el cas de denúncies basades en fet reals, aquesta forma de fer-ho desvirtua totalment el seu verdader objectiu.

Aquesta és una descripció dels hoaxes més comuns que circulen per la xarxa. Si algú de bona fe li envia una d'aquestes alarmes, avisi'l de que hi han planes perquè surti del seu engany i obtingui més detalls com per exemple:


http://www.vsantivirus.com
http://www.virusattack.com.ar
http://www.rompecadenas.com.ar
En anglès:
http://kumite.com/myths/myths/
http://antivirus.about.com/compute/antivirus/library/blenhoax.htm
http://www.f-secure.com/hoaxes/hoax_new.shtml
http://www.symantec.com/avcenter/hoax.html
http://www.antivirus.com/vinfo/hoaxes/hoax.asp
http://vil.nai.com/VIL/hoaxes.asp



Els que més em molesten son els que juguen amb els nostres sentiments, un nen malalt que pots ajudar reenviant l'e-mail; la veritat que mirant-lo de fora i de forma objectiva, és espectacular per la seva ràpida propagació, atenent a que el boca a boca és la manera millor de funcionar, per sobre del marketing, i molt més venint d'un amic. I els que em fan riure son els de 7 anys de bona sort o malissima sort si no reenvies, o demana un desig que es cumplirà; un altra dia parlarem dels arxius PPS, aneu amb cura amb els que son cadenes.

En definitiva, son una sèrie d'informacions i missatges totalment falsos que, sota una aparença de certa versemblança van passant de persona a persona. Arriben a tanta gent que tothom s'ho creu, nomès perquè ho ha sentit de varies fonts o que aquestes tenen una gran credibilitat (encara que no hi hagi ningú que es dediqui a comprovar-ho).

El meu consell, comprovar-ho sempre, a les planes web amb aquesta finalitat com les que he citat abans o enviant un e-mail a videosoft@videosoft.net.uy i esperar a que et reenviin contesta. I si feu una busqueda en un cercador, no mirar-se els blocs, que moltes vegades l'únic que fan es reproduïr l'e-mail, per que arribi a la més gent possible, i també ho fan, i com no, per solidaritat.

08 d’octubre 2007

Antón Uriarte - Calentament de la terra solament és un tema polític, monetari...

Antón Uriarte.

Geógraf, expert en climatologia y paleoclimatologia.

Professor de la Universitat del País Basc durant 25 anys.

Actualment retirat. Geògraf dedicat a l'estudi i a l'ensenyament dels climes de la Terra.

Premi Extraordinari de Doctorat a la Universitat de Saragossa, l'any 1979, per la tesi "Régimen de precipitaciones en el Noroeste y Norte de la Península Ibérica".

Professor a la Universitat del País Basc durant 25 anys.

Becat pel Ministeri d'Educació i Ciència, pel British Council i pel Govern Basc.

Professor visitant a la Universitat de Gal·les i a la Universitat de Ren (Nevada). Publicacions relacionades amb els Canvis Climàtics.
Llibres "Ozono, la catàstrofe que no llega" (1995) i "Historia del Clima de
la Tierra" (2003).

El seu blog "Co2" i una plana web

He cercat el seu currículum, el seu bloc, la seva plana web, entrevistes, tot el que he pogut trobar, per la meva necessitat de creure'l, aquesta vegada sí que m'agradaria que haguessin enredat, i que aquest senyor estigui del tot en "lo cert", gràcies des d'aquí per aquesta mica de llum.

A l'entrevista a Antón Uriarte en el diari Gara diu coses com aquestes:

"...Ni Groenlàndia ni l'Antàrtida no han mostrat en les últimes dècades una tendència general al desglaç. Groenlàndia ha sofert un parell d'anys càlids amb desglaç en els seus marges però les dades oficials indiquen que entre 1950 i el 2000 va patir un refredament..."

"...La Terra sempre ha estat més verda i més humida quan ha estat més calent. En els temps glacials els deserts s'expandien i les selves s'encongien. És lògic, perquè un aire més escalfi és un aire que admet més humitat i la calor accelera el traspàs d'humitat des dels oceans als continents. D'altra banda, una atmosfera amb més CO2 és més fèrtil, ja que el CO2 és en la base de la fotosíntesi. De fet, encara que soni a escàndol dir-lo, el planeta, observat des dels satèl·lits, cada vegada és més verd, excepte on es talen boscos, clar. No és el clima el que desertiza algunes regions, sinó la tala; com no és el clima el que acaba amb moltes espècies, sinó la pesca i la cacera. El fàcil i convenient és llançar-lo la culpa alCO2. La culpa d'aquesta manera es difumina, es reparteix..."

­"...Resulta difícil defensar arguments com els seus davant cents d'informes i documents firmats per cents o milers de científics que afermen el contrari?

Milers de científics? Cents d'informes? No exageri. El que hi ha és molt silenci darrere de molt soroll.. ."

Mar

07 d’octubre 2007

Dites: Aristòteles

Qualsevol pot enfadar-se'n, això és una mica senzill.
Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau adequat, en el moment oportú, amb el propòsit just i en la manera correcta, certament, no resulta tan senzill"

ARISTÒTELES, en ÈTICA A NICÓMACO .

05 d’octubre 2007

Re: Salvem Montserrat, I ARA A PELS 100.000!



El 5 Oct 2007 05:03:09 +0200, Salvem Montserrat <smont@infomontserrat.com> ha escrit:
MOLTES GRÀCIES – MERCI – ESKERRIK ASKO – GRACIAS – THANK YOU

Gràcies al vostre suport, ja som prop de 60.000 persones i entitats d'arreu del món que reclamem a l'Ajuntament de Collbató i a la Generalitat de Catalunya que aturin la destrucció de l'entorn natural de la muntanya de Montserrat. L'èxit assolit fins ara ha tingut ja una gran repercussió a tots nivells, però cal no aturar-se. Hem de ser més, i per això us demanem que feu arribar a tots els vostres amics i familiars el nostre missatge i que tots ells s'adhereixin al manifest per evitar aquesta agressió al patrimoni de tots.

Cerca de 60.000 personas y asociaciones de todo el mundo han firmado ya contra la destrucción del entorno de Montserrat. A pesar del éxito, hay que seguir luchando. Haz llegar nuestro mensaje a amigos y familiares; entre todos pararemos esta agresión contra el patrimonio de todos


+ INFO:

1) Pàgina web / Website:

S'ha obert una nova pàgina web: www.salvemmontserrat.org , on podreu trobar àmplia informació i documentació del projecte industrial.
Nueva página web con información y documentación del proyecto industrial.

2) Aportacions econòmiques / Contributions / Apportations économiques:
S'ha iniciat una recollida d'aportacions voluntàries per fer front a les despeses que pròximament caldrà afrontar (comunicació, actes, pancartes, advocats…). Podeu fer les vostres aportacions al número de compte:

2013 – 0301 – 79 - 0201050681 (Caixa Catalunya)


3) Signatures / Firmas / Atxikimenduak / Adhesions
Les primeres 50.000 signatures, i els comentaris que les acompanyen, seran lliurades a l'Ajuntament de Collbató el proper dia 27 de setembre a les 10.00 h, en un acte que serà cobert informativament per Catalunya Ràdio, TV3 i altres mitjans i al qual esteu tots convidats.
Las primeras 50.000 firmas y sus comentarios se entregarán al Ayuntamiento de Collbató el día 27 de septiembre. Estáis invitad@s al acto.


04 d’octubre 2007

Així som els veïns!

Moltes Gràcies evillamaravilla!



Autor: Bruno Bozzeto , aquí os deixo la seva WEB on podeu trobar d'altres treballs!

03 d’octubre 2007

Humor

ANIMUS IOCANDI - FERRERES - EL PERIODICO DE CATALUNYA

02 d’octubre 2007

Si aneu a Xina no porteu el Wonderbra, ni el vibra..!

Aiiiii si us enganxen amb un Wonderbra!, pam pam al cul, i res d'un "vibraquè?" a la maleta.


(Aquestes colines segur que no son a la Xina, un anunci a l'autopista com altre qualsevol?)


El duaner us para, i us obre la maleta i diu:

- Perdoni Sra. però aquest aparell crec que està prohibit a la Xina, un moment que miro la relació al catàleg dels productes no convenients - desprès d'un quart d'hora ensenyant l'aparell a tota la cua del darrera, s'avança a tu i et diu - be! podria passar, sembla que és un plàtan, una fruita, no?. Signi aquí manifestant que no el farà servir com a instrument de ...

(Amagar-lo dintre d'un plàtan amb cremallera seria una bona idea).

No se si em puc creure el que he llegit, però be, si no es veritat al menys no he pogut parar d'imaginar situacions, deixo alguna pel final. Aquesta notícia l'he trobat a Clarin.com:


Xina prohibeix la publicitat en TV de "corpinyos" amb farciment i joguines sexuals.
El règim busca acabar amb la "contaminació social" de cara al pròxim Congrés del PC (Partit Comunista).

NO MES!. BEIJING VA PROHIVIR ANUNCIS DE ROBA INTERIOR QUE REALCIN EL COS.

L'excusa és el Congrés del Partit Comunista que arrenca el mes que ve. Beijing va decidir de cara al conclave escombrar amb la "contaminació social" i va prohibir llavors els avisos publicitaris en ràdio i la televisió de "corpiños" amb farciment (push-up) i tota roba interior que realci el cos, entre altres coses.

Entre altres coses perquè també va prohibir els avisos de productes que encoratgen l'activitat sexual, per exemple la publicitat de certs tònics que prometen un millor rendiment en el llit, i de joguines eròtiques. I això no va ser tot, a més va decidir censurar "els sons sexualment provocatius" en televisió i va treure de l'aire un programa de TV que reconstruïa crims infames a les mans de dones.

Tot, en vespres del congrés del PC el mes que ve, una trobada que es realitza cada cinc anys, i en el qual es nomenen nous capdavanters i es traça la política a seguir per als següents cinc.

Les autoritats ja havien prohibit les publicitats que empraven un llenguatge o imatges grolleres o suggestives, en el marc de l'últim paquet de mesures de l'Administració Estatal de Ràdio, Cinema i TV.

L'avís en el qual es donen a conèixer les noves regles indica que les autoritats estaven preocupades per les imatges lascives i les asseveracions sense fonament sobre els beneficis d'alguns productes.


"Les publicitats il·legals de 'medicació sexual' i altres avisos nocius representen una amenaça greu per a la societat", va manifestar l'administració en un comunicat emès la setmana passada en Internet. "No només enganyen als consumidors, danyen la salut de la gent, contaminen l'ambient social i corrompen els bons costums socials, sinó que també perjudiquen directament la credibilitat de les transmissions públiques i afecten la imatge del Partit Comunista i el govern", va sentenciar.

La setmana passada, el govern va ordenar treure de l'aire onze programes de ràdio en el sud i centre de Xinesa per parlar explícitament de sexe i per difondre material de "extrema naturalesa pornogràfica".

També va prohibir programes de TV sobre cirurgia estètica i canvis de de sexe, als quals va considerar "grollers". "Cadascuna de les oficines d'administració de publicitat televisiva així com les estacions de TV han d'enfortir la seva consciència política i la seva responsabilitat enfront de la societat", va manifestar Tian Jin, vicejefe de l'ens regulador.

El missatge dels guardians dels mitjans es dóna en moments que els mitjans de comunicació es mostren cada vegada més alliberats. A ells se'ls demana llavors que desisteixin d'apel·lar a la vulgaritat i el mal gust a la recerca de rating en favor de continguts "inspiradors" per a les masses, imbuïts en els "valors socialistes".




Torna a l'atac el duaner. Desprès de consultar si aquest producte era apte, prova superada!, troba una altra coseta, i diu - aquest producte no el conec és un lubricant?, no surt a la llista. -Ella una mica farteta li diu, - si és per el cotxe senyor duaner!, ja sé que estan prohibits els productes lubricants per... però pel cotxe també? tenen por que contaminin més?. I no cal que miri entre la roba interior que no he portat ni la faixa, cap sostenidor amb "relleno", per modelar la figura. He vingut amb la cirurgia feta de casa!. I no tingui por, que el que porto no contamina l'ambient social, potser ambiental.


També m'he imaginat els productes, perquè que estigui prohibida la publicitat no vol dir que encara no es puguin comprar. Ells volen convèncer abans que no és bo per a la salut, així que prendran mesures dissuasives, i que millor que amb etiquetes directament enganxades al producte des de les associacions sanitàries, que podrien ser com aquestes:


o

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis