Escola de Pares
En Emilio és el Jutge de Menors de Granada, la seva gran fama la va adquirir farà ja uns quants anys, quan va "condenar" a saber llegir i escriure a un nen, des de llavors moltes podriem dir sancions han anat per aquest camí.
Cada setmana fa entre dues i tres xerrades per les escoles (Escola de Pares).
5 comentaris:
Genial aquest home, oi? Tot i que discrepo en alguns punts de la seva disertació, no puc menys que moure el cap afirmativament davant tanta veritat expressada en aquests 18 (?) minuts de xerrada que he escoltat.
Quan faig anar paraules com disciplina, límits, "mare sargent" davant de determinats contertulians em miren amb la cara espantada, com si jo fos un ogre. I no parlem de la reacció que observo quan -jo també- afirmo que soc mare dels meus fills, no amiga. Això sí: amb molt de diàleg, amb molt d'amor, amb molta comunicació. Sense escaquejar temps per fer-ho. Però mare, no amiga.
Sabeu que em passa a casa amb els nens? Doncs que quan em fan repetir una ordre -sí, una ordre- que els dono, llavors ja compto... mai m'han deixat arribar a tres. Mai fins ara. I, sabeu? no tinc ni idea de què faré el dia que hagi d'arribar a 3.
Els meus fills no són perfectes, jo, com mare no soc perfecte ni tinc amagat cap llibre d'instruccions. Però sí que puc dir, ben alt i ben clar, que estic orgullosa dels meus fills per molts motius, també per com assimilen la seva educació. Per a ells no és una càrrega tenir límits ni escoltar NO. Ho necessiten. Necessiten saber fins on poden arribar. I NO és una simple i breu paraula de dos lletres que et prepara, des de nen, a enfrontar-te a la societat i als fracassos que la vida ens porta i a ser capaç de treure el millor de nosaltres, fins i tot quan ens les pinten negres.
Mar, si t'agrada aquesta temàtica de l'educació, un document imprescindible és el "Panfleto antipedagógico" escrit per un professor de secundària fart de tanta faràndula escolar i de tant pla d'estudi ridícul. Ho pots trobar a moreno.castillo@terra.es. Espero que t'agradi la lectura.
Hola Cecilia!
Em miraré el "panfleto"
M'ha agradat molt el teu comentari. Jo també discrepo en alguna coseta amb aquest Sr., però realment m'ha fet pensar moltissim i em sembla que fa una bona feina.
Jo també soc mare (i no amiga) i el SI o el NO, és el d'una mare com tots i totes imperfectes però alguns més que altres.
Tant en el SI com en el NO dono els meus arguments, i no dic aquella famosa frasse "PER QUE NO!", perque tampoc em sembla gens correcta, ells ho han d'entendre.
Moltes gràcies per el teu comentari i benvinguda.
Una abraçada!!
Mar
Hola, Cecilia !!!
Sembla fet exprés, jajajaja, perquè per començar les teves aportacions en aquest bloc, la Mar ha introduit un dels teus temes estrella.
La cosa és clara com a mare que ets, però se el que dius perquè ho hem comentat moltes vegades.
Jo també estic d'acord amb tu, els límits i la disciplina són necessaris, sense descuidar l'amor i la dedicació.
Jo també soc de les que pensa que, com en tot, cal establir regles de joc perquè tots hi poguem jugar amb comoditat i amb coneixament del paper que hem de fer durant la partida.
Benvinguda !
Si m’ho permeteu, voldria fer una humil aportació a aquest punt de vista que teniu sobre l’educació.
De la mateixa manera que hem pogut veure i escoltar Emilio Calatayud, us deixo un enllaç a la web oficial de Claudio Naranjo perquè el pugueu veure i escoltar. En Claudio Naranjo te un altre visió del mateix assumpte sobre el que predica l’Emilio Calatayud; un punt de vista minoritari, ho reconec, no tant populista, és cert, però molt més transcendent, resolutiu i eficient (o, al menys, aquesta és la meva modesta opinió).
Claudio Naranjo
Hi ha una anècdota que explica en Claudio molt sovint i que convida a la reflexió. Imagina’t una escola en que en el moment d’apuntar el nen el representant de la mateixa et diu el següent: “Només acceptarem el seu fill en aquesta escola si vostès accepten que aquí no li ensenyarem res”.
Cal aprendre a respectar i afavorir la curiositat natural del nen i, simultàniament, estarem respectant i afavorint l’alliberament del nen que nosaltres duem a dins.
Una abraçada!
Jordi
Hola Jordi!
Dons m'ha semblat ideal aquesta aportació teva i aquesta visió d'en Claudio Naranjo. Estic completament d'acord en respectar i afavorir la curiositat dels nens i no tan nens.
Moltes Gràcies, Jordi
Mar
(Nota: publicaré els vídeos a les AMPA's)
Publica un comentari a l'entrada