Antón Uriarte - Calentament de la terra solament és un tema polític, monetari...

Antón Uriarte.

Geógraf, expert en climatologia y paleoclimatologia.

Professor de la Universitat del País Basc durant 25 anys.

Actualment retirat. Geògraf dedicat a l'estudi i a l'ensenyament dels climes de la Terra.

Premi Extraordinari de Doctorat a la Universitat de Saragossa, l'any 1979, per la tesi "Régimen de precipitaciones en el Noroeste y Norte de la Península Ibérica".

Professor a la Universitat del País Basc durant 25 anys.

Becat pel Ministeri d'Educació i Ciència, pel British Council i pel Govern Basc.

Professor visitant a la Universitat de Gal·les i a la Universitat de Ren (Nevada). Publicacions relacionades amb els Canvis Climàtics.
Llibres "Ozono, la catàstrofe que no llega" (1995) i "Historia del Clima de
la Tierra" (2003).

El seu blog "Co2" i una plana web

He cercat el seu currículum, el seu bloc, la seva plana web, entrevistes, tot el que he pogut trobar, per la meva necessitat de creure'l, aquesta vegada sí que m'agradaria que haguessin enredat, i que aquest senyor estigui del tot en "lo cert", gràcies des d'aquí per aquesta mica de llum.

A l'entrevista a Antón Uriarte en el diari Gara diu coses com aquestes:

"...Ni Groenlàndia ni l'Antàrtida no han mostrat en les últimes dècades una tendència general al desglaç. Groenlàndia ha sofert un parell d'anys càlids amb desglaç en els seus marges però les dades oficials indiquen que entre 1950 i el 2000 va patir un refredament..."

"...La Terra sempre ha estat més verda i més humida quan ha estat més calent. En els temps glacials els deserts s'expandien i les selves s'encongien. És lògic, perquè un aire més escalfi és un aire que admet més humitat i la calor accelera el traspàs d'humitat des dels oceans als continents. D'altra banda, una atmosfera amb més CO2 és més fèrtil, ja que el CO2 és en la base de la fotosíntesi. De fet, encara que soni a escàndol dir-lo, el planeta, observat des dels satèl·lits, cada vegada és més verd, excepte on es talen boscos, clar. No és el clima el que desertiza algunes regions, sinó la tala; com no és el clima el que acaba amb moltes espècies, sinó la pesca i la cacera. El fàcil i convenient és llançar-lo la culpa alCO2. La culpa d'aquesta manera es difumina, es reparteix..."

­"...Resulta difícil defensar arguments com els seus davant cents d'informes i documents firmats per cents o milers de científics que afermen el contrari?

Milers de científics? Cents d'informes? No exageri. El que hi ha és molt silenci darrere de molt soroll.. ."

Mar