11 d’octubre 2007

L'olla ha bullit més del compte


Per a la meva amiga ;)Lapil

El millor és tenir ingredients de la nostra pròpia collita per tenir un bon caldo, si, és veritat que sempre hi han d'altres que afegeixen d'altres que ens agraden i fan que sigui diferent i més bo el nostre caldo, i d'altres que no, i que aquests últims ho fan sense el nostre consentiment.

Els que no van amb nosaltres, no els notem, o no son importants, per que el caldo segueix sent boníssim. De vegades passa, que sí que el notem massa, i no diem que hi ha un regust desagradable més fort del normal.

En el cas de l'olla de la ;)Lapil, sempre son una perfecta combinació: amistat, generositat, prudència, fortalesa espiritual... i un llarg etc. per delectar el paladar de tothom que la coneix.

La meva pregunta és: què podem fer els amics per treure el regust tant fort d'ara? l'olla de caldo ha bullit més del compte s'han fos els ingredients, per no destapar-la, i s'han cremat, i en el paladar li ha deixat el gust de la melancolia, la pena i la tristesa.

Jo afegeixo des d'aquí un sac de sucre d'amistat.

Amb el JK, els teus grans amics i la teva família, segur que afegiran aquests i molts més ingredients que et facin falta, que t'ajudin a rentar l'olla i tornar a posar els teus i els seus.

Un petó i una abraçada, ;)Lapil! ja veuràs que la teva recuperació està molt propera, no hi ha molta gent que tingui uns ingredients tant poderosos com els teus, que veritablement son dignes d'admiració.

Mar

PD: t'espero!! veuràs com aviat fem broma de tot plegat!!.

2 comentaris:

;) Lapil ha dit...

ES FA LLARG ESPERAR
(Pau Riba)

Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!

Moltes gràcies Mar....

Mediterrània ha dit...

Risoteràpia
http://es.youtube.com/watch?v=4hJkZLWMG4w

A veure si serveix, una "pizca" de riure.

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis