30 d’abril 2007

Joost, els creadors de Skype es fiquen en televisió

Joost és una plataforma de televisió gratuïta que emetrà en streaming des de Internet


Joost, la nova empresa dels creadors de Skype, es troben en fase de proves. Es tracta d'una plataforma de televisió en Internet, l'accés serà gratuït per als usuaris, que solament hauran de instal·la un programa al seu ordenador. Experts en la tecnologia P2P, volen financiar el projecte amb una publicitat que aprofiti totes les aventatjes de la Xarxa, de forma que sigui possible aplicar en Occident una idea que ja han desenvolupat amb èxit programes com PPlive a Xina.

Més informació aquí, Font consumer.es: http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2007/02/25/160236.php
Joost, el competidor de Youtube

L'empresa coneguda com The Venice Project ha presentat aquests dies el seu nom oficial, Joost i es presenta com un rival directe per al conegut lloc de vídeos, Youtube.

17 Gen. 2007, 09:00 Font: REDACCIÓ, LAFLECHA
L'empresa abans coneguda amb el nom The Venice Project ha presentat la seva marca oficial, "Joost(TM). "

Actualment disponible en proves privades en versió beta, Joost combina el millor de la televisió amb el millor d'Internet a l'oferir als espectadors una experiència televisiva única amb les opcions, control i flexibilitat de Web 2.0.

Cofundada per Niklas Zennstrom i Janus Friis, Joost cobreix un important buit en el camp del lleure de vídeo online.

Joost explica amb una plataforma d'Internet segura i eficaç que permet experiències de video interactives alhora que garanteix la protecció del copyright a creadors i a propietaris de contingut.

27 d’abril 2007

La meva història ... El gran mestre

Per Anònim

En Pío, era tot un tarambana. El recordo amb els seus cinquanta amb una samarreta de ratlles blanques i blaves combinat amb uns pantalons blancs, que li quedava be i tot. Feia olor a colònia de nens, barrejada amb una olor dolça pròpia seva, que realment em molestava. Molt prim i alt. Mirat així, podria semblar un mariner, però el portava tot amb una elegància innata i amb un tarannà especial.

Era un home que des de sempre la llibertat havia sigut la seva bandera, lliure en els amors, que ja no tenia a capaços com abans, de fet, ja no en tenia cap, i es refugiava darrera de l'alcohol. Cotxes esportius, rosses al costat per fer el quadro més maco, empreses a la ruïna, una vida plena daltabaixos, de coses falses o raons que omplien la seva buidor interior.

Molt llest i capaç d'emprendre qualsevol empresa que es proposes, però a l'etiqueta de la seva caixa posava, Molt Fràgil, es trencava com el vidre, i el líquid de l'ampolla el convertia en més fort i sobre tot més valent davant la resta.

Jo devia tenir uns vint-i-molts pocs anys, quan el vaig conèixer, i no hagués cregut mai que faria tant gran amistat amb aquell personatge tant peculiar, no per la forma en conjunt, sinó per l'edat, era molt classista aleshores. En aquest cas, però, el veia d'igual a igual, i ben be des de l'inici.

Tenia molts secrets a amagar. Feia molts anys que estava separat, i no li agradava parlar del tema, no veia a les seves filles temps enllà, de fet elles no se l'estimàven. Ell , sí ell, tenia la culpa del que va passar aquella maleïda nit embriagués; i a ell li quedava la marca per sempre a dintre seu, i massa tard per demanar perdó.

Feien una fila tots dos plegats! quina de parella d'amics tan entranya, sí, solament eren amics, però es veritat que mirant des de fora, amb ulls d'un poc o molt observador, i amb ganes d'embolicar es podia pensar qualsevol altra cosa, tampoc era gaire usual veure sortir de qualsevol lloc a aquells parell d'amics a qualsevol hora, encara que de vegades eren més de dos.
-
Érem companys de feina, estàvem primer al mateix departament, desprès el destí ens va dur a trobar-nos uns quants mesos a treballar plegats en una ciutat desconeguda, el que va donar lloc a una gran amistat.

Durant uns 4 anys, em vaig convertir en la seva fillola, o en el fillol que no havia tingut mai. Crec que hagués donat la vida per mi en qualsevol moment. De vegades em preguntava, si em veia com a fill o com a filla, segons bufava el vent, o potser com que jo feia veure que era tant radicalment feminista, potser era una mena de posat seu, perquè no em sentís incomoda, no feia mai distincions de sexe, be, alguna brometa. Li devia costar lo seu, sempre em tractava amb carència de feminitat o masculinitat, realment el fet de sentir-me asexual no tenia relativa importància, a mi m'agradava, per fi, descansava a estones, i no ser de cap bàndol, m'afavoria i era refrescant.

Ell m'havia casi afillat, m'havia trobat per ensenyar els seus passos, i tots els llocs que havia anat de jove i de menys jove, tots els consells que mai no em donaria el meu pare, i que ell com a pare tampoc havia pogut transmetre mai, consells molt apreciats que encara segueixo conservant.
-
Gaudia de la meva companyia, perquè veia a través dels ulls d'una jove, la joventut que ell havia perdut, tant enyorada, que li retornava a traves meu, durant un temps ja no es refugiava tant amb la beguda, tenia ara altres motivacions que el feien vibrar d'allò mès.
-
Sempre deia que eren ànimes bessones, mal trobades en el temps.
-
Em portava a llocs sempre ben curiosos, és cert que no havia anat mai o no hagués anat mai si no hagués sigut per ell. I amb la curiositat que va matar al gat, m'aventurava a sense dubtar-lo un segon a deixar-me portar. M'agradaven aquells llocs, per mi eren indrets màgics i alguns proivits, de la Barcelona dels 50 o del 60 o dels 70, no se, a mi em semblaven del segle anterior, El Molino, El Bagdat, el Jamboree, tot per el barri xinès, locals tant antics i plens d'històries de Barcelona. Aquells llocs em feien recordar les tertúlies dels escriptors, o dels pintors, plens de fum i d'olors. Tota aquella gent coneguda en aquelles nits d'aprendre infinit, totes aquelles vides tant marcades, recordo amb un travesti de 50 anys, que de fet solament es travestia per actuar,un pare de família normal i corrent que es treia un extra, i es deixava convidar per altres home, simplement era la seva feina, o t'agrada o no t'agrada deia. Recordo també un Sr. molt molt gran tocant el piano de cara a la paret, un local que anàvem a parar tots els cantants fracassats o vells, que no tenien feina, i el públic anava allà a riure's d'ells, molt trist, però al menys es guanyaven la vida en la feina que hi sentien alguna cosa, i amb l'orgull que no havien perdut, i que recelaven l'esperança de que algun dia en un altra moment tindrien més sort, i perquè no? (recordo una frase, mira Chiquito! tants anys morint-se de gana i ara "A la vejez viruelas"). El que recordo més d'aquell lloc era que durant mig hora havia pensat que era un ninot autòmata, una titella o un putxinel·li gegant, em va costar creure que era de carn i ossos, amb el seu frac, tant prim i baix, a dures penes algunes canes al cabell com a senyal de que havia tingut alguna vegada, però tots junts al mig del cap, donant un quart de volta d'un costat a l'altre. No era una altra cosa que conèixer el mon de la faràndula, però la de baix i des de costat més humà. Un altra dia em va dur a una barra americana, com ell li deia, aquí la meva curiositat d'Alicia em va apropar a un mon exclusiu d'homes, com podia perdre una oportunitat com aquesta d'entrar a un lloc proïvit per a les dones, si hi vaig entrar i no era com jo esperava, bastant trist, jo esperava més moviment, solament un parell de noies, i que convidar-les a una copa costava un ull de la cara, i si que em sentia fora de lloc, inmiscuint-me a un lloc, per cubrir la meva curiositat d'Alicia.

A aquella amistat, li vaig treure tant de suc, i que em sentia una mena de lladre de saber tantes coses a una edat que encara potser no tocava, per a mi era un mestre de la vida, el gran mestre Pío.

Arrell d'aquella amistat, també en vaig fer altres dues amistats, i una estava la clar que seria una amiga especial, però l'altra crec que de no ser per ell i que em va obrir els ulls a altres a altres dimensions no m'hagues atrevit aleshores, i totes dues les conservo com a dos tresors.

Allà on estiguis Pío, una abraçada

Anònim

26 d’abril 2007

La setmana sense televisors

Una setmana sense encendre el televisor, això proposa la campanya nord-americana per tal d'adonar-nos de l'excessiva dependència que tenim vers la televisió. Per sisè any consecutiu el centre nord-americà "per la consciència del temps davant el televisor" inicia la setmana d'apagar el televisor, que vol conscienciar la ciutadania de l'excessiva dependència del mitjà de comunicació per excel·lència. La setmana sense televisió va iniciar-se ahir i s'allargarà fins diumenge.Per què cal aturar els televisors? Segons l'organització, el televisor s'introdueix en el temps familiar i dificulta que la canalla desenvolupi la capacitat de lectura. El consum televisiu també afavoreix tipus de vida poc saludables i obesitat. Segons les dades estadístiques dels organitzadors, un infant nord-americà passa més temps durant l'any davant el televisor (1.023 hores) que a l'escola (900 hores). A més, el televisor està encès en el 40% dels àpats als EUA, i per a ells la setmana sense televisió dóna al ciutadà la possibilitat de pensar, llegir, crear i passar més temps amb les seves famílies i comunitats. "Apaga el televisor i encén-te la vida", propugnen, en una setmana sense tele que ja s'ha convertit en un clàssic des de la primera edició, l'any 2001.
Mar

25 d’abril 2007

Vaig apadrinar el mot "Entremaliat"

Per Mediterrània

Barcelona, dilluns dia 23 d'abril de 2007

Benvolgudes/Benvolguts,

L’Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i Escuela de Escritores volem manifestar-te el nostre agraïment per haver participat en la iniciativa Apadrina una paraula. I ho volem fer avui, Diada de Sant Jordi, obsequiant-te amb un ram de roses virtual i un conte inèdit -i especilament escrit per l'ocasió- de Pep Albanell, escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura
Així mateix, volem informar-te que avui s'ha inaugurat reserva de paraules , el nou espai virtual dedicat a la llengua on podràs trobar la paraula que vas apadrinar.

Cordilament,

Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès

escolaescriptura@ateneubcn.org

www.ateneubcn.org


www.escueladeescritores.com


Hi havien unes 8.000 paraules per apadrinar, i han aconseguit padrins per unes 3.900. La guanyadora ha sigut " atzucac ".

Primer volia apadrinar "trapella", però tenia masses padrins i padrines, per el que em vaig decidir per alguna cosa similar, "entremaliat", te una musicalitat especial, i s'entenc sense tenir que donar una definició específica, i també em fa pensar en els nens.

Ha han moltes paraules curioses, que no semblen ni mots, com "txec!", "tuturut", "tau-tau", ...

Altres que ni molt menys pensava que estarien en perill: com "malparit", o no surten al carrer els que les han triat, o... be potser solament és al meu poble que s'utilitzen... O torreta, ara entenc perquè sempre que dic "torreta" al final em diuen: ahhh! "test" o ahhh! "jardinera", encara que per mi no es el mateix la torreta és tot el test i la planta. O "tarannà", "enguany", "tarambana", "trempat", "avinentesa", "tiquis-miquis" ... que jo o en el meu entorn, sí es les fan servir. Be, es nota que em vaig mirar la lletra T, no? perquè mirava "trapella".

I més d'un miler, que mai a la vida les havia escoltat, ja siguin perquè son d'altres zones, o perquè realment ja no s'utilitzen, o que jo les desconec totalment. De totes maneres tampoc no em vaig poder memoritzar les 8000. Les podeu veure aquí a reserva de paraules.

També, hi havia l'opció d'apadrinar alguna paraula en castellà, però ...... és que ha canviat molt el castellà!... o no faig servir l'idioma tant sovint com abans, o serà que la que faig servir en cercles tancats?, no se pas!. De totes maneres no tenen la fluïdesa, ni tant de missatge com les paraules de la carta següent, i avui m'he decidit a escollir una entre elles, aquesta carta deu ser important, sortia a tots els diaris d'avui, i estava pensant en quin mot podria haver triat?, a veure si em podeu ajudar, que hi han molts que no els conec:





Hi ha, per a fer-ne la tria (i encara que podria posar la carta sencera): "costo", "gueno", "chavale", "rollao", "menore", "calídas", "podei","po", "lao", "bentana", "asentarse", "atensión", "uros"..., crec que la meva preferida és la del mapa de Google Maps, "TITUTO", sona be, sí... em quedo amb aquesta, ... algú sap que vol dir?.

I les sis paraules que m'han quedat més son "VENDO" "COSTO" "AL" "LAO" "DE" "TITUTO"!

Veure vídeo


Medierrània

Un Conte escrit per Pep Albanell "DE MOMENT"

DE MOMENT
Em vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. "On vas amb aquesta paraula tan galdosa?", em deien els amics. "Que no veus que no et pot fer altra cosa que nosa? És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res. Vés a saber què vol dir!". Jo sí que sabia què volia dir, que l’havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d’aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. Albúrnia de mel. M’agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l’enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria dels Àngels.

La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava tenir massa pressa per escoltar-me. Aquell capvespre, així que la vaig veure venir, la paraula trobada em va venir de sobte a la boca i la hi vaig amollar: "Albúrnia de mel!". Es va parar i em va llançar una mirada entre esverada i sorpresa, amb l’entrecella arrufada. Aquesta vegada, però, es va aturar. "Et sembla aquesta una bona paraula per dir a una noia?", em va etzibar tota tibada. "I tant!", li vaig respondre, "m’agrada com sona quan te la dic: albúrnia de mel!". El posat enterc de la Maria dels Àngels s’anava ablanint a poc a poc. "No et sembla massa esdolceïda...?". "I ara!", vaig replicar, "només és vella i poc coneguda. Ningú més te la dirà, mai. I, no sé, a mi em fa l’efecte que té alguna cosa de màgic...". "Vols dir?", un somrís li havia nascut a una punta de la boca, la va recórrer de llarg a llarg i se li va escampar per tota la cara. Em va mirar amb ulls murris i va dir, abans d’anar-se’n, "Camanduler!". Però em va deixar el somrís sencer. Realment devia ser màgica, la paraula, perquè m’havia donat més la Maria dels Àngels que totes les altres paraules del diccionari. I m’havia regalat una altra paraula. Albúrnia de camanduler...
Pep Albanell, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura.

("De moment" és un conte escrit per Pep Albanell amb motiu de la diada de Sant Jordi d’enguany –23 d’abril de 2007– per obsequiar totes les persones que han participat en la proposta "Apadrina una paraula").
Mediterrània

23 d’abril 2007

UN GRAN GERMÀ A LA NATURA

Per ;) Lapil

Fa temps que vaig trobar aquesta web del Parc del Garraf(http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=10&Submit=Anar). Un dia buscava informació sobre un animalet i em va portar a aquesta pàgina. Mira per on, hi ha un apartat on pots contemplar filmacions i webcams en directe de l'Àliga cuabarrada o perdiguera.


També alguna filmació del Gat mesquer o geneta, el Senglar, la Fagina i la Guineu, que passegen pel parc protegit.

Ja fa més de dos anys que la vaig descobrir, però no vaig poder fer el seguiment de la posada d'ous de l'àliga perdiguera, ja que ja era massa tard... però aquest any, ho he seguit tot, des de quan refan el niu, la posada d'ous, la incubació de la femella i els relleus del mascle, els naixements, com els donen menjar.... aixxxx quina passada... i ho tenim a casa!

Cada any veia els vídeos que tenien gravats del seguiment dels famílies que ocupaven els nius vigilats per els càmeres. Però aquest any ho estic fent jo mateixa. Ara mateix la mama els hi donava de menjar als pollets... I les ganes que tinc que cap allà el juny facin el primer vol, quina passada!. Us recomano que li doneu una ullada a la web... en el sentit que se l'han treballat moltíssim per tal de donar-nos a conèixer el desenvolupament del Programa del Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera.

19 d’abril 2007

ANEM A VEURE-LA?

Per Mar
dijous, 12 abril de 2007


• L'obra, basada en una polèmica recent entorn de temes com llengua i nació, aprofundeix amb sentit de l'humor en la confrontació humana
• El proper 20 d'abril s'estrena al Teatre Borràs de Barcelona l'obra "Èric i l'Exèrcit del Fènix", escrita per Víctor Alexandre i dirigida per Pere Planella.

Aquesta producció de Zitzània Teatre és una tragicomèdia que narra les conseqüències que va tenir per a Èric Bertran, un nen de catorze anys de Lloret de Mar, la irrupció a casa seva de trenta membres armats de la brigada antiterrorista, una nit de setembre del 2004, pel fet d'haver demanat a supermercats DIA l'etiquetatge dels seus productes en català. L'obra, tanmateix, no se centra únicament en aquest fet, sinó que ens mostra el cruel assetjament psicològic que l'Èric va patir per part d'alumnes i professors del seu institut, així com les conseqüències que això va tenir en la vida de la seva família. Estem, per tant, davant un text de denúncia política centrat en les relacions humanes i en la confrontació de personatges, però farcit, alhora, d'altes dosis d'ironia i de sentit de l'humor.
A la pàgina www.ericielfenix.cat trobareu un documental d'en Èric Bertran, i de tota la problemàtica que s'ha creat al seu voltant.
Mar

DIA DE LA TERRA EL DIA 22 - LLAÇ VERD

GREENPEACE proposa 40 mides pràctiques per a lluitar contra el canvi climàtic.

En el Dia de la Terra, dissabte 22 d'abril, Greenpeace posarà en marxa un “túnel del tiemps”, que recorrà 16 províncies animant a participar a la Revolució Renovable.

18 d’abril 2007

Inocència

Per ;) Lapil

17 d’abril 2007

Teniu productes químics a casa i molt perillosos per a la vostra salut? Segur que si.


Per Mediterrània

Podem gaudir de productes de consumidors moderns sense que hagin de contenir productes químics perillosos? És irrealista esperar que les empreses substitueixin aquestes substàncies amb alternatives més segures i aconsegueixin el mateix rendiment tècnic a un cost raonable? És la substitució una aspiració imprecisa pel futur però no per al món real? I com a última pregunta, com pot ser que amb tota la informació a nostre abast?, perquè els mitjans de comunicació viuen dels que els aporten les empreses que fan els anuncis?.

En el link que hi ha al final, veureu que moltíssims productes els teniu a casa, jo mateixa en tinc, i això que des del 2003 reviso cada any quins productes estan lliures de substàncies nocives, i quines no, d'aquesta base de dades de Greenpeace, volia compartirla amb vosaltres. Al 2003, la realitat era molt més dura, hi havien molts menys productes, marques com "Froggui (productes de la llar)" i "Naturaleza y Vida" (xampús, etc) era casi l'unic que es podia adquirir llavors, afortunadament està canviant.

La base de dades de Casa Química de Greenpeace es llançava el 2003 per demostrar que la substitució de matèries perilloses amb alternatives més segures. En gaires casos, l'ús de matèries perilloses no és necessari hi ha alternatives. La base de dades també dóna suport a la necessitat de legislació. Aquest informe revisa el progrés que les companyies han fet cap a substitució durant la vida de la base de dades. Mostra que els consumidors poden triar entre molts productes que són ja lliures d'aquestes substàncies, de matèries perilloses independent de la legislació.
La velocitat de canvi per algunes empreses mostra que les alternatives per a molts usos de matèries perilloses estan ja disponibles o com a mínim ja s'estan avaluant per empreses de substitution. Altres demostren que substitució no és un objectiu futur però és possible. Per contrast, el nombre gran d'empreses i marques que romanen en vermell mostra que algunes empreses estan poc disposades a fer alguns canvis llevat que siguin forçats fer això per legislació, fins i tot entre algunes de les empreses més grans, d'aquesta base de dades.
Encara que la presència estesa de productes químics perillosos en l'ambient s'està documentant cada vegada més, poques persones són conscients que molts d'aquests mateixos productes químics es trobin a la casa i que siguin sovint present en productes diaris. Greenpeace va emprendre investigacions per mostrar que els productes químics perillosos eren contaminants va nomenar laboratoris independents per analitzar productes per a aquestes substàncies i son ingredients comuns en una gamma de productes domèstics.

Ens afecta a tots i fins i tot el nen nonat està exposat a productes químics nocius durant el seu desenvolupament a l'úter, com trobàvem quan investigàvem sang des dels cordons umbilicals de nou nadó nascut. En aquest escenari crític de desenvolupament, les quantitats fins i tot minúscules de matèries perilloses tenen el potencial per canviar el desenvolupament d'una criatura.

En aquesta plana de Greenpeace, trobareu tota la informació detallada (en anglès):

  • VERMELL - l'empresa ha confirmat que utilitza contaminants químics nocius i no tinguin cap pla d'eliminar-los, o la companyia no ha respost o s'ha negat a proporcionar la informació (productes de la llar, com els de Henke, i altres com Fairy, Ariel, Bold, Daz, Ajax, Ambipur, Colgate Palmolive..; Perfums de CK, Dior, Chanel,...; cosmètics: Jhonson & Jhonson, Wela, L'Oreal, ...; de roba infantil: Disney i The Disney Store, ...; de joguines: Fhiser Price, Mattel, Playkools, Vtech, ...; de sabatilles esportives: Adidas, Reebok, ...; de TV com Philips, Panasonic, Bang & Olufsen, Daewo, Grundig, Sanyo, Sarp, Thosiba, ...; de Mòbils: Motorola, Siemens, ...; d'ordinadors: Fujitsu, Siemens, Acer, Apple, IBM, ...)
    En el cas de que fosin cromos per col·leccionar, em faltaria poc per acabar la col·lecció
  • GROC - la companyia ha confirmat que utilitzin contaminants químics nocius, però hagin comès a la supressió d'aquests productes químics abans d'una certa data (productes: còsmetics i perfums: Body Shop, ...; roba infantil Hennes Mauritz; de joguines Leco i Chicco; de sabatilles esportives: Nike; de TV: LG, Sony, Samsung, de mòbils: Samsung, Nokia, LGE; de mòbils: HP, Dell, Samsung).

  • VERD - la companyia ens ha dit explícitament que no utilitzen contaminants químics nocius a l'altre costat de la seva gamma de producte sencera (productes com: de cosmètica: Naturaleza y Vida, Weleda, Meviltacosm; de perfums: Alquimia, Sante, Puma, Melvitacosm; de roba infantil: Green Baby, Marks & Spencer; de sabatilles esportives: Puma, Asics, New Balance; de TV, mòbils i ordinadors cap producte en verd dels testats).
    Ocasionalment el grau de companyia serà diferent del grau de producte, per exemple, quan ha eliminat una companyia matèries perilloses en una línia de producte excepte no haver fet el mateix compromís a l'altre costat de la seva gamma, el producte és groc, però l'ordenació de companyia és vermella.

Mediterrània.

16 d’abril 2007

Google compra la companyia de publicidat ‘online’ DoubleClick.


Per Mar,


Per 2.300 milions d'euros, Google s'assenta com el Rei de la publicitat 'online' en comprar DoubleClick.


Aquesta adquisició, la més cara per a Google, ja que YouTube li va costar 1.000 milions d'euros menys, posa al cercador en una posició predominant en ampliar el seu mercat publicitari i disposar de la tecnologia, bases de dades i agències de publicitat de DoubleClick, que entre d'altres serveix anuncis a llocs com a MySpace, a webs de xarxes socials, a diaris com 'The Wall Street Journal', així com altres serveis de 'programari' relacionat, amb l'optimització d'aquesta publicitat.


També suposarà una entrada més ràpida en la publicitat gràfica en Internet, alguna cosa en on Google és menys fort, amb anuncis tipus 'banner' i botó, segons va explicar Eric Schmidt, president executiu de la companyia, que també va assegurar, davant dels rumors de monopoli en l'àmbit de la publicitat en Internet, que es un mercat molt, molt competitiu en termes de quantitat de opciones.


Però sobretot suposa una forta clatellada a Microsoft, que portaven negociant setmanes també aquesta adquisició per assentar-se al món de la publicitat 'online' com a part de la seva expansió i lluita amb Google al seu mateix terreny.



Font: Itprofessionals.es

La meva història ... una inexplicable

Per Anònim

La meva recent història, no l'explicaré. No perquè els possibles lectors d'aquesta no s'ho creguessin, segurament sí que ho farien, observem i comentem la vida dels demés , i ho veiem en la llunyania. Creure històries o comentaris de tercers, és el més fàcil del món, però sí et passa alguna cosa extraordinària a tu, resultarà increïble als teus propis ulls.
No l'explicaré, perquè jo mateix no me la crec, i no se, si estic somniant i em despertaré d'aquí uns moments, i si no és així, amb poc temps, sé que l'aniré digerint, i més tard riuré pensant en ella, i que molt més tard la explicaré als meus nets amb un somriure als llavis, com una anècdota més.
El que volia explicar, és que de vegades la gent més propera a tu, els grans de la teva família, els que veus més sovint, amb els que tens molt de lligam, aquests que creus que ho saps tot d'ells, son aquests, els que menys coneixes. Saps el dia a dia, temes trivials, i te'n preocupes solament per la seva salut, o d'algun o altre problema quan aflora. Però no abans, no parles amb ells per saber que en pensen o fan, perquè creus que alguns temes son per a una altra edat, i no per la seva, i si a més, el curs de la seva vida és aparentment normal, perquè t'hauria de amoïnar?, però, i si t'oculten pensaments i fets?. Perquè, no vaig preguntar i indagat mai?, per que sembla que la seva vida s'ha estancat per a ells, que ja s'ha parat seu rellotge, i que ja no tenen edat de fer bogeries, o coses que tu si fas dia darera dia, i que et sembla que ells solament estiguin esperant el final dels seus dies, amb la mateixa vida que portàvem fins ara. Esperes que et puguin ajudar a tu, però de tu, perquè han de necessitar ajuda? sinó estant malalts, i si no en tenen de problemes visibles.
Dons, ni se't passa per el cap de preguntar o indagar. A més, no et preocupa, perquè no creus que els s'hi pugui haver donat un canvi radical a la seva vida, i t'ho han ocultat, son coses que que podrien passar a uns altres, però no als els teus... els teus son normals!. Per la seva banda, ells no t'expliquen, o per no preocupar-te, o perquè son grandets per saber el que fan, o perquè els s'hi fa vergonya haver de reconèixer que també tenen dret a viure i a sentir, i que encara que el final dels seus dies el puguin veure més aprop que el teu, estigui més a prop o no, tinguin l'edat que tinguin, sempre ho veuran llunyà, i tenen ganes de viure-la intensament, igual que et passarà amb tu quan arribis a la seva edat, o et passa ara mateix. Qualsevol edat és bona per a fer qualsevol cosa, encara que no hagis trencat un plat a la teva vida, pot ser és aquell el moment per a fer-ho.
En definitiva, sinó fas alguna acció abans per conèixer els seus pensaments sobre la seva vida, igual que fas amb un amic, t'assabentaràs l'últim, com jo, quan sigui massa tard, i de vegades no és agradable saber que no has fet res per ajudar. Jo he portat la vena als ulls molt de temps, esteu segurs que els vostres no tenen ales que no havien tingut mai i ara si?, creieu que no poden canviar perquè son vells?.
Anònim.

15 d’abril 2007

.pps, .exe, .wmv

A continuació us adjuntaré uns consells que m'he trobat a un bloc ¿Tu cómo lo ves? que donen uns consells molt senzills i fácis per intentar evitar en la mesura que es pugui, el spam.
LLEGIR-HO ENCARA QUE PERDEU UNS INSTANTS; ÉS MOLT ALECCIONADOR PROBABLEMENT, MOLTS DE VOSALTRES CONEGUEU DETALLS SOBRE AQUESTS TEMES, D'ALTRES NO TANT. NO OBSTANT AIXÒ, PRENEU LA MOLÈSTIA DE FER UN COP D'ULL I ACTUAR EN CONSEQÜÈNCIA.
GRÀCIES ÚS ADEQUAT D'UN CORREU POSAR MOLTA ATENCIÓ
Aquest missatge té uns quants consells sobre l'ús de l'E-Mail. És per al teu benefici i el de tots els altres. Si us plau pren uns minuts per llegir-ho. És molt important.

1) Que és SPAM? Spam són els missatges publicitaris i coses de l'estil "faci's milionari mentre dorm". Per definició no són SOL·LICITATS.

2) Com saben la teva adreça? El més comú últimament és que es roben les direccions de missatges que s'envien massivament com els acudits i que al seu torn són reexpedides amb TOTA LA LLISTA D'ADRECES D'E-CORREUS. I després per que intercanvien aquestes llistes d'e-mail amb d'altres.

3) Com fas per evitar això?

  • a) Cada vegada que enviïs un e-mail a més de 3 destinataris i no sigui important que es vegin entre si, com per exemple un acudit, usa el CCO (còpia invisible).
  • El CCO fa que NO FIGURI la llista de destinataris en el missatge. SI US PLAU usin CCO.
  • b) Una altra més és que quan facis un forward (RETRAMESA) d'un missatge ESBORRA les adreces d'e-mail del missatge anterior. MOLT FÀCIL TAMBÉ.
4) Per a què serveixen els e-mail de "salvi una pobra nena" amb càncer? Tots, TOTS aquests e-mail que demanen que facis un *forward* SÓN MENTIDES. Esborra aquests mails. NO ELS REENVIES. ULL alguns porten virus. CAP EMPRESA (com MICROSOFT, per exemple) dóna diners per reenviar aquest tipus de missatges.
5) I els virus? No manis ni obris arxius.exe!!!, llevat que tu sàpigues que ve d'algú de confiança. Aquest és el típic lloc on van els virus. No n'hi ha prou amb passar un antivirus, els antivirus SEMPRE estan endarrerits. I en una "campanya" d'e-mail un dia arriben a milions i els antivirus amb prou feines ho detectaran en una setmana o més.
6) I els comptes " REMOVE / "TREURE"? ÉS MENTIDA TAMBÉ!!! És a dir, quan envien un spam (correu no sol·licitat) i et demanen que si vol que el treguis, contestis, és sol per veure d'una llista d'e-mail quins són verdaders. Al respondre automàticament li aquestes dient que la teva direccióadreça és valguda i no sol et continuen manant sinó que la venen massivament o altres spamers. MAI responguis.
7) Què més puc fer? Cada vegada que t'arriba un spam fer-li un forward el compte "abusi" d'aquest domini. Per exemple si et ve un e-mail de UltraGay@ciudad.com mana-l'ho a abuse@ciudad.com i a postmaster@ciudad.com MAI no li compris gens el que t'enviï spam.
8) Si ets administrador de correus: si us plau visita aquesta pàgina per veure com combatre el SPAM: http://spam.abuse.net/ Si comparteixes aquest missatge amb diverses persones, recorda enviarmanar-lo amb CCO (còpia invisible) i esborra la direccióadreça de la persona que te'l va enviar a tu, que sempre queda gravada al separador de retrameses.
-----------------
(Correu)
Estimats amics:
Després de treballar durant dos anys en dues companyies de servei d'Internet, vaig aprendre un parell de coses. I una d'elles és allò del conte de les cadenes.No hi ha cap nen morint-se de càncer cridat Amy Bruce i, si n'hi hagués, molt menys la Fundació "Demana Un Desig" (Make-a-Wish) donarà res a ningú.Aquest tipus de correusmails és fàcilment corroborable entrant la website de la fundació i buscant el conveni: si fos cert, creguin-me que estaria al lloc amb tot i la foto d'Amy (entrar http://www.wish.org/home/frame_chainletters.htm on es parla de correumail específicament).Que no tornin a caure en això i ajudem que Internet i la nostra bústia siguin llocs més nets on treballar, els explico de què es tracta. Les cadenes són instruments que utilitzen els administradors de web de llocs pornogràfics, companyies que embenin checheres casinos en línia, agències d'esquemes de "diners fàcils", empreses que negocien venent llistes de correu i altres molestes empreses que utilitzen el spam per viure. La idea és enviar una d'aquestes cadenes que pot ser:
  • 1- Ajudar un nen malalt.
  • 2- Que Ericsson/Nokia/Ericsson/Nokia/Motorola aquesta regalant cel·lulars.
  • 3- Que Volkswagen aquesta regalant el New Beetle.
  • 4- Que l'amo de Cafè Ozó és racista.
  • 5- Nou virus: no l'obri!!!!! (es diuen falses alarmes o Hoaxes).
  • 6- Bill Gates regalarà $ 5000 i un viatge a Disney.
  • 7- Del tipus que es va fer de dia a la banyera sense un ronyó.
  • 8- Gasolineres que exploten pels cel·lulars.
  • 9- Agulles infectades de HIV+ en els cinemes i als telèfons públics.
  • 10- Sulfat de sodi en el teu shampoo.
  • 11- Procter & Gamble i el seu emblema satànic.
  • 12- Rata en canastracistella de KFC.
  • 13- M&Ms gratis durant el nou mil·lenni perquè MM és 2.000 en xifres romanes.
  • 14- Assalt a la platja d'estacionament d'Unicenter.
  • 15- Això et portarà més sort com més ràpid i a més persones l'hi enviïs.
  • 16- Envia'l a moltes persones i també a qui te'l va enviar, per mostrar-li el molt que ho vols i moltes més que, normalment, apel·len als teus sentiments humanitaris o a les teves ganes que se't compleixin desigs o a la teva esperança que, enviant moltes còpies, millori notablement la teva sort o a les teves pors que els passin coses (com les descrites en aquests missatges) als teus éssers estimats o als teus desigs d'enviar notícies enginyoses o interessants a les teves amistats, etc., etc., etc. Perquè després, en algun moment, aquests mateixos e-mail tornin a ells engreixats amb cents i cents de direccionsadreces de correu.

Entre elles, les de vostès i la meva.I per això al poc temps tots començarem a rebre spams el remitent del qual és, per exemple 9022ux5mz@bankakademie.de o qualsevol altre, oferint-nos negocis en els quals no hi ha interessats. Els Hackers entren en els nostres equips a través d'un e-mail al nostre ordinador, els famosos programes Netbus o BackOrifice, podent controlar el nostre PC i fent estralls; fins i tot nosaltres, sense saber-ho, els hi reexpedim als nostres amics.Existeixen tres maneres de detenir això.
  • 1- No reexpedeixin cadenes. És la millor manera d'estimar els seus amics
  • 2- Si no creuen, posar les direccionsadreces en "CCO" (Amb còpia oculta) en lloc de "Per a": En col·locar les direccionsadreces en el camp "CCO", qui reben la cadena no podran veure les direccionsadreces de les altres persones a qui també se'ls ha enviat (per exemple, enviï aquest correumail amb les seves direccionsadreces en "CCO": veuen que no apareixen les seves direccionsadreces?) això deté una mica el spam
  • 3- Quan desitgin reexpedir alguna cosa, esborrin en el nou correumail que aparegui, quan facin Reenviar, la direccióadreça de qui se'l va remetre i d'altres possibles remitents anteriors, és a dir, no deixin registrada cap adreça electrònica en el seu correumail, a excepció de la seva exclusivament.Almenys no donarem les direccionsadreces dels nostres familiars i amics així tan fàcilment.Aquest missatge ha estat distribuït per tota la xarxa i es continua propagant en benefici de tots.Envia els teus missatges amb les direccionsadreces ocultes (CCO). Esborra totes les direccionsadreces anteriors.
Lluitem contra les cadenes!
Nota de Micalet: Tenint en compte que això m'ha arribat per correu i que diu que s'està propagant per tota la xarxa... serà això SPAM?
-----------

11 d’abril 2007

Tens un SMS!

Per ;) Lapil

Les formes de lligar avancen vertiginosament. Cada vegada són més els quals trien altres camins per a aconseguir una cita: ja no cal demanar als amics que ens presentin a gent, ni vestir-se per a sortir a pescar, ni passar la incòmoda situació de veure a algú i no saber com acostar-se, conèixer a gent sorgia principalment en bars, festes o discoteques, però les noves tecnologies ens apropen a persones que estan disposades a mantenir llargues converses on-line abans de llançar-se a una trobada a cegues que pot ser un disgust.

Als contactes a través de pàgines webs, ircs, xats, missatgeria a través d’Internet o els xats i buscadors bluethoot els ha sortit un curiós competidor a Itàlia. Una samarreta amb un nom en clau i un número d’identificació són el que cal per a vèncer la timidesa i enviar un missatge anònim al telèfon de la persona propietària de la peça que a un li agrada. És el denominat estil "Shyno", i és una nova forma de lligar!






La idea és d’un estudiant de medicina Simone Gianicola i va ser llançada com un experiment per primera vegada en la illa de Formentera on es van repartir 1.000 samarretes i al llarg d’una setmana s’havien produït 14.000 missatges.

EFE / ROMA
La samarreta ja està creant una moda a Itàlia. Ha estat creada per l’estudiant de medicina Simone Gianicola, i té en la seva davantera un missatge directe: no-shyne (sense timidesa en anglès). La peça pot comprar-se a través d’Internet,
www.shyno.it, o en nombroses botigues italianes al preu de 38 euros. Porta una targeta similar a la de les recarregues telefòniques, que conté un codi secret amb el qual es connecta el nombre de la samarreta al telèfon mòbil del propietari. Amb aquest mètode, es poden enviar per telèfon mòbil missatges de text o vídeo-missatges de manera totalment anònima i el qual els rep pot respondre o no i començar el joc de la «caça», com ho denominen.

200.000 samarretes

'Shyno' ha anunciat que té previst distribuir 200.000 samarretes en 2007 amb l’objectiu d’arribar a un milió en tres anys, segons contava ahir l’estudiant en el diari italià 'La Stampa'. El jove Gianicola, que ha convertit la roba en un mitjà de comunicació, va tenir la idea en 2003 quan estava en una festa i no va saber com posar-se en contacte amb una de les noies presents, que li agradava. 'Shyno' conta amb 250 punts de venda en tota Itàlia i van entrar a formar part del seu capital social a la fi de 2006 el grup de moda italià 'Mariella Burani Fashion Group' i l’home de negocis Fabio Arpe. El primer experiment per a provar el sistema va tenir lloc en la illa espanyola de Formentera, on es van repartir mil samarretes i en una setmana es van generar més de 14.000 missatges entre els quals les duien. En la pàgina web de 'Shyno' els usuaris també deixen els seus missatges, organitzen i es comuniquen llocs de trobada i festes en diferents localitats de la geografia italiana. Entre els pròxims projectes del grup està la creació de matrícules per a cotxes i motocicletes que usaran el mateix sistema, amb el que conduir enmig del tràfic «serà molt més divertit», segons assegura Gianicola.






*****************************************


No confondre amb aquestes altres camisetes... www.dirtyfashion.com, www.topkamisetas.com , també et poden ajudar a aconseguir un ligue! XD



















10 d’abril 2007

Simbologia dels colors

Per Mònica

Aquesta setmana, aprofitant la teva reivindicació cromosotica, Mediterrània, m’he decidit a buscar el significat dels colors principals per si t’interessa canviar setmanalment el fons del teu bloc. L’estat d’ànim també és una bona excusa per fer-ho. Llegeix, llegeix ....... Llegiu tots perquè el nostre color preferit, pot dir molt de nosaltres.......


El color vermell ens parla de passió, força, acció. De ser emprenedor. Els seus efectes positius són : estimula l’acció, l’amor, el vigor i el poder creatiu. Desperta els sentits i les passions. S’associa al poder, a l’energia, a la vitalitat i a les emocions de la vida.
Els seus efectes negatius són : simbolitza l’odi i l’energia mal encarrilada i la crueltat.
Per tot això, el color vermell cal usar-lo amb precaució. Cal saber com i quan usar-lo.
El color taronja estimula la creativitat i demostra un cert desig de protecció cap a un mateix i cap a la resta. Afavoreix al creixement.
Aquest color està associat al gaudi, a la sabidoria, a la sociabilitat i a la comunicació. Està directament lligat amb la nostra salut emocional i al sistema muscular.
Qui utilitza el taronja és una persona audaç, amb desix d’aventura, entusiasta. Gelós de les seves actuacions. Són persones bellugadisses, els hi agrada somriure i fer somriure als demés.
Els seus efectes positius són : Estimula la conversa i el sentit de l’humor. Afavoreix el desenvolupament de la ment.
Els seus efectes negatius són : La seva utilització en excés, pot desequilibrar el nostre sistema nerviós. Per equilibrar-lo necessitarem els colors verd i blau.
El color taronja és un color energètic i estimulant, encara que no té la mateixa empenta que el color vermell.

El color groc és un color alegre. També està associat a la sabedoria i a la intuïció.
Representa la perfecció espiritual, la pau i el descans. És el color de la joventut i l’alegria.
Els seus efectes positius són : afavoreix la compassió i la creativitat. Desperta l’entusiasme per la vida, la confiança i l’optimisme.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés pot exaltar els nervis i causar irritació. També pot ser signe de covardia i de tenir perjudicis.

El color blau és el símbol de la veritat, de la consciència, l’harmonia, la tranquil·litat, l’esperança, l’ordre, la noblesa, generositat...... Es relaciona amb la ciència i la invenció.
El que acostuma a vestir de blau inspira lleialtat i honestedat. També pot significar desitjos de pau i soledat. En el cas de les dones, a demés, transmet un efecte protector cap als homes. Però...... qui l’utilitza massa sovint, és una persona molt absorbida per si mateixa, la qual cosa la pot portar al retraïment i a la inhibició per falta de confiança en sí mateix i en la capacitat de resoldre situacions quotidianes.
Els seus efectes positius són : el blau cel calma els nervis. És refrescant. Enforteix i equilibra. És un color molt saludable pels nens.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés provoca depressió i sentiment de malenconia.
El color blau combinat amb el verd estimula el talent, la creativitat i la música.


El color verd és el color de la natura. Simbolitza la vida nova, la regeneració. També simbolitza l’alegria, la felicitat, l’emoció i les ganes de fer coses noves.
Els seus efectes positius són : Ajuda a equilibrar les nostres energies. Produeix efectes sedants, reconstituents i frescos. Ajuda a alleugerar el dolor.
Els seus efectes negatius són : caracteritza l’egoisme, l’enveja i la mandra. El verd molt fosc pot deprimir i debilitar.
El color verd actua com a tonificant del nostre cos, ment i esperit. Ajuda a crear un ambient de calma i equilibri. Recordem que el color verd és la combinació del groc, color de la sabedoria (ment) i el blau, color de la veritat (espiritualitat).



El color blanc s’associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció, de la pau, la calma i l’harmonia.
Significa seguretat, puresa i neteja. Simplicitat.


El color negre és l’oposat a la llum, per tant, al blanc. És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, separació, de la nit, de la mort i de l’ansietat.
Quan és brillant també significa noblesa i elegància.
El color negre és la concentració de tots els colors. També significa protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.



El color gris simbolitza la indecisió, l’absència d’energia, el dubte i la malenconia.
El color metàl·lic dona fredor, però també dona sensació de brillantor, luxe i elegància per la seva associació amb els metalls preciosos.




Mediterrània, aquí va el teu, i em sembla que has fet bona tria !!!!! Tots sabem que el color rosa és el resultat de barrejar el color vermell amb el blanc. L’expressió agressiva i passional del vermell es suavitza amb el blanc i obtenim el color del romanticisme, l’amor, l’amistat. Representa qualitats femenines.
Convida a compartir sentiments, pensaments, emocions i energies. És un color que aporta escalfor, tendresa, comprensió i compassió.

Després de tota aquesta llarga explicació, ja entenc perquè jo soc del taronja i del groc, jajajajajajaja

M’agradarà saber si la col·lecció de qualitats que he trobat de cada color són ben certes.

Vosaltres mateixos, la gamma de colors principals, està servida !!!!!!!


Mònica

LA MEVA HISTÒRIA... Mentides, mentides i més mentides

Per anònim,

Dues amigues adolescents, tramen passar tota la nit de divendres fora de casa a Barcelona de marxa, la fita és fàcil. La qüestió era que s'ha explicar per poder sortir tota la nit sense que et posin traves als pares, dons..... dir una petita mentida!, cadascuna es va a dormir a casa de l'altra, així els pares poden estar ben tranquils i dormir a "pierna suelta" i sense patir, què hi ha més fàcil que això, el que passa es que de vegades les mentides es multipliquen una darrera de l'altra, i no les pots parar.

Dons ja estan contentes i al carrer, què faran ara?. Dons a veure món nou!, agafen el metro per anar a Barcelona, però paren a l'Hospitalet a sopar alguna cosa a una terrassa que coneix una d'elles. Abans d'arribar, i al metro, els hi agafa una mica de por, i si les roben? com ho explicarien desprès a casa si estan teòricament dintre d'una d'elles, dons, es treuen les poques joies que porten i les posen dintre d'una capsa de de maquillatge.

La nit no comença gaire be, estan allà soles a aquella terrassa sense conèixer ningú, i pensen que podien haver anat a cercar els seus amics, que farien desprès de sopar?. Dons a la taula del costat, es troben asseguts dos nois bastants més grans que elles, que al final s'asseguen amb elles. Ells s'hi proposen d'anar a la sala Celeste tenen el cotxe allà. Però que els han de dir, que potser no les deixaran entrar, no tenen l'edat, o que potser no tenen diners per entrar. No no, cap d'aquestes dues coses no es pot reconèixer a aquesta edat, és ofensiva.... Dons ha explicar una altra petita mentida!!. Elles els expliquen que les han robat al metro, i que l'únic que els ha quedat era el que portaven a la butxaca, per el frankfurt que s'estan menjant, inclús ensenyen les marques dels anells que els han pres. Dons cap problema, tots dos son periodistes a la Vanguardia (serà veritat?) i amb aquell carnet que poden entrar a tot arreu, sense cap problema, i que per els diners no s'han de preocupar.

Allà estan, passant-s'ho la mar de be, a la sala Celeste, i sobre tot que han pogut entrar Yupi!!, i no els han demanat el DNI, han passat sense problemes.

Comença a ploure torrencialment, en una hora la sala Celeste s'omple d'aigua, i han d'evacuar a la gent, arriben al cotxe tots quatre, el cotxe està ple d'aigua fins al turmell, jajaja i jijiji, però treien agua del cotxe com podien, el cotxe encara funciona i ara a buscar un altre lloc, ja no plou. Dons aquesta vegada on aniran?, a la sala Vikini. Es deixen les bosses a dintre del cotxe, per no tenir que pagar el guarda-roba. Quan arriben al Vikini, la cosa no és el mateix que al Celeste, allà la gent està bastant més "apalancada" i tranquil·la i casi no balla ningú, un rotllo de Vikini, a més un d'ells va una mica passat de rosca, i sembla un pop. Elles volen marxar, son masses coses en una nit, i haurien marxat sense ni dir adéu, però les bosses estan al cotxe.
Van cap el cotxe tots quatre. Han entrat a robar al cotxeeeee!!!! i aquesta vegada és de veritat, però no s'han portat les bosses?, no solament, els moneders sense diners, també les claus de casa d'una d'elles. Els DNI's ?ostres els DNI..., al principi és un enrenou altre vegada, però desprès els altres comencen a riure i a riure, perquè en unes quantes hores ens havien robat dues vegades i jajaja i jijiji, ningú no podia podia parar de riure, ells perquè es pensaven que dues vegades, i elles perquè havia sigut una però ells creien que dos.
La tercera mentida petita, s'havien d'anar a casa, les porten sense cap indecència, però fins les 9 no poden entrar a casa.......... no colarà que arribin tant aviat de la casa de l'altre, teoricament estan dormint...

No saben que fer de les 6 a les 9 de matí, i què poden fer per anar a dormir?, i sense despertar sospites?, com es pot anar d'una casa a una altra a les 6 del matí? a una d'elles li han robat també les claus de casa, per el que estan nervioses, i si entren?. Han d'explicar que els han robat, perquè canviïn el pany de la porta. Però com? si no han sortit de la casa de l'altre?. Dons van cap a casa de la que ha perdut les claus, i toca confessar!, solament confessar que les han robat, però no confessar que ha sigut a un cotxe, no poden explicar-lo tot, els cauria una bona!!. Altra mentida, aquesta ja arriba al punt d'enredar-lo tot molt més i que no s'esperen la reacció dels pares, de la que s'ha quedat sense claus. Diuen que les han robat però pel carrer. Dons arriben i amb la por que tenen de que entrin, expliquen. Res de dormir! les porten a comissaria a denunciar, COM? a denunciar QUÈ?, dons allà van les dues sense dormir a denunciar, i la mare al costat, DEU MEU SENYOOOR!, han d'explicar la mateixa versió que la que han explicat als pares, que ha sigut pel carrer. A comissaria els ensenyen fotografies i més fotografies, per veure si reconeixien algú, per suposat no reconeixen a ningú, ja que no hi ha ningú per reconèixer. Se'n van cap a casa, a l'altre casa no explicaran res de res, simplement quan es presenti el moment, que ha perdut el DNI, i fora!, total entre els pares d'una i de l'altre no tenen relació. Be, ja està passat tot, o això creuen....

Arriba el dilluns, i cap al insti, la que solament li han pres el DNI, no ha dit res del tema a casa, ni ho pensa dir. Son les 6 de la tarda, arriba a casa, la mare està amb una veïna. Abans de deixar els llibres i els apunts a la seva habitació, truquen a la porta. Obre la mare, allà hi han dos senyors amb uns blocs, pregunten per la noia, amb nom i cognom i es presenten com de la policia, anaven de paisà. La noieta es queda glaçada, venen simplement a que revisi altres blocs de fotografies de delinqüents comuns que fan aquest tipus de robatoris. Però com? la mare no sap res de res. La filla li explica que no la volia amoïnar, més mentides, quan va ser el robatori?, els policies no han dit la data, ni la hora, ells solament volien saber, si la noia reconeixia algú d'allà. Explica a casa que ha sigut quan va anar a dormir a casa de l'altre...., però no està segura si amb aquesta ultima mentida hi haurà prou o si encara passaran més coses... afortunadament aquesta és la última... Mentida que diu, i s'ho pensarà dues vegades abans de tornar a dir una petita mentida piadosa..

"MORALEJA" SI US PLAU, NO EXPLIQUEU MENTIDES, ES PODEN MULTIPLICAR EXPONENCIALMENT!

08 d’abril 2007

QUINA CULPA TE DE SER ROSA, EL COLOR ROSA?

Per Mediterrània

Els colors blau cel i rosa clar, per aquest ordre eren els colors que més m'agradàvem amb diferència, el verd i el marró els que menys, però m'alegra molt el color verd als camp i el marró de la fusta, o segons els indrets o segons tonalitats també em poden agradar molt.

Al rosa el van etiquetar, a saber perquè?, he trobat d'on ve el que tots sabem, la roba dels nadons, si eren nenes rosa, i si eren nens blau, al final ho explico.

Dons per aquest motiu vaig deixar el rosa de banda, ja no deia que m'agradés, sinó que em feia vergonya reconeixeu, i m'havia auto-convençut que era un color de nenes, per el que em tocava tant els nassos que no volia saber res d'aquest color. Conforme va passar els temps, el color cada vegada estava més etiquetat, fins el punt de ja no comprar res, i molt menys roba de nena de color rosa per a la meva petita.

Venien els reis, cada nadal veus les planes de les revistes de joguines rosa, totes les joguines roses, les caixes de les joguines, totes les que fossin per a nenes, es clar, immediatament quan passaves una pàgina si eren vermells, blau fosc o negre eren de nens, ells mateixos identifiquem el rosa per nenes i els altres per nens, la qual cosa encara era més irritant, en lloc d'anar avançant en aquest sentit i poder jugar amb altres coses que no siguin nines i pilotes/cotxes, i si hi havien cotxes o bicis també eren rosa per a elles, així no les podies aprofitar per als nens i havies de comprar una altra, i cada vegada mes encasellats, sembla que anem retrocedint, i és més insultant la diferència entre un color i els altres. Amb el que vaig deixar de regalar joguines de color rosa, també.


Va arribar el dia que la meva petita li agradava el rosa a banda d'altres colors, que faria llavors, dir-li que jo havia exclòs el color de la meva existència?, per la ràbia que sentia per la diferencia de sexes. Potser li agradava com a mi, solament pel fet de ser un color agradable, i no per que veia infestat tot d'aquest color, vaig tenir un nen i en aquest cas és el rosa és el seu preferit, i segurament quan sigui una mica més gran, no ho reconeixerà perquè els amiguets o amiguetes li diran que és un color de nena, però ara mateix si veu qualsevol cosa d'aquest color li agrada més que d'un altre, sigui roba, joguines o el palau de la bella dorment de disney.

Inclús ara, tenim aquest bloc amb el fons rosa, quan el vaig posar em va agradar, si em comenten, que quin color he posat, encara em trobo a mi mateixa justificant-me i dient que no li he trobat el color, no perquè enganyi als demès, sinó perquè jo mateixa de la vergonya de fer-lo servir m'auto-enganyo i em dic que el canviaré quan trobi alguna cosa millor, i potser no ho faré segons l'estat d'ànim que tingui o perquè un altre disseny li vaig millor al bloc, però no perquè no m'agradi el color.

Però el més insultant és un anunci que he vist avui a la TV de Kalia, el color rosa de l'ampolla és el de menys, surten un munt dones i solament dones, solament elles renten la roba, i el “slogan” "El poder es rosa". El meu comentari va ser, "però amb quin segle estem?" El comentari de la persona que tenia al costar va ser "però dona! ja les deixen sortir a la plaça i tot, per a ensenyar lo neta que surt la roba, i no estan a la cuina de casa, jajajajaja". Per solament aquest fet, hauria anat a canviar el color del bloc, perquè ningú m'identifiqui com a el color de la dona i no de la persona que soc, però ho he pensat be, i no el canviaré m'agrada independentment que odii l'etiqueta que li ha caigut al damunt al rosa.

COM ES VA RODAR L'ANUNCI:



No ha canviat molt respecte a la publicitat del 1957 al 1967, o sinó mireu, canvia el color, llavors solament hi havia blanc i negre:


Per què s'usa el color blau per als nens i el rosa per a les nenes?

Els investigadors afirmen que a l'Anglaterra anglosaxona dels segles V i VI, els bebès barons eren més apreciats que les nenes. Segons una creença general, esperits malignes omnipresents visitarien el bressol i danyarien o s'emportarien el bebè si aquest era de sexe masculí. El blau, color poderós perquè prové del cel, foragitaria aquestes forces malèfiques.En aquella època, les nenes mancaven d'un color protector. Més tard, a Alemanya, una llegenda molt coneguda sostenia que les nenes provenien d'una rosa color de rosa, i s'acostumava vestir les nenes d'aquest color. Tal costum es va barrejar amb la britànica de vestir els barons de color blau i es va difondre a altres països del món occidental.

Mediterrània

03 d’abril 2007

LA MONA DE PASQUA

Per Mònica


Ara que ens trobem en plena Setmana Santa és adient parlar de “La Mona” mmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!. Obres d’art amb el que els pastissers i forners omplen els seus aparadors per delectar els nostres paladars.

El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat La Mona.

La Pasqua és la gran festa de la primavera. En la tradició hebrea, recorda la sortida del poble jueu d´Egipte i del seu captiveri.

I l’ou de Pasqua és signe de vida i fertilitat. Des de temps remots, en moltes cultures, l’ou simbolitza el naixement i la resurrecció. Us citaré uns exemples :

- Els egipcis enterraven ous en les seves tombes

- Els grecs els col·locaven sobre les seves sepultures.

- Els romans tenien el proverbi “tota vida prové d’un ou”

- L’església també se’l va fer seu a partir de la llegenda que Simón Cireneo, qui va ajudar a Crist a traslladar la creu fins el calvari, tenia per ofici el de venedor d’ous.

- A principis de la dècada de 1880, en certes poblacions d’Alemanya, els ous de Pasqua van substituir els certificats de naixement. Es pintaven amb un color indeleble i es gravava amb una agulla o un punxó, el nom i la data de naixement. Per als jutjats, aquests ous eren prova d’identitat i de l’edat.

- A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.


LA NOSTRA TRADICIÓ marca que el padrí regala al seu fillol “La Mona”, en la que sempre hi ha un ou, el Diumenge de Pasqua. I el fillol, és qui la va a buscar a casa del padrí
Altra tradició és la de reunir-nos amb amics i/o parents per anar a “menjar la mona” a algun indret, normalment a la muntanya, sense que hi pugui faltar la carn a la brasa, el vi i la gresca.

L’EVOLUCIÓ. Antigament, per obsequiar, les persones adinerades embolcallaven els ous amb pa d’or, i els camperols, els acostumaven a pintar de colors a partir de fer bullir plantes, flors, escorces i insectes.

Més tard, els ous van anar acompanyats d’una base. Es va convertir en un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí, i adornat amb els ous durs. El padrí regalava al seu fillol el rotlle amb tants ous durs com anys tenia la criatura fins arribar a 12.

Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Masana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. A partir dels anys següents, el pastisser Agustí Masana va aconseguir gran èxit amb les seves “mones” gràcies a la incorporació de figures de caricatures de personatges de l’època, que movien el cap afirmativament. Se les va batejar amb el nom de “si senyor”.
I fins avui...................., que trobem autèntiques filigranes de xocolata de totes les mides i pressupostos. Ja se que hi ha algú dels que espero que em llegegin, que saben que tinc un veí xocolater, mmmmmmmmmmmmmm, i n’hi ha un altre, que fins i tot l’ha tastat! Hauríeu d’haver vist com tenia aquests dies el seu taller. Només entrar per la porta, una olor........, perfum pels addictes!

Si sentiu curiositat, el meu amic i veí estarà content d’ensenyar-vos com treballa la xocolata i com fan les figures. Això si, l’any vinent perquè les obres d’art ja estan als aparadors esperant que algú se les emporti cap a casa.

Potser no us ho penseu, però tot està fet a mà i peça per peça.
Amb els motlles es fan les peces com un “mecano”, i després, amb xocolata una mica fosa, s’enganxen una a una : la porta, el detall de la porta, la finestra, els porticons, els panys, les pedres de la façana, les teulades, la canonada, l’ocell................................ tot un a un i tants com vulgueu.


DITA POPULAR

La mona rodona aviat menjarem, galetes ensucrades i xocolata calent.


Bona Pasqua!
Mònica

02 d’abril 2007

Avinguda de la tecnologia sense fil

Entre milers d'assistents i un colorit ambient tecnològic es va inaugurar la setmana passada un dels esdeveniments més grans de la indústria sense fil, CTIA Wireless 2007, celebrat aquest any en el Centre de Convencions del comtat d'Orange.Representants de companyies d'al menys 100 països van exposar en aquest esdeveniment tota classe telèfons, aplicacions, programari, vídeos, fotografia i sobretot sistemes de comunicació sense fil a més de 400,000 metres quadrats d'espai per a exhibició.A l'inici de l'esdeveniment, Gwen Wilson, portaveu del Centre de Convencions, va expressar que CTIA Wireless 2007 produirà un impacte econòmic representatiu per al comtat. "Aquest esdeveniment li produirà al comtat més de $55 milions entre transportació, hostalatge als hotels, compres, entre d'altres", va dir Wilson.Les més grans empreses dels Estats Units i el món, i també les no molt grans, tenen els seus llocsparades en aquest esdeveniment tecnològic.Microsoft, Apple Mc, Motorola, Nokia, LG, Samsung, Sony, Siemens, Google, Ericson, són només algunes de les grans corporacions que van presentar solucions tecnològiques en aquesta gran exposició.No obstant això, la fira va donar també un lloc a empreses no tan grans que formen part fonamental del mercat de tecnologies sense fil.Aquest és el cas de Loc-Aid, una empresa llatina que proveeix plataformes i aplicacions de localització GPS a empreses de telefonia cel·lular comcom a LG Electronics i NAVTECQ.Isaías Sidit va expressar la seva satisfacció de poder presentar els serveis de la seva empresa en un esdeveniment d'aquesta magnitud."És una exposició molt interessant des del punt de vista de les diverses opcions que se li ofereix al públic", va dir Sudit.En un altre sentit, aquesta exposició de tecnologia sense fil comptarà aquest dijous amb la presencial dels expresidents George H. W. Bush, i de Bill Clinton els qui van exposar els seus punts de vista entorn dels avenços de la tecnologia sense fil en relació amb qüestions humanitàries com els desastres naturals o tragèdies de gran magnitud.

Font: endi.com

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis