QUINA CULPA TE DE SER ROSA, EL COLOR ROSA?

Per Mediterrània

Els colors blau cel i rosa clar, per aquest ordre eren els colors que més m'agradàvem amb diferència, el verd i el marró els que menys, però m'alegra molt el color verd als camp i el marró de la fusta, o segons els indrets o segons tonalitats també em poden agradar molt.

Al rosa el van etiquetar, a saber perquè?, he trobat d'on ve el que tots sabem, la roba dels nadons, si eren nenes rosa, i si eren nens blau, al final ho explico.

Dons per aquest motiu vaig deixar el rosa de banda, ja no deia que m'agradés, sinó que em feia vergonya reconeixeu, i m'havia auto-convençut que era un color de nenes, per el que em tocava tant els nassos que no volia saber res d'aquest color. Conforme va passar els temps, el color cada vegada estava més etiquetat, fins el punt de ja no comprar res, i molt menys roba de nena de color rosa per a la meva petita.

Venien els reis, cada nadal veus les planes de les revistes de joguines rosa, totes les joguines roses, les caixes de les joguines, totes les que fossin per a nenes, es clar, immediatament quan passaves una pàgina si eren vermells, blau fosc o negre eren de nens, ells mateixos identifiquem el rosa per nenes i els altres per nens, la qual cosa encara era més irritant, en lloc d'anar avançant en aquest sentit i poder jugar amb altres coses que no siguin nines i pilotes/cotxes, i si hi havien cotxes o bicis també eren rosa per a elles, així no les podies aprofitar per als nens i havies de comprar una altra, i cada vegada mes encasellats, sembla que anem retrocedint, i és més insultant la diferència entre un color i els altres. Amb el que vaig deixar de regalar joguines de color rosa, també.

Va arribar el dia que la meva petita li agradava el rosa a banda d'altres colors, que faria llavors, dir-li que jo havia exclòs el color de la meva existència?, per la ràbia que sentia per la diferencia de sexes. Potser li agradava com a mi, solament pel fet de ser un color agradable, i no per que veia infestat tot d'aquest color, vaig tenir un nen i en aquest cas és el rosa és el seu preferit, i segurament quan sigui una mica més gran, no ho reconeixerà perquè els amiguets o amiguetes li diran que és un color de nena, però ara mateix si veu qualsevol cosa d'aquest color li agrada més que d'un altre, sigui roba, joguines o el palau de la bella dorment de disney.

Inclús ara, tenim aquest bloc amb el fons rosa, quan el vaig posar em va agradar, si em comenten, que quin color he posat, encara em trobo a mi mateixa justificant-me i dient que no li he trobat el color, no perquè enganyi als demès, sinó perquè jo mateixa de la vergonya de fer-lo servir m'auto-enganyo i em dic que el canviaré quan trobi alguna cosa millor, i potser no ho faré segons l'estat d'ànim que tingui o perquè un altre disseny li vaig millor al bloc, però no perquè no m'agradi el color.

Però el més insultant és un anunci que he vist avui a la TV de Kalia, el color rosa de l'ampolla és el de menys, surten un munt dones i solament dones, solament elles renten la roba, i el “slogan” "El poder es rosa". El meu comentari va ser, "però amb quin segle estem?" El comentari de la persona que tenia al costar va ser "però dona! ja les deixen sortir a la plaça i tot, per a ensenyar lo neta que surt la roba, i no estan a la cuina de casa, jajajajaja". Per solament aquest fet, hauria anat a canviar el color del bloc, perquè ningú m'identifiqui com a el color de la dona i no de la persona que soc, però ho he pensat be, i no el canviaré m'agrada independentment que odii l'etiqueta que li ha caigut al damunt al rosa.

COM ES VA RODAR L'ANUNCI:

No ha canviat molt respecte a la publicitat del 1957 al 1967, o sinó mireu, canvia el color, llavors solament hi havia blanc i negre:

http://www.youtube.com/watch?v=claaLgYT_Zw (productes per a la llar)

http://www.youtube.com/watch?v=mndWfhgKaBc&mode=related&search= (joguines)

Per què s'usa el color blau per als nens i el rosa per a les nenes?

Els investigadors afirmen que a l'Anglaterra anglosaxona dels segles V i VI, els bebès barons eren més apreciats que les nenes. Segons una creença general, esperits malignes omnipresents visitarien el bressol i danyarien o s'emportarien el bebè si aquest era de sexe masculí. El blau, color poderós perquè prové del cel, foragitaria aquestes forces malèfiques.En aquella època, les nenes mancaven d'un color protector. Més tard, a Alemanya, una llegenda molt coneguda sostenia que les nenes provenien d'una rosa color de rosa, i s'acostumava vestir les nenes d'aquest color. Tal costum es va barrejar amb la britànica de vestir els barons de color blau i es va difondre a altres països del món occidental.

Mediterrània