03 d’abril 2007

LA MONA DE PASQUA

Per Mònica


Ara que ens trobem en plena Setmana Santa és adient parlar de “La Mona” mmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!. Obres d’art amb el que els pastissers i forners omplen els seus aparadors per delectar els nostres paladars.

El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat La Mona.

La Pasqua és la gran festa de la primavera. En la tradició hebrea, recorda la sortida del poble jueu d´Egipte i del seu captiveri.

I l’ou de Pasqua és signe de vida i fertilitat. Des de temps remots, en moltes cultures, l’ou simbolitza el naixement i la resurrecció. Us citaré uns exemples :

- Els egipcis enterraven ous en les seves tombes

- Els grecs els col·locaven sobre les seves sepultures.

- Els romans tenien el proverbi “tota vida prové d’un ou”

- L’església també se’l va fer seu a partir de la llegenda que Simón Cireneo, qui va ajudar a Crist a traslladar la creu fins el calvari, tenia per ofici el de venedor d’ous.

- A principis de la dècada de 1880, en certes poblacions d’Alemanya, els ous de Pasqua van substituir els certificats de naixement. Es pintaven amb un color indeleble i es gravava amb una agulla o un punxó, el nom i la data de naixement. Per als jutjats, aquests ous eren prova d’identitat i de l’edat.

- A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.


LA NOSTRA TRADICIÓ marca que el padrí regala al seu fillol “La Mona”, en la que sempre hi ha un ou, el Diumenge de Pasqua. I el fillol, és qui la va a buscar a casa del padrí
Altra tradició és la de reunir-nos amb amics i/o parents per anar a “menjar la mona” a algun indret, normalment a la muntanya, sense que hi pugui faltar la carn a la brasa, el vi i la gresca.

L’EVOLUCIÓ. Antigament, per obsequiar, les persones adinerades embolcallaven els ous amb pa d’or, i els camperols, els acostumaven a pintar de colors a partir de fer bullir plantes, flors, escorces i insectes.

Més tard, els ous van anar acompanyats d’una base. Es va convertir en un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí, i adornat amb els ous durs. El padrí regalava al seu fillol el rotlle amb tants ous durs com anys tenia la criatura fins arribar a 12.

Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Masana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. A partir dels anys següents, el pastisser Agustí Masana va aconseguir gran èxit amb les seves “mones” gràcies a la incorporació de figures de caricatures de personatges de l’època, que movien el cap afirmativament. Se les va batejar amb el nom de “si senyor”.
I fins avui...................., que trobem autèntiques filigranes de xocolata de totes les mides i pressupostos. Ja se que hi ha algú dels que espero que em llegegin, que saben que tinc un veí xocolater, mmmmmmmmmmmmmm, i n’hi ha un altre, que fins i tot l’ha tastat! Hauríeu d’haver vist com tenia aquests dies el seu taller. Només entrar per la porta, una olor........, perfum pels addictes!

Si sentiu curiositat, el meu amic i veí estarà content d’ensenyar-vos com treballa la xocolata i com fan les figures. Això si, l’any vinent perquè les obres d’art ja estan als aparadors esperant que algú se les emporti cap a casa.

Potser no us ho penseu, però tot està fet a mà i peça per peça.
Amb els motlles es fan les peces com un “mecano”, i després, amb xocolata una mica fosa, s’enganxen una a una : la porta, el detall de la porta, la finestra, els porticons, els panys, les pedres de la façana, les teulades, la canonada, l’ocell................................ tot un a un i tants com vulgueu.


DITA POPULAR

La mona rodona aviat menjarem, galetes ensucrades i xocolata calent.


Bona Pasqua!
Mònica

4 comentaris:

Mar ha dit...

Molt bé Mònica, molt educatiu, no tenia ni ideia. Per cet, el teu veí xocolater, li dius de la meva part que estan boníssimes les seves mones.
Mar

Jordi Ventura ha dit...

Un article molt "monu", si, si...

Ai, ai, ai... Com ens perd la xocolata!!

Anònim ha dit...

Bon article, caldria que en parlares d'altres tradicions com la valenciana que gairebe encara no ha incorporar la xocolata i mante el pastís tradicional

Anònim ha dit...

Volia regalar al meu fill, uns conillets de xocolata que ha tret la casa Lind i se m'ha acudit buscar l'origen de la tradició dels ous de pasqua i m'has donat molta informació.

Quina pena no saber qui és el teu amic xocolater perquè ara mateix aniria a fer una excursió per a visitar-lo. Ja, ja sé que haurà de ser l'any vinent.
Maite

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis