30 de desembre 2007

Per el de les Orenetes

Van marxar les orenetes
però segur que tornaran...
com deia aquell poema,
ara be, sempre queda aquell ocellet
piolant i que em diu a cau d'orella,
avui és el sant de ...
sempre pensa en els amics
sap que només fa falta que m'ho digui
i per un amic tant especial per nosaltres
li dediquem una poqueta cosa ... al que es mereix
però el que importa és la amistat, i avui és
SANT RAÜL i quelcom li farem.

Aquí parla de l'ocellet i mediterrània
crec que és perfecte (jajaja)



MOLTES FELICITATS RAÜL!!

(ja saps ens deus una copa de cava, no perdonem aquestes coses)



24 de desembre 2007

BON NADAL



BONES FESTES!!!



per a tots els col·laboradors i lectors, en especial a

;)Lapil, Mònica, Raül i Cecília.


Molts petons
Mar



El misteri de la perdiu

http://www.elmisteriodelaperdiz.com

19 de desembre 2007

On és el Nadal?

Soc nadalenca, ho reconec. Casa meva està plena de nadales, cintes vermelles, un enorme avet guarnit i el meu particular cor de veus dolces que van repetint poemes apressos a l’escola i que seran les millors postres de la Nit de Nadal o de Sant Esteve (evidentment, tots volen treure el major rendiment possible, al seu exercici memorístic i repetiran el poema cada vegada que vegin que la mà d’un adult toca la cartera).

I sí, a casa meva també es mengen plats d’aquells que només es serveixen en aquestes dates, no per costosos econòmicament, sinó per el.laborats i llargs de cuinar i de païr.

Casa meva està sempre oberta, aquells que la coneixeu sabeu molt be que és estrany que no hi hagi algú que passava per enllà i ha decidit fer-nos una visita. Però al Nadal és quan arriba la bogeria. La consigna és “a ca la Cecília, per Nadal, jornada de portes obertes”, al cap i a la fi pels meus nens i per mi els amics son una forma de família que ens agrada sentir a prop i compartir unes estones, també en aquestes festes.

Però al marge de tot aquest desplegament de cançons, àpats i moments compartits, hi ha moltes coses que entristeixen el meu Nadal.

Em centraré a comentar una molt concreta, mal del nostre món consumista. Sembla ser que Nadal arriba en quant ens hem menjat les castanyes i els panellets. De fet, encara em quedaven a casa quan vaig veure el primer aparador guarnit. Els més moderats, han decidit que Nadal comenci l’1 de desembre, no fos cas que els comerços perdessin un cap de setmana tant golós com el del superpont de l’any, Constitució i Puríssima. De la mateixa forma que un determinat centre comercial ens anuncia quan és primavera, encara que fora faci un fred glaçador i que no se’ns passa pel cap treure’ns l’abric, els comerços es posen a la línia de sortida i el dia 1 fan el tret de sortida. Aquí, al nostre Baix Penedès, no patim aquest sense fre consumista que fa que tots els caps de setmana de desembre, a les ciutats estiguin oberts els centres comercials convertint-los en formiguers humans.

I si a més et trobes caminant per la ciutat i creues un dels passos obligats per aquells que fan el “viacrucis” comerç rere comerç, pots trobar-te amb situacions grotesques: una baralla de parella de “perquè t’has de gastar cada any en el regal de ta mare, el doble que en el de la meva”; o el comentari avorrit de “no puc més, estic cansat. Escolta, el que quedi per comprar t’encarregues tu”; o el rei de tots, aquell de “una corbata servirà, total li és igual una cosa que un altre” o, pitjor encara, “si no saps que comprar, agafa això mateix i parem de perdre el temps”.
Perdre el temps??? Estic cansat??? Tan és això que allò???

Al Nadal que jo conec no està escrit que sigui obligació regalar. Al Nadal que jo recordo, no havien persones que treballaven en establiments oberts els caps de setmana per satisfer la voràgine consumista i fer així que un moment màgic de l’any es converteixi en un malson per tots aquests que s’han de guanyar la vida. Al Nadal que jo vull no hi ha lloc per interminables tardes o fins i tot dies sencers per passar-los nerviosa de botiga en botiga pensant en tot el que em queda per comprar i suant perquè la visa està que treu fum... i que desprès caldrà pagar.

Al meu Nadal canviem les compres per hores de compartir cantant nadales, aprenent poemes que tinguin a veure amb l’època, guarnint casa nostra com es mereix, llesta per rebre a tot aquell que vulgui compartir una estoneta amb nosaltres, pensant en els menjars fantàstic que farem, cada dia al gust d’un dels començalls, inclosos els meus fills (ja us adonareu doncs, que a casa per Nadal, tenim dia de pizza, dia d’ous ferrats, dia de pasta i dia de pollastre al curri).

Tinc una germana divertida i genuïna que al Nadal no compra. Ella fa els regals: compota de poma per mi, mocadors carregats de monedetes perquè quan les nenes se’ls lliguin a la cintura i remenin el culet es senti el soroll al compàs de la música, una polsera pels nens, una fotografia meravellosa,... aquests van ser els seus presents l’any passat. I sabeu? Son els que ens mirem amb més estimació a casa. No sabeu quantes tardes de balls ens han proporcionat els mocadors de monedetes!

Voldria encomanar qualcú amb aquesta particular forma de viure el Nadal. I per començar, ja sabeu: “ca la Cecília, al Nadal, fem jornades de portes obertes”.
Bones festes

12 de desembre 2007

Greenpeace TV, neix el nou canal de televisió per internet.



Si no ves correctamente este mensaje, copia esta dirección en tu navegador:
http://www.colaboracongreenpeace.org/boletin/greentv/index.html


Greenpeace Diciembre 2007
 

Greenpeace lanza Green TV


A partir de hoy las imágenes de Greenpeace viajarán más lejos a través de la red ya que se pone en marcha la televisión Greenpeace TV. Informativos propios, reportajes y documentales se darán la mano en esta nueva televisión que nos mantendrá informados mensualmente de toda la actualidad medioambiental de nuestro país y de fuera de nuestras fronteras.

El primer informativo se inaugura con las espectaculares acciones de Greenpeace realizadas durante el Panel de Cambio Climático de la ONU, celebrado en Valencia.

El primer reportaje nos acerca al problema del cambio climático y el documental nos introduce en la historia de Greenpeace desde sus orígenes.

Cada mes se crearán nuevos programas para que los disfrutes a cualquier hora desde tu ordenador.

Imagen del informativo de Greenpeace

 
Hazte Socio - Infórmate y únete. Ayúdanos a proteger el planeta. Colabora! Reenvía este mail a tus amigos.
 

Si no deseas volver a recibir mensajes de Greenpeace España, solicítalo aquí. Gracias

SUMA'T AL NADAL RESPONSABLE

Cada any el nivell de consum es dispara durant els dies de nadal.
Els regals i desmés cel·lebracions familiats ens porta una despesa excesiva d'energia, aliments, sobre-envasat i tot tipus de recursos.

Per a evitar aquest exces consumista no es necessari renunciar a la cel·lebració de les festes nadalenques, per això us subjerint una sèria de mides que podeu prendre per a continuar durant elnadal com a model de consum més sostenible.
 
Entra a la web de Greenpeace i segueix la cadena de transformació del consum nadalenc.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/consumo

¿SON ESTÚPIDS ELS AMERICANS?

Notícia enviada per Cecília

11 de desembre 2007

Eines per a Felicitar aquestes Festes

La veritat que fan coses fantàstiques i divertides.

Aquí us deixo amb una cosa nova (al menys per mi) per a felicitar les festes.

http://www.elfyourself.com/?id=1301145213

********************

Gràcies Olga per la teva Postal Nadalenca

I aquí la que m'has enviat.

07 de desembre 2007

COMENTARI DEL RAÜL A LA CECÍLIA

La finestreta de comentaris del blog, es insuficient per manifestar la meva opinio sobre l’article de la Cecilia publicat el dia 5. Per això vull expresar amb més espai el que penso.

El que diu la Cecilia, la recolço completament amb el meu pensament. La societat actual, esta plena de burocràcia, i plena de gent que sols mou papers d’un costat cap a l’altre i d’altre personal que l’únic que fa es vigilar als altres que compleixin el que hi ha escrit, per tal d’ocupar als primers, i així crear més llocs de treball indirectes, que entre tots cal mantenir, i d’aquesta manera crear, una mica, una societat de treball productiu, una mica ficticia.

Penso sincerament que si una malaltia, es tant clara com el trencament d’un os i que el temps de recuperacio es d’un més.. aleshores per què cal portar el paper que continua estant de baixa??, això no sols complica la feina d’una persona, si no que a més complica la feina del personal administratiu d’una empresa, així com la necessitat de comunicació posterior amb l’administració i les Mutues, per tal de tornar a dir una cosa que ja tots sabem.. que aquella persona continua estant de baixa per un os trencat.

Per altra part també, penso, que tot plegat es consequència d’allò que en diuen…”feta la llei.. feta la trampa”. Hi hem de tenir en compte la plaga de baixes per depressió que la nostra societat té. I també, la plaga de persones que s’acullen aquesta malatia per tal de prendres dies i dies de vacances pagades a costa de la resta de la societat, i que de ben segur, tots en conèixem alguna, i que tampoc tenim la osadia de denunciar-ho.

Crec sincerament que la Cecilia ho ha explicat molt be, i també penso que tot plegat es una mica el resultat de la societat del consumisme que tenim establerta, i del nivell d’ansietat de satisfacció que tots volem, o que el mercat del marketing ens ofereix.

Cecilia, desde la meva humiltat, et felicito per la certesa de l’article publicat, així com animar-te a continuar escrivint els teus articles. Endavant!!!



05 de desembre 2007

CIBERACTIVISTA GREENPEACE / AVAZZ / AMNISTIA INTERNACIONAL

Sóc Civeractivista de Greenpeace, AVAAZ i Amnistia Internacional, que l'únic que fem els que estem col·laborant en aquest sentit és llegir la informació que ens remeten mirar si la trobem correcta i signar les cartes pre-fetes signant amb el teu nom i el teu e-mail, de vegades demànem el núm. de DNI.

I Encara que no sigui res, però "algo es algo".  Dons és la primera vegada que em responen, sempre contesten agraint la teva col·laboració des dels organismes que col·laboro, però mai a qui dirigeixen les cartes,  aquesta vegada han contestat des del Gabinet de la presidència del Govern (central),  i diu així:



Contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno, en el que
secundando una iniciativa de Greenpeace, solicita que se adopte un sistema
de generación de energía eléctrica basado en energías renovables.

Le agradezco que nos haya dado a conocer su interés por este tipo de
energías y en concreto, por el importante papel que deben asumir, cada vez
en mayor proporción, en la generación eléctrica.

Me gustaría subrayar que las fuentes de energía renovables han pasado a
cubrir una parte importante de la demanda eléctrica española, y que
constituyen un sector industrial que ha generado más de 180.000 puestos de
trabajo en España.

El Gobierno, consciente de la necesidad de impulsar las energías renovables
en nuestro país, aprobó el 26 de agosto del 2005 el Plan de Energías
Renovables 2005-2010. El objetivo del Plan es que el 12,1 por ciento del
consumo de energía primaria en el año 2010 sea abastecido por fuentes
renovables. Junto a este objetivo, el Plan se marca alcanzar una producción
eléctrica, a partir de fuentes renovables, del 30,3 por ciento del consumo
eléctrico total, y que el porcentaje de biocarburantes sobre el total de
gasolina y gasóleo utilizados ese año, sea del 5,83 por ciento.

En las previsiones se destaca la importante contribución de la energía
eólica, que eleva su objetivo de potencia instalada hasta más de 20.000
megawatios en 2010, el aumento de los objetivos en biocarburantes, hasta
los 2,2 millones de toneladas equivalentes de petróleo en 2010 y el
incremento en la producción de energía eléctrica por medio de tecnologías
solares, cuyos objetivos se establecen en tanto en 500 megawatios para la
energía solar termoeléctrica y 400 megawatios para la fotovoltaica.

El 17 marzo de 2006, el Gobierno aprobó, mediante real decreto, el Código
Técnico de Edificación. Este código establece medidas dirigidas a hacer
sostenible el consumo de energía final en el sector de la edificación,
reduciendo su consumo energético y estableciendo la obligación de
incorporar criterios de eficiencia energética y uso de energía solar,
térmica y fotovoltaica, en edificios nuevos.

La medida afectará a más de medio millón de viviendas cada año, y supondrá
multiplicar por diez la superficie de paneles solares actuales para
alcanzar los 4,5 millones de m2 en el año 2010.

     Por otra parte, el Consejo de Ministros en su reunión del 20 de julio
dedicada monográficamente al cambio climático, estableció un Plan de
Medidas Urgentes para la lucha contra el cambio climático, impulsando el
ahorro y la eficiencia energética y potenciando las energías renovables.
Entre estas medidas destacan:

El Plan de Acción  2008-2012 de la Estrategia Española de Ahorro y
Eficiencia energética 2004-2012, con un ahorro energético de 88 millones de
toneladas equivalentes de petróleo y una reducción estimada de emisiones de
238 millones de toneladas de CO2. Cuenta con una dotación presupuestaria de
2.366 millones de euros.

La consideración del biogás, biometanol, bioETBE, biocarburantes
sintéticos, biohidrógeno y aceite vegetal puro como biocarburantes, de
acuerdo con la Directiva 2003/30/CE.

La modificación del impuesto de matriculación, actualmente basado en la
cilindrada del motor del vehículo, por otro basado en las emisiones de CO2
por kilómetro recorrido

La reducción de emisiones en las flotas de vehículos del Parque Móvil del
Estado, mediante un fuerte incremento del consumo de biocarburantes y con
la introducción de criterios ecológicos en la adquisición de nuevos coches.

Abordar un plan de Ahorro, eficiencia energética y energías renovables en
los edificios de la Administración General del Estado. El objetivo es
conseguir un ahorro energético mínimo global para todos edificios de la AGE
del 9% en el 2012, que se incrementará hasta un 20% en 2016.

Reglamento de Instalaciones Térmicas de Edificios, que  incorpora la
prohibición de las calderas domésticas de carbón a partir de 2012. Este
Reglamento establece requisitos más severos de eficiencia energética para
las instalaciones térmicas.

Repotenciación de parques eólicos, con ampliación del objetivo de energía
eólica establecido en el Plan de Energías Renovables 2005-2010 hasta los
22.000 MW,

Real Decreto de generación eléctrica en zonas marinas, estableciendo el
procedimiento para la autorización de las instalaciones de generación de
electricidad eólica marina, que al situarse dentro del dominio público
marítimo terrestre se realiza en régimen concesional.

Estrategia Nacional de I+D+i en Energía y Cambio Climático en la que se
establecen las prioridades en investigación tanto de mitigación como de
adaptación al cambio climático.

     Este Plan de Medidas Urgentes está englobado en la Estrategia
Española de Cambio Climático y Energías Limpias, que fue aprobada por el
Consejo de Ministros el 2 de Noviembre de 2007. La Estrategia contiene
cerca de 200 medidas y 75 indicadores y refuerza el compromiso de España
con el Protocolo de Kioto, preservando la competitividad de la economía
española, el empleo, la estabilidad económica y presupuestaria y el
abastecimiento energético.

Además, el 23 de Noviembre de 2007, el Gobierno ha aprobado la
Estrategia Española de Desarrollo Sostenible, que se enmarca tanto en la
Estrategia de Desarrollo Sostenible de la Unión Europea como en la
Estrategia de Lisboa para el crecimiento y el empleo.

     Por último quiero comunicarle que el Gobierno tiene previsto elaborar
en 2008 un Plan de Energías Renovables 2010-2020, en línea con los
objetivos de la Unión Europea alcanzados en el Consejo Europeo de Primavera
de este año, en el que se decidió que el 20% por ciento del consumo de
energía primaria en la Unión, en 2020, provenga de fuentes renovables.

     Finalmente le comunico que en este mismo sentido, me he dirigido a
todos aquellos ciudadanos que se han dirigido al Presidente del Gobierno
interesándose por esta cuestión.

     Reciba un cordial saludo. José Enrique Serrano Martínez. Director de
Gabinete de la Presidencia de Gobierno

Be contestar, ja és un pas més ... us animo a que participeu amb aquests organismes, sembla que no es res però mica en mica s'omple la pica (m'agrada molt aquesta dita)



De malalties i baixes

Fa dues setmanes, un dels treballadors de l’empresa va trencar-se un braç. Va venir a portar-me la baixa a l’oficina i em va explicar que en les successives cinc setmanes vindria a portar-me les, també successives, renovacions d’aquesta baixa. Aquest simple fet em va donar que pensar.
I vaig pensar en dos sentits, que ara us explico.

En primer lloc, em va donar una nova prova de l’absurd de la burocràcia al sistema sanitari –i a tants altres organismes, afegeixo-. És un fet conegut per a qualsevol que, una vegada feta la corresponent radiografia i comprovat el trencament de l’ós que toqui, aquest té un procés de recuperació de x setmanes que per molt que es vulgui no s’accelera. Llavors... algú em pot explicar quina lògica té aquesta pèrdua de temps, tant per l’usuari com per als treballadors de sanitat, en complir amb el ritual d’anar un cop per setmana simplement a segellar un paper? I quan ho preguntes, la resposta és així de taxativa: “ho marca la llei, s’ha de venir i ja està”.... Logiquíssim, oi?
Potser si qualcú es qüestionés aquests circuits burocràtics sense sentit i s’implantés un nou model guanyaríem en qualitat, tant els usuaris com aquells que passen la seva jornada laboral imprimint segells en papers sense sentit.

En segon terme, i degut a un fet succeït a una coneguda que coincidia en el temps amb el cas amunt exposat, em va donar per pensar pel que fa a les baixes anomenades per “depressió”.
El primer món va veient un increment de les depressions catalogades. ¿Realment la depressió està tan estesa? Potser entre metges amb pressa i pacients angoixats estem frivolitzant una malaltia realment greu. ¿O potser deu ser que els sentiments i les emocions relacionats amb l'angoixa artificial o amb la insatisfacció personal es poden diagnosticar com a depressió a canvi d'una pastilla?
La idea que hi ha un medicament per a cada cosa ens està apartant de la pròpia reflexió. Estem esgotats. El nostre cap no ens entén. El banc ens reclama pagaments que han atés provisionalment per falta de fons al compte; l'empresa no funciona com anys enrere, fins i tot pot ser que estigui travessant una greu crisi; la nostra parella truca massa vegades per telèfon a un número desconegut, o no ens fa ni cas, o ja no existeix l’il·lusió per cuidar-se mútuament; el fill no s’esforça als estudis, o col·lecciona suspensos, o està completament imbuït en el seu món, en una altre galàxia paral·lela a la de la resta de la família; algú que ens estimem pateix una malaltia preocupant,.....
La llista podria ser inesgotable, però no és una depressió. És, simplement, massa. Però la paraula depressió permetrà aconseguir una baixa i una pastilla. El somni d'estar de baixa perquè no es pot més és un símptoma col·lectiu... i després, passat el temps de baixa que se’ns hagi concedit, reprendrem la nostra activitat quotidiana i continuarem estant on estàvem, o sigui en el “no puc més”. Perquè les pastilles no arreglen els problemes i preocupacions del dia a dia. Aquests ens correspon a nosaltres de fer-los front i sol·lucionar-los o superar-los.
No són els ciutadans els que estan malalts: és la societat la que no sap reaccionar quan la vida li porta la contrària.

27 de novembre 2007

Du llu espic engliss?

I seguim amb assumptes lingüístics. El coneixeu, aquest? Reconec que quan el vaig llegir, a més de riure, em va causar certa enveja per no ser jo l'autora. El trobo enginyós, intel.ligent i terriblement realista. Que el disfruteu!
"Desde que las insignias se llaman pins, los homosexuales gays, las comidas frías lunchs, y los repartos de cine castings, este país no es el mismo: ahora es mucho, muchísimo más moderno. Antaño los niños leían tebeos en vez de comics, los estudiantes pegaban posters creyendo que eran carteles, los empresarios hacían negocios en vez de business, y los obreros, tan ordinarios ellos, sacaban la fiambrera al mediodía en vez del tupper-ware. Yo, en el colegio, hice aerobic muchas veces, pero, tonta de mí, creía que hacía gimnasia. Nadie es realmente moderno si no dice cada día cien palabras en inglés. Las cosas, en otro idioma, nos suenan mucho mejor. Evidentemente, no es lo mismo decir bacon que panceta, aunque tengan la misma grasa, ni vestíbulo que hall, ni inconveniente que handicap... Desde ese punto de vista, los españoles somos modernísimos. Ya no decimos bizcocho, sino plum-cake, ni tenemos sentimientos, sino feelings. Sacamos tickets, compramos compacs, comemos sandwiches, vamos al pub, practicamos el rappel y el raffting, en lugar de acampar hacemos camping y, cuando vienen los fríos, nos limpiamos los mocos con kleenex. Esos cambios de lenguaje han influido en nuestras costumbres y han mejorado mucho nuestro aspecto. Las mujeres no usan medias, sino pantys y los hombres no utilizan calzoncillos, sino slips, y después de afeitarse se echan after shave, que deja la cara mucho más fresca que el tónico. El español moderno ya no corre, porque correr es de cobardes, pero hace footing; no estudia, pero hace masters y nunca consigue aparcar pero siempre encuentra un parking. El mercado ahora es el marketing; el autoservicio, el self-service; el escalafón, el ranking y el representante, el manager. Los importantes son vips, los auriculares walkman, los puestos de venta stands, los ejecutivos, yuppies; las niñeras baby-sitters, y hasta nannies, cuando el hablante moderno es, además, un pijo irredento. En la oficina, el jefe está siempre en meetings o brain storms, casi siempre con la public-relations, mientras la assistant envía mailings y organiza trainings; luego se irá al gimnasio a hacer gim-jazz, y se encontrará con todas las de la jet, que vienen de hacerse liftings, y con alguna top-model amante del yogurt light y el body-fitness. El arcaico aperitivo ha dado paso a los cocktails, donde se hartan a bitter y a roast-beef que, aunque parezca lo mismo, engorda mucho menos que la carne. Los locutores de radio, sin ir más lejos trabajan en un magazine, no en un programa. En la tele, cuando el presentador dice varias veces la palabra OK y baila como un trompo por el escenario la cosa se llama show, bien distinto del anticuado espectáculo; si el show es heavy es que contiene carnaza y si es reality parece el difunto diario El Caso, pero en moderno. Entre medias, por supuesto, ya no ponen anuncios, sino spots que, aparte de ser mejores, te permiten hacer zapping. Estas cosas enriquecen mucho. Para ser ricos del todo, y quitarnos el complejo tercermundista que tuvimos en otros tiempos, sólo nos queda decir con acento americano la única palabra que el español ha exportado al mundo: la palabra 'SIESTA.' Espero que te haya gustado... yo antes de leerlo no sabía si tenía stress o es que estaba hasta los cojones."

25 de novembre 2007

pq?

Aquest article d'en Ricardo F. Ortolá, em sembla sublim, és totalment irònic amb la utilització de la llengua escrita que afectaria crec més a la llengua castellana que a la catalana, però també ho patim aquí.

Crec que els missatges SMS abreviats és tota una revolució en el sentit del perquè es va començar a fer servir, utilització dels mínims caràcters possibles, economitzant lletres s'estalviava € en la factura del mòBil... com diuen "hecha la ley hecha la trampa", ara be, no en comentaris de blocs, no en els mateixos articles, la llengua evolucionarà per suposat amb el seu entorn com ha sigut sempre... està viva!, però... ens entendrem? si segueix per aquest camí.

**************************************************************************

Resulta sumamente interesante el comunicado que redactó uno de los miembros de la RAE sobre las “FUTURAS REFORMAS DE LA LENGUA ESPAÑOLA” y que serían realizadas en función de las necesidades comunicativas que requiere la sociedad hispanoparlante actual (no olvidar que se trata de un colectivo de 600 millones de personas).




Esas Reformas tendrían como objetivo central hacer posible las comprensiones cabales y homogéneas de las ideas que se comunican los miembros de los que hablan el IDIOMA ESPAÑOL. Traerían aparejadas la simplificación del aprendizaje de la lengua Castellana y la incorporación más fluida de los elementos de otras culturas que cohabitan el territorio de los individuos de habla hispana (en particular los aborígenes, los nativos y demás conceptos nacidos den las culturas Iberoamericanas).

Este ANTICIPO que por supuesto debe tomarse con la debida objetividad y cautela, no deja de ser enriquecedor y deseo que sirva eventualmente para adaptarnos fácilmente a las nuevas reglas de la Lengua Castellana.

EL COMUNICADO:


En vista de la evolución del castellano en los últimos años, debido a las aportaciones realizadas por los jóvenes, la Real Academia de la Lengua dará a conocer, la reforma modelo 2007 de la ortografía española, que tiene como objetivo unificar el español como lengua universal de los hispanohablantes. Será una enmienda paulatina, que entrará en vigor poco a poco, para evitar confusiones. La reforma hará más simple el castellano, pondrá fin a los problemas de otros países y hará que nos entendamos de manera universal quienes hablamos esta noble lengua.

La reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:
* Supresión de las diferencias entre c, q y que. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la que será asumido por esta letra. En adelante pues, se eskribirá: kasa, keso, Kijote…

* Se simplifikará el sonido de la c y z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema “s” Kon lo kual sobrarán la c y la z: “El sapato de Sesilia es asul”.

* Desapareserá la doble c y será reemplasada por la x: “Tuve un axidente en la Avenida Oxidental”. Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos, por su estraña pronunsiasión de siertas letras.

* Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe diferensia alguna entre el sonido de la b y la v. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v. Y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.

* Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: “Yébeme de paseo a Sebiya, señor Biyar”. Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia.

* La hache, kuya presensia es fantasma, kedará suprimida por kompleto: Así, ablaremos de abas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre “echo” y “hecho”. Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos.

* A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: “Rroberto me rregaló una rradio”.

* Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: “El jeneral jestionó la jerensia”. No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.

* Orrible kalamidad del kasteyano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: “Komo komo komo komo!”

* Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.

* Tambien seran proibidas siertas konsonantes finales ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: “¿ke ora es en tu relo?”, “As un ueko en la pare” y “La mita de los aorros son de agusti”. Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos “la mujere” o “lo ombre”.

* Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya “bailado” sino “bailao”, no “erbido” sino “erbio” y no “benido” sino “benio”. Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano manda, al fin y al kabo.

*Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Ademas y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio y ablaremo komo fubolita yugolabo, pero depue todo etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resultan ma fasile. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio aser rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ispanoablante gosemo berdaderamente del idioma de “Serbante y Kebedo.”

Eso si:

Nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ispanika y primero kaeremo mueto ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de istoria kastisa epañola unibersa.

23 de novembre 2007

Dissabte, 24/11, el día de no comprar res

Aquest dissabte, 24 de novembre és el Buy Nothing Day, una iniciativa vinguda, com no, de l’altre banda de l’Atlàntic. I és que aquests dels “Estados Juntitos” –com diuen per Mèxic- s’ho inventen tot, tan avorrits que estàn. Especialistes ells en crear els “dia de...” i les estadístiques més estrafalàries, inservibles i absurdes. Isn’t it?

Peeero, a diferència d’altres propostes –igual d’absurdes que la que ens ocupa-, a aquesta li tinc simpatia. El Buy Nothing Day, o “día sense comprar” és una proposta nascuda a la xarxa i ja fa uns quants anys que roda pel mon. Em confesso, vaig caure de quatre grapes en fer la prova. No soc jo una gran compradora de res – de fet, no soporto anar de compres – però cada dia, inefablement, compres la barra de mig, o aquell material escolar, o et pares a prendre un café... sempre gastes quelcom.
Tal i com us explica Juli Capella en l’article que us adjunto (per cert, no m’imagino en Juli Capella, tan de diseño él, sortint sense un euro a les butxaques) la sortida de casa és angoixosa. En el meu cas, vaig entrar i sortir indecissa unes tres vegades. I, finalment, vaig respirar a fons i vaig tancar la porta. L’únic que portava a sobre era una mena d’agenda del dia on s’especificaven activitats gratuites diverses a Barcelona, el meu DNI i la meva bici. Confessaré també que vaig cometre una infracció al complir amb el precepte del dia (no comprar ni pagar res de res)... vaig colar-me al tren de rodalies, tant d’anada com de tornada. Però prometo que va ser l’única infracció en tot el dia.
Desprès d’haver-ho provat, us puc assegurar que en Juli té raó: et notes alliberat i neix una nova forma de mirar el món, encara que sigui per unes hores. I vaig tenir moltes grates sorpreses, fins i tot vaig menjar força bé. I he repetit altres dies de sortir de casa sense un sol euro – perquè no en tenia o per plaer – sense que fos el dia de res, per decissió pròpia.

No sé si cal ser tan extremista, però fer l’assaig de cara a les dates que s’acosten en que les targetes treuran fum i les botigues tindran unes caixes per frotar-se les mans..... potser ens ensenya que no cal tanta despesa. Es pot viure amb menys. Podem viure sense consum innecessari.

21/11/2007 SET X SET // JULI CAPELLA
Sortir sense diners
JULI CAPELLA
L'inefable agitador Jordi Bigues va fer fa temps una curiosa guia. Explicava tot el que podies fer durant un dia a Barcelona sense gastar ni una pesseta. Suposo que la guia deu haver crescut impertèrrita mentre arribaven l'euro i la seva inflació. Perquè les coses gratis no augmenten mai de preu, aquest n'és l'avantatge.Recordo que es podia beure en infinitat de fonts, veure museus, escoltar música, ensumar flors, fer gimnàstica, fer amics, assistir a conferències, menjar en llocs de gorra, etcètera. El que més em va commoure, quan vaig intentar viure l'experiència, va ser sortir de casa sense diners, ni monedes ni targetes, a pèl. Em va fer la sensació de rondar nu per la jungla. ¿Com agafaré el metro? ¿I si tinc una urgència? ¿I si em ve la gana? Però, així que va anar passant el dia, vaig notar l'alliberament de portar les butxaques buides. D'entrada, t'evites moltes temptacions, ja que saps que no compraràs res. Automàticament la vista, l'oïda, l'olfacte se centren en altres assumptes. Neix en tu una nova mirada del món, no és broma. Les distàncies es fan curtes, les hores, llargues, i s'omplen de sorpreses. Sense pagar res.A això ens inviten els ciberactivistes amb la jornada Buy nothing day, o dia sense comprar, convocada per dissabte, 24, com a antiaperitiu nadalenc. Sens dubte, aquesta iniciativa del "dia de", com tantes altres, no servirà de gaire, però, si decideix practicar-la, almenys sàpiga que té cost zero.I, si per casualitat, un dia s'oblida la cartera a casa, no s'amargui: vegi'n la part positiva, aprengui a redescobrir la seva ciutat. I no és que ens hagi sortit gratis: la paguem i a un preu altíssim. Almenys, doncs, sapiguem-la disfrutar.

Sommiant invents

Quan era petita i no tan petita, em venia a la ment una idea, un invent. No sé perquè ara em torna a asaltar sovint, aquesta idea. En qualsevol cas, em fa somriure. Compartiré amb vosaltres aquest somni.

Somniava que jo era la flamant inventora del cotxe-goma.
El cotxe-goma està fet d’un material molt semblant al que estàn fetes les barques Zodiac, potser una mica més flexible i una mica menys gruixut.
El cotxe-goma permet desplaçar quatre persones a base de “força saltarina”. Posem un exemple de trajecte: la família es trasllada a casa dels avis un diumenge a dinar. Obren l’armari, treuen els abrics i una caixa no més gran que la d’un escalextric. Baixen tots quatre al carrer i s’apropen a un dels molts endolls que abasteixen d'aire als usuaris del cotxe-goma i que estàn a la vorera. Endollen el contingut de la caixa i, per art de màgia, en uns 5 minuts tenen el seu cotxe-goma inflat. Tots amunt i, com quan hi ha una carrera de traineres, un diu: “i un, i dosss i... TRES!” tothom alhora comença a moure enèrgicament el tronc amunt i avall, esquerra i dreta, davant i darrera dintre el cotxe i comença el viatge. Boing, boing, boing...
Que xoquem? Cap problema: cada cotxe participant en el xoc rebota, potser perd uns quants metres avançats, però això és tot.
Arribem a casa els avis. Baixem, apretem un botonet i ...zzzluppp –zzzzlupp... en cinc minuts tenim el cotxe-goma desinflat.

Avantatges del cotxe-goma? No hi ha accidents que passin de l’anècdota; els poseidors d’un cotxe-goma tenen una forma fantàstica, estàn sans, sense colesterol; no ocupa espai, s’acaben els problemes per aparcar! Imagineu un carrer sense un sol cotxe aparcat; no contaminem, el cel està més blau; no depenem del petroli, s’acaben els conflictes pel control d’aquest; i l’adquissició d’un cotxe-goma no ens deixa crèdits per cinc anys.
I pels trajectes llargs? Doncs fem anar els transports públics, que en el meu somni funcionen amb puntualitat i correcció nòrdiques.
En fi... ja us he dit que només és un somni infantil. Però, a que seria fantàstic?

22 de novembre 2007

TALLER DE BLOCS (online gratuït)




participo en el Taller de Blogs



Vols crear o millorar el teu bloc?

Una iniciativa de Dreig, entre altres, aquí us deixo amb parts del
TALLER DE BLOGS



*************************************************************************************
  • 1 ¿Para qué un blog? Análisis de la demanda
      • -objetivos de los participantes.
      • -Participantes y colaboradores.
  • 2 Blogging: momento actual y perspectivas de futuro:
      • -Periodismo ciudadano.
      • -La blogosfera hispana.
  • 3. Elección de la plataforma, criterios:
      • -Servidor propio.
      • -Servidor en la red.
      • -Elección del nombre de dominio. Criterios y gestión.
  • 4 Tipos de blog: Videoblogs, fotologs, podcasts.
  • 5 Elección de la temática:
      • -Exploración de nichos de mercado, aptitudes, capacidades y público al que nos dirigimos.
  • 6 Fuentes: selección, manejo y control.
      • -Normas del blogging:
      • -Copyright, copyleft.
      • -Netiqueta, ética del blogger.
  • 7 Elección de la plantilla: usabilidad y estética.
      • -Bases y trabajo colaborativo html
      • -css.
  • 8 Rentabilización de un weblog.
      • -Adsense y alternativas.
      • -Anuncios vs pay per post.
  • 9.Audiencia: Pagerank y alternativas
      • -Comments, estadísticas, herramientas de gestión.
      • -SEO, Posicionamiento.
      • -Agregadores de noticias. "Meo"
      • -SEO Social, web2.0, redes.
      • -Intercambio de enlaces, buscadores, directorios.
      • -RSS.
  • 10. Plugins, widgets, complementos.
  • 11. Psicología del blogging, Ergonomía.
  • 12. ¿Blogging Profesional?
  • 13. Sociología-Activismo
  • 14. Integracións social y blogs.
  • 15 Aplicaciones educativas de los blogs-edublogs-learningblogs.



D'una Cecília a una altra Cecília

Un ocellet, que sempre és el mateix, és diu Mònica, m'ha dit que avui 22 de novembre és el teu dia, Santa Cecília.

Per això aquest regalet, una cançó que em transporta cap a d'infantesa, era la cançó més romàntica que havia escoltat, em feia somniar.

Sempre m'han agradat les cançons amb història.

Feliç dia!!!

RECORDA QUE ENS DEUS UNA COPA DE CAVA.

Molts Petons de les dues!!




Un Ramito de Violetas

Era feliz en su matrimonio
Aunque su marido era el mismo demonio
Tenía el hombre un poco de mal genio
Y ella se quejaba de que nunca fue tierno
Desde hace ya más de tres años
Recibe cartas de un extraño
Cartas llenas de poesía
Que le han devuelto la alegría

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

A veces sueña y se imagina
como será aquel que tanto la estima
Sería un hombre más fiel de pelo cano
Sonrisa abierta y ternura en las manos
No sabe quien sufre en silencio
Quien puede ser su amor secreto
Y vive así de día en día
con la ilusión de ser querida

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

Y cada tarde al volver su esposo
Cansado del trabajo la mira de reojo
No dice nada porque lo sabe todo
Sabe que es feliz así de cualquier modo
El su amante su amor secreto
Y ella que no sabe nada
Mira a su marido y luego calla

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas




19 de novembre 2007

INVISIBLES

“Invisible: no susceptible de ser vist, que escapa a la vista”
Aquesta és la definició que apareix per “invisibles” al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.
Aquest també és el títol de la pel·lícula en format documental que ha editat Metges sense Fronteres. Un títol molt encertat.



La pel·lícula – produïda per Javier Bardem – consta de cinc curts dirigits per cinc grans directors del panorama internacional:
- “Cartas a Nora” per Isabel Coixet
Tracta dels immigrants que s’han instal·lat al nostre país, la seva vida aquí i la vida dels que queden allà. Concretament parla de la malaltia del chacras.
- “Crímenes invisibles” per Wim Wenders
Una guerra civil encoberta a la R. D. del Congo. Les principals afectades: les dones. Es comet sistemàticament violència sexual, no importa l’edat de la dona.
- “El sueño de Bianca” per Mariano Barroso
Aborda la problemàtica dels interessos de determinats laboratoris farmacèutics que tenen patents en exclusiva, en aquest cas, sobre el medicament per pal·liar la malaltia de la son.
- “Buenas noches, Ouma” per Fernando L. de Aranoa.
Al nord d’Uganda – país en guerra des de fa 20 anys –, milers de nens recorren cada dia kilòmetres per anar a dormir al centre “Arca de Noé” i protegir-se del segrest que realitza el grup armat LRA en el seu afany de reclutar nens soldats.
- “La voz de las piedras” per Javier Corcuera
A Colòmbia, i degut als constants atacs de diversos grups armats – oficials i rebels – els camperols viuen un èxode continu i amb la por de ser morts en qualsevol moment.

I deia més amunt que el títol és encertat per un desgraciat fenòmen social que aqueixa al primer món: la guerra, les desgràcies del món per a molta gent només existeixen quan encén la televisió a l’hora de les notícies.
Altres mitjans de comunicació, com ara la premsa escrita, tenen un seguiment més reduït i el lector és molt selectiu amb la informació que vol rebre (fixeu-vos a l’hora d’esmorzar en els lectors: la major part passa de la portada i la contra a les pàgines d’esport).
I si al noticiari televisiu de torn no s’anomena un conflicte, o el lector del diari no vol llegir més que el que l’interessa... aquest conflicte passa directament a ser invisible, no existeix.
Vaja, com apagar el llum de l’habitació. Al estar tot fosc i no veure res... deu ser que l’habitació està buida, oi? Provem que passa si posem una mica de llum.

I per què no s’anomena un conflicte social a les notícies o als diaris? Doncs desgraciadament perquè no és rendible. No ven, no guanya audiència.
Actualment els conflictes a l’alça són aquells que fan que creixi la crispació entre món musulmà i món occidental. Creieu-me: aquest són els que interessen, de la mateixa manera que en el seu moment va interessar la Guerra Freda. Els conflictes a l’alça son aquells que poden mantindre la por al cos per una suposada invasió –armamentística o ideològica, tant és – al nostre còmode i ric primer món. Si un conflicte es manté a l’àmbit local d’un país i no ens esquitxa, no interessa.

I ara reprendré el tema original d’aquest escrit: Invisibles és una pel·lícula que val la pena veure. Els drets intel·lectuals pertanyen a Metges Sense Fronteres, però no té copyright, per tant la difusió és gratuïta. Com a col·laboradora de Metges sense Fronteres, estic intentant organitzar un visionat als Instituts de la comarca. De moment he fet una prova pilot a l’IES Baix Penedès. Èxit de la proposta : 0.
També ho he comentat en altres àmbits per veure la resposta que generava la meva proposta...... M’estic desinflant
Tinc còpies originals de la pel·lícula a casa meva. Estan a disposició de tot aquell que estigui interessat. I agrairé qualsevol idea o col·laborador en aquest projecte que permeti difondre el testimoni que aporta la pel·lícula.
També us vull proposar que organitzeu trobades amb amics a casa per fer un visionat privat. I si teniu fills adolescents, que convoquin als seus amic més íntims a casa per compartir la pel·lícula i comentar-la amb ells desprès.


Us demano ajuda.

15 de novembre 2007

Tanca l'interruptor General a les 20 H fins a les 20.05 H

Amb ocasió de la presentació de l'Informe científic de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, numeroses organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadans convoquen un " APAGON" avui 15 de novembre de les 20H a les 20.05 sota el lema: Front el canvi climàtic: ACTUA JA!!

14 de novembre 2007

Em presento...

Hola a tots els que passeu per aquest bloc.
Soc la Cecília, nova encantada col.laboradora d’aquesta pàgina, com ja va comentar la Mar en la seva –inmerescuda- benvinguda de fa uns quants dies.

Inquieta, passional, curiosa i un tant caòtica… per això començo en desordre: primer he publicat una col.laboració i desprès em presento.

Aquesta col.laboració és per mi un gran regal, deixeu-me que us expliqui perquè.
Quan em presenten quelcú, quan em trobo en una reunió de desconeguts, tot i que dissimulo molt be, m’inquieta la conversa. De vegades puc resultar molt dura amb les construccions sintàctiques, els calificatius, els mots; gairebé sempre sento pànic de mostrar-me tal com soc, de vessar massa passió o sentiment; de vegades no aconsegueixo fer-me entendre i quan intento arreglar quelcom que acabo de dir... doncs resulta que és pitjor el remei que la malaltia.

Però quan escric, quan em trobo a soles amb un paper en blanc i la meva pluma, m’entra pau i calma. Llavors soc capaç d’endreçar les idees, d’expressar el que sento, el que penso, el que visc. I la vergonya desapareix, em deixo anar confiada. L’escriptura és una gran amiga, potser la que millor em coneix. Escric sempre que em sento trista, sola, alegre, furiosa, melancòlica, somiadora. Tot li explico al paper. I escric de tot: pensaments, contes per adults, contes per a nens –els meus fills sempre s’enrecorden de dos personatges meus: “Pitipatacoixa” i “la taurona Ramona”.
Peeero tot, absolutament tot el que escric ho trenco. Explico el conte i el trenco, escric sentiments i ipso facto els trenco... no sigui cosa que quelcú els trobi!

Per això, aquesta col.laboració és un gran regal: el bloc de la Mediterrània em permetrà expressar-me de la forma que més m’agrada. I quan ja està publicat... no ho podré estripar! I podré compartir els meus pensaments amb tots vosaltres.

La lletra de la cançó que vé a continuació expresa força be el meu tarannà. Amb ella m’acomiado. Espero que us agradi!

Aunque soy un pobre diablo,
casi siempre digo la verdad
como fuego abrasador, siempre quise ser el que no soy.
No transcurre el tiempo junto a tí,
no existe el reloj,
no tiene sentido entre tu y yo.

Aunque soy un pobre diablo,
se despierta el día y echo a andar,
Invencible de moral
Que difícil es buscar la paz,
convivir venciendo a los demás,
nuestra sociedad
es un buen proyecto para el mal.

Aunque soy un pobre diablo
Sé dos o tres cosas nada más
Sé con quien no debo andar
También sé guardar fidelidad
Sé quien son amigos de verdad,
Sé bien donde están
Nunca piden nada y siempre dan.
Dejo sangre en el papel,
todo lo que escribo
al día siguiente rompería
si no fuera porque creo en ti.
A pesar de todo tu me haces vivir,
Me haces escribir
Dejando el rastro de mi alma
En cada verso, un jirón de piel
Soy un corazón tendido al sol.

13 de novembre 2007

T'espero!!

Aquests de Slide.com tenen eines molt bones, pots posar fotos teves de qualsevol banda que les tinguis, o del mateix cercador.

També vídeos amb efectes especials, o marcs especials, estan força be.

De pas, en les fotos he afegit fotos de Praga (on me'n vaig uns dies), del cercador directament i vídeos de Youtube (d'un gatet molt net)


Solament li falta saber apretar el botonet i baixar la tapa

12 de novembre 2007

Bandera Universal

Una bandera que per descomptat ens uniria a tots, dintre i fora de les nostres fronteres.





10 de novembre 2007

Solament és divertida la Web 2.0?

Aquests Srs. ens explican en aquest vídeo que la Web 2.0 és solament divertida, per aficionats, en definitiva insulsa, sense sentit. I no acaba aquí, diu al final continuarà, en fi, sempre hi ha d'haver de tot a la vinya del senyor!.





07 de novembre 2007

Es pot deixar en herència un bloc?

Clar! es que els blocs son relativament nous, però a la llarga qui sap?, jo crec que he m'han trobat l'hereva del bloc (gràcies Mònica), al menys de la part que em toca, o sigui com que cap notari em faria cas, si algun dia em passes quelcom sou testimonis de que li deixo a la Cecília, crec que seria la persona ideal, no la coneixeu i jo tampoc gaire, però la intuïció em diu que no ens deixarà impassibles davant del que expliqui. No heu conegut mai algú que pel que sigui et dona una molt bona impressió?, dons aquí la teniu.

BENVINGUDA CECÍLIA!!!



La gira d'Al Gore

Per Cecília:

"Aquest és un article d'opinió publicat a El Periódico de Catalunya la setmana passada. M'agradaria compartir-lo amb vosaltres, així com les meves reflexions al respecte:



La gira d'Al Gore

JOAN-PERE Viladecans
Pintor

En la seva molt ben pagada gira mundial, Al Gore ha vingut a impartir doctrina i a acomplexar el personal. Aquest telepredicador amb pinta de Superman inflat hauria de saber que la veritat sempre ha estat incòmoda, però també ho és espantar amb algunes veritats reals i altres de probables, i amagar les solucions. Va esmentar la moral, el linx ibèric, Dońana, l'ètica, l'àguila, Noè... uf!... però va anar amb compte d'obviar els poders reals. O sigui, que la culpa de l'alarmant canvi climàtic no és dels governs, ni de les multinacionals, ni de quan ell era vicepresident. És del ciutadà que esbrossa els residus, que va en bicicleta, que no pot deixar el cotxe perquè no hi ha un bon servei públic. A aquest noi li convé passar una temporada a la Terra. En jet i amb les butxaques plenes, l'ètica s'entén de manera diferent. Mentrestant, la nostra dreta va deixant anar bestieses perquè encara no s'ha assabentat que darrere de tanta ecologia de disseny hi pot haver un bon negoci. Commovedor. Una vegada més, ens confonen convertint en espectacle els problemes reals."



I per què ho vull compartir? Doncs perquè aquest Joan-Pere ha plasmat en aquestes línies la meva idea sobre la tasca que porta a terme el Sr. Gore. M'explico:

Soc conscient i -crec- que cuidadosa amb el meu entorn, especialment amb el mediambiental. A casa practiquem la recollida selectiva de la brossa; soc terriblement pesada amb l'ús de l'energia (sempre estic darrere els nens per tal que no deixin els aparells electrònics en stand-by, sempre darrere per tal que no fem ús del llum si no és necessari); soc més pesada encara pel que fa a l'aigua (literalment em fa mal veure com s'escapa aigua d'una aixeta sense cap necessitat); el meu mitjà de transport, sempre que la situació m'ho permet, és una bicicleta o anar caminant als puestos, o compartir cotxe si el trajecte és el mateix i fins i tot he fet alguna xerrada de conscienciació sobre el medi ambient (quan voleu us la faig a vosaltres: als escassos 15 assistents que van decidir apropar-se els va encantar).

En definitiva: poso en pràctica una famosa frase dels anys 80 que per mi és com un manament: "Pensa global, actua local"

I quan aplico aquesta frase, la faig servir pensant de forma transversal i àmplia: geogràficament i generacionalment. És una actitud que em ve de petita. De fet, és l'educació que he rebut a casa. Per tant, és un comportament molt interioritzat. També vull dir que no crec que les meves accions per protegir el medi ambient siguin suficients (si algú té alguna idea practicable, que no dubti en fer-me-la saber, si us plau) però sí crec que és un micro granet de sorra.

I dit això, deixeu-me que carregui contra la filosofia del Sr. Gore. Poc em queda per dir després de la lectura d'aquest article d'opinió. Jo, com segurament vosaltres, he vist "Una veritat incòmoda" i des de la meva ignorància no disposo de les dades científiques per rebatre tot el seu contundent discurs. No us trobeu davant d'una negacionista del canvi climàtic, no no. Us trobeu davant una ciutadana que entén, al igual que ho ha entès el Sr. Joan-Pere, el lucratiu negoci que hi ha amagat darrera d'aquest mal que pateix el nostre planeta i del que tothom vol treure cullerada.

Per posar un exemple: des de que Al Gore va sortir a la palestra com abanderat i defensor de la teoria del canvi climàtic, els mitjans de comunicació fan abús del terme. Ara resulta que si al Mediterrani, mar tranquil on els hagi, li dona un dia per fer un temporal d'onades de tres metres... és per culpa del canvi climàtic. I el presentador de torn ho deixa anar sense parpejar i es queda tan tranquil. Si us plau! preguntem, per exemple, als avis que encara pesquen quants temporals han viscut al Mare Nostrum! Afortunadament tenim un Alfred Rodríguez Picó que, en un gest de seny, va fer unes declaracions expressament per informar que no tot es deu a aquest fenomen anomenat canvi climàtic.

I per què els mitjans de comunicació fan servir aquest discurs tan esbojarradament? DONCS PERQUĘ VEN, perquč aconsegueix sumar audiència.



Més coses: el Sr. Gore planteja com a alternativa a la benzina tradicional l'ús dels biocombustibles, paraulota també molt de moda en aquests dies.

Sabeu quantes hectàreas de cereals cal plantar per aconseguir els llitres necessaris del parc automobilístic a Espanya? Doncs una superfície equivalent al sól de tota la península ibèrica i tot França... Què fem amb la resta de cultius? Els eliminem? Com afectaria al mercat aquest pas d'hipotecar el sòl per a ús exclusiu de generar biocombustibles? Doncs augmentant el preu del menjar que consumim com si es tractés d'un article de luxe, no com una necessitat. Menjar vegetal i menjar animal (no oblidem que el bestiar s'alimenta de pastura i que necessita sortir a pasturar).



El Protocol de Kioto, un altre gran estafa que ens han venut. Els resultats d'aquest tractat, com sempre, castiguen amb la seva aplicació als països més pobles i lucren als més desenvolupats i rics.... però crec que ara ja començo a barrejar temes, que no haig de carregar al Sr. Gore amb aquest mort, doncs no és fill seu.



No m'estendré gaire més, perquè puc ser fins i tot pesada, tantes ampolles m'aixeca aquest tema, tot i que, si algú estŕ interessat en sentir tot el que haig de dir, gustosament li explicaré davant d'un cafè.



Deixeu-me acabar dient que, tal com diu Joan-Pere, la trista veritat és que ens confonen convertint els problemes reals en espectacle i benefici.... i aquesta sí que és una veritat incòmoda.

Cecília

06 de novembre 2007

ALPHATTACK By Miniclip.com

A veure com estem en mecanografia... ràpids? lents? dons aquest enllaç és un joc ALPHATTACK de Miniclip per practicar.



05 de novembre 2007

Vols saber on estarà ara?


A partir d'ara em cuidaré molt de donar el meu número de mòbil, qualsevol pot saber on estic, de fet ja estic a punt de canviar el número.

Ahh! i si us truquen des d'un un número amagat potser seré jo.

Però... podeu fer la prova amb qualsevol número de mòbil. Proveu,Proveu!!,quedareu bocabadats!, localitzats i trobats per satèl·lit (si us plau no ho feu amb el meu número).

Quin control!, no se on arribarem a parar, això va contra la integritat física, ética i moral de les persones, be ... no penso allargar-lo mes, mireu vosaltres mateixos.

http://www.sat-gps-locate.com



03 de novembre 2007

Promoció de llibres "La Hermandad de los Elegidos"

"La Hermandad de los Elegidos"

Obra de M.C. Mendoza
432pp
Editorial Via Magna

La promoció dels llibres ha passat del boca a boca, dels diaris,... als blogs, a Youtube, a les planes webs, primers capítols en PDF o tots... Buscar el tresors en la plana seguint les pistes, ser premiat amb sortir a la plana (amb el que m'agrada encara jugar!), comentaris on line amb l'autora, llocs citats de la novel·la, ...

Argument: El milionari Guilford Christie contracta al professor de Iconología i Iconografia Fernando Bances i a la periodista Cristina Lara Valls perquè desxifrin el contingut del "Liber Mundi", un tractat esotèric de diversos segles d'antiguitat del que es diu que tanca la fórmula per a fabricar l'elixir de la vida. Segons van analitzant les làmines que componen el volum, comencen un viatge que els durà per tota Europa, on coneixeran diversos personatges i viuran algunes aventures.


Crítica de Regina Irae: ... Gairebé el primer que es percep al començar la lectura és que es tracta d'una història que, malgrat seguir (més o menys) les convencions de les novel·les d'aventures, aposta per trencar els esquemes preestablerts. I comença amb la creació de personatges, que no es limiten a ser mers noms amb l'única utilitat d'exposar la documentació sobre els misteris que s'investiguen, sinó que té les seves pròpies i poc convencionals personalitats, i mostren una clara evolució personal durant el desenvolupament de la trama. El qual en principi sembla el protagonista de la història, Fernando Bances Hevia, es presenta com un tipus carregant, gairebé desagradable, insegur, enmadrat, gairebé misogin en contrast amb la co-protagonista, Cristina Lara Valls, entremaliada periodista que sembla obstinada en dur-li la contrària i burlar-se d'ell. El britànic Guilford Christie, un espanyol de peu, inadaptat, filantrop que presumeix d'això, completa el trio que protagonitza la novel·la en la seva primera part. Des de l'anàlisi de les làmines del "Liber Mundi" fins a l'inici de l'aventura, amb els seus corresponents viatges per diverses ciutats europees, resolució de proves i algun que altre conat de perill. És amb l'arribada a Toulouse, amb l'aparició de nous i pintorescs personatges quan l'autora abandona l'aparent serietat i passa a un humor irònic que critica el mateix les relacions humanes com les convencions del mateix gènere literari que escriu...



02 de novembre 2007

The Random Collections!




Fotografies estranyes com aquestes que veieu repartides en 62 col·leccions (unes 2000 fotografies).
The Random Collections!










31 d’octubre 2007

Escola de Pares

En Emilio és el Jutge de Menors de Granada, la seva gran fama la va adquirir farà ja uns quants anys, quan va "condenar" a saber llegir i escriure a un nen, des de llavors moltes podriem dir sancions han anat per aquest camí.

Cada setmana fa entre dues i tres xerrades per les escoles (Escola de Pares).








TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis