Sommiant invents
Quan era petita i no tan petita, em venia a la ment una idea, un invent. No sé perquè ara em torna a asaltar sovint, aquesta idea. En qualsevol cas, em fa somriure. Compartiré amb vosaltres aquest somni.
Somniava que jo era la flamant inventora del cotxe-goma.
El cotxe-goma està fet d’un material molt semblant al que estàn fetes les barques Zodiac, potser una mica més flexible i una mica menys gruixut.
El cotxe-goma permet desplaçar quatre persones a base de “força saltarina”. Posem un exemple de trajecte: la família es trasllada a casa dels avis un diumenge a dinar. Obren l’armari, treuen els abrics i una caixa no més gran que la d’un escalextric. Baixen tots quatre al carrer i s’apropen a un dels molts endolls que abasteixen d'aire als usuaris del cotxe-goma i que estàn a la vorera. Endollen el contingut de la caixa i, per art de màgia, en uns 5 minuts tenen el seu cotxe-goma inflat. Tots amunt i, com quan hi ha una carrera de traineres, un diu: “i un, i dosss i... TRES!” tothom alhora comença a moure enèrgicament el tronc amunt i avall, esquerra i dreta, davant i darrera dintre el cotxe i comença el viatge. Boing, boing, boing...
Que xoquem? Cap problema: cada cotxe participant en el xoc rebota, potser perd uns quants metres avançats, però això és tot.
Arribem a casa els avis. Baixem, apretem un botonet i ...zzzluppp –zzzzlupp... en cinc minuts tenim el cotxe-goma desinflat.
Avantatges del cotxe-goma? No hi ha accidents que passin de l’anècdota; els poseidors d’un cotxe-goma tenen una forma fantàstica, estàn sans, sense colesterol; no ocupa espai, s’acaben els problemes per aparcar! Imagineu un carrer sense un sol cotxe aparcat; no contaminem, el cel està més blau; no depenem del petroli, s’acaben els conflictes pel control d’aquest; i l’adquissició d’un cotxe-goma no ens deixa crèdits per cinc anys.
I pels trajectes llargs? Doncs fem anar els transports públics, que en el meu somni funcionen amb puntualitat i correcció nòrdiques.
En fi... ja us he dit que només és un somni infantil. Però, a que seria fantàstic?
Somniava que jo era la flamant inventora del cotxe-goma.
El cotxe-goma està fet d’un material molt semblant al que estàn fetes les barques Zodiac, potser una mica més flexible i una mica menys gruixut.
El cotxe-goma permet desplaçar quatre persones a base de “força saltarina”. Posem un exemple de trajecte: la família es trasllada a casa dels avis un diumenge a dinar. Obren l’armari, treuen els abrics i una caixa no més gran que la d’un escalextric. Baixen tots quatre al carrer i s’apropen a un dels molts endolls que abasteixen d'aire als usuaris del cotxe-goma i que estàn a la vorera. Endollen el contingut de la caixa i, per art de màgia, en uns 5 minuts tenen el seu cotxe-goma inflat. Tots amunt i, com quan hi ha una carrera de traineres, un diu: “i un, i dosss i... TRES!” tothom alhora comença a moure enèrgicament el tronc amunt i avall, esquerra i dreta, davant i darrera dintre el cotxe i comença el viatge. Boing, boing, boing...
Que xoquem? Cap problema: cada cotxe participant en el xoc rebota, potser perd uns quants metres avançats, però això és tot.
Arribem a casa els avis. Baixem, apretem un botonet i ...zzzluppp –zzzzlupp... en cinc minuts tenim el cotxe-goma desinflat.
Avantatges del cotxe-goma? No hi ha accidents que passin de l’anècdota; els poseidors d’un cotxe-goma tenen una forma fantàstica, estàn sans, sense colesterol; no ocupa espai, s’acaben els problemes per aparcar! Imagineu un carrer sense un sol cotxe aparcat; no contaminem, el cel està més blau; no depenem del petroli, s’acaben els conflictes pel control d’aquest; i l’adquissició d’un cotxe-goma no ens deixa crèdits per cinc anys.
I pels trajectes llargs? Doncs fem anar els transports públics, que en el meu somni funcionen amb puntualitat i correcció nòrdiques.
En fi... ja us he dit que només és un somni infantil. Però, a que seria fantàstic?
1 comentari:
No saps el que m'he divertit llegint el teu invent.
I perquè no?.
Des de petita pensava que els cotxes, els transports en general podrien anar amb aigua del mar, per exemple, vaig veure un prototip real de fa 25 anys al menys que anava amb pompolles d'aigua, i no pensava que passaríem tants anys sense comercialitzar-lo, i encara dubto si 20 més. Desprès em vaig adonar que el pretoli donava molt, i que qualsevol invent d'aquests el callaven amb diners.
Quan ens posem a contruïr-lo?
Publica un comentari a l'entrada