INVISIBLES

“Invisible: no susceptible de ser vist, que escapa a la vista”
Aquesta és la definició que apareix per “invisibles” al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.
Aquest també és el títol de la pel·lícula en format documental que ha editat Metges sense Fronteres. Un títol molt encertat.

La pel·lícula – produïda per Javier Bardem – consta de cinc curts dirigits per cinc grans directors del panorama internacional:
- “Cartas a Nora” per Isabel Coixet
Tracta dels immigrants que s’han instal·lat al nostre país, la seva vida aquí i la vida dels que queden allà. Concretament parla de la malaltia del chacras.
- “Crímenes invisibles” per Wim Wenders
Una guerra civil encoberta a la R. D. del Congo. Les principals afectades: les dones. Es comet sistemàticament violència sexual, no importa l’edat de la dona.
- “El sueño de Bianca” per Mariano Barroso
Aborda la problemàtica dels interessos de determinats laboratoris farmacèutics que tenen patents en exclusiva, en aquest cas, sobre el medicament per pal·liar la malaltia de la son.
- “Buenas noches, Ouma” per Fernando L. de Aranoa.
Al nord d’Uganda – país en guerra des de fa 20 anys –, milers de nens recorren cada dia kilòmetres per anar a dormir al centre “Arca de Noé” i protegir-se del segrest que realitza el grup armat LRA en el seu afany de reclutar nens soldats.
- “La voz de las piedras” per Javier Corcuera
A Colòmbia, i degut als constants atacs de diversos grups armats – oficials i rebels – els camperols viuen un èxode continu i amb la por de ser morts en qualsevol moment.

I deia més amunt que el títol és encertat per un desgraciat fenòmen social que aqueixa al primer món: la guerra, les desgràcies del món per a molta gent només existeixen quan encén la televisió a l’hora de les notícies.
Altres mitjans de comunicació, com ara la premsa escrita, tenen un seguiment més reduït i el lector és molt selectiu amb la informació que vol rebre (fixeu-vos a l’hora d’esmorzar en els lectors: la major part passa de la portada i la contra a les pàgines d’esport).
I si al noticiari televisiu de torn no s’anomena un conflicte, o el lector del diari no vol llegir més que el que l’interessa... aquest conflicte passa directament a ser invisible, no existeix.
Vaja, com apagar el llum de l’habitació. Al estar tot fosc i no veure res... deu ser que l’habitació està buida, oi? Provem que passa si posem una mica de llum.

I per què no s’anomena un conflicte social a les notícies o als diaris? Doncs desgraciadament perquè no és rendible. No ven, no guanya audiència.
Actualment els conflictes a l’alça són aquells que fan que creixi la crispació entre món musulmà i món occidental. Creieu-me: aquest són els que interessen, de la mateixa manera que en el seu moment va interessar la Guerra Freda. Els conflictes a l’alça son aquells que poden mantindre la por al cos per una suposada invasió –armamentística o ideològica, tant és – al nostre còmode i ric primer món. Si un conflicte es manté a l’àmbit local d’un país i no ens esquitxa, no interessa.

I ara reprendré el tema original d’aquest escrit: Invisibles és una pel·lícula que val la pena veure. Els drets intel·lectuals pertanyen a Metges Sense Fronteres, però no té copyright, per tant la difusió és gratuïta. Com a col·laboradora de Metges sense Fronteres, estic intentant organitzar un visionat als Instituts de la comarca. De moment he fet una prova pilot a l’IES Baix Penedès. Èxit de la proposta : 0.
També ho he comentat en altres àmbits per veure la resposta que generava la meva proposta...... M’estic desinflant
Tinc còpies originals de la pel·lícula a casa meva. Estan a disposició de tot aquell que estigui interessat. I agrairé qualsevol idea o col·laborador en aquest projecte que permeti difondre el testimoni que aporta la pel·lícula.
També us vull proposar que organitzeu trobades amb amics a casa per fer un visionat privat. I si teniu fills adolescents, que convoquin als seus amic més íntims a casa per compartir la pel·lícula i comentar-la amb ells desprès.

Us demano ajuda.