Dissabte, 24/11, el día de no comprar res
Aquest dissabte, 24 de novembre és el Buy Nothing Day, una iniciativa vinguda, com no, de l’altre banda de l’Atlàntic. I és que aquests dels “Estados Juntitos” –com diuen per Mèxic- s’ho inventen tot, tan avorrits que estàn. Especialistes ells en crear els “dia de...” i les estadístiques més estrafalàries, inservibles i absurdes. Isn’t it?
Peeero, a diferència d’altres propostes –igual d’absurdes que la que ens ocupa-, a aquesta li tinc simpatia. El Buy Nothing Day, o “día sense comprar” és una proposta nascuda a la xarxa i ja fa uns quants anys que roda pel mon. Em confesso, vaig caure de quatre grapes en fer la prova. No soc jo una gran compradora de res – de fet, no soporto anar de compres – però cada dia, inefablement, compres la barra de mig, o aquell material escolar, o et pares a prendre un café... sempre gastes quelcom.
Tal i com us explica Juli Capella en l’article que us adjunto (per cert, no m’imagino en Juli Capella, tan de diseño él, sortint sense un euro a les butxaques) la sortida de casa és angoixosa. En el meu cas, vaig entrar i sortir indecissa unes tres vegades. I, finalment, vaig respirar a fons i vaig tancar la porta. L’únic que portava a sobre era una mena d’agenda del dia on s’especificaven activitats gratuites diverses a Barcelona, el meu DNI i la meva bici. Confessaré també que vaig cometre una infracció al complir amb el precepte del dia (no comprar ni pagar res de res)... vaig colar-me al tren de rodalies, tant d’anada com de tornada. Però prometo que va ser l’única infracció en tot el dia.
Desprès d’haver-ho provat, us puc assegurar que en Juli té raó: et notes alliberat i neix una nova forma de mirar el món, encara que sigui per unes hores. I vaig tenir moltes grates sorpreses, fins i tot vaig menjar força bé. I he repetit altres dies de sortir de casa sense un sol euro – perquè no en tenia o per plaer – sense que fos el dia de res, per decissió pròpia.
No sé si cal ser tan extremista, però fer l’assaig de cara a les dates que s’acosten en que les targetes treuran fum i les botigues tindran unes caixes per frotar-se les mans..... potser ens ensenya que no cal tanta despesa. Es pot viure amb menys. Podem viure sense consum innecessari.
21/11/2007 SET X SET // JULI CAPELLA
Sortir sense diners
JULI CAPELLA
L'inefable agitador Jordi Bigues va fer fa temps una curiosa guia. Explicava tot el que podies fer durant un dia a Barcelona sense gastar ni una pesseta. Suposo que la guia deu haver crescut impertèrrita mentre arribaven l'euro i la seva inflació. Perquè les coses gratis no augmenten mai de preu, aquest n'és l'avantatge.Recordo que es podia beure en infinitat de fonts, veure museus, escoltar música, ensumar flors, fer gimnàstica, fer amics, assistir a conferències, menjar en llocs de gorra, etcètera. El que més em va commoure, quan vaig intentar viure l'experiència, va ser sortir de casa sense diners, ni monedes ni targetes, a pèl. Em va fer la sensació de rondar nu per la jungla. ¿Com agafaré el metro? ¿I si tinc una urgència? ¿I si em ve la gana? Però, així que va anar passant el dia, vaig notar l'alliberament de portar les butxaques buides. D'entrada, t'evites moltes temptacions, ja que saps que no compraràs res. Automàticament la vista, l'oïda, l'olfacte se centren en altres assumptes. Neix en tu una nova mirada del món, no és broma. Les distàncies es fan curtes, les hores, llargues, i s'omplen de sorpreses. Sense pagar res.A això ens inviten els ciberactivistes amb la jornada Buy nothing day, o dia sense comprar, convocada per dissabte, 24, com a antiaperitiu nadalenc. Sens dubte, aquesta iniciativa del "dia de", com tantes altres, no servirà de gaire, però, si decideix practicar-la, almenys sàpiga que té cost zero.I, si per casualitat, un dia s'oblida la cartera a casa, no s'amargui: vegi'n la part positiva, aprengui a redescobrir la seva ciutat. I no és que ens hagi sortit gratis: la paguem i a un preu altíssim. Almenys, doncs, sapiguem-la disfrutar.
Peeero, a diferència d’altres propostes –igual d’absurdes que la que ens ocupa-, a aquesta li tinc simpatia. El Buy Nothing Day, o “día sense comprar” és una proposta nascuda a la xarxa i ja fa uns quants anys que roda pel mon. Em confesso, vaig caure de quatre grapes en fer la prova. No soc jo una gran compradora de res – de fet, no soporto anar de compres – però cada dia, inefablement, compres la barra de mig, o aquell material escolar, o et pares a prendre un café... sempre gastes quelcom.
Tal i com us explica Juli Capella en l’article que us adjunto (per cert, no m’imagino en Juli Capella, tan de diseño él, sortint sense un euro a les butxaques) la sortida de casa és angoixosa. En el meu cas, vaig entrar i sortir indecissa unes tres vegades. I, finalment, vaig respirar a fons i vaig tancar la porta. L’únic que portava a sobre era una mena d’agenda del dia on s’especificaven activitats gratuites diverses a Barcelona, el meu DNI i la meva bici. Confessaré també que vaig cometre una infracció al complir amb el precepte del dia (no comprar ni pagar res de res)... vaig colar-me al tren de rodalies, tant d’anada com de tornada. Però prometo que va ser l’única infracció en tot el dia.
Desprès d’haver-ho provat, us puc assegurar que en Juli té raó: et notes alliberat i neix una nova forma de mirar el món, encara que sigui per unes hores. I vaig tenir moltes grates sorpreses, fins i tot vaig menjar força bé. I he repetit altres dies de sortir de casa sense un sol euro – perquè no en tenia o per plaer – sense que fos el dia de res, per decissió pròpia.
No sé si cal ser tan extremista, però fer l’assaig de cara a les dates que s’acosten en que les targetes treuran fum i les botigues tindran unes caixes per frotar-se les mans..... potser ens ensenya que no cal tanta despesa. Es pot viure amb menys. Podem viure sense consum innecessari.
21/11/2007 SET X SET // JULI CAPELLA
Sortir sense diners
JULI CAPELLA
L'inefable agitador Jordi Bigues va fer fa temps una curiosa guia. Explicava tot el que podies fer durant un dia a Barcelona sense gastar ni una pesseta. Suposo que la guia deu haver crescut impertèrrita mentre arribaven l'euro i la seva inflació. Perquè les coses gratis no augmenten mai de preu, aquest n'és l'avantatge.Recordo que es podia beure en infinitat de fonts, veure museus, escoltar música, ensumar flors, fer gimnàstica, fer amics, assistir a conferències, menjar en llocs de gorra, etcètera. El que més em va commoure, quan vaig intentar viure l'experiència, va ser sortir de casa sense diners, ni monedes ni targetes, a pèl. Em va fer la sensació de rondar nu per la jungla. ¿Com agafaré el metro? ¿I si tinc una urgència? ¿I si em ve la gana? Però, així que va anar passant el dia, vaig notar l'alliberament de portar les butxaques buides. D'entrada, t'evites moltes temptacions, ja que saps que no compraràs res. Automàticament la vista, l'oïda, l'olfacte se centren en altres assumptes. Neix en tu una nova mirada del món, no és broma. Les distàncies es fan curtes, les hores, llargues, i s'omplen de sorpreses. Sense pagar res.A això ens inviten els ciberactivistes amb la jornada Buy nothing day, o dia sense comprar, convocada per dissabte, 24, com a antiaperitiu nadalenc. Sens dubte, aquesta iniciativa del "dia de", com tantes altres, no servirà de gaire, però, si decideix practicar-la, almenys sàpiga que té cost zero.I, si per casualitat, un dia s'oblida la cartera a casa, no s'amargui: vegi'n la part positiva, aprengui a redescobrir la seva ciutat. I no és que ens hagi sortit gratis: la paguem i a un preu altíssim. Almenys, doncs, sapiguem-la disfrutar.
1 comentari:
Això d'anar a comprar compulsivament ho he patit, afortunadament fa un parell anys que em porto molt be i per suposat que seguiré el teu consell, dia 24 i moltíssims altres dies.
Publica un comentari a l'entrada