COMENTARI DEL RAÜL A LA CECÍLIA
La finestreta de comentaris del blog, es insuficient per manifestar la meva opinio sobre l’article de la Cecilia publicat el dia 5. Per això vull expresar amb més espai el que penso.
El que diu la Cecilia, la recolço completament amb el meu pensament. La societat actual, esta plena de burocràcia, i plena de gent que sols mou papers d’un costat cap a l’altre i d’altre personal que l’únic que fa es vigilar als altres que compleixin el que hi ha escrit, per tal d’ocupar als primers, i així crear més llocs de treball indirectes, que entre tots cal mantenir, i d’aquesta manera crear, una mica, una societat de treball productiu, una mica ficticia.
Penso sincerament que si una malaltia, es tant clara com el trencament d’un os i que el temps de recuperacio es d’un més.. aleshores per què cal portar el paper que continua estant de baixa??, això no sols complica la feina d’una persona, si no que a més complica la feina del personal administratiu d’una empresa, així com la necessitat de comunicació posterior amb l’administració i les Mutues, per tal de tornar a dir una cosa que ja tots sabem.. que aquella persona continua estant de baixa per un os trencat.
Per altra part també, penso, que tot plegat es consequència d’allò que en diuen…”feta la llei.. feta la trampa”. Hi hem de tenir en compte la plaga de baixes per depressió que la nostra societat té. I també, la plaga de persones que s’acullen aquesta malatia per tal de prendres dies i dies de vacances pagades a costa de la resta de la societat, i que de ben segur, tots en conèixem alguna, i que tampoc tenim la osadia de denunciar-ho.
Crec sincerament que la Cecilia ho ha explicat molt be, i també penso que tot plegat es una mica el resultat de la societat del consumisme que tenim establerta, i del nivell d’ansietat de satisfacció que tots volem, o que el mercat del marketing ens ofereix.
Cecilia, desde la meva humiltat, et felicito per la certesa de l’article publicat, així com animar-te a continuar escrivint els teus articles. Endavant!!!
2 comentaris:
He dubtat de si penjar el meu comentari al teu escrit, Raül, o al de la Cecília. Al final m'he decidit per aquest perquè és el primer, o últim, segons com es miri.
Jo crec que, precisament per "feta la llei, feta la trampa", és perquè tenim tants controls, controladors, controladors de controladors i controladors dels controladors que controlen.
És cert que la burocràcia fa fer passos,gestions inútils i manten personal, que ens sembla que només posa segells, però si afegim : "els abusos d'uns quants, fan que paguin justos per pecadors", potser podem fer una altre lectura del tema, no ????
Gràcies, Raul. Pels teus comentaris -sempre és agradable sentir-se recolçat en una opinió- i per animar-me a escriure. De fet, entre les teves línies has anomenat quelcom que ja tinc en ment d'escriure: el nivell de satisfacció que tots esperem i l'angoixa que això comporta.
Espero continuar comptant amb les teves aportacions, tan si estem en sintonia, com si estem en opinions contràries. Totes les aportacions són enriquidores.
Un cop més gràcies!
Publica un comentari a l'entrada