18 d’octubre 2007

Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi

Sent una gran defensora de la llengua estàndard escrita, i tot i que pugui pensar que aquesta manera d'escriure SMS podria fer molt de mal a l'ortografia de molts adolescents que la practiquen, si solament és aquesta, si son totes dues no li veig el problema. Aquesta forma d'escriure els SMS tan abreviada i amb tantes K és una alternativa o que a la llarga es fusionarà amb l'actual, ja que és una llegua viva ... i no morta... o evolució... ummmm!!??....

Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.

Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.

Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.

Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".

Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.

I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".


Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.


Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...

Mar
*****************************************************************************
Per una mare:

..."Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi"...

"Per tractar aquest tema d’una manera entenedora res millor que començar amb un exemple, amb un episodi que podria tenir lloc en una família qualsevol.


Situem-nos en un poble del interior amb un pare, una mare i una filla, que tenen - és clar- un mòbil. La filla el va demanar per Reis i des de llavors hi està enganxada; tot el dia intercanvia missatges amb els amics i les amigues.


Al pare li feia il•lusió, i se’l va comprar passat festes quan va veure una bona oferta; dues mil pessetes li poden durar un mes, o fins i tot dos. La mare era força reticent i ha estat la última en utilitzar la nova eina. Va claudicar mesos després quan la filla va marxar a estudiar a Tarragona, on resideix de dilluns a divendres en un pis d’estudiants; el cas és que la nena la truca normalment des d’una cabina a cobrament revertit, ja que no té mai –és un dir- prou saldo.


Una vegada situats, podem passar directament al cas que ens ocupa.


Un divendres qualsevol, cap al tard, la mare comença a pensar què farà per sopar, el pare és a comprar al supermercat i la filla es troba a l’estació d’autobusos de Tarragona, amb el mòbil en una mà i la maleta a l’altra.


La noia no té temps de buscar una cabina –el seu autobús és a punt de marxar- i comença a teclejar a tota velocitat.


Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... sona el mòbil de la mare amb un seguit de pips que recorden, llunyanament, l’himne a l’alegria de Beethoven.


-MARE: Ostres! Missatge de la Maria! A veure com li haurà anat a la nena el seu primer examen universitari. Ara no tinc les ulleres a mà, però així un xic de lluny ja ho veig... Hl fmily, xamen ftal profe s psa mlt, odio ist Cat! Mary (Traducció: Hola família, l’examen fatal, la profe es passa molt, odio la història de Catalunya! Maria). A veure: hola de part de l’Emília -deu ser una amiga seva-, l’examen fet i tal -li deu haver anat bé- la profe es pesa molt -deu ser anorèxica la pobra- odia la histèria dels catalans. A aquest jovent no hi ha qui els entengui; a veure, aquesta profe malalta i anticatalanista deu fer la guitza als estudiants nerviosos!. Pobra filla meva, ja li diré que m’ho expliqui quan torni. Vaig a contestar-li. Com anava això? Ara em surt la llista de telèfons! No, sortir, vull dir menú, no, no, missatges, això. Ara deu minuts pitjant tecles; la Maria es pensarà que tinc el mòbil bloquejat i no l’he sentit. De fet, quan està bloquejat també sona, no? Ai, no ho sé pas... I no m’acostumo a escriure sense accents, mare de Déu! Per fi! Enviar!


-FILLA: Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi piiiiiipip.. (Els pips recorden, llunyanament, la cançó aquella d’estiu que comença Quiero bailar toda la noche... ) Anims, xata, no passa res. Quan vens a casa? Mama. La mare sempre tant optimista!


-MARE: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-..N tnk kls BCN cncert- :* (Traducció: No tinc classe aniré a Barcelona a un concert. Un petó) Quantes K! Sembla que va a Barcelona, això sí que ho sé llegir. Potser fan festa i van d’excursió. Si, si, és un encert, li anirà bé per refer-se de tants maldecaps. Au, tornem-hi... Sembla mentida que la Maria vagi tant de pressa enviant missatges. Clar, com que es menja la meitat de les lletres... Jo també ho hauria de fer. Val, qu vagi b, -veus com en sé, no és tan difícil. Un pet. Mama moderna.


-FILLA: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... (Astorada, llegint el missatge). La mare em diu que agafi un pet al concert??? No s’ha tornat moderna, sinó boja!!!


-MARE: Ara que hi sóc, enviaré un missatge a en Narcís per explicar-li tot això. Filla xamen b, festa BCN. Un pet. Conxa. Enviar!


-PARE: Piiip pip pip, pi-pi-pi-, piiip pip pip, pi-pi-pi, piip pip pip piiiiiipip... (Els pips recorden, llunyanament, l’himne del Barça) A veure, les ulleres...: la filla ha fet l’examen i ve -apa, quina falta d’ortografia, ve amb b-, hi ha festa a Barcelona. Quina festa hi ha a Barcelona? Potser és l’aniversari de la fillola. Ondia, qui ha fet un pet? La Conxa deu haver sentit alguna cosa a les notícies. Bé, ja m’ho explicarà al vespre, jo vaig de dret a esperar la Maria a l’estació. Entesos. Enviar! S’ha de reconèixer: va molt bé això de fer servir el mòbil una vegada t’hi acostumes!


Al cap d’una bona estona:


-MARE: En Narcís ja hauria de ser aquí. Avui soparem tard! Si hi hagués algun problema ja m’hauria trucat, no? I si no té bateria? I si no té cobertura?... Esperaré cinc minuts més i el trucaré jo. Mentre, vaig al lavabo...

Riiiiiiing, riiiiiiiing, riiiiiiiing ... La mare surt corrents amb els pantalons a mig descordar quan sent el telèfon que sona. Si no hi arriba abans del cinquè ring, s’engega el contestador automàtic, i en Narcís no deixa mai missatges! Diu que no li agrada parlar amb una màquina...


-(Se sent una veu gravada) Tiene usted una llamada desde ... Barcelona.... de (se sent la veu de la filla) ... MARIA... a cobro revertido. Si acepta, pulse la tecla número...


-MARE: (Rondinant) No tinc tecles jo, el meu telèfon és antic, i cada vegada he d’escoltar la mateixa cançoneta ...


-(La veu continua, impassible) ... o diga en voz alta i clara a-cep-to. Si no, cuelgue...


-MARE: (Cridant) A-cep-to! A-cep-to!. Sempre em sembla que no m’han de sentir i me la deixaran penjada...


-FILLA: (Encara més preocupada) Mama, què em dius d’estar penjada?


-MARE: Hola nena! Res, parlava sola... Que passa alguna cosa?


-FILLA: A mi no, i a tu?


-MARE: A mi? No, per què?


-FILLA: Doncs, veuràs... Què t’anava a dir?....No hauries d’anar al metge? Vols que torni a casa?


-MARE: Què dius ara! No em toca cap revisió. Ja pots anar a Barcelona tranquil•la!


-FILLA: Però si ja hi sóc, a Barcelona!


-MARE: (Amb pressa per tornar anar al lavabo) Doncs passa-ho molt bé, xata, que et convé. Fins demà. Un petó.


-FILLA: Està bé, mama, ja en parlarem demà. Et deixo, que ara em truquen al mòbil. Adéu!

La noia penja, encara més convençuda que la seva mare té algun problema, i fent equilibris amb l’auricular, la maleta, un gelat i el mòbil. La mare també penja i mentre va cap al lavabo pensa que ben bé no sap per què l’ha trucada la Maria ni de què han de parlar demà. Tant bon punt obre la porta, el telèfon torna sonar: Riiiiing, riiiiiiing...


-PARE: Conxa, on és la nena? Sóc a l’estació de fa estona i ja hauria d’haver arribat!


-MARE: Valga’m Deu, però què passa avui?


-PARE: A mi no em passa res, però són més de dos quarts de deu i el seu mòbil comunica i...


-MARE: Apa, vine a sopar que la Maria és a Barcelona.


-PARE: I que hi fa, allà?


-MARE: Ja t’ho he explicat en el meu missatge!


-PARE: Però no m’has dit que venia a casa?


-MARE: Mira, és igual, ja en parlarem quan arribis, que després ens arruïnem amb tant de telèfon! Per avui ja en hi ha prou!


-PARE: Però si és la primera trucada que faig! I sóc en una cabina per que m’he quedat sense saldo!


-MARE: Ara sí que entenc com és que tenen tants de beneficis aquests dels telèfons!


-PARE: Com dius?


-MARE: Res, ja t’ho explicaré. Fins ara. Un petó.

I penja. De fet, no sap ben bé que li explicarà, però ha d’anar al lavabo urgentment i les patates ja fa estona que s’han de treure del foc.


-PARE: (Tuuut. Tuuut. Tuut. S’ha tallat la comunicació!) Fins ara. Un petó- Diu a l’auricular.
Surt de la cabina rondinant sobre la dificultat d’entendre les dones en general i la seva en particular, dificultat que s’agreuja uns dies determinats del mes.


Arribats a aquest punt, podem realitzar un breu anàlisi dels punts més significatius de l’exemple i passar directament a les conclusions. Com hem pogut veure... M’haureu de disculpar un moment, però em truquen al mòbil...Ostres! Missatge de la meva filla... "


LA MARE

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis