Matrimonis per plaer a l'islam

UNA CONTROVERTIDA PRÀCTICA RECOLLIDA A L'ALCORÀ

• L'Iran permet casaments temporals com una solució al desequilibri numèric entre homes i dones

Dolors Bramon*
En el xiisme hi ha la possibilitat de contraure un tipus de matrimoni que es diu de plaer o temporal. Es tracta d'una pràctica preislàmica que el fixa per un període de temps que pot oscil.lar entre una hora o 99 anys i que és vigent especialment a l'Iran, on rep el nom de sigueh i es planteja com una de les solucions de l'islam al desequilibri numèric existent entre homes i dones. Jurídicament s'equipara a un contracte de lloguer, per contraure'l no calen ni testimonis ni és obligatòria la seva inscripció en el registre civil, i la dona, encara que sigui verge, no necessita el permís del seu pare ni del seu tutor. En el moment en què s'acaba el termini fixat de mutu acord, la dona ha de rebre la retribució que prèviament hagin pactat els dos contraents.

ALGUNS teòlegs, sobretot des del Govern de Khomeini, en defensen l'ús assenyalant una diferència que qualifiquen de fonamental: mentre que la prostituta va amb molts homes a la vegada, la dona casada temporalment només va amb un de sol. Parlen també dels beneficis d'aquest tipus de matrimoni, que no té límit pel que fa al nombre d'esposes possibles i en el qual els cònjuges no hereten, llevat que s'hagi estipulat en el contracte. Assenyalen que un home es pot casar temporalment per tal de tenir fills (si la seva muller o les seves mullers són estèrils) o per tenir-ne més, i que els fills que neixin, que s'adjudiquen al pare, tinguin els mateixos drets que els nascuts d'un matrimoni convencional.
Altres avantatges que li atribueixen són que els contraents poden compartir una vivenda, si els convé, o que el vincle contret entre un amo i una criada fa que aquesta es converteixi en una persona més de la família i es facilita d'aquesta manera la seva relació amb els altres homes de la casa. Fins i tot es diu que pot servir de prova per mantenir relacions sexuals entre joves en edat de casar-se, però que tenen dificultats per fer-ho, especialment per la manca d'habitatges que hi ha arreu. S'afegeix que la pràctica del sexe és una necessitat imprescindible i sana per als homes, els quals podrien patir tumors a la medul.la espinal si se n'estan.
Pel que fa a les dones, s'explica que aquesta modalitat constitueix un clar avantatge perquè poden conèixer la cara i la situació econòmica dels escollits, donat que elles poden prendre la iniciativa i, a més a més, perquè en treuen un benefici pecuniari. Finalment, se sentencia que els proporciona l'oportunitat d'haver assolit la dignitat del matrimoni, encara que només sigui per una nit. Els seus detractors es pregunten --amb tota la raó-- quin futur pot esperar una noia que hagi acceptat contraure un matrimoni temporal...
El matrimoni de plaer es va promocionar sobretot després de la guerra de l'Iran contra l'Iraq, i les institucions religioses iranianes el presentaren com una oportunitat per solucionar el problema de moltes famílies, el cap de les quals havia mort en la confrontació. Actualment se sap que Hezbol.là concedeix aquest pretès privilegi a algunes viudes dels considerats màrtirs de l'islam i que estan sota la protecció del partit. En general, la durada d'aquests matrimonis contrets amb algun guerriller que torna de combatre no passa d'una nit. El seu exercici espontani funciona sobretot en els grans centres de pelegrinatge de Qom i Maixed, a l'Iran, i al de Najaf, a l'Iraq, on les aglomeracions fan més fàcil el contacte entre homes i dones.
La dona disposada a casar-se temporalment acostuma a posar-se el xador a l'inrevés o a caminar sense rumb i mirant contínuament al seu voltant, mentre que els homes solen ensenyar una clau per mostrar que disposen d'una habitació o d'una vivenda. Hi ha també alcavots, homes i dones, que tenen llistes de dones que desitgen aquesta mena de matrimoni i que posen en contacte amb els interessats a canvi de diners. Molt sovint, el matrimoni de plaer té caràcter secret, és a dir, un home el pot contraure i fer una vida relativament normal sense dir-ho ni a la seva família ni als amics i coneguts. Com que es pot donar el cas que alguna vegada la policia demani identificacions a les parelles per tal d'evitar les relacions sexuals lliures, hi ha uns impresos especials amb les firmes i els segells
corresponents, que només cal omplir-los amb els noms dels contraents.

CONSTA QUE el Profeta i alguns dels primers combatents, allunyats de les seves dones durant les lluites per l'expansió de l'islam, en van contraure i així ho mostren diversos episodis de la Tradició, que expliquen que Mohammad visità els membres d'una expedició i els digué: "Esteu autoritzats a contractar matrimonis temporals. ¡Feu ús d'aquesta facultat!". Es deia que així s'evitaven les relacions homosexuals entre els soldats.
Val a dir que entre els sunnites aquesta pràctica --que entre nosaltres té un altre nom-- ja va ser abolida durant el tercer califat (634-- 644), però, segons l'humanista Cristóbal de Villalón (Valladolid, 1510-1581), diversos ambaixadors i altres cristians que vivien a Istanbul després de la conquesta otomana es beneficiaren sovint d'aquesta institució. I és necessari advertir, finalment, que aquesta modalitat de matrimoni es fonamenta en el llibre sagrat dels musulmans (Alcorà 4,28/24-30), que diu: "Retribuïu-les pel que hàgiu gaudit amb elles. No hi ha culpa en el que acordeu mútuament després del salari. Déu és omniscient, savi".

*Professora d'Estudis Islàmics
El Periodico de Catalunya