31 de juliol 2007

Apren Idiomes, per lligar aquest estiu! (II)

Us en recordeu d'aquell joc que consistia en parlar amb les síl·labes amb pa, pe, pi, po, pu, o sigui que intercalaves p"x" a la paraula desprès de cada síl·laba amb la mateixa vocal que l'anterior, per exemple telèfon "tepelepefonpo". Era un llenguatge perquè ningú s'assabentés del que parlaves, igual que ara però s'ha superat amb escreix.

O la cançó de:

Una mosca
volava per la llum
i la llum es va apagar
i la pobre mosca

es va quedar a les fosques
i la pobre mosca
no va poder volar

que desprès has de fer totes les vocals amb la a, e, i, o, i u, amb la i m'agrada més, que serveix per ensenyar als nens les vocals.

Ini misqui
vilivi pir li llim
i li llim is vi ipigui
i li pibri misqui
is vi quidir i lis fisquis
i li pibri misqui
ni vi pidir vilir.

Dons ara tenim unes altres molt propagades, ja no és ni un joc ni una cançó, canviaran molt les formes de comunicació a la llengua escrita, seguirà el seu curs com sempre, les llengües van acompanyades del seu temps i de qui les fa servir.


LETT SPEAK:

o leet (1337 5p34k o 1337 a la escriptura leet) és un tipus d' escriptura amb caràcters alfanumérics usats per algunes comunitats i usuaris de diferents mitjans d'Internet. Aquesta escriptura es caracteritza per escriure els caràcters alfanumèrics d'una forma incomprensible per a altres usuaris inexperts o neòfits als diferents grups que utilitzen aquesta escriptura.

El terme "leet", pronunciat lit, prové d'elit.

,

A 4, /\, @, /-\, ^, ä, ª, aye G 6, &, (_+, 9, C-, gee (, M //., ^^, |v|, [V], {V}, |\/|, /\/\, (u),]v[ []V[], /¥\, (V) S 5, $, z, §, ehs Y Y, '/, `/, V/, \-/, j también ¥, %
B 8, 6, |3, ß, P>, |: H #, /-/, [-], {=}, <~>, |-|, ]~[, }{, ]-[, ?, }-{ N //, ^/, |\|, /\/, [\], , <\>, {\}, []\[], n, /V, /v, ₪ T 7, +, -|-, 1, '][' Z 2, z, ~\_, ~/_, 7_
C [, ¢, <, ( I 1, !, |, &, eye, 3y3, ï, ][ O 0, (), ?p, ö U (_), |_|, v, ü

D |), o|, [), I>, |>, ? J ,|, _|, ; P ph, |^, |*, |o, |^(o), |>, |", 9, []D, |̊, |7 V \/

E 3, &, £, ë, €, ê, |=- K X, |<, |{, ]{, }<, |( Q 9, (,), <|, ^(o)|, ¶, O_ W \/\/, vv, '//, \^/, (n), \V/, \//, \X/

F |=, ph, |# L 1(Nota: se puede usar 1 tanto para "L" como para "i"), 7 , 1_, |, |_, #, l R |2, P\, |?, |^, lz, [z, 12, *\, |2, Я X ><, ?, +, ecks, )(



El llenguatje XAT o simplement XAT (tambié conegut com Llenguatge SMS), és una forma pràctica de comunicar-se mitjançant acrónims , empleats generalment per joves. El seu nom nombre prové de "chat" ( espanyol: charlar) i va ser propagat i promocionat amb la menssatjería instantània i el servei de missatjes curts (SMS).

Posaré tots els exemples en castellà:

Un exemple d'aquest és la frasse (en castellà) "T KIERO + Q TDO L MNDO, TOY :D" que significa "Te quiero más que todo el mundo, estoy contento" o "QAN2 M AQERDE T QNTO" que significa "Cuando me acuerde te cuento", es reemplacen paraules per símbols que equivalguin al mateix, es canvien paraules per lletres que fonéticament sonen igual, i es reemplacen emocions per emoticonos.

A més d'aquesta forma de comunicació principalment utilitzada per els joves, es deriva les noves formes del llenguatje escrit a Chile, que cada vegada es fa més massiu , i el seu us augmenta inclus en altres sectors socials, no sóls en els joves. és així com s'origina el canvi el fonemes i grafemes que es ven des de cel·lulars, xats en ordinadors, cartes o mails i inclús fins i tot en publicitat.

ALGUNS EXEMPLES:

  • tqm o tkm: te quiero mucho
  • avcs: a veces
  • tb: tambien
  • ntncs: entonces
  • usd: ustedes
  • kero: quiero
  • mxo: mucho
  • nunk: nunca
  • lol: risa
  • pkm: pocamadre


Així és com originariament es va concevir aquest tipus de llenguatge, però ara amb el temps ja està canviant i es pot notar alguns canvis a la llengua escrita, com la supresió del grafema "e" davant d'una "s", com el la paraula sponja o en tots els verbs que comencen amb lletra "e", como star, scribir, stirar, que signifiquen estar, escribir i estirar respectivament. també es suprimeixen com en el mateix cas anteriorment anomenat, les lletrs "e" después d'una "p" i "t", i "a" derera de una "c", como en las palabras prezoso (p-rezoso, perezoso), entro (ent-ro, senser, complet. y la supresió de la vocal "a" com a la paraula vak (vak-, vaca, animal; akriciar (ak-riciar, acariciar). es treu d'us els grafemes "q" i "xt", també en alguns casos la "h" i la "z". el canvi de "Y" por la vocal "i"

A més canvis més notoris a nivell gramatical com el canvi en pronoms i articles i altres components de l'oració.

exemple:

io kero ir a vert ( yo quiero ir a verte) oie, t kerí comer l' helao' (¡oye! ¿te quieres comer el helado?) t dije a las oxo, nunk más t spro ( te dije a las ocho, nunca más te espero), io t kiero (yo te quiero), rs un tnt xamaco (eres un tonto chamaco), stoi bn pro tmpko mxo mjor (estoy bien pero tampoco mucho mejor), tkm i tu m kieres? (Te quiero, y tú me quieres?), no c si aier era el mmnt adkuado (No sé si ayer era el momento adecuado), etc. També solen usar-se minúscules i majúscules intercaladament. Per exemple: iO sOy UnA XiCa mUi dvRtiDa (Yo soy una chica muy divertida).

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis