03 de juliol 2007

Flors - Les Cales o Lliris d'aigua

També coneguts com lliris d'aigua són boniques flors que predominen als jardins aquàtics per la seva capacitat de sobreviure en terres pròxims a estanys i llacunes. Però, encara que molts creen el contrari, les cales no són plantes aquàtiques, encara que resisteixin bé els excessos d'humitat. El que succeeix és que aquestes plantes són molt versàtils: les seves úniques exigències són temperatures suaus i un mínim de cures bàsiques.

El seu nom científic és Zantedeschia Aethiopica i procedeix de les zones temperades de l'Àfrica del Sud. Es tracta d'una planta vivaç i herbàcia de fulla perenne que posseeix diferents varietats, moltes d'elles fruit de l'experimentació en botànica i floristeria.

Les seves fulles són de mida gran, de suaus formes i color verd fosc. Les flors són elegants, estilitzades, bastant grans, amb forma de tulipa i de bonics colors clars, blanques i grogues. Simbolitzen la puresa, per això solen ser presents en els rams de núvia, ja sigui en rams petits, o bé una única flor. La planta és de mida mitja, encara que en alguns casos pot assolir fins un metre d'alçària.

Temperatura i reg
Encara que és freqüent veure-la com a planta d'exterior, també podem trobar-la en tests i jardineres en l'interior de les llars.

Normalment, els lliris d'aigua se situen en jardins amb estanys, dins de l'aigua o molt pròxims, beneficiant-se de la humitat existent. Però no només són concebibles en terrenys aquàtics.

La temperatura ideal per al desenvolupament de la cala oscil·la entre els 15 i els 20º C. No resisteix gaire bé les baixes temperatures, però pot sobreviure. El que no tolera són les gelades, a les que no sol resistir, per això, si els hiverns són crus, és millor traslladar-la a l'interior o a hivernacles. Encara que suporta bé la llum del sol directa, el millor és conrear-la en semi-ombra.

Sovint, l'excés d'humitat pot podrir la planta, per això en alguns casos les cales no suporten la immersió en l'aigua. Alguns exemplars poden desenvolupar-se en aquest hàbitat i fins i tot florir, però si desitges assegurar-te del seu correcte creixement, és millor optar per conrear-la en un test o en un parterre, millor pròxim a l'aigua que dins d'ella.

Rega amb assiduïtat que no li falti humitat, però no entollis la terra. I cura amb la salinitat de l'aigua. Si els lliris d'aigua estan en submergits, procura que l'aigua no tingui massa sal (una mica freqüent en les riberes de rius pròxims al mar) perquè si no, moriran.

Cures
La floració té lloc d'una manera contínua des de finals de primavera fins a gairebé el final de l'estiu. Talla les flors que es vagin pansint per afavorir la continuïtat de la floració. Si una de les plantes emmalalteix i és pròxima a altres exemplars, el millor és eliminar-la de la zona, ja que contagiarà a les altres cales.

Rega quan vegis que la superfície de la terra en la qual hi ha plantada la cala s'ha assecat. Si utilitzes els lliris d'aigua com a flor tallada, no oblidis canviar l'aigua del gerro diàriament per prolongar durant més temps la seva frescor.

Terres i cultiu
Els lliris d'aigua es poden multiplicar per rizoma cada dos anys, depenent del vigor i creixement de l'exemplar. Com sol ser comú en el cas de les flors, la millor època de cultiu és la primavera. Si optes per fer de la cala una planta aquàtica, hauràs de plantar-la a uns 25 cm de profunditat.
Els terrenys més adequats per al seu desenvolupament són terres fèrtils i humits, amb cert drenatge. Els lliris d'aigua tindran les seves condicions òptimes en terres que siguin lleugerament àcids.

Font: Planthogar.net


El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis