Els meus herois

Per ;) Lapil
Doncs si, els meus herois tornen... tornen... quasi no m'ho crec, bé, a no ser per que ja tinc l'entrada per anar-los a veure al Circuit Ricardo Tormo de Xest (això també té lo seu, ja que les motos són una altra afició que tinc)...



Tot em va començar fa anys quan l'Armand em va passar una cinta amb una cançó que és diu el Cuadro II, i li pregunto: - "qui són aquests?" i em diu: - "no ho saps?, són els de Maldito Duende..." i li dic: - "osti, m'agraden"...
Així va començar aquesta obsessió per aquest grup. Amb ell vaig obtenir els seus discos anteriors a Senderos de Traición i em van enganxar molt més. Junt també amb la Puri vam fer uns viatges “tremendos” a Calafell escoltant-los al cotxe, quines farres!!!



Parlant amb una companya de treball, la Loles, em diu que ella també els segueix... (bé no em vaig adonar, fins un temps enllà, de que tots aquells mocadors que portava, camisetes, i gestos eren per copiar al Bunbu), I així vam enganxar al JK. Pobre!, ens portava als concerts , feia cua per anar a buscar les birres perquè no ens perdéssim res, fins que el vam tornar tant seguidor com nosaltres.

Aix JK tu també! El viatge a Saragossa, la visita a l’Estación del Silencio (grans amics del grup, temple mitòman dels HDS, on han actuat acústicament, lloc de trobada, club cinèfil, actuacions i a part de ser un bar de copes) www.estaciondelsilencio.com, la pedra de la sirena, la camiseta del Espiritu del Vino que ens van “mangar” del cotxe (millor explicat, és que, ens van robar més coses però el que més ens va fotre va ser la camiseta). Quins temps!



Resulta que a la colla s’ajunta el PM i com no, també és un fanàtic de HDS, ell m’ha informat dels inèdits que han sortit a la venda i que algun m’ha passat d’estranquis, de les gires i programes on sortien. Ja veus aquí si que vaig tenir tota una encicloplèdia heroemaniaca.

I com no el Míguel, fanàtic, em vaig adonar quan li vaig veure el cotxe, on hi portava una super enganxina d’ells… aix! que fort!, quantes nits parlant de la separació del grup, dels nous discs del Bunbury per separat… de si ens agradaven, de que si no… de que era diferent… i la Ele mentrestant feia peripècies per emparrar-se a la gàbia del “moxilo” per demanar-li que ens punxes les cançons, i com no, sempre ho aconseguia!



I així fins a descobrir que els seguidors de sempre som una mica sectaris, és a dir, que els seguirem “Para Siempre!”

HDS és un grup que té discos oficials, discos pirates catalogats (els quals sumen més que no pas els oficials)… discos inèdits amb cançons inèdites, discos de col·leccionistes, edicions especials, tot un món que vaig descobrir i que m’ha enganxat, amb les seves cançons, les seves influències i el significat de les lletres...

HDS per sempre! www.heroesdelsilencio.es,

Fa dies que la Mediterrània em va regalar el clip de Mar Adentro per animar-me. Moltes gràcies. Per això et vull també regalar aquests dos:

Aquest primer, és un dels meus preferits, La Sirena Varada

"La Sirena Varada" està basada en l'obra de Teatre d'Alejandro Casona (escriptor de teatre del segle XX, premi municipal de Madrid 1934, i primera obra de Casona). A l'obra, el protagonista es reclou en una casa amb els seus amics per a fundar una república on regni la sense raó, lluny del món on impera el sentit comú. És a dir, la imaginació al poder. Llavors es creua a la seva vida "Sirena", el personatge més enigmàtic de l'obra i alhora encantador, que ve expressament a declarar-li el seu amor al protagonista, a dedicar-li una cançó de sirena... S'enamora d'ella i posteriorment necessita la veritat per a estimar-la, i allí és quan es produeix l'enfrontament a l'interior de "Sirena" entre l'horrible realitat, la veritat més dura, i els somnis que va crear, en els quals era una sirena, per a salvar-se. A aquesta part li va la frase "Sirena vuelve al mar encallada por la realidad", perquè la sirena dubta entre seguir sent sirena o acceptar la realitat. En essència aquesta és una obra magnífica, i la cançó és un bell tribut a una gran obra.



I aquest altre, com que em vas dir que t’agradaven Elefantes, doncs mira aquesta és una cançó inèdita (en rigorós directe), una col•laboració de Bunbury amb ells, quan estaven de gira amb el seu disc Azul. (en el qual també va col·laborar la Marilia de ella baila sola, que també t’agrada, com diuen el món és un mocador i nosaltres els mocs...jajajaja)