14 de juny 2007

LES ORENETES ( capítol 1)



Des d'aquí donem la benvinguda a Raul, que s'incorpora al nostre bloc amb una entrada fantàstica de les Orenetes, i una nova secció que ell l'anomena


Per Naturalesa.

Ell, que tenia por de no arribar a l'alçada, de ben segur que ens deixa a tots al darrera sense cap esforç...

Des d'aquí, et desitgen que gaudeixis escrivint de tot el que et rodi pel cap.


Moltes gràcies, de part de tots nosaltres. per entrar a formar part d'aquest bloc d'amics.


Mar

************************************************************

Hola a tots els lectors d’aquest magnífic bloc, i evidentment a la seva creadora : la MAR.


Gràcies a crear aquest espai, fa que molts de nosaltres hi invertim una estona del nostre temps a informar-nos de coses noves i també a llegir moltes inquietuds de persones que, en el meu cas, ni conec. Tot això fa que aquest bloc sigui com una joguina de nens grans i que ens serveix per enriquir, fins i tot, les relacions personals, encara que en la majoria de casos… desconegudes.


Després de la petita introducció, jo em vull afegir a tots vosaltres per tal d’escriure totes aquelles coses que sota qualsevol punt està englobat en la capçalera del bloc; amoïnar, entristir, alegrar, … o qualsevol inquietud que tingui. Espero ser un col·laborador més i poder estar a l’alçada corresponent.

Raul



LES ORENETES ( capítol 1)


Per començar, us explicaré una història. Des de fa gairebé 5 anys, que aquests ocells tant estimats a les nostres contrades, em fan perdre el son. No mal penseu res. Però mai millor dit: em fan perdre el son.

Com tots sabeu, a l’estiu la temperatura dins de les cases augmenta de manera considerable, i la solució tradicional, és obrir les finestres a la nit per tal que la corrent d’aire fresc circuli i s’emporti una mica aquell baf que en el decurs del dia s’ha dipositat a l’interior de casa nostra. Ahhhh!!!!!!, no ho havia dit, casa meva està aïllada dels sorolls de la contaminació nocturna de vehicles, i altres sorolls fruit del progrés, per tant, obrir les finestres és habitual.


El problema ve després… a hores de matinada… el silenci i la pau nocturna es trenquen pel cant d’un grup d’orenetes, que, suspeses dels fils d’electricitat, parlen i parlen entre elles sense parar com si estiguessin en un mercat. De ben segur que a molts de vosaltres els hi encantarien poder gaudir d’aquest concert de matinada, però el que és a mi, la mateixa cançó cada dia, és com si escoltes un BIS musical diari.

El meu son es trenca i és aleshores, que escoltant el cant dels ocells començo a pensar en coses del dia passat , o del proper, coses..............., que poden ser preocupacions, o il·lusions........ però … tot ................pel cantar de les orenetes. En definitiva, passo de l’estat de somni a l’estat del pensament en un no res….


I quan em llevo i em miro al mirall, les ulleres del matí son el reflex de la mala nit que he passat.

A més a més, per si no n’hi hagués prou, ara fa dos anys, van decidir, i sense consultar, establir-se dins a casa meva. Beee, no ben be dintre, però si a cobert d’una teulada que hi ha a la part posterior de casa meva. Primer van decidir fer el niu enganxat a una biga, i després van fer la família gran. Tres orenetes petites van començar a treure el cap, mentre els seus pares els hi anaven portant menjar. Allò era un anar i venir constant.


Els dies van anar passant fins que els hi va arribar el moment de caminar i després volar.


Era curiós veure com els pares ensenyaven als fills a volar. Era tot un espectacle. Cada dia el vol s’allargava més i més, fins a la llibertat de l’espai aeri.

En fi, de ben segur que aquelles que eren petites i que van aprendre a volar a casa meva, ara son també de les que venen a cantar a la matinada i em desperten. La vida és una roda.

Raul



4 comentaris:

Mediterrània ha dit...

Benvingut Raul,

M'ha agradat moltíssim la teva primera vegada, jajajajaja. Sento que no puguis dormir, però ja saps.........sobretot ... res de destruir els nius, però si no ho has fet fins ara, ja no ho faràs!!!. Molts donarien el que sigui per escoltar les orenetes en lloc de que tremoles el terra per que comença a posar-se en funcionament el metro...

Moltes Felicitats!

Mediterrània.

Anònim ha dit...

Felicitats Raúl. He llegit amb molt de gust el teu relat "ocellenc", i m'ha agradat molt!! Ara toca però, que facis alguna cosa per poder dormir. Has probat de parlar amb les orenetes?. Pot ser et sorprén i resulta que tenen algun motiu per ser allà.


Ànim, i segueix enviant "cosetes"!!

Jordi

monica ha dit...

Felicitats, Raul !!!!!
Quina història més maca. Jo que soc de ciutat, m'encantaria despertar-me amb aquests cants, però ja veig que tampoc és el despertador ideal.

Potser és que et volen fer saber alguna cosa, i com que no te les escoltes perquè aprofites per pensar en les teves coses, cada matí t'han de repetir lo contentes que estan de poder estar a casa teva.

A veure si en el pròxim capítol ens treus de dubtes i ens pots explicar que és el que et diuen. Ara ja has començat a escriure, i el primer és el que costa més. A partir d'ara tot és més fàcil.

Fins aviat,
Mònica

;) Lapil ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat! Espero que ens enviïs més! T'entenc, ja que fa temps al balcó dels meus pares van fer un niu, al principi molt xulo... una meravella veure els pollets... però al final un destorb ja que teníem que tenir-ho tot tapat perquè ho embrutaven tot... Salut!

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis