11 de juny 2007

WITRICITAT

Electricitat sense cables, una realitat


Científics nord-americans van transmetre existosament electricitat entre dos aparells sense utilitzar cables connectors.

Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, van enviar electricitat a través de l'aire des d'una font d'energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància. Coneguda com "WiTricitat" perquè "wi" és l'abreujament de "sense fil" en anglès, l'adopció d'aquesta tecnologia podria ser la fi dels embulls de cables -i per tant, de molts ensopecs- almenys en les llars postmoderns, on la majoria dels aparells semblen necessitar d'una connexió a la paret.

La WiTricitat no pot viatjar a llargues distàncies, almenys ara com ara, pel que els enormes pals que transporten l'electricitat seguiran decorant els paisatges algun temps més.
Aquesta nova tecnologia funciona sobre la base de conceptes coneguts des de fa dècades, creant un camp magnètic entre dos "antenes" fetes de bobines de coure, una connectada a la font d'electricitat i altra en l'aparell que volem encendre. Per exemple, una bombeta de 60 watts. Aquestes "antenes" no són altra cosa que "ressonadors magnètics", que vibren amb el camp magnètic creat per l'electricitat.

Els científics del MIT van provar la seguretat del sistema col·locant-se entre la font d'electricitat i l'aparell, i van quedar suficientment bé com per a després contar el conte.

I no és perillós

El sistema aprofita un fenomen físic conegut com "ressonància", el que ocorre quan un objecte vibra al quedar dintre d'un camp d'energia de determinada freqüència. Quan dos objectes tenen la mateixa ressonància fan un poderós intercanvi d'energia sense afectar a altres objectes propers.

Hi ha molts exemples típics de la ressonància, i un dels més repetits és el de la cantant d'òpera que al cantar certa nota trenca copes de cristall. En comptes d'utilitzar la ressonància acústica, la WiTricitat s'aprofita de la ressonància d'ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. "El cos respon molt als camps elèctrics, i és per això que podem cui
nar pollastre en el forn microones", va dir a la BBC John Pendry, de l'imperial College of London, qui va seguir els experimientos del MIT. "Però el cos no respon als camps magnètics. Fins a on sabem, el cos dóna zero resposta als camps magnètics en termes de l'energia que absorbeix", va explicar. És per això que la WiTricitat no representa cap risc significatiu per a la salut humana, va agregar el professor adjunt de Física en el MIT, Marin Soljacic.

Es podrà proveir d'electricitat

Físics del MIT proposen un sistema per a la transmissió sense fil d'energia que podria realimentar telèfons mòbils i ordinadors portàtils sense carregadors.


Un grup d'investigadors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), a EE UU, ha assolit transmetre eficaçment electricitat sense cables. El sistema sense fil transmet l'energia per ones i en una primera fase es podrà aplicar a equips electrònics com els ordinadors portàtils o els dispositius MP3.

Queda encara per a la ciència ficció la possibilitat d'un transport d'electricitat d'alt voltatge sense necessitat de les esteses actuals, només mitjançant ones electromagnètiques. Si la proposta dels científics nord-americans té finalment èxit tècnic, industrial i comercial, l'actual trama de cables i endolls i connexions, presents en qualsevol oficina o a les llars tecnificades per a recarregar els equips electrònics, aviat podria passar a la història.


Marin Soljacic, del MIT, considera que «han sorgit tants equips autònoms en els últims anys, des de telèfons cel·lulars fins a computadores personals, que comencem a pensar que seria molt convenient no haver de recarregar-los. I, com som físics, ens preguntem quin tipus de fenomen físic es podria usar per a fer aquesta transferència sense fil d'energia».
  • 1) Entrada d'energia des de l'alimentació normal d'electricitat
  • 2) L'antena d'emissió ressona a una freqüència de 6,4 MHz, emetent ones electromagnètiques
  • 3) Ones d'energia des de l'antena, que arriben a fins a 5 m
  • 4) Electricitat rebuda per l'antena d'una laptop, que ha d'estar ressonant també a 6,4 MHz. S'usa l'energia per a recarregar bateries
  • 5) L'energia que no pren la laptop és re-absorbida per l'antena alimentadora.

La ressonància, un fenomen físic que produïx que un objecte vibri quan se li aplica energia amb una freqüència determinada, està en la base del dispositiu proposat pels investigadors nord-americans. Com ha explicat Marin Soljacic, «quan un té dos objectes ressonants de la mateixa freqüència, tendeixen a acoblar-se amb molta força». És el cas dels instruments musicals, «quan un toca un so en un instrument, un altre que tingui la mateixa ressonància acústica ho capta i vibra visiblement». Soljacic i el seu equip no es van centrar evidentment en els fenòmens acústics, sinó en la ressonància d'ones electromagnètiques i la seva capacitat per a transmetre electricitat. Com principi físic no és un fenomen nou. Les antenes de ràdio, per exemple, emeten ones electromagnètiques, però no serien útils per a la transferència d'energia perquè distribuïxen les ones en totes les adreces de l'espai, dispersant l'energia que, contràriament, hauria de concentrar-se en una sola adreça per a assolir una transmissió eficaç.

Per a solucionar aquest problema, els científics van investigar les cridades ressonàncies de llarga vida. L'energia es lliga als objectes i no es radia excepte unes «cues» de molt reduït abast. «Si es col·loca altre objecte ressonant, amb la mateixa freqüència, prou prop d'una d'aquestes cues, resulta que l'energia pot passar, com a través d'un túnel, d'un objecte a l'altre», va indicar Soljacic.

Una antena metàl·lica, amb ressonància de llarga vida, podria transferir energia a una computadora l'antena de la qual ressoni en la mateixa freqüència. La distància màxima benvolguda és de cinc metres. «Això seria suficient per a una habitació, però també es podia adaptar a una fàbrica o reduir-lo al món microscòpic o nanoscópico», va afegir Soljacic.

L'empresari britànic de noves tecnologies James va afirmar que l'avanç proposat pels físics del MIT «està clarament en una etapa primerenca, però serà interessant en el futur. Els consumidors volen una solució universal senzilla, que els alliberi de la molèstia dels carregadors i adaptadors connectats a la paret. També s'ha de parar esment a altra sèrie d'aspectes, amb la finalitat de garantir la conversió eficaç de l'energia a una forma que serveixi per a alimentar els equips».


Font: axxon

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis