Comença per la … "X"!?

Fa uns dies vaig publicar aquest artícle al bloc "Fem un cafè?", i també ho publicaré aquí, és que crec que sóc mooooolt "tacanya" (solament pels drets d'autor, es clar!), a l'igual que quan regalo algun quadre, que em costa desprendre'm, uffffff! ....... ningú ho sap més be que jo, però en les publicacions l'avantatge és que es pot tenir per duplicat, triplicat ....fins a casi l'infinit, o sigui que cap problema en la difusió.

Aprofitant, us anuncio que avui se que se m'oblida una cosa...., però que serà?... m'he aixecat amb aquesta sensació, .....no us ha passat mai?, que no sabeu que és però sabeu que falta alguna cosa ....?, dons avui, és amb la lletra "L", i no li falta sinó que li sobra a alguna paraula o nom. Hi ha algú que li sobra la lletra L en alguna banda?

De totes maneres si algú em pot ajudar, pot clicar AQUÍ (si no teniu ni idea no cal que cliqueu, solament és per als que saben quelcom, gràcies).

***********************************************************************

Comença per la ... "X"!?

Per Mediterrània

Tinc una pregunta des de fa molt de temps, potser no la he considerat el suficientment important com per voler aprofundir fins ara. Però el que sí es cert, és que cada vegada que em succeix, m'intrigo, i no m'ho torno a preguntar-me fins que em torna a passar, i tampoc es que sigui tant sovint.
De vegades, ho he comentat amb amics o coneguts, en aquell moment mateix. Sempre que passa, ha d'haver algú que pregunta, uhhhhhh ..com es deia? ara no em surt!
Avui llegint un article sobre els diferents tipus d'aprenentatge i de la memòria, i … m'ha vingut al cap, amb el que m'he posat a investigar sobre el tema per veure si amb la recerca trobés alguna resposta que s'apropi, per a calmar la meva curiositat.

Què em passa?

Dons és ben simple, de vegades, algú fa una pregunta, que teòricament se la resposta, d'aquelles que es diu que es tenen "a la punta de la llengua". I sense saber d'on ve, dic: Comença per "X"! o la lletra que sigui; i ràpidament em retracto per la inseguretat que em provoca, dubto i em pregunto: però d'on ha sortit aquesta inicial?, moltes vegades amb aquesta simple ajuda, l'altre, qui ha fet la pregunta, ja sap quina paraula és amb aquesta simple pista, i molt abans que jo, que segueixo ruminat com ha vingut aquesta lletra a parar al meu cap; fet, que no ha deixat mai de sorprendre'm, i per altra banda surgeix la segona pregunta: per què no m'ha sortit la la paraula sencera?.

O be, no he conegut a ningú que li passi, o potser li passa a tothom, i no son tant ossats com jo per dir la inicial com un acte de reflex.

Llavors què succeeix? que tenim un processador que guarda els arxius antics o paraules en desús amb les paraules comprimides, i que em deixa el nom de l'arxiu amb la lletra inicial?, no se pas, la qüestió és saber com encerto? I m'he posat a buscar informació, i he trobat respostes, encara que no exactament una resposta directa, però s'apropen molt més del que em pensava trobar. Em sembla que em servirà com a contesta i em donaré per satisfeta, al menys de moment.
Primer de tot, faré una relació dels diferents tipus de memòria que existeixen ara.
Diferenciarem entre Memòria Sensorial, Memòria a curt termini i Memòria a llarg termini, aquestes alhora es sub-divideixen en altres:

1- Memòria Sensorial:

MEMÒRIA SENSORIAL
Es denominen «memòries sensorials» a una sèrie de magatzems d'informació provinents dels diferents sentits que prolonguen la durada de l'estimulació. Això facilita, generalment, el seu processament en la Memòria Operativa. Els sentits més valorats: vista i oïda.

2- Memòria a Curt Termini:

MEMÒRIA OPERATIVA
La Memòria Operatica és el sistema on l'individu maneja la informació a partir de la qual està interactuant amb l'ambient. Encara que aquesta informació és més duradora que l'emmagatzemada en les memòries sensorials, està limitada si no es repassa.

Aquesta limitació de capacitat es posa de manifest en els efectes de «primacia» i «recencia». Quan a les persones se'ls presenta una llista d'elements (paraules, dibuixos, accions, etc.) perquè siguin memoritzats, al cap d'un breu lapse de temps recorden amb major facilitat aquells ítems que es van presentar al principi (primacia) i al final (recencia) de la llista, però no aquells intermedis

3-Memòria a Llarg Termini:

MEMÒRIA PROCEDIMENTAL
La Memòria Procedimental pot considerar-se com un sistema d'execució, implicat en l'aprenentatge de diferents tipus d'habilitats que s'activen de manera automàtica, com una seqüència de pautes d'actuació, davant de les demandes d'una tasca de manera inconscient, les habilitats s'adquireixen de manera gradual, el grau d'adquisició d'aquestes habilitats depèn de la quantitat de temps emprat a practicar-les.

MEMÒRIA DECLARATIVA
La memòria declarativa és aquella que permet un record deliberat i conscient sobre el coneixement del món i les nostres experiències personals. El seu establiment es basa en l'aprenentatge relacional, és a dir, el basat en avaluacions, comparacions i inferències conscients entre informacions diverses. Dintre d'aquesta hi hauria la Memòria Episòdica i la Memòria Semàntica.
La distinció de «Memòria Semàntica» dóna compte d'un magatzem de coneixements sobre els significats de les paraules i les relacions entre aquests significats, constituint una espècie de diccionari mental, mentre que la «Memòria Episòdica» representa esdeveniments que reflecteixen detalls de la situació viscuda i no només el significat.

Dons la resposta a la meva pregunta està a la Memòria Semàntica, i la resposta a la meva pregunta és l'empremta mnésica.

Tenir una paraula a la punta de la llengua, oblit de noms molt coneguts…

Aquest és un altre d'aquests oblits més expressats, i potser per aquesta forma persistent de ser, fa que s'entossudeixin a recuperar aquesta paraula o aquest nom que ara mateix no els ve al capdavant, dificultant encara més la localització de l'"empremta mnésica" pel component emocional alterat que creen.


Cal tenir en compte, l'ampli nombre de paraules que forma el nostre llenguatge o l'ampli arxiu de records de noms, llocs i informacions de tot tipus que guarda la nostra memòria. Imaginem, o comparem, la nostra memòria amb una golfa en la qual els objectes més antics dipositats en ell van quedant enrere, tapats per altres de més recents.


Tret que recuperem algun objecte antic de tant en tant i, tinguem "fresc"on l'hem deixat, segons passi el temps, per lògica i novament per economia del nostre cervell, s'anirà erdent l'"empremta mnésica", és a dir, la "punta del fil" del qual estirar per recuperar aquest nom o informació buscada.

Uns dels exercicis que proposa un taller de memòria és escriure paraules que …….. Comença per la lletra "X".

Potser he fet molts encreuats…

Mediterrània