19 de juny 2007

"Olga y sus amigas"

De la ma de dues anònimes amigues que van escriure una història singular i simpàtica en aquest bloc, ara retornen per a explicar més batalletes.


"Com es van conèixer"
.


De les dues, la que escriu, diu que potser l'altra veu les coses des d'una altra perspectiva, però que és ella qui s'ha posat al tema, com Olga volia, i que si no està d'acord 100% és normal, que no tothom mira amb els mateixos ulls (yeux). Si te alguna cosa a dir.... que la digui...


Per suposat que Olga és un nom fictici.

Aquí us deixo amb la historieta.

Mediterrània



A l'institut s'organitza unes vacances ha Miami (Platja) d'una setmana per dos cursos de BUP, teòricament solament anirà un professor (el primer dia) el de religió, el més "enrotllat", un móssen, que ens tenia robat el cor a tots, encara que sembli increïble que no creia en el celibat, no creia en la bíblia, no creia en definitiva en la institució de l'Església però si en fer el be a tothom.. encara no se que feia fent de capellà, però si hi haguessin molts com ell dintre l'església tindria més feligreses adeptes, jo no em perdia ni una classe de religió, encara que fos una maria, i si ho feia sabia on venir-me a buscar.

No se quants apartaments hi teníem llogats, però de l'ordre dels 6, i en cada apartament 6 persones, 3 habitacions amb dos per habitació. Per suposat, que els amics ens intentàvem agenciar un apartament per cada 6, però es clar, en el nostre cas com en el dels altres, hi havien que no hi cabíem, per el que la sort va fer que dues noies aparegueren, que no eren ni de la nostre classe, ni del nostre gust, però que faríem ... havíem de compartir l'apartament amb elles, que per cert que entre elles tampoc eren amigues.

Dons la que anomenàvem la "Calorra" (no nosaltres, sinó tooooot l'Institut. Perquè li deien aquests nom? per que demanava al conserge al Benito a l'hora del pati l'equip de música per posar-se a ballar folklore! o sinó els Pecos, que ja havien deixat de tocar feia mooolts dies, es posava a ballar al costat de consergeria i per aquesta raó la coneixia tothom, i aquesta mateixa persona s'havia ficat en el nostre apartament, la música que hauríem d'aguantar...... ufff.

Un personatge bastant peculiar, anava per lliure, però no perquè tingués problema de relació amb els demès, ni tímida, ni massa progre ni massa mística, no tenia amics a l'institut, o masses coneguts, era fàcil de fer amistat amb ella el que era difícil era conservar-la.


El primer dia, ja ens va demanar roba per posar-se, i.... amb aquell conte en el que es fa la màrtir, de no tenir roba i casi et fa plorar; és tot una artísta inclús ella se les creu les històries que explica..., va tenir durant la setmana tots els armaris a la seva disposició. Havies d'anar al seu, per veure si tenies allà el que cercaves La recordo tot el dia emprovant-se roba, i passejant amunt i avall per que li diguessin si li quedava be. I la nostra contesta, es clar, sempre era la mateixa, que li quedava molt be, era igual...., als dos minuts sortiria amb una altra cosa, perquè t'havies de capficar...

Desprès a la tarda desapareixia i no la tornàvem a veure fins el proper passe de models al dia següent, desprès de les seves llargues becaines. De fet, ni la vam veure els primers dies...

Crec que així vam passar els 3 o 4 dies, el cinquè era el dia de la veritat, s'acabàvem els dies d'estar allà, encara que els apartaments estàvem pagats per setmana i no per 5 dies, per el que a algú se li va ocórrer de tornar a casa el diumenge, perquè no?.

Dons a mi em va semblar molt bona idea, però a les meves amigues no, havien de tornar a casa el divendres. O sigui que del nostre apartament ens vam quedar ella i jo. I bastants companys i amics en els altres.

Durant aquests dies de la setmana, alguna cosa ens va explicar, arribava al matí a dormir. S'havia enrotllat amb un francès que estava de vacances amb la seva mare. La seva mare era una persona molt lliberal, per el que no tenia cap problema a que ella es quedés al seu apartament a passar la nit, per això arribava al matí desprès d'esmorzar. I dormia fins la propera posta en escena.

Arriba la tarda de divendres, podem fer festa grossa aquesta nit, tots plegats, però...... devien fer Barça-Madrid, els nois no volien sortir, volien fer festa a l'apartament.

Si no volia quedar-me amb els nois a veure el futbol, que per suposat que no, em podia anar amb ella i el seu novi, i també estaria la mare d'ell. Aquella tarde ell havia vingut a l'apartament, jo feia de traductora, en 3 o 4 dies no els havia fet falta parlar gaire, llavors encara tenia bastant traça amb l'idioma veí. I de traductora vam passar a parlar de coses més series, i la vaig notar que es sentia una mica fora de lloc. Ella en quan ell va marxar, em va dir que volia dir-li alguna cosa bonica en francès aquella nit.

I aquí vam començar la nostra amistat.

Les ampolles d'alcohol de tots, estàven al nostre apartament, els nois van prendre les cerveses per mirar el futbol i nosaltres ens vam quedar amb 3/4 d'ampolla de refresc de llimona i unes 10 ampolles de licors de totes les classes, i alguna cosa vam prendre, feia llàstima que es quedessin allà, no sabeu lo dolent que és el vozka sòl!.

Be, a posar-se a traduïr, perquè se l'aprengués de memòria. No es que sigués un poema digne d'un premi, però ... al menys difícil no m'ho havia posat.

Vaig pensar que se li havia de posar una nota d'humor al poema tant seriós... jajajajaja

Ella volia traduir el següent:

Em dic Olga
Sóc espanyola

Som de mentalitat lliberal
....
(entre mig que ninguna se'n recorda massa be,

però que no es el cas, i acabava amb ...)
Tens uns ulls molt macos


O sigui la traducció era:

Je m'appelle Olga,
je suis espagnole,
nous sommes de mentalité libérale.
....
Tu as les yeux très jolis.
...
De la traducció vaig canviar "yeux" per "oeufs" (ous), la última frase quedava així:

Tu as les oeufs très jolis



Jo vaig riure molt, però és que ella, encara ho recorda, i tindrà noranta anys i seguirà tirant-m'ho a la cara. El que ella no ha pensat mai encara, i la treuré per fi....... de la seva ignorància, jajajajajaja, és que potser a França no es diu ous als testicles, és una traducció literal, i potser tenen un altre nom alternatiu com boles, ..., a saber!!, però era igual! dir que tens els ous bonics encara que fosin els de la mitja dotcena que has comprat al matí, tampoc tindria gaire sentit en un poema, i la cara de no saber què, del francès, la posaria igual, en definitiva faria l'efecte desitjat. A ella li faria una vergonya horrorosa!. El que més li va afectar, per això, és que ho va dir també davant de la mare d'ell, i encara va ser més "tierra trágame!!!"

A partir d'aquí i amb aquest dia tant llarg del més de maig vam començar a fer força amigues.

Als "yeux" dels demès "la pija" i "la calorra", no es que fosin un conjunt armònic i tothom es preguntava com podia haber-se donat aquesta simbiosi i que no continuaria gaire, però es van equivocar del tot, la barretja va ser perfecta i duradora... Era una relació difícil i no solament d'indumentària, sinó de pols oposats una casi franquista l'altra de casi terra lliure, una del Barça l'altra del Madrid, realment no pensaven en res igual, però en el més important les persones sempre estaven d'acord. La Pija va convertir a la Calorra, jajajajaja. Ni que dir, és que la Pija, no era una pija era un sobrenom que li havia posat l'altra per venjança.

Continuarà...

Anònim

4 comentaris:

jk i pil ha dit...

jajajajajajajaja ;)

Anònim ha dit...

Efectivamente , todo depende del cristal con que se mire , probablemente esta historia contada por la tal Olga, no tiene nada que ver....

Mediterrània ha dit...

Hola Anònima!!, veig que la pija ha aconseguit que surtis del calaix, jajajajajajajaja.

Anònim ha dit...

Be, Anònima se que ets tu!

Jo sóc l'altra anònima, sabia que en alguna cosa no ho veuries amb els mateixos oeufs, ai! dic yeux.

Però pots explicar el que tu vulguis.!

Amiga

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis