Dites: Elbert Hubbard

Un amic és un que ho sap tot de tu i malgrat això t'estima.

Elbert Hubbard (1856-1915) Escriptor estadounidens.

Gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals commemoren trenta anys de reivindicació

Des d'aquest bloc, TOT el nostre recolzament.

Una abraçada.

Dissabte hi haurà manifestacions a tot Europa

El dia per l'alliberament gai, lèsbic, transsexual i bisexual va néixer el 28 de juny de 1969 amb els anomenats fets de Stonewall. Aquella nit la policia de Nova York va organitzar una emboscada al local Stonewall, freqüentat per homosexuals, que es van amotinar. Des d'aleshores el 28 de juny es reivindiquen els drets dels homosexuals. A casa nostra va ser el 1977, ara fa trenta anys, quan el clandestí Front d'Alliberament Gai de Catalunya va convocar la primera manifestació d'homosexuals a Barcelona.

Hi van participar cinc mil manifestants, en un context de gran repressió. En aquella època, la llei preveia l'internament dels homosexuals a centres especials per a rehabilitar-los i els considerava un perill social.

Trenta anys després aquest col·lectiu continua sortint al carrer per fer sentir la seva veu. Enguany el manifest de la Comissió Unitària 28 de juny porta per títol 'Genera't; construeix-te sense transfòbia', i deplora la nova llei d'identitat de gènere catalana: 'ens podrem canviar de nom i sexe, però abans haurem de passar pel psiquiatre per obtenir un diagnòstic de disfòria de gènere'. La manifestació unitària, que vol ser una crida contra la transfòbia, serà dissabte a dos quarts de set de la tarda a Barcelona. Però a Girona la manifestació serà demà a les vuit del vespre, i a Lleida, avui a les sis.



Els grups locals d'Amnistia Internacional de Lleida i Tarragona se sumen a la manifestació de Lleida. Coincidint amb la data, l'organització recorda que l'homosexualitat continua perseguida per llei a més de setanta països, amb pena de mort en uns altres vuit (Afganistan, Aràbia Saudita, Iemen, Iran, Mauritània, Paquistan, Sudan i part de Nigèria).

Un exemple de la manca de normalització de l'homosexualitat, el trobem a Polònia, on el vice-ministre d'Educació ha presentat un projecte per a prohibir 'la promoció de l'homosexualitat o qualsevol altra desviació' als centres educatius de Polònia. Per això, Amnistia Internacional demana a Polònia que posi fi a l'homofòbia institucional demostrada en més d'una ocasió, perquè atempta contra el principi de no-discriminació establert per la Carta de Drets Humans i viola els compromisos que Polònia va signar quan va entrar a la Unió Europea.

directe.cat

Ei Dj, Moment electrònic:

Per ;) Lapil

Aquest grup és diu Daft Punk i es francès. Aquest vídeo correspon al seu disc Discovery del 2001
Per mi una de les millors cançons.



M'ha deixat flipant, aquestes altres versions que corren per you tube, quina coordinació amb la musica!

No us perdeu aquesta coreografia, fenomenal!



Aquest em recorda a un anunci de la televisió de ja fa temps d’un conegut formatge, però més “currat”!

Resultats del Projecte Internet Catalunya (PIC)

... PIC Societat Xarxa

Es tracta d'un estudi sobre els usos d'internet per part de les persones i els efectes que tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans. Es basa en una enquesta per qüestionari amb entrevistes presencials a una mostra de 3.005 persones estadísticament representativa de la població de Catalunya. Es va fer la primavera del 2002 i més endavant es va actualitzar amb dades procedents d'altres fonts. L'enquesta va tenir 170 preguntes, a partir de les quals es van construir 1.000 variables i es van analitzar les relacions entre elles. Els autors de l'estudi, de l'informe i del llibre són Manuel Castells, Imma Tubella, Teresa Sancho i Meritxell Roca, i van comptar amb la col·laboració d'Isabel Díaz de Isla i del professor Barry Wellman de la Universitat de Toronto.

L'estudi mostra els fets següents.

• L'ús d'internet s'ha difós ràpidament a Catalunya en l'última dècada i la divisòria digital s'ha anat reduint. En aquests moments, un 41,5% són usuaris freqüents d'internet i un 53,9% han estat usuaris en els darrers tres mesos. La difusió de banda ampla encara és més significativa. Pel que fa a les empreses, Catalunya és el país número u d'Europa en penetració de banda ampla i el número sis pel que fa a les llars. La principal diferència en la freqüència de l'ús és resultat de l'edat. A partir dels cinquanta anys, la proporció d'usuaris se situa en menys del 10%, mentre que arriba al 75% entre els menors de trenta anys. Així mateix, hi ha més abonaments de telèfon mòbil que persones, a Catalunya.
  
  
• Catalunya és una societat de la informació desinformada. Gairebé un 60% dels adults no han acabat els estudis secundaris. I, per tant, molts no tenen gaire clar què es pot fer amb internet. Hi ha un 39% de la població que ni fa servir internet ni ho vol fer perquè no hi veu la utilitat. Aquest grup són fonamentalment persones més grans de cinquanta anys. Hi ha clarament un tall generacional en l'adaptació a la societat de la informació. Aquest és un problema social com més va més important, perquè la població jove, incloent-hi els immigrants joves, viuen en un univers tecnològic diferent de la gent gran. I la gent gran encara té una forta influència en la política i en la gestió de la societat.
  
  
• Internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat. Les relacions presencials i virtuals es reforcen recíprocament.
  
  
• L'estudi analitza la construcció de la identitat i situa el paper d'internet en aquest procés. La principal font d'identificació de les persones és la família, seguida d'"un mateix". La llengua, la nació, el territori o la religió tenen un lloc molt subordinat en la consciència d'identitat de la població en general. Els joves, malgrat que la gran majoria són capaços de parlar i escriure català, fan servir més el castellà que el català en la relació amb la família i els amics. Però, alhora, el sentiment de pertinença a Catalunya és present en el 37,5% de la població, i el sentiment de ser espanyol és tan sols del 19,7%, mentre que el 40% es considera tan català com espanyol. Per tant, en certa manera sembla haver-se diluït la identitat de resistència catalana davant de la relativa normalització de l'expressió cultural pròpia del país. És a dir, no fa falta afirmar-se per a saber que s'és català. Però hi ha un grup minoritari molt actiu, gairebé un 20% de la població, que es defineix amb un fort component nacionalista català. És un grup jove, professional, educat i que és l'usuari més actiu d'internet. És a dir, l'ús d'internet és associat a un projecte de construcció identitària catalana que busca una nova modernitat del país com a cultura autònoma.
  
  
• Internet activa els projectes d'autonomia de les persones: autonomia personal, autonomia professional, autonomia en la gestió del seu cos, autonomia comunicativa, autonomia emprenedora i autonomia sociopolítica. L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç de projecte és una persona més fa servir internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat.
  
  
• La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d'aquesta autonomia sociopolítica.

UOC

Moto Solar Urbana Sunred

Aquesta moto ha obtingut "Menció Especial" a la 6na Edició de Premis de les Millors Innovacions Tecnològiques.

Creada per una empresa catalana amb ubicació a Martorell. Te una autonomia de 20Km i la velocitat màxima és de 50km/hora.

Sun-Red.com

Pupil·les Dilatades

Vaig anar a veure Sherk tercer, i tornes a riure molt.

Ara ja puc anar al cinema a veure pel·lícules de dibuixos, tinc dos excuses petites, abans no en tenia i era difícil convèncer a algú que t'acompanyés, per el que t'havies de conformar en comprar alguna per veure-la a casa teva d'amagat.

No se qui tenia més ganes, les dos excuses petites o jo, per anar a veure Shrek Tercer, les anteriors em van agradar molt.

Els ulls que posa el gat amb botes de Shrek em va fer venir al cap una història. Ningú es pot resistir a aquesta mirada o a dir-li que no al que et demani.

Com casi tots sabeu, quan ens agrada una cosa o quan ens enamorem (o quan som miopes, i en altres casos de disfunció ocular, i també drogues i alcohol, també situacions de por o estresants) les pupil·les es dilaten. Ara be, aniré per camí de que ens agradi quelcom, les altres parts, per els experts en la matèria.

Un amic gitano (que a les pupil·les crec recordar que li diuen en caló "jericó o gericó", i si m'equivoco, demano perdó) em va posar al dia d'aquesta curiositat que us explicaré, i que des de aleshores intento anar més en compte, encara que els miopes i sense ulleres com jo, han de fer servir les ulleres de sol per que sempre les tenim més dilatades que els demès, i ens confonen amb compradors potencials o enamorats potencials, te les seves avantatges i desavantatges, de fet s'aconsegueix més, sempre).

Imagineu-vos passejant per un "mercadillo", àrab per exemple ( que aquests son tots uns experts en el tema), et pares a la paradeta, alguna cosa t'ha fet gràcia, i aquí el venedor ambulant que se les sap totes, i que en funció de les teves pupil·les et posarà un preu o un altre al producte que revises, sap que en traurà més diners si ens apassiona, si ens agrada o atrau, que si simplement estem mirant, solament per la mida de les nostres pupil·les.

La tècnica es fa servir a molts països, sobretot on no tenen un preu estipulat, el preu el posa realment el comprador que pagarà més si més li agrada, perquè el preu de sortida serà més alt també, i sobretot als països en que la venta es més aviat una mena de diversió, que s'aburreixen amb els compradors que estem acostumats a pagar el que diu a l'etiqueta sense negociació. La subhasta pujarà més a la sortida per les teves pupil·les.


Perquè es dilaten les pupil·les, hi han varis factors, jo us explico un:

Quan alguna cosa ens atreu, el cervell requereix mes informació visual de l'objecte d'admiració per al qual dilata les pupil·les, i així obté més llum i sens dubte més informació visual, i per això és que et brillen més els ulls ja que en dilatar-se les pupil·les entra més llum i sens dubte rebota més llum, provocant una petita brillantor a la teva mirada.


Mediterrània

Prou Bla Bla Bla

L'Aliram és de tornada enmig d'un dibuix animat i troba els seus amics tot al voltant de la Terra . Cal salvar la Planeta , és el moment , és ara

BON DIA - ELS PETS

Bon dia a tothom!

Géminis és el millor signe per ser escriptor d'èxit

Segons un estudi de la cadena de llibreries britànica Borders, la majoria dels grans novel·listes de tots els temps pertanyen a aquest signe. Per contra, els Leo serien els més negats, encara que l'escriptora britànica JK Rowling, creadora del mag juvenil Harry Potter, èxit de vendes de llibres i de taquilla a les sales de cinemes, sigui d'aquest signe.


Per fer l'estudi, han analitzat la data de naixement de 150 grans novel·listes de tots els temps. El resultat: 27 d'ells són Géminis (Ian Fleming, Arthur Conan doyle, Salman Rushdie...), els segons -encara que bastant lluny- Aquari (Xerris Dickens, James Joyce...) i els tercers Virgo (Agatha Christie, Stephen King).

En últim lloc se situa Leo, encara que una representant d'aquest signe, JK Rowling sigui la creadora d'Harry Potter, èxit de vendes mundial, el que posa una mica en dubte aquesta teoria.

De tota manera, els que es fiïn d'aquest tipus d'estudis i vulguin arribar a ser grans autors han de saber per si de cas que Lliura i Piscis són també poc proclius a ser grans genis de la literatura.
curiosidades

Deliciosament imperfecte

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Se molt be que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
pero dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beure;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al mati,
les llagrimes es perdran
entre la pluja
que caura avui.

Em quedare atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Se molt be que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
pero dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beure;
servil i acabat boig per tu.

-----

"Concert a la Plac,a de Braus Monumental de Barcelona, el juliol de 1992, enregistrat per a l'album "Concert de mitjanit". En aquest concert hi van col.laborar Dani Nel.lo, Carles Segarra, Phil Manzanera, Robbie Robertson i Luz Casal."

-----

Live Earth a casa teva

Estimats amics,

El moviment contra el canvi climàtic més gran de la història s'acosta—el 7 de Julio, 2 mil milions de persones veuran els concerts ‘Live Earth’ per televisió.

AL Gore, un dels organitzadors i responsable de la pel·lícula “Una veritat Inconvenient” ens va enviar aquest missatge perquè ho fem passar tota la comunitat Avaaz.

--------------------------------------------------------------
Benvolgut Avaaz,

Els 385,000 membres de Avaaz de totes parts del món que es van mobilitzar per a demanar acció contra el canvi climàtic del G8 m'han impressionat.

El treball de Avaaz és veritablement esperançador. Ara, tenim l'oportunitat d'augmentar encara més l'impacte del seu esforç col·lectiu.

Estan disposats a organitzar una reunió en la seva ciutat para ‘Live Earth’? les festes seran divertides i tindran un gran impacte. Si tens un bon grup d'amics, una tele, i una computadora, ja està.

Junts, sé que podrem convèncer a tots els presents en aquestes reunions a comprometre's. Aquest moviment serà un moment únic, en el qual l'atenció del món estarà focalitzada en la crisi del canvi climàtic. No podem deixar passar aquesta oportunitat.

Sincerament,
AL Gore
-------------------------------------------------------------

Pots organitzar una petita reunió amb els teus amics i família, o un gran esdeveniment en el teu barri, el teu bar preferit, o algun grup ciutadà local. També pots mantenir-lo privat, o fer-lo publico i deixar que membres de Avaaz en la teva ciutat et contactin. Hi ha dues fàcils maneres de registrar-te per a ser organitzador d'un esdeveniment en la teva ciutat: -Pots utilitzar la pàgina oficial de Live Earth. Aquesta és la millor manera de fer-lo si vols que el teu esdeveniment sigui públic i conti com part esdeveniment ‘oficial’ del Moviment Live Earth.
Lamentablement, el formulari existeix solament en anglès –però és bastant bàsic:

http://www.avaaz.org/en/live_earth/lj.php

-Si no domines l'anglès, Avaaz ha creat un simple formulari que pots utilitzar:

http://www.avaaz.org/es/live_earth

Durant 24 hores, en 07/07/07, TOTS serem activistes contra el canvi climàtic.

Aprofitem aquesta oportunitat única i transformem la festa més gran en la història de la humanitat en el moviment cívic més gran de la història.

Gràcies!
Ricken, Paul, Ben, Graziela, Galit, Iain i tot l'equip de Avaaz.

Ascensor al purgatori

Cercant ascensors famosos vaig anar a parar a un bloc, el deixo en el seu idioma original.

És bastant surrealista, un relat que podria servir de base per a una pel·lícula d'Almodovar, una prova més de que la realitat supera la ficció.

Mar



"Esto sucedió cuando yo tenía alrededor de ocho años y vivía en el quinto piso "A" de un edifico sobre la Av. Honorio Pueyrredón.

En esa época ochentosa se ve que estaba de moda hacer unas cortinas con cañas, cortadas en pedazos y atravezadas por un hilo junto con algunos cosos de colores. En fin, no sé, algo que a la distancia es horrible pero que en su momento también lo era y nadie lo hacía notar. Como la fábula del traje nuevo del Emperador. La cosa es que mis viejos, en esa época jóvenes emprendedores, fueron junto a mis tíos -la hermana de mi papá con su marido, en esa época también jóvenes emprendedores- a comprar unas cañas para realizar las cortinas durante un sábado amable y en familia.

Las compraron nomás. Eran unas cañas larguísimas, como de cuatro metros cada una, que hubo que trasladar en un auto con el baúl abierto y el orgullo consiguiente de sus tripulantes: a quién no le gusta llamar la atención trasladando algo con el auto y el baúl abierto.

Una vez llegados al edificio, mis padres y mis tíos se encontraron ante el primer obstáculo: las cañas no entraban en el ascensor. No había forma, diagonalizando, doblando, rezando. Imposible. Pero bueno, un quinto piso no es tanto y quiero recordarles que mis padres y mis tíos eran en esa época jóvenes emprendedores, entonces se mandaron por las escaleras. Cuál no sería su sorpresa al comprobar que la curva no permitía pasar las cañas en forma paralela al suelo, y que en forma perpendicular tampoco daba la altura del techo. Ahí, no les quedó más remedio que ponerse a pensar.

Surgió una idea inteligente: aprovechar el problema. Es decir, el problema era que las cañas eran largas, bueno, aprovechar que eran largas para asomarse al balcón y agarrarlas mientras alguien las sostenía desde la calle. Se intentó. Caramba. No eran tan largas. No recuerdo ahora si a alguien se le ocurrió la idea de ir al balcón del tercer piso y hacer de nexo entre la calle y el quinto. Quizás se propuso y justo en el tercero no había nadie, o había y no quizo colaborar.

Entonces a mi tío -¿a quién, sino?- se le ocurrió la Gran Idea: bajar al sótano y llamar al ascensor, subirse al techo del aparato desde la planta baja con las cañas, llamar al ascensor desde el cuarto, y abrir la puerta del quinto para sacar las cañas. Mi viejo, precavido de profesión, puso algunos reparos, pero como tampoco se le ocurrió una mejor propuesta, se lanzaron a la aventura con la ayuda del portero, Misael, que sería la alegoría bíblica de esta historia si no fuera porque todo esto es cierto y Misael se llamaba así de verdad. Nuestro amigo Misael tendría la tarea de ayudarlos a abrir las puertas del ascensor aunque el aparato no esté en el piso.

Ahora permítanme la licencia de usar el presente histórico, porque suena más lindo.

Ascensor en sótano, Misael que abre la puerta de la planta baja, mi tío -el propulsor de la idea y el voluntario, hay que reconocerle la valentía- que se sube con las cañas al techo, mi viejo desde el cuarto que llama al ascensor, y una vieja que desde el décimo también lo llama, ajena a los teje manejes de mi familia y su secuaz bíblico, y que para colmo apreta el botoncito una décima de segundo antes que mi papá.

Misael va subiendo las escaleras hasta el quinto, dispuesto a abrir la puerta, mi papá ya está en el quinto esperando, mi tío va contando los pisos porque se ve que algo está maliciando, y la vieja del décimo que ni noticias.

Todo fue en un segundo: mi tío cuenta cuatro y el ascensor no se detiene y mi viejo ve pasar al ascensor por el quinto. Ahí empiezan los gritos.

Mi viejo sube las escaleras tratando de ganarle al ascensor para abrir la puerta (recordemos, adentro del ascensor no hay nadie). Corre al sexto, el ascensor de acaba de ir, corre al séptimo, el ascensor se acaba de ir. Mientras tanto, mi tío, rezándoles a Dioses inexistentes por que no hayan llamado al ascensor desde el último piso.

Toda esta historia la fui reconstruyendo después, porque yo, pequeño e inocente, estaba en mi casa ajeno a todo. Pero lo que sí recuerdo fue el sonido de las cañas rompiéndose cuando el ascensor llegó al octavo. Ahí recuerdo haberme dicho: "Algo malo está pasando".

Mi tío, aplastado contra el techo del ascensor, bajo una lluvia de pedazos de madera, piensa: "Dentro de unos segundo, mis huesos se van a romper como estas cañas". Siempre fue un poco trágico, mi tío.

Mi viejo, al borde del colapso, pierde por muy poco la carrera contra el ascensor y cuando escucha el ruido de las cañas quebrándose, casi se desmaya.

La vieja que espera en el décimo, vaya uno a saber lo que piensa cuando escucha el ruido. Pero se debe haber asustado bastante.

Es hora de decirlo: mi edificio tenía doce pisos. El ascensor se detuvo en el décimo, mi tío quedó en el undécimo y al borde del shock nervioso, y mi viejo totalmente sin aire apareció arrastrándose en el décimo con unos deseos instintivos de asesinar a la vieja que, pobre, era la única que no tenía la culpa de nada.

Después, todos recompuestos, bajaron las cañas rotas por el ascensor, pero esta vez del lado de adentro. Aún servían, porque para las cortinas se necesitaban fragmentos de no más de veinte centímetros. Y, ahora que lo pienso, el desenlace inesperado de la aventura les puso en evidencia una solución que no se les había ocurrido antes: cortar las cañas antes de subirlas. Como decía el General: "a veces lo esencial es invisible a los ojos".

En todo caso, mis tíos tienen todavía una de esas cortinas de cañas. Probablemente la mantengan a pesar de su fealdad para alegrarse de que no esté hecha con los huesos de mi tío".
salvajadas

Usui Mikao - Els cinc principis del Reiki

Solament per avui no t'empipis

Solament per avui no et preocupis

Dóna gràcies, sigués amable

Treballa honestament

Honra als teus pares i ancians, als teus mestres i alumnes

Els meus herois

Per ;) Lapil
Doncs si, els meus herois tornen... tornen... quasi no m'ho crec, bé, a no ser per que ja tinc l'entrada per anar-los a veure al Circuit Ricardo Tormo de Xest (això també té lo seu, ja que les motos són una altra afició que tinc)...



Tot em va començar fa anys quan l'Armand em va passar una cinta amb una cançó que és diu el Cuadro II, i li pregunto: - "qui són aquests?" i em diu: - "no ho saps?, són els de Maldito Duende..." i li dic: - "osti, m'agraden"...
Així va començar aquesta obsessió per aquest grup. Amb ell vaig obtenir els seus discos anteriors a Senderos de Traición i em van enganxar molt més. Junt també amb la Puri vam fer uns viatges “tremendos” a Calafell escoltant-los al cotxe, quines farres!!!



Parlant amb una companya de treball, la Loles, em diu que ella també els segueix... (bé no em vaig adonar, fins un temps enllà, de que tots aquells mocadors que portava, camisetes, i gestos eren per copiar al Bunbu), I així vam enganxar al JK. Pobre!, ens portava als concerts , feia cua per anar a buscar les birres perquè no ens perdéssim res, fins que el vam tornar tant seguidor com nosaltres.

Aix JK tu també! El viatge a Saragossa, la visita a l’Estación del Silencio (grans amics del grup, temple mitòman dels HDS, on han actuat acústicament, lloc de trobada, club cinèfil, actuacions i a part de ser un bar de copes) www.estaciondelsilencio.com, la pedra de la sirena, la camiseta del Espiritu del Vino que ens van “mangar” del cotxe (millor explicat, és que, ens van robar més coses però el que més ens va fotre va ser la camiseta). Quins temps!



Resulta que a la colla s’ajunta el PM i com no, també és un fanàtic de HDS, ell m’ha informat dels inèdits que han sortit a la venda i que algun m’ha passat d’estranquis, de les gires i programes on sortien. Ja veus aquí si que vaig tenir tota una encicloplèdia heroemaniaca.

I com no el Míguel, fanàtic, em vaig adonar quan li vaig veure el cotxe, on hi portava una super enganxina d’ells… aix! que fort!, quantes nits parlant de la separació del grup, dels nous discs del Bunbury per separat… de si ens agradaven, de que si no… de que era diferent… i la Ele mentrestant feia peripècies per emparrar-se a la gàbia del “moxilo” per demanar-li que ens punxes les cançons, i com no, sempre ho aconseguia!



I així fins a descobrir que els seguidors de sempre som una mica sectaris, és a dir, que els seguirem “Para Siempre!”

HDS és un grup que té discos oficials, discos pirates catalogats (els quals sumen més que no pas els oficials)… discos inèdits amb cançons inèdites, discos de col·leccionistes, edicions especials, tot un món que vaig descobrir i que m’ha enganxat, amb les seves cançons, les seves influències i el significat de les lletres...

HDS per sempre! www.heroesdelsilencio.es,

Fa dies que la Mediterrània em va regalar el clip de Mar Adentro per animar-me. Moltes gràcies. Per això et vull també regalar aquests dos:

Aquest primer, és un dels meus preferits, La Sirena Varada

"La Sirena Varada" està basada en l'obra de Teatre d'Alejandro Casona (escriptor de teatre del segle XX, premi municipal de Madrid 1934, i primera obra de Casona). A l'obra, el protagonista es reclou en una casa amb els seus amics per a fundar una república on regni la sense raó, lluny del món on impera el sentit comú. És a dir, la imaginació al poder. Llavors es creua a la seva vida "Sirena", el personatge més enigmàtic de l'obra i alhora encantador, que ve expressament a declarar-li el seu amor al protagonista, a dedicar-li una cançó de sirena... S'enamora d'ella i posteriorment necessita la veritat per a estimar-la, i allí és quan es produeix l'enfrontament a l'interior de "Sirena" entre l'horrible realitat, la veritat més dura, i els somnis que va crear, en els quals era una sirena, per a salvar-se. A aquesta part li va la frase "Sirena vuelve al mar encallada por la realidad", perquè la sirena dubta entre seguir sent sirena o acceptar la realitat. En essència aquesta és una obra magnífica, i la cançó és un bell tribut a una gran obra.



I aquest altre, com que em vas dir que t’agradaven Elefantes, doncs mira aquesta és una cançó inèdita (en rigorós directe), una col•laboració de Bunbury amb ells, quan estaven de gira amb el seu disc Azul. (en el qual també va col·laborar la Marilia de ella baila sola, que també t’agrada, com diuen el món és un mocador i nosaltres els mocs...jajajaja)

Dues planes molt encertades per nens, joves i grans

Avui us presento dues planes molt adequades per tots els públics:

————————————————–
rodolins.cat

Un web on hi ha auques que prenen volada, auques acabades de fer, de caire senzill, tot seguint l’exemple dels antics Amants de nostra nació, tenim el desig d’enaltir allò que tenim a l’abast, tant allò que és casolà com allò que és gloriós de per si. Trobareu diferents autors i ninotaires, en temes relacionats amb la cultura catalana.
Un xic de poesia per al vostre esplai.

—————————————————
auques.cat

Una paret (així li diuen a aquest web) que conté 110 auques (65 d’il•lustrades) i 8828 versos

Espero que us agradin!

"Olga y sus amigas"

De la ma de dues anònimes amigues que van escriure una història singular i simpàtica en aquest bloc, ara retornen per a explicar més batalletes.

"Com es van conèixer".

De les dues, la que escriu, diu que potser l'altra veu les coses des d'una altra perspectiva, però que és ella qui s'ha posat al tema, com Olga volia, i que si no està d'acord 100% és normal, que no tothom mira amb els mateixos ulls (yeux). Si te alguna cosa a dir.... que la digui...

Per suposat que Olga és un nom fictici.

Aquí us deixo amb la historieta.

Mediterrània

A l'institut s'organitza unes vacances ha Miami (Platja) d'una setmana per dos cursos de BUP, teòricament solament anirà un professor (el primer dia) el de religió, el més "enrotllat", un móssen, que ens tenia robat el cor a tots, encara que sembli increïble que no creia en el celibat, no creia en la bíblia, no creia en definitiva en la institució de l'Església però si en fer el be a tothom.. encara no se que feia fent de capellà, però si hi haguessin molts com ell dintre l'església tindria més feligreses adeptes, jo no em perdia ni una classe de religió, encara que fos una maria, i si ho feia sabia on venir-me a buscar.

No se quants apartaments hi teníem llogats, però de l'ordre dels 6, i en cada apartament 6 persones, 3 habitacions amb dos per habitació. Per suposat, que els amics ens intentàvem agenciar un apartament per cada 6, però es clar, en el nostre cas com en el dels altres, hi havien que no hi cabíem, per el que la sort va fer que dues noies aparegueren, que no eren ni de la nostre classe, ni del nostre gust, però que faríem ... havíem de compartir l'apartament amb elles, que per cert que entre elles tampoc eren amigues.

Dons la que anomenàvem la "Calorra" (no nosaltres, sinó tooooot l'Institut. Perquè li deien aquests nom? per que demanava al conserge al Benito a l'hora del pati l'equip de música per posar-se a ballar folklore! o sinó els Pecos, que ja havien deixat de tocar feia mooolts dies, es posava a ballar al costat de consergeria i per aquesta raó la coneixia tothom, i aquesta mateixa persona s'havia ficat en el nostre apartament, la música que hauríem d'aguantar...... ufff.

Un personatge bastant peculiar, anava per lliure, però no perquè tingués problema de relació amb els demès, ni tímida, ni massa progre ni massa mística, no tenia amics a l'institut, o masses coneguts, era fàcil de fer amistat amb ella el que era difícil era conservar-la.

El primer dia, ja ens va demanar roba per posar-se, i.... amb aquell conte en el que es fa la màrtir, de no tenir roba i casi et fa plorar; és tot una artísta inclús ella se les creu les històries que explica..., va tenir durant la setmana tots els armaris a la seva disposició. Havies d'anar al seu, per veure si tenies allà el que cercaves La recordo tot el dia emprovant-se roba, i passejant amunt i avall per que li diguessin si li quedava be. I la nostra contesta, es clar, sempre era la mateixa, que li quedava molt be, era igual...., als dos minuts sortiria amb una altra cosa, perquè t'havies de capficar...

Desprès a la tarda desapareixia i no la tornàvem a veure fins el proper passe de models al dia següent, desprès de les seves llargues becaines. De fet, ni la vam veure els primers dies...

Crec que així vam passar els 3 o 4 dies, el cinquè era el dia de la veritat, s'acabàvem els dies d'estar allà, encara que els apartaments estàvem pagats per setmana i no per 5 dies, per el que a algú se li va ocórrer de tornar a casa el diumenge, perquè no?.

Dons a mi em va semblar molt bona idea, però a les meves amigues no, havien de tornar a casa el divendres. O sigui que del nostre apartament ens vam quedar ella i jo. I bastants companys i amics en els altres.

Durant aquests dies de la setmana, alguna cosa ens va explicar, arribava al matí a dormir. S'havia enrotllat amb un francès que estava de vacances amb la seva mare. La seva mare era una persona molt lliberal, per el que no tenia cap problema a que ella es quedés al seu apartament a passar la nit, per això arribava al matí desprès d'esmorzar. I dormia fins la propera posta en escena.

Arriba la tarda de divendres, podem fer festa grossa aquesta nit, tots plegats, però...... devien fer Barça-Madrid, els nois no volien sortir, volien fer festa a l'apartament.

Si no volia quedar-me amb els nois a veure el futbol, que per suposat que no, em podia anar amb ella i el seu novi, i també estaria la mare d'ell. Aquella tarde ell havia vingut a l'apartament, jo feia de traductora, en 3 o 4 dies no els havia fet falta parlar gaire, llavors encara tenia bastant traça amb l'idioma veí. I de traductora vam passar a parlar de coses més series, i la vaig notar que es sentia una mica fora de lloc. Ella en quan ell va marxar, em va dir que volia dir-li alguna cosa bonica en francès aquella nit.

I aquí vam començar la nostra amistat.

Les ampolles d'alcohol de tots, estàven al nostre apartament, els nois van prendre les cerveses per mirar el futbol i nosaltres ens vam quedar amb 3/4 d'ampolla de refresc de llimona i unes 10 ampolles de licors de totes les classes, i alguna cosa vam prendre, feia llàstima que es quedessin allà, no sabeu lo dolent que és el vozka sòl!.

Be, a posar-se a traduïr, perquè se l'aprengués de memòria. No es que sigués un poema digne d'un premi, però ... al menys difícil no m'ho havia posat.

Vaig pensar que se li havia de posar una nota d'humor al poema tant seriós... jajajajaja

Ella volia traduir el següent:

Em dic Olga
Sóc espanyola
Som de mentalitat lliberal ....
(entre mig que ninguna se'n recorda massa be,
però que no es el cas, i acabava amb ...)
Tens uns ulls molt macos

O sigui la traducció era:

Je m'appelle Olga,
je suis espagnole,
nous sommes de mentalité libérale.
....
Tu as les yeux très jolis.
...

De la traducció vaig canviar "yeux" per "oeufs" (ous), la última frase quedava així:

Tu as les oeufs très jolis

Jo vaig riure molt, però és que ella, encara ho recorda, i tindrà noranta anys i seguirà tirant-m'ho a la cara. El que ella no ha pensat mai encara, i la treuré per fi....... de la seva ignorància, jajajajajaja, és que potser a França no es diu ous als testicles, és una traducció literal, i potser tenen un altre nom alternatiu com boles, ..., a saber!!, però era igual! dir que tens els ous bonics encara que fosin els de la mitja dotcena que has comprat al matí, tampoc tindria gaire sentit en un poema, i la cara de no saber què, del francès, la posaria igual, en definitiva faria l'efecte desitjat. A ella li faria una vergonya horrorosa!. El que més li va afectar, per això, és que ho va dir també davant de la mare d'ell, i encara va ser més "tierra trágame!!!"

A partir d'aquí i amb aquest dia tant llarg del més de maig vam començar a fer força amigues.

Als "yeux" dels demès "la pija" i "la calorra", no es que fosin un conjunt armònic i tothom es preguntava com podia haber-se donat aquesta simbiosi i que no continuaria gaire, però es van equivocar del tot, la barretja va ser perfecta i duradora... Era una relació difícil i no solament d'indumentària, sinó de pols oposats una casi franquista l'altra de casi terra lliure, una del Barça l'altra del Madrid, realment no pensaven en res igual, però en el més important les persones sempre estaven d'acord. La Pija va convertir a la Calorra, jajajajaja. Ni que dir, és que la Pija, no era una pija era un sobrenom que li havia posat l'altra per venjança.

Continuarà...

Anònim

Dites - Rialla

Avui fent cua a la carretera hi havia una furboneta al costat meu, era d'un grup d'espectacle es deia Clown Fish. L'eslogan que tenien era:

"La rialla és la distància més curta entre dos persones"

Després del Phising, tornen les pàgines que simulen ser botigues o xarxes socials

L'Associació d'Internautes ha alertat sobre l'existència de dues pàgines web malicioses que utilitzen la metodologia "phising", que consisteix a mostrar a la víctima pàgines web falsificades per a robar contrasenyes i altres dades sensibles.

El lloc web que simula ser Amazon -el principal portal mundial de compra de llibres, CDs i pel·lícules- exigeix l'ingrés de la identitat, dades bancàries i lloc de residència; dades que permetran a l'agressor utilitzar-lo per a realitzar estafes.

La mateixa informació era sol·licitada per la versió apócrifa de MySpace, una xarxa social que usen milions d'adolescents en tot el planeta.

Per la seva banda, l'empresa de seguretat Symantec va advertir que la meitat dels usuaris d'internet poden quedar exposats davant el "pharming", un tipus d'atac basat en la redirecció de l'usuari cap a llocs maliciosos que posseïx els mateixos propòsits que el "phising".

Font:

noticiesdot.com

Làpida Digital

Estic preparant un vídeo!!.

Si, si, no me'n refio que a la làpida digital em posin qualsevol cosa. Al menys que sigui alguna cosa escollida per mi. Desprès et trobes amb brometes, o coses que no volies que sortissin a la llum, i menys quan ja no et pots defensar, .........siguin veritat o no.

Prometo tornar i fer la vida impossible a qui sigui!, si les imatges son manipulades, trucades o canviades.

Ho dic, per la primera làpida digital que ja s'ha posat a Holanda, segur que el pobre que està a dintre no sabia que li farien, esperaria un ram de flors i quatre coses per adornar, i no que tothom pogués anar a tafanejar sobre la seva vida, i que sigués notícia a tot el món.

Aquí teniu fins on arriben les noves tecnologies, a llocs que mai haguessis imaginat.

La veritat, i pensant-lo be, ho prefereixo a que sigui una foto d'aquelles tant horribles en color sèpia gravades en ceràmica.

Mar

Un cementiri ha posat en funcionament la primera inscripció que mostra imatges de la persona que ha mort perquè els visitants puguin recordar-la cada vegada que li duen flors per a honrar la seva memòria

El cementiri de la ciutat holandesa de Rhenen ha col·locat la primera làpida digital d'Holanda, que permet als visitants veure imatges i vídeos en els quals apareix la persona morta, segons van informar fonts d'aquest ajuntament.

De moment, solament una empresa a Holanda fabrica aquest tipus de làpides, en les quals s'integra en la pedra una pantalla que permet visionar diapositives o imatges de la persona que ha mort, que són activades mitjançant un infraroig que capta la presència d'un visitant.

Per a poder activar el mecanisme digital, els visitants necessiten estar en possessió d'una bateria especial de llarga durada, segons recull la plana d'Internet WEBWERELD


En les informacions publicades no ha transcendit si aquest dispositiu està protegit contra la pluja ni s'ha informat de com és la capacitat d'emmagatzematge d'imatges que posseïx.

Per passar una mica la depre de ;)Lapil - Heroes del Silencio - Mar Adentro

Com que avui no ha guanyat el Barça la lliga, i demà no serà un dia massa maco, sempre et queda que tens entrades per l'últim concert dels Heroes del Silencio, aquest vídeo és per animar una mica la situació. No es pot tenir tot!.

Espero que t'agradi!.

Bloc Mediterrània

Sí en aquest bloc no trobeu masses coses de la mediterrània és perquè el seu nom va arribar a ser aquest per un altra motiu, i podeu anar aquí que sí que hi ha informació sobre aquest tema: Blog mediterrània Història i mites, literatura i cançons, opinions i molt més.

Mediterrània

SOLIDARITAT AMB ELS LLAURAORS D'ALBORAIA

Particularment, solament dir que jo vaig estar visquen a Port Saplatja d'Alboraia, un lloc preciós a la vora de la platja, amb els seus cultius, el seu clima i la seva gent.

Per el que la notícia m'ha afectat molt d'aprop!! més ciment!! allà on no ha de ser.

Des d'aquí la meva solidaritat amb tots ells, i aquí estic per col·laborar.



Font: Contractual

Millor ... Impossible (As Good as it Gets) Jack Nicholson

Millor ... Impossible, amb aquest nom vam encertar el nom pe·lícula, i amb una diferencia abismal. És la que m'ha provocat més sentiments que cop de totes les que hagi vist mai, m'encanta aquest Senyor.

LES ORENETES ( capítol 1)

Des d'aquí donem la benvinguda a Raul, que s'incorpora al nostre bloc amb una entrada fantàstica de les Orenetes, i una nova secció que ell l'anomena

Per Naturalesa.

Ell, que tenia por de no arribar a l'alçada, de ben segur que ens deixa a tots al darrera sense cap esforç...

Des d'aquí, et desitgen que gaudeixis escrivint de tot el que et rodi pel cap.

Moltes gràcies, de part de tots nosaltres. per entrar a formar part d'aquest bloc d'amics.

Mar

************************************************************

Hola a tots els lectors d’aquest magnífic bloc, i evidentment a la seva creadora : la MAR.

Gràcies a crear aquest espai, fa que molts de nosaltres hi invertim una estona del nostre temps a informar-nos de coses noves i també a llegir moltes inquietuds de persones que, en el meu cas, ni conec. Tot això fa que aquest bloc sigui com una joguina de nens grans i que ens serveix per enriquir, fins i tot, les relacions personals, encara que en la majoria de casos… desconegudes.

Després de la petita introducció, jo em vull afegir a tots vosaltres per tal d’escriure totes aquelles coses que sota qualsevol punt està englobat en la capçalera del bloc; amoïnar, entristir, alegrar, … o qualsevol inquietud que tingui. Espero ser un col·laborador més i poder estar a l’alçada corresponent.

Raul

LES ORENETES ( capítol 1)

Per començar, us explicaré una història. Des de fa gairebé 5 anys, que aquests ocells tant estimats a les nostres contrades, em fan perdre el son. No mal penseu res. Però mai millor dit: em fan perdre el son.

Com tots sabeu, a l’estiu la temperatura dins de les cases augmenta de manera considerable, i la solució tradicional, és obrir les finestres a la nit per tal que la corrent d’aire fresc circuli i s’emporti una mica aquell baf que en el decurs del dia s’ha dipositat a l’interior de casa nostra. Ahhhh!!!!!!, no ho havia dit, casa meva està aïllada dels sorolls de la contaminació nocturna de vehicles, i altres sorolls fruit del progrés, per tant, obrir les finestres és habitual.

El problema ve després… a hores de matinada… el silenci i la pau nocturna es trenquen pel cant d’un grup d’orenetes, que, suspeses dels fils d’electricitat, parlen i parlen entre elles sense parar com si estiguessin en un mercat. De ben segur que a molts de vosaltres els hi encantarien poder gaudir d’aquest concert de matinada, però el que és a mi, la mateixa cançó cada dia, és com si escoltes un BIS musical diari.

El meu son es trenca i és aleshores, que escoltant el cant dels ocells començo a pensar en coses del dia passat , o del proper, coses..............., que poden ser preocupacions, o il·lusions........ però … tot ................pel cantar de les orenetes. En definitiva, passo de l’estat de somni a l’estat del pensament en un no res….

I quan em llevo i em miro al mirall, les ulleres del matí son el reflex de la mala nit que he passat.

A més a més, per si no n’hi hagués prou, ara fa dos anys, van decidir, i sense consultar, establir-se dins a casa meva. Beee, no ben be dintre, però si a cobert d’una teulada que hi ha a la part posterior de casa meva. Primer van decidir fer el niu enganxat a una biga, i després van fer la família gran. Tres orenetes petites van començar a treure el cap, mentre els seus pares els hi anaven portant menjar. Allò era un anar i venir constant.

Els dies van anar passant fins que els hi va arribar el moment de caminar i després volar.

Era curiós veure com els pares ensenyaven als fills a volar. Era tot un espectacle. Cada dia el vol s’allargava més i més, fins a la llibertat de l’espai aeri.

En fi, de ben segur que aquelles que eren petites i que van aprendre a volar a casa meva, ara son també de les que venen a cantar a la matinada i em desperten. La vida és una roda.

Raul

Guanyar-se la vida felicitant Blocs

Hi ha gent per a tot!, en Biby Cletus es dedica a felicitar blocs, per atraure gent al seu, amb una molt bona tècnica, perquè tothom que escriu pensa que fa be el que fa, i venint d'un altra persona d'un altre país encara et puja més l'ego, i si te n'adones desprès, ja millor no posar cap comentari en contra teu, perquè si ho dius ja no quedarà gaire be davant dels teus lectors del teu bloc (total ja que més dona!). T'adones quan entres un comentari al seu bloc, i si et fitxes en els demès veus immediatament que no ha sigut el teu l'únic que ha felicitat aquell dia.

Jo ho vaig fer al dia següent desprès de escriure i tot un article que parlava del tema.

Per això, jo que també havia caigut a la trampa de l'ego,i ara que avui m'ha enviat per segona vegada la mateixa felicitació, he anat a investigar-lo, i del que em pensava, ha superat amb escreix la realitat. La frase la realitat supera la ficció es queda curta.

Utilitza sempre les mateixes frases, i aquestes si ho rumies una mica, serveixen per tots els blocs. El que no te en compte es que potser ja t'ha enviat un altre comentari igual. Te uns quants models de comentaris per a deixar en els blocs.

El comentari que et deixa és a nivell general del teu bloc , i no de l'article en qüestió, el que et fa mooolta il·lusió. Ell per suposat ja hi compta, sap que tu el buscaràs en agraïment, a més que t'ho deixa fàcil per trobar-lo, ja que al perfil et posa on pots dirigir-te per entrar en el seu bloc, es clar! tu entraràs un comentari a un article seu. No es fàcil trobar-lo, està ben amagat. Per augmentar visites?, dons sí.

Vas al seu bloc, i desprès de la recerca que al menys mires 10 o 12 articles abans de trobar un que signi ell, (les visites hi compten molt també per estar dels primers a les recerques de google) que per cert, és millor fer una recerca en google per trobar-lo a la primera. El que tothom fa suposo, es mirar el seu bloc primer, abans de deixar-li un comentari en condicions, i per suposat el seu article per felicitar-lo, i li deixes el comentari, potser si te sort, entraràs a algun dels anuncis.

Es podria dir que en Biby Cletus està recorrent el món dels blocs deixant aquests comentaris.

Nice post, its a really cool blog that you have here, keep up the good work, will be back. Warm Regards Biby Cletus (hi han d'aquest 15.500 comentaris iguals en els diferents 15.500 blocs)

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Cool blog, i just randomly surfed in, but it sure was worth my time, will be back

Deep Regards from the other side of the Moon

Biby Cletus (d'aquests 12.800 comentaris iguals)

En total si cerques Biby Cletus et surten més de 78.000 que si multipliquem per 0,05€ dona una quantitat de 3.900 euros cliclant una vegada als seus anuncis des del gener.

Jo ara m'hi poso, i no faré una altra cosa!

Amb el que he vist del seu bloc i un article sobre com utilitzar el Google Adsense per captar més possibles visitadors i sobretot gent que faci click en els seus anuncis (i molt útil per cert), he tingut prou per adonar-me fins a on es pot arribar.

Al veure els comentaris m'havia adonat que per suposat que no es miraria cap bloc, sinó que el que estava fent era atraure gent al seu bloc, sigui per augmentar els comentaris, però desprès de fer una recerca de les frases senceres a google i dels 28.300 en les dues que us he indicat, i fins a 78.000 que deuen ser altres comentaris similars, ja no es una suposició, sinó que es guanya la vida així i segurament molt i molt be, a la India 3900€ son molts diners (aquí també, però no tant).

Google per fer les seves recerques un dels paràmetres que te en compte son els comentaris, a més comentaris es possible que sigui més interessant per el que et posa més dels primers a les recerques. I encadenadament, com a conseqüència també fa que molta més gent visiti el seu bloc, les visites son el que més fan augmentar estar dels primers de les llistes a les recerques i seguidament això fa que també tingui moltes més possibilitats que entrin en els anuncis, i que a banda del bloc siguin més els que visiten aquells blocs, o sigui que pot ser molt i molt més del que podem imaginar, si cliques als anuncis els reporta un petit benefici cada clic, com he comentat, i per defecte els anuncis del bloc no depenen del lloc d'on és el bloc, sinó depenen de la zona on s'obri aquest, o sigui ells tenen el bloc a la India, però tu l'obres des d'aquí, potser et surt un anunci en el teu idioma i d'una companyia d'aquí per fer un viatge a la India, o d'alguna cosa relacionada als articles del seu bloc, els anuncis els determina google i no ells.

Per els que no sàpiguen com funciona Google Adsense, us explicaré una mica per sobre per entendre l'idea. Signes un acord amb google per els anuncis al teu bloc, google revisa si aquest bloc és "digne" i desprès tu escolleixes com i on surtiran, per soposat els de google et donen alguns consells per al lloc on col·locar-los perquè siguin més eficients, i també ordena una sèrie de normes a seguir com no clicar tu mateix, ni incitar de cap manera, ni proposar el clic als lectors del teu bloc, simplement deixar-lo allà i que la gent cliqui si vol, ara be, sí tens més visites dons també tens mes probabilitats, i sense fer res en contra de la normativa de google adsense, aquesta gent ho està aconsseguin.

En el meu cas com els de casi la totalitat dels blocs, no et podràs fer mai ric son 0,05€ per clic i si en un mes han clicat 3 persones dons multipliqueu, ni per a pipes si ets un bloc normal, però aquesta gent han trobat una fórmula tant intel·ligent com poc ètica, jugant amb les emocions de la gent.

Si trobeu algú de vosaltres un comentari al vostre bloc, meu, penseu que l'estic fent a mode de investigació, jajajaja, i més si posa la frase copiada d'en Biby.

Exemples de blocs als que ha fet comentaris, em faltarien alguns fins arribar a 78.000 o qui sap quants mes, i suma i segueix.


http://sreejith.wordpress.com/2007/04/03/great-developments-in-netaji-case/
http://monsoon-magic.blogspot.com/2007/02/on-love.html
http://mybloggodswonderfullove.blogspot.com/2007/05/pentecost-sunday.html
http://deepakp7.blogspot.com/2006/11/cleaner-city-courtesy-clean-kerala.html
http://www.pradipsomasundaran.com/2007/04/kanne-kalaimaane-moondram-pirai.html
http://catholic-dads.blogspot.com/2007/04/dilemmas-over-innocence.html
...

Exempe de comentaris, sempre i tots amb la mateixa manera per agraïment... Aquest article era d'en Biby Cletus i parla dels 5 actors més famosos.

Cerrar esta ventana Jump to comment form

Gus dijo...

Hey, AMAZING page! thanks for your visit. You always be very welcome.
Gustavo

May 10, 2007 5:12 PM

Number 11 dijo...

Thank you for your recent comments here:
dream images

feedback is always welcome.

Dreams

May 10, 2007 5:55 PM

lv2scpbk dijo...

Thanks for visiting my blog.
I like all these actors. My favorite movie that I can watch over and over is: "As good as it gets" with Jack Nicholson. But, all these actors you listed are excellent.

May 10, 2007 6:11 PM

Dixiechick dijo...

Yup... those definitely head the top of the list... *wipes up drool*

May 10, 2007 7:40 PM

lucerita dijo...

hi biby
thank u for your commentes
i agree with you on the top 5 actors list

they are the greatest ones

though there are some great raising actors and actresses as well

u read spanish as well?

May 10, 2007 7:52 PM

EmmaPeel dijo...

Hi Biby! You´re the king of comments in the ememe´s blog
www.viejososnlostrapos.blogspot.com
Please, welcome back!

May 11, 2007 1:36 AM

some chick dijo...

I love them all for the same reason..they MOVE me.

May 12, 2007 2:03 AM

Tom Blogical dijo...

I would put Tom Hanks at number 2, but after that I agree with your list.

Great post, I've thought of doing this with actors and college football coaches...

May 12, 2007 5:32 AM

hebe dijo...

Thanks for visiting my blog.
muchas gracias, besos

May 12, 2007 6:08 AM

Herondes Cezar dijo...

It's very nice your blog. I liked to read it. Congratulations.
Herondes Cezar

May 12, 2007 7:17 AM

F.Lobo dijo...

thanks to visit me
I trie to write some things sometimes...
when i have some more time...
i back here to read your blog...

sorry for the "bad english", i don´t know english very well yet

=]
see ya

May 12, 2007 10:00 PM

Perro Feroz Amarillo dijo...

Thanks for visiting my blog, and congratulations for this one, and your post about the 5 best actors.
Very interesting, and, can we wait another one about the actresses?

best regards
PFA
http://perroferozamarillo.blogspot.com

May 13, 2007 1:51 AM

I us podeu preguntar, com ho fa per a trobar blocs ràpidament, dons si us fitxeu a la barra de dalt de tot d'aquest bloc, igual que la resta, veureu "siguiente blog", la quan cosa és molt i molt ràpida per a fer uns quants comentaris en un dia, si solament es dedica ell, la resta que escriuen ja no vull ni revisar.

Mediterrània

La increïble llista sobre les malalties mes rares conegudes fins al moment

Una llista realment molt curiosa la que en Ahmad Anvari ha recopilat. Una de les malalties es podria treure d'aquesta llista si tots els gossos tinguessin passejadors com el de la fotografia.

Mediterrània

Colze de passejadors de gos o de pescadors, dits cervecers i targetitis, son algunes de les malalties més insòlites. Existeixen més de 25 trastorns extravagants lligats a feines i hobbies.

"Cada boig amb el seu tema". Aquesta frase tan comuna i trillada troba a un nou personatge amb una llista en el seu haver: malalties rarísimes i insòlites, però reals. Es tracta d'un enginyer en sistemes dels EE.O., Ahmad Anvari, qui va anar recopilant dades per mitjà de revistes científiques, articles mèdics i arxius. Així va poder comprovar que existeixen més de 25 malalties o trastorns insòlits i extravagants, lligats a treballs o entreteniments .

Òbviament, el primer contacte amb aquesta informació, genera dubtes, riure, intriga i un munt més de sensacions vinculades al "això no pot ser... o si?".

Sembla que si. Si prenem com eix les ocupacions, una de les malalties és el Colze de Pasejadors de Gos (Dog walkers elbow) esmentat per primera vegada en 1979 en el "New England Medical Journal" referint-se al dolor causat per la tensió constant i les estirades de la corretja del gos. Aquesta condició, és una de les 150 descrites a l'Atlas of Occupational Markers on Human Remains publicat en 1999. Aquest llibre, d'interès per a antropòlegs, físics, paleontòlogues i mèdics ja que descriu com les diferents ocupacions van ser afectant la salut de l'home. Algunes d'aquesta publicació, no inclosa en la llista de Anvari, és "El taló del policia", bursitis produïda per caminar moltes hores pel paviment.

Tornant a la llista, altre trastorn vinculat al treball és el Colze de Pescador, que és la inflamació dolorosa del muscle i colze a causa de repetides sacsejades cap amunt de la canya ("New England Medical Journal", 1981 ). Diversos fòrums dedicats a la pesca parlen del tema. En Pesca Mediterrani2.com, un treballador compte: "Companys, no penso deixar de pescar encara que es caiguin els braços al sòl, segueixo treballant encara que veig les estrelles. He provat el gel en el colze i em va bastant bé. El de les infiltracions també m'ho va comentar el meu metge però em van dir que dol un munt, espero no haver d'arribar a això". Al que hipotèticament li respondria Vicente, des d'altre fòrum: "Benvingut al club... Tots els pescadors hem patit el colze de pescador (tennista? voleybolista?) alguna vegada".

Agregant una variable a les contingències pròpies de cada treball, està l'estrès: llavors la llista comença a créixer. L'estrès laboral sorgeix quan es produeix un desajust entre la persona, el lloc de treball i la pròpia organització o empresa. L'Organització Mundial de la Salut considera que la professió de controlador aeri és una de les activitats més estresants, ja que obliga a treballar en una situació de tensió constant i amb un elevadíssim grau de concentració . El resultat són úlceres péptiques i altres malestars que es coneixen com la Síndrome del Controlador Aeri.

Altra "professió" que comporta innombrables riscos, encara que no és molt reconeguda, és la de mestressa. Amb el nom de " Houswifitis", segons la publicació Centerscope en 1976, el "Síndrome de la mestressa", són símptomes nerviosos per la dedicació excessiva en la cura de la llar. En la cara oposada de la mateixa moneda, apareix la Síndrome de la Dona Treballadora: fatiga, irritabilitat, mal de cap i disminució de la libido per l'esgotament de fer dos treballs ( The Lancet , 1966). Una interessant paradoxa: la dona, ja sigui mestressa o surti a treballar, ha de cuidar-se del fantasma de l'estrès.

I si d'estrès parlem, entre totes les possibles causes hi ha una que mereix atenció per l'insòlita. Es tracta del "Síndrome del Marit Retirat", descrit en 1984 en el Webster Journal of Medicine . Els símptomes : tensió, mal de cap, depressió i ansietat en la dona d'un marit que acaba de jubilar-se. Com relata un article de la BBC, a Japó per exemple "s'estima que el 60% de les dones majors tenen un problema comú: els seus marits. Ja que després d'anys 'casats amb els seus treballs', els homes jubilats estan produint un efecte extraordinari en la salut de les seves companyes". I la causa és bastant simple: d'un dia per a un altre, l'esposa comença a conviure realment amb el seu marit, passant de veure'l només unes hores a estar 24 hores junts.

La recopilació de Anvari inclou també diverses curiositats dermatológiques, però sense dubtes la Dermatitis de vàter o "Toilet seat dermatitis" es duu tots els premis. Es tracta de la irritació de la pell per romandre massa temps assegut en el vàter ( Arxivi of Dermatology , 1933). També pot donar-se, segons un treball del Departament de Dermatología del Royal Gwent Hospital (Anglaterra), publicat en el 2005 en Pediatric Dermartology , la dermatitis de contacte al·lèrgic als seients de vàter de fusta, que estan ressorgint. Per a acabar, cal esmentar la foliculitis del jacuzzi (Spa pool folliculitis) o infecció dels fol·licles pilosos per una hidratació perllongada i l'oclusió de la pell (vestits de bany) dies després d'usar un jacuzzi contaminat.

Altres rareses. Entre els trastorns més insòlits d'aquest atípic figura la Alopècia Walkmania. El que significa que si s'usen auriculars grans per a escoltar música cura! perquè pot començar a caure el pèl. Exactament, va ser descrita en el "Journal of the American Medical Association" de 1984 com la "pèrdua de pèl per l'ús perllongat d'auriculars estèreo". El terme alopècia defineix la disminució o pèrdua del pèl, localitzada o generalitzada, temporal o definitiva de qualsevol tipus o origen. Una altra: la Alopècia de tracció, que es deu a la tracció contínua dels cabells, per exemple, per alguns tipus de pentinats o per l'ús freqüent de receptors de cap electrònics (com "telèfons sense mans") per períodes llargs de temps. La tensió danya els eixos del pèl i obstaculitza el creixement del pèl nou. També cal cuidar-se de no sofrir els "dits cervecers", una inflamació i pèrdua de sensibilitat -i fins i tot del dit- per col·locar l'anell de la llanda de cervesa en un dit, tal com ho consigna la revista JAMA en 1968 o de "cervell de bingo", segons el Canada's Leading Medical Journal (1982), que és un mal de cap provocat per la intoxicació de monòxid de carboni, que sofreix una persona després d'estar diverses hores en una sala de bingo en la qual hi ha molt públic fumador.

Finalment (veure llista completa), cal destacar per la seva raresa a la Creditcarditis. Segons el New England Medical Journal de 1966, la targetitis, és el dolor en els glútens i part del darrere de les cuixes a causa de el que alguns autors descriuen com la compressió sobre el múscul piramidal de la pelvis i el nervi ciátic per asseure's durant molt temps amb la cartera plena de targetes de crèdit en la butxaca del darrere dels pantalons.

"Estranyes i reals excuses mèdiques" és el títol d'aquesta increïblement rara, curiosa i simpàtica llista. Així que, com diu amb humor aquest enginyer en sistemes nord-americà, els quals estan cansats de donar excuses falses per a prendre's un dia de treball: "Provin aquestes!, són reals!".

Font: Clarín. Aportat per Gustavo Courault