Històries d'Ulleres
L'altra dia vaig veure una pel·lícula infantil, com el 99%(periòdic), el tema anava del país Halloween, per fi vaig saber on anàven a parar aquells objectes que no trobes mai.
Resulta que un sr. (no em pregunteu el nom) d'aquest país va arreplegant tot el que es deixa per casa, tenia a casa seva muntanyes i muntanyes de coses nostres. Alguna vegada deu fer alguna excepció i tornar alguna, perquè desprès de dies o mesos et trobes amb aquella parella de mitjó. Al final vaig fer una caixa de mitjons sense parella, i tinc moltíssims que no m'ha tornat. De fet, penso que més aviat que agafar, el que fa és robar directament de la rentadora, entren però no surten, podria ser la rentadora desapareguessin... però fa poc que l'he canviat i segueix passant el mateix.
Però la meva història va d'ulleres, fa no se quants anys vaig perdre unes ulleres de sol graduades, amb les ulleres sempre he sigut una mica desastre, i les que no son de sol solament me les poso per conduir i aquí també tindria unes quantes històries.
Estic a uns 900 km de casa meva, a casa d'un familiar de la tieta i amb ella també. A la taula no hi havia res, solament unes ulleres de sol i un gerro petit, i jo asseguda a la taula ... xerrant, agafo les ulleres qui sap perquè, les miro i eren les meves, ... no les reconeixia per la muntura sinó per els vidres, un dels vidres tenia una particularitat que estava a la part de dalt de tot una mica escardat, perquè havien sigut vidres d'unes ulleres anteriors les havia aprofitat. Totes les ulleres menys les que tinc ara, que em van assegurar que podria passar un camió per sobre i no passar-lis res (cosa que no he provat, i tampoc m'ho van demostrar a l'òptica) se m'han trencat pel mig, menys les dues que he perdut.
Dons al que anava, em quedo bocabadada, però penso que son unes que fa uns 4 o 5 mesos que he perdut, encara que la muntura no m'acaba de convèncer, les patilles tenien uns detalls que no recordava. Penso que la meva tieta les ha portat allà, li pregunto ...i em diu que si que se les va trobar a casa seva i que ara les portava a la bossa, me les dona.
Dono gràcies que me les he trobat, sigui com sigui que hagin arribat allà, les recupero.I dono les gràcies també ...per haver aguantat el sol de l'estiu, sense compar-ne cap. Havia aguantat amb unes altres (de 12€ dos unitats) que em posava a sobre unes graduades normals, això la ;)Lapil podria explicar l'efecte millor que jo.
Se que algun altra, jajajaja, em va mirar "raro", però no va fer comentaris.
Cada vegada que les miro em sobra de la patilla... aquell tros petit metàl·lic, però...
Fa uns dies m'ha tieta cercant una cosa a la bossa que solament deu portar de viatge, troba unes altres em diu: mira al final es van quedar aquí ...pensava que te les havia tornat, ...com?, o sigui eren les que realment havia perdut fa uns 4-5 mesos, aquestes no tenien la peculiaritat del vidre, però si eren meves... me les emprovo i si amb elles veia perfectament, i si les començo a recordar... Però.... i les altres... aquelles també son meves.
Dons aquí el misteri... solament es deu posar ulleres quan va de viatge i les primeres que es troba al calaix dels embolics se les emporta, i aquelles se les devia haver deixat fa molts anys, però ... com estàvem a la taula d'aquell poble perdut?, dons algú de la casa se les devia haver agenciat; i el vaig deixar sense ulleres!!, lo que més m'estranya és que son graduades i que no troben diferència entre graduades i no graduades, tinc poca miopia, però en tinc.
Ara se que potser, els mitjons perduts, arracades, etc etc... son en poder d'aquest Sr. del país Halloween, però el que no tinc cap dubte és que les ulleres perdudes estan a casa de la meva tieta, sí no tornen, sí heu perdut algunes ulleres, m'envieu una foto i la cerco en aquell calaix.
Jo ara en tinc les dos!!
Mediterrània
Resulta que un sr. (no em pregunteu el nom) d'aquest país va arreplegant tot el que es deixa per casa, tenia a casa seva muntanyes i muntanyes de coses nostres. Alguna vegada deu fer alguna excepció i tornar alguna, perquè desprès de dies o mesos et trobes amb aquella parella de mitjó. Al final vaig fer una caixa de mitjons sense parella, i tinc moltíssims que no m'ha tornat. De fet, penso que més aviat que agafar, el que fa és robar directament de la rentadora, entren però no surten, podria ser la rentadora desapareguessin... però fa poc que l'he canviat i segueix passant el mateix.
Però la meva història va d'ulleres, fa no se quants anys vaig perdre unes ulleres de sol graduades, amb les ulleres sempre he sigut una mica desastre, i les que no son de sol solament me les poso per conduir i aquí també tindria unes quantes històries.
Estic a uns 900 km de casa meva, a casa d'un familiar de la tieta i amb ella també. A la taula no hi havia res, solament unes ulleres de sol i un gerro petit, i jo asseguda a la taula ... xerrant, agafo les ulleres qui sap perquè, les miro i eren les meves, ... no les reconeixia per la muntura sinó per els vidres, un dels vidres tenia una particularitat que estava a la part de dalt de tot una mica escardat, perquè havien sigut vidres d'unes ulleres anteriors les havia aprofitat. Totes les ulleres menys les que tinc ara, que em van assegurar que podria passar un camió per sobre i no passar-lis res (cosa que no he provat, i tampoc m'ho van demostrar a l'òptica) se m'han trencat pel mig, menys les dues que he perdut.
Dons al que anava, em quedo bocabadada, però penso que son unes que fa uns 4 o 5 mesos que he perdut, encara que la muntura no m'acaba de convèncer, les patilles tenien uns detalls que no recordava. Penso que la meva tieta les ha portat allà, li pregunto ...i em diu que si que se les va trobar a casa seva i que ara les portava a la bossa, me les dona.
Dono gràcies que me les he trobat, sigui com sigui que hagin arribat allà, les recupero.I dono les gràcies també ...per haver aguantat el sol de l'estiu, sense compar-ne cap. Havia aguantat amb unes altres (de 12€ dos unitats) que em posava a sobre unes graduades normals, això la ;)Lapil podria explicar l'efecte millor que jo.
Se que algun altra, jajajaja, em va mirar "raro", però no va fer comentaris.
Cada vegada que les miro em sobra de la patilla... aquell tros petit metàl·lic, però...
Fa uns dies m'ha tieta cercant una cosa a la bossa que solament deu portar de viatge, troba unes altres em diu: mira al final es van quedar aquí ...pensava que te les havia tornat, ...com?, o sigui eren les que realment havia perdut fa uns 4-5 mesos, aquestes no tenien la peculiaritat del vidre, però si eren meves... me les emprovo i si amb elles veia perfectament, i si les començo a recordar... Però.... i les altres... aquelles també son meves.
Dons aquí el misteri... solament es deu posar ulleres quan va de viatge i les primeres que es troba al calaix dels embolics se les emporta, i aquelles se les devia haver deixat fa molts anys, però ... com estàvem a la taula d'aquell poble perdut?, dons algú de la casa se les devia haver agenciat; i el vaig deixar sense ulleres!!, lo que més m'estranya és que son graduades i que no troben diferència entre graduades i no graduades, tinc poca miopia, però en tinc.
Ara se que potser, els mitjons perduts, arracades, etc etc... son en poder d'aquest Sr. del país Halloween, però el que no tinc cap dubte és que les ulleres perdudes estan a casa de la meva tieta, sí no tornen, sí heu perdut algunes ulleres, m'envieu una foto i la cerco en aquell calaix.
Jo ara en tinc les dos!!
Mediterrània
2 comentaris:
Es us misteri el que passa amb els objectes perduts. la setmana passada vaig perdre la cartera, tens idea de qui les guarda?
Per altra part, m'alegro que recuperis ulleres, amb això també jo soc molt desastre. Ara ja no en porto, no donava l'abast a compra i a perdren!!!
Raül.
jajajajajajaja, el tema de les carteres és molt més complicat,hauré d'indagar més a fons, preguntaré als de CSI, ja et diré quelcom.
Ara en tinc unes ulleres de sobra, però si ets tan desastre com jo, millor no deixar-te-les perquè se a que m'exposo. O sigui que totes aquelles que no son meves del calaix de la tieta ... son teves..., millor que es quedin allà que estaran més segures.
Mar
Publica un comentari a l'entrada