22 de setembre 2007

ORENETES II


Holaaaa, ara que les orenetes ja han marxat i la finestra de la meva habitació ja comença a tancar-se a la nit degut a la frescor de la matinada, em poso a recordar que un estiu més ens ha deixat. I ens ha deixat amb el record de les nostres vacances, d’aquelles moments que hem rigut, del sol de la platja, del nostre mar mediterrani, de les passejades per la sorra al costat de l’aigua, de les nostres festes majors, dels castells de focs, de les festes privades, dels dies de festes familiars, d’algunt aniversari o sant cel.lebrat i dels regalets que us hagin fet, dels sopars a la fresca, de les passejades amb bicicleta, del guirigall que sentim dels nens que juguen al carrer... etc, etc.... Algú, algú…. no recorda res de tot això???

Segur que si. Però si algú de vosaltres que llegeix això no ha pogut gaudir res de tot lo dit, espero sincerament que sigui perquè ha disfrutat d’un estiu súper!!!!.

Dic això, perquè ara que el sol comença a deixar-nos més d’hora i els vespres son més llargs i els nens van a dormir una mica més aviat, ahir, vaig poder guanyar una mica de temps i vaig veure una peli per grans a la tele, que em venia de gust, perquè la portaven anunciant tota la setmana. Dic de grans, perquè al cinema sols hi vaig a veure pelis infantils, perquè els meus nens son petits. Jajajaaja. Eiiii, que aquestes tenen el seu encant i també m’agraden molt, i a més, de vegades es més maco veure la cara dels nens i de d’il·lusió que tenen, que no pas la peli en si. Però també ens ve de gust de veure alguna cosa per nosaltres.

Retrobant el fil de la conversa, us deia que ahir vaig veure una peli d’adults; “un milió de dòlars baby”. Peli guanyadora de diversos oscars i que segurament molts de vosaltres ja l’heu vist. Però jo la vaig veure ahir. Eiiii… A LA TELE. , i pensava explicar-vos-la fil per randa tota. PERO NOOOO, no patiu, que no us penso dir com s’acaba. Jajajajajaja. De totes maneres... si no l’heu vista… val la pena!!!.

Però el que si que us vull dir, es de la conclusió que en vaig treure, i aquesta va orientada al que us deia al començament; que cal disfrutar de les coses, inclús dels petits detalls, cal ser feliç, cal riure, cal gaudir dels moments bons, cal aprofitar les oportunitats que aquesta ens dóna, cal passar-ho el més be que puguem… cal viure la vida perquè passa volant. Ja ser que és fàcil dir-ho, i difícil fer-ho. Però cal intentar-ho.

La peli ens ensenya, que les pitjors coses poden venir en qualsevol moment, i no avisen…. I aleshores… ja no podem tirar endarrere. Sols podem viure de records dels bons moments passats. Per això, espero i desitjo que tots vosaltres, ara que les orenetes ja han marxat, us quedi un bon gust de boca de l’estiu que se’ns ha acabat.

Raul

2 comentaris:

Mar ha dit...

pER EL QUE ES VEU HI HAN PROBLEMES ALHORA DE POSAR COMENTARIS A LES ENTRADES DEL BLOC: MÓNICA ENVIA AQUEST PER E-MAIL:
********************************
Orenetes II

Hola, Raul !!!!!
Benvingut !!!!!!
Pel que ens dius, és fàcil deduir que has tingut molt bon estiu, que has tingut la fortuna de gaudir molt de tot allò que has fet i que portes les piles súper carregades per retrobar-nos. No deixis d'explicar-nos coses !!!
Jo també he tingut moooooolt bon estiu, jajajajaja
Fins aviat !!!
Mònica
*****************************

Mar ha dit...

Benvingut de nou, Raul!, ja et trovaben a faltar a tu i a les teves orenetes. Em fan molta pena que se'n vagint.

Una abraçada

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis