13 de setembre 2007

MAR vs.TV



El meu divorci amb la TV va ser fa molts anys, tampoc va ser una decisió sobtada, sinó més aviat un procés lent i sense adonar-me. M'havia passat moltes hores davant d'ella, però havia sigut un matrimoni amanyat, i per discordances, el enllaç es va anant refredant i oblidant. Inclús reconec que moltes vegades m'adormia al sofà veient-la. La meva afició sempre van ser les pe·lícules, i també reconec que m'encantaven i de ben petita les del dissabte a la tarda, quan tant solament teníem dos cadenes de televisió. Temps desprès, mirava per mirar.

L'oferta es va anant ampliant i vam incorporar la paraula zapping al nostre vocabulari, cosa que sabia de la seva existència però no entenia el perquè s'havia de veure tantes parts de coses alhora. I també la programació es va allargar a 24 hores, per el que m'havia vist alguna vegada despertar-me amb algun d'aquells anuncis llargs d'algun producte miraculós, sigui per tenir una esvelta figura o pel que fos.
La guerra de la publicitat va sortir a la llum i quan les cadenes feien més anuncis televisius, i tenir la audiència era el més important, (que per altra banda els anuncis, em semblen fantàstics i plens d'imaginació molts d'ells, tot i que siguin una de les conseqüències de la nostra malaltia consumidora, i que siguin estranyament contraris als valors que ens ensenyen). Però be, quan arribava la pel·lícula ja no sabies de que anava, abusiu, en el fons s'entenc el perquè del zapping. Parlo en passat, però se, de bones fonts que es segueix fent.

Quan ja havia canviat Deu d'estar a l'església, a ser la a la TV, i veure que tot el que es deia era veritat, i escoltaves o escoltes coses com HO HAN DIT A LA TELE!, era quan em sortia la ràbia. Afortunadament les coses han canviat i cada vegada ho escoltes menys, i avui a una persona de 72 anys he escoltat que deia, A LA TV SOLAMENT DIUEN QUE MENTIDES!. quina gran veritat, encara que no solament a la TV.

Recordo també a la meva àvia, la persona més sabia que havia conegut, algun dia explicaré la seva història, que mentre ella malalta jo m'asseia al seu costat i escoltava els "abuelorios" com li deien les seves filles, i que no entenien que jo escoltés amb tant curta edat, hores i hores. La veritat que havia tingut una vida tant plena de successos que m'embadalia per complet. Era com si t'expliquessin un conte interminable.
Ella ja en aquella època, quan ningú posava en dubte que era la TV era la veritat o sigui Déu, era crítica amb tot el que explicàvem, el que em va ensenyar principalment era a no veure solament el que em volien ensenyar, perquè sempre hi havia una raó de poder (o diners), que busqués diferents versions en tot, cadascú te la seva i per el seus interessos, que investigues, si tenia curiositat que sempre arribaria a un o altra fons encara que no sigués el únic. I això anava cap a cap la TV però sobre tot a la vida en general. I suposo que d'ella vaig treure allò que faig servir de sempre posar-me a l'altra cantó encara que estigui en contra dels meus interessos personals, per veure l'altre costat de la ratlla. O en que moment diries que SI a quelcom buscant raons molts diferents o contraries. Per posar un exemple perquè m'entengueu encara que aquí no te res a veure, es dir NO a les votacions de l'Estatut. Com dos partits tant diferents podien estar d'acord en un NO. I no entengueu aquí el si o no en aquest escrit es el que menys importa, sinó que que amb diferents pensaments es pot arribar a la mateixa resposta, o a tot el contrari.
Per a mi la TV ha canviat, però encertadament tinc internet una finestra que també podríem dir TV, ja no cal corresponsals a tot arreu, perquè hi son allà, món pots veure,escoltar llegir altres opinions, des d'un punt de vista multitudinari tant sigui d'altra gent d'altres països, d'altres religions, d'altres maneres de veure la vida, d'altres costums, d'altres, d'altres i d'altres... quina és la bona?, dons cap o totes.


Ara be, si be la majoria de la població sap que la TV no és Deu, i que tothom parla de TV escrombreries, perquè se la mira?. Primer ens ensenyen el que haurien de ser les nostres il·lusions i desprès les seguim com si no hagués una altra cosa. La solució la tenen ràpida per el control mental al que ens tenen assumits. Mentre ens tinguin contents amb mòbils d'última generació, o PS3, jocs, tants i tants entreteniments, drogues o alcohol, no estem pensant en altra cosa. I que ens deixin en pau mentre estiguem feliços! la resta no ens importa, ens importa més la vida i desvida d'un o altre personatge si és famós, però si no ho és perquè preocupar-nos per un d'aquells que omplen estadístiques en qualsevol banda.
Quan volen que baixi el pollastre ens parlen de la grip aviar, quan volen que pugi el preu la vaca ens treuen el tema de les vaques boges, quan volen que .... Sempre que ens volen aterrir ho fan, ens han de tenir entretinguts!. Als que estem més per a la natura, ens treuen el reciclar, que és el nostre deure!, mentre estem reciclant estem pensant en lo be que ho estem fent! i com que ens han fet creure que nosaltres som els culpables, i ho han aconseguit i molt molt bona feina!, perquè ara i no fa 10 anys també es sabia?. Perquè reciclar?, perquè no fan que les empreses que embassen les pomes amb safates de productes reciclables vàries, què siguin sense ell? i perquè cada vegada més? si no existeix no s'ha de reciclar. I si ho sabem, perquè les comprem amb el plàstic? perquè si reciclem estem curats de pecat o de mal de consciència ?. Perquè comprem les més brillants? com s'ho fan per que no surti cap amb cucs, si es normal que en tinguin, heu vist alguna vegada un pomer amb pomes sense productes de més a més?. Heu vist alguna gallina menjant a l'aire lliure, segur que si, però amb la grip aviar a les que quedaven les van posar a les granges, estaven mal vistes tenir-les a fora podria venir una altra, potser era el que volien aconseguir. Qui va ser qui va generar aquesta grip? perquè es va dir l'any passat i no quan va sorgir aquesta grip fa 8 anys?.
Jo com que no tinc cap resposta, solament preguntes.
Hi ha una sèrie de vídeos que us volia comentar que veiessin, estan subtitulats en castellà. Son del tot recomanables, perquè veieu fins on es pot arribar per a controlar-nos, si ens ho deixem fer, son documentals llargs, però ens treuen dels nostres pensaments del dia a dia i ens fan pensar globalment, del millor que he vist de fa molt de temps.


Haurem de fer alguna cosa? no? seguirem asseguts mirant com passa la vida? esperant a la nostra paga de jubilació?

Zeitgeist - Part 1 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 2 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 3 in Spanish (subtítulos en español)


Un l'he trobat a Fem un cafè? i també fa esment dels altres.

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis