Història natural de la transsexualitat (2/2)
La meva experiència o el meu primer contacte amb la transsexualitat es remunta a l'any 1996. Carlos acudia a la consulta enviat pel col·lectiu Lambda de València, després d'un pelegrinatge de metges: endocrí, psiquiatra, genetista, etc. sense que trobaren res estrany, i els seus pares insistien a saber què li passava a la seva filla. Per fi, a Carlos se'l va escoltar sense prejudicis i va reconèixer que era transsexual masculí. Carlos es va tranquil·litzar.
Venia amb els seus pares a la consulta, als quals els va costar assumir que la seva filla era el seu fill i sobretot, Carlos va començar a sentir-se i a viure com un baró en un context psicoterapèutic: respectat i sense prejudicis. Quan va arribar a consulta les seves relacions familiars i interpersonals eren pràcticament nul·les. Després de dos anys de relació terapèutica setmanal amb ell, va poder resignificar la seva nova identitat, va sensibilitzar el seu cos i els seus genitals, va establir una relació estable amb una dona i les seves relacions familiars van millorar. En aquests moments, Carlos treballa en l'empresa del pare i està feliçment convivint amb la seva parella.
Posteriorment Joel, Marcos, Pau, Natalia, Nacho, Mónica, Marc, Alec, Ana, Laura, Anita, Alex, Luis, Mamin i fins a 70 persones o més ja han passat per la meva consulta, preocupats per la seva identitat transsexual, i excepte en un cas, no existia una psicopatologia greu subjacent. Si és cert que en tots ells i elles la por, els fantasmes, l'ansietat, l'ambivalència, el bloqueig i, sobretot, l'experiència del rebuig i la transfòbia han condicionat la seva salut integral.
Quan vam parlar de transsexualitat, vam parlar d'identitat de gènere. La identitat de gènere es pot definir com l'expressió personal de cadascun del gènere en masculí o femení. Així mateix, cal aclarir que en les persones transsexuals hi ha diferents orientacions sexuals, com ocorre en totes les persones. Hi ha transsexuals heterosexuals, bisexuals i homosexuals.
Si volem ser respectuosos amb les persones transsexuals cal nomenar-les com elles i els seus col·lectius volen ser nomenades. D'aquesta manera, les persones transsexuals de dona a home són transsexuals masculins. Les persones transsexuals d'home a dona són transsexuals femenines.
Però NO cal confondre el transvestisme amb la transsexualitat. Habitualment, en el transvestisme no sol haver conflicte ni sofriment sobre la identitat sexual. L'orientació sexual del travesti pot ser homosexual, heterosexual i bisexual, encara que predomina la heterosexualitat. No cal confondre tampoc les denominades Drag Queens amb la transsexualitat, ja que aquestes amb freqüència es dediquen a l'espectacle i no tenen conflictes amb la seva identitat sexual.
L'homosexualitat masculina o el lesbianisme tampoc no han de confondre's amb la transsexualitat. Les persones homosexuals (dones i homes) no tenen conflicte sobre la seva identitat de gènere, encara que moltes vegades, i sobretot pels prejudicis socials i familiars, viuen amb sofriment per la negació que segueix fent la societat de l'afecte entre les persones del mateix sexe i l'homofòbia impregnada en la nostra cultura.
Les persones transsexuals també tenen en comú que quan comencen el seu canvi o el seu procés transsexualitzador s'han d'afrontar al rebuig i la discriminació tant en el seu canvi de nom en el registre civil com en la dificultat a l'hora de trobar feina. Les dones transsexuals són més discriminades i entre un 70% o 80%, segons els estudis, exerceixen la prostitució com a única sortida laboral.
Com més conec les diferents identitats transsexuals de les persones que participen i es relacionen amb mi, més em reafirmo en la hipòtesi que vaig llançar ja el 1997 en el XIII Congrés Mundial de Sexologia, on vaig presentar dos casos clínics de transsexualitat masculina: La transsexualitat per a mi no és una malaltia. Des que Harry Benjamí la definís ja en 1966 com a entitat patològica i, posteriorment, Stöller i altres autors la van classificar i la segueixen classificant com un trastorn de la identitat sexual inscrit en els manuals internacionals com DSM i CIE; i la Sexologia Clínica amb Kaplan…, m'adono que és més necessària la investigació i els estudis rigorosos sobre la transsexualitat, per poder eliminar l'homosexualitat, tal com es va fer en els anys 70, dels manuals de psicopatologia.
Se segueix atribuint de forma general a la transsexualitat un estatus de psicopatologia per se en tots els processos d'identitat(s) sexual(s). És hora d'entendre la multidisciplinaritat en l'abordament de les demandes per part de les persones, del seu conflicte en l'orientació o identitat sexual, sense ser ja més estigmatitzats del que l'educació i les relacions socials els han fet viure i integrar i revisar els protocols de diagnòstic del DSM-IV i el CIE 10 per experts/es actuals en les identitats transsexuals.
font: Directe.cat
Venia amb els seus pares a la consulta, als quals els va costar assumir que la seva filla era el seu fill i sobretot, Carlos va començar a sentir-se i a viure com un baró en un context psicoterapèutic: respectat i sense prejudicis. Quan va arribar a consulta les seves relacions familiars i interpersonals eren pràcticament nul·les. Després de dos anys de relació terapèutica setmanal amb ell, va poder resignificar la seva nova identitat, va sensibilitzar el seu cos i els seus genitals, va establir una relació estable amb una dona i les seves relacions familiars van millorar. En aquests moments, Carlos treballa en l'empresa del pare i està feliçment convivint amb la seva parella.
Posteriorment Joel, Marcos, Pau, Natalia, Nacho, Mónica, Marc, Alec, Ana, Laura, Anita, Alex, Luis, Mamin i fins a 70 persones o més ja han passat per la meva consulta, preocupats per la seva identitat transsexual, i excepte en un cas, no existia una psicopatologia greu subjacent. Si és cert que en tots ells i elles la por, els fantasmes, l'ansietat, l'ambivalència, el bloqueig i, sobretot, l'experiència del rebuig i la transfòbia han condicionat la seva salut integral.
Quan vam parlar de transsexualitat, vam parlar d'identitat de gènere. La identitat de gènere es pot definir com l'expressió personal de cadascun del gènere en masculí o femení. Així mateix, cal aclarir que en les persones transsexuals hi ha diferents orientacions sexuals, com ocorre en totes les persones. Hi ha transsexuals heterosexuals, bisexuals i homosexuals.
Si volem ser respectuosos amb les persones transsexuals cal nomenar-les com elles i els seus col·lectius volen ser nomenades. D'aquesta manera, les persones transsexuals de dona a home són transsexuals masculins. Les persones transsexuals d'home a dona són transsexuals femenines.
Però NO cal confondre el transvestisme amb la transsexualitat. Habitualment, en el transvestisme no sol haver conflicte ni sofriment sobre la identitat sexual. L'orientació sexual del travesti pot ser homosexual, heterosexual i bisexual, encara que predomina la heterosexualitat. No cal confondre tampoc les denominades Drag Queens amb la transsexualitat, ja que aquestes amb freqüència es dediquen a l'espectacle i no tenen conflictes amb la seva identitat sexual.
L'homosexualitat masculina o el lesbianisme tampoc no han de confondre's amb la transsexualitat. Les persones homosexuals (dones i homes) no tenen conflicte sobre la seva identitat de gènere, encara que moltes vegades, i sobretot pels prejudicis socials i familiars, viuen amb sofriment per la negació que segueix fent la societat de l'afecte entre les persones del mateix sexe i l'homofòbia impregnada en la nostra cultura.
Les persones transsexuals també tenen en comú que quan comencen el seu canvi o el seu procés transsexualitzador s'han d'afrontar al rebuig i la discriminació tant en el seu canvi de nom en el registre civil com en la dificultat a l'hora de trobar feina. Les dones transsexuals són més discriminades i entre un 70% o 80%, segons els estudis, exerceixen la prostitució com a única sortida laboral.
Com més conec les diferents identitats transsexuals de les persones que participen i es relacionen amb mi, més em reafirmo en la hipòtesi que vaig llançar ja el 1997 en el XIII Congrés Mundial de Sexologia, on vaig presentar dos casos clínics de transsexualitat masculina: La transsexualitat per a mi no és una malaltia. Des que Harry Benjamí la definís ja en 1966 com a entitat patològica i, posteriorment, Stöller i altres autors la van classificar i la segueixen classificant com un trastorn de la identitat sexual inscrit en els manuals internacionals com DSM i CIE; i la Sexologia Clínica amb Kaplan…, m'adono que és més necessària la investigació i els estudis rigorosos sobre la transsexualitat, per poder eliminar l'homosexualitat, tal com es va fer en els anys 70, dels manuals de psicopatologia.
Se segueix atribuint de forma general a la transsexualitat un estatus de psicopatologia per se en tots els processos d'identitat(s) sexual(s). És hora d'entendre la multidisciplinaritat en l'abordament de les demandes per part de les persones, del seu conflicte en l'orientació o identitat sexual, sense ser ja més estigmatitzats del que l'educació i les relacions socials els han fet viure i integrar i revisar els protocols de diagnòstic del DSM-IV i el CIE 10 per experts/es actuals en les identitats transsexuals.
font: Directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada