Convertint nens en inútils
Curtmetratge "Éramos Pocos"
Veien aquest parell m'ha vingut al cap una parella que conec amb 3 fills i la sobreprotecció vers a aquests. En aquest vídeo el jove seria la imatge del seu pare, però la mare tampoc devia tenir visió més enllà que educar al seu fill sota la seva falda, sense pensar que algun dia hauria de volar per ell solet, aquí mostra una part... les molestes feines de casa, però ... i fora?.
Imagineu una nena de 7 anys que a casa va amb xumet i un abric que li fa de manteta per anar a dormir, però que ella porta tot el sant dia. O un petit de 5 anys que mana a casa sense cap consideració cap a la resta, tot un dictador, i menja potitos triturats, és que els trenca el cor veure'ls plorar, tot perquè potser tindrà una malaltia hereditària que encara no saben si la patirà i potser no podrà prendre gluten, diuen teòricament son molt agressius, i constantment a la resta i a ell li recorden que és dolent, per el que el nen ho te més que assumit; o un nen de 13 anys que te les responsabilitats d'un de 6 mesos.
Màquines de Fabricar Inútils?
Vaig demanar al de 13 que em portés unes tisores , estàvem fent figures de paper, el nen em va mirar amb una mirada plena de sorpresa però la va canviar per una altra i anava orgullós cap a la cuina; la mare les va dur amb una mirada d'aquelles entre ràbia i com pot ser?, i em va dir: aquestes tisores tallen!. Em volia fer sentir com algú que ha manat que li portessim un ganivet afiladissim amb la boca, baixant per un espadat i amb les mans cordades a l'esquena, però jo solament veia un trajecte de 5 metres, unes tisores i un adolescent, era tant greu?, podria haver enviat al meu de 3 anys que ja sap que les tisores tallen.
Una altra anècdota era la següent, vam sortir a sopar a una terrassa, el meu de tres anysquan arriben les 10 es queda adormit de peu si es veu apurat i tinc la cadireta al cotxe per si alguna vegada sortim i s'adorm. Dons era casi l'hora, per el que vam anar cap al cotxe i vam agafar la cadireta de rodes, pel camí tots volien pujar-hi com una mena de joc fins aquí tot normal la novetat, però en David (el dictador) va demanar una cadireta per ell també, no en tenien i ... la pataleta va ser de les grosses, però poc m'imaginava jo una estona desprès el que em demanarien. Vam sopar i el meu es va seure a la falda i em va abraçar, inici de la son i de "ja no puc més". Mentre l'altre estava sopant "el potito" de peu, jugant per aquí i per allà, escolta que vaig a posar-lo a la cadireta i no va perdre el temps i ja estava assegut, fins aquí cap mena de sorpresa és un nen; a continuació i quan feia casi l'esforç de posar-lo a dormir em demanen que deixi el seu nen i que el meu el tingui en braços dormint, perquè l'altre no voldrà baixar, ... com? (no podia ser el que escoltava) però ... i que havia de portar-lo adormit fins a l'apartament que allà segurament voldria baixar, conforme anava escoltant cada vegada em semblava més surrealista ... o sigui que el nen no voldria baixar ni al restaurant ni de camí, a més i com a bona mare que era ella, quantes vegades havia portat ella els seus dormint, però que si no em veia amb cor el seu marit ho podria fer sense cap problema, COM?... però ... EL MEU ESTÀ ADORMIT, JO ESTIC SOPANT AMB ELL ALS BRAÇOS, ... i em va contestar: el meu a lo millor ... s'adorm també... vaig anar cap la cadireta, i vaig treure el nen d'allà, es va passar mig hora fent espectacle i mirant-me. La mare li deia desorientada que era jo qui no el deixava, no podia el que havia fet... simplement havia dit NO, quantes coses els estaven ensenyant ells ... un SI a tot, o pots fer el que vulguis, o no has de tenir consideració vers als demès, o sempre has de procurar per tu, encara que solament per desitjar el que tenen els demès en un moment donat, o enganya per aconseguir, ...
Crec que els nens han de tenir responsabilitats, drets i deures en una casa i també les tindran fora d'ella. A més es senten orgullosos quan fan quelcom que està sota la seva responsabilitat.
Mediterrània
Màquines de Fabricar Inútils?
Vaig demanar al de 13 que em portés unes tisores , estàvem fent figures de paper, el nen em va mirar amb una mirada plena de sorpresa però la va canviar per una altra i anava orgullós cap a la cuina; la mare les va dur amb una mirada d'aquelles entre ràbia i com pot ser?, i em va dir: aquestes tisores tallen!. Em volia fer sentir com algú que ha manat que li portessim un ganivet afiladissim amb la boca, baixant per un espadat i amb les mans cordades a l'esquena, però jo solament veia un trajecte de 5 metres, unes tisores i un adolescent, era tant greu?, podria haver enviat al meu de 3 anys que ja sap que les tisores tallen.
Una altra anècdota era la següent, vam sortir a sopar a una terrassa, el meu de tres anysquan arriben les 10 es queda adormit de peu si es veu apurat i tinc la cadireta al cotxe per si alguna vegada sortim i s'adorm. Dons era casi l'hora, per el que vam anar cap al cotxe i vam agafar la cadireta de rodes, pel camí tots volien pujar-hi com una mena de joc fins aquí tot normal la novetat, però en David (el dictador) va demanar una cadireta per ell també, no en tenien i ... la pataleta va ser de les grosses, però poc m'imaginava jo una estona desprès el que em demanarien. Vam sopar i el meu es va seure a la falda i em va abraçar, inici de la son i de "ja no puc més". Mentre l'altre estava sopant "el potito" de peu, jugant per aquí i per allà, escolta que vaig a posar-lo a la cadireta i no va perdre el temps i ja estava assegut, fins aquí cap mena de sorpresa és un nen; a continuació i quan feia casi l'esforç de posar-lo a dormir em demanen que deixi el seu nen i que el meu el tingui en braços dormint, perquè l'altre no voldrà baixar, ... com? (no podia ser el que escoltava) però ... i que havia de portar-lo adormit fins a l'apartament que allà segurament voldria baixar, conforme anava escoltant cada vegada em semblava més surrealista ... o sigui que el nen no voldria baixar ni al restaurant ni de camí, a més i com a bona mare que era ella, quantes vegades havia portat ella els seus dormint, però que si no em veia amb cor el seu marit ho podria fer sense cap problema, COM?... però ... EL MEU ESTÀ ADORMIT, JO ESTIC SOPANT AMB ELL ALS BRAÇOS, ... i em va contestar: el meu a lo millor ... s'adorm també... vaig anar cap la cadireta, i vaig treure el nen d'allà, es va passar mig hora fent espectacle i mirant-me. La mare li deia desorientada que era jo qui no el deixava, no podia el que havia fet... simplement havia dit NO, quantes coses els estaven ensenyant ells ... un SI a tot, o pots fer el que vulguis, o no has de tenir consideració vers als demès, o sempre has de procurar per tu, encara que solament per desitjar el que tenen els demès en un moment donat, o enganya per aconseguir, ...
Crec que els nens han de tenir responsabilitats, drets i deures en una casa i també les tindran fora d'ella. A més es senten orgullosos quan fan quelcom que està sota la seva responsabilitat.
Mediterrània
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada