Anar en cotxe a la feina
Parlant de manies, en tenia una!
Una mania que he tingut sempre, que he deixat de banda, per el tema de l'avorriment i/o de la monotonia és el següent: pensant en el meu pare que va treballar tants anys a la mateixa empresa, i veien-me igual al començament de treballar a la meva primera empresa; era el camí a seguir per arribar-hi a la feina, o sigui que em veia fent el mateix recorregut 30 o 40 anys, per el que passava per camins nous cada vegada que podia. Però, amb el que jo no hi comptava era que feien noves carreteres o nous accessos, per el que no calia que jo em posés a inventar camins alternatius, quan no hi havien obres, hi havien nous accessos i quan no hi havien noves carreteres, amb la última vaig passar d'arribar de 15 minuts a 3 minuts, i el trajecte totalment diferent. I menys si de tant en tant treballava fora de la meva ciutat.
A la segona empresa igual, aquí també vaig començar a pensar que cada vegada durant temps infinit hauria de fer el mateix camí cada dia, dons tampoc, o canviava jo de casa o canviava de casa la feina, i en el que no em veia i suposo que un dia o un altre també canviarà, és que ara la majoria de dies treballo des de casa, o sigui que el camí a recórrer és des del dormitori al despaxt, i sense cotxe!!, o sigui 4 o 5 metres. Aquest últim camí no el tenia a la imaginació fa uns anys.
Amb el que vull dir és que res és etern, si ho trobes monòton el millor és canviar de camí, encara que sigui per arribar al mateix lloc.
Mar
Una mania que he tingut sempre, que he deixat de banda, per el tema de l'avorriment i/o de la monotonia és el següent: pensant en el meu pare que va treballar tants anys a la mateixa empresa, i veien-me igual al començament de treballar a la meva primera empresa; era el camí a seguir per arribar-hi a la feina, o sigui que em veia fent el mateix recorregut 30 o 40 anys, per el que passava per camins nous cada vegada que podia. Però, amb el que jo no hi comptava era que feien noves carreteres o nous accessos, per el que no calia que jo em posés a inventar camins alternatius, quan no hi havien obres, hi havien nous accessos i quan no hi havien noves carreteres, amb la última vaig passar d'arribar de 15 minuts a 3 minuts, i el trajecte totalment diferent. I menys si de tant en tant treballava fora de la meva ciutat.
A la segona empresa igual, aquí també vaig començar a pensar que cada vegada durant temps infinit hauria de fer el mateix camí cada dia, dons tampoc, o canviava jo de casa o canviava de casa la feina, i en el que no em veia i suposo que un dia o un altre també canviarà, és que ara la majoria de dies treballo des de casa, o sigui que el camí a recórrer és des del dormitori al despaxt, i sense cotxe!!, o sigui 4 o 5 metres. Aquest últim camí no el tenia a la imaginació fa uns anys.
Amb el que vull dir és que res és etern, si ho trobes monòton el millor és canviar de camí, encara que sigui per arribar al mateix lloc.
Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada