Les casualitats son casuals?
Començo a pensar que les casualitats no son casuals.
Fent un repàs a la meva vida, sense pensar-hi massa, sobre persones o llocs, em trobo, que les casualitats que abans pensava, o que eren casualitats o que eren casualitats de l'altra tipus (amanyades) d'aquelles que dius "passava per aquí i...", que d'aquestes també he hagut de ser "complice", i sinó que li preguntin a la meva amiga Olga o la Txell (per separat!!, jijijiji) que moltes vegades i per motius que podem deixar per un altra dia, m'han fet anar a llocs per trobar-se a un o altre amb amanyada casualitat. Ara em trobo, que les altres casualitats, les que pensava reals, potser no ho son.
Us poso un exemple d'un lloc al que el destí em porta cada vegada que em despisto:
Vaig treballar fora de Catalunya uns sis mesos, a un poble d'Alacant, quan tenia 23 anys, em va agradar i a l'any següent vaig anar amb la Olga quan suposadament eren les festes del poble, no ho eren, havíem arribat una setmana abans, però eren les festes del poble que està enganxat a aquest, divertidísimes per cert amb "els Moros i Cristians". Uns dos anys desprès, vaig tornar a treballar fora, i sense escollir lloc, vaig anar a parar i una altra vegada i amb una altra empresa a la mateixa zona, però molt molt propera a aquest poble. Anys desprès em vaig casar,i em vaig anar de viatge, i no penseu que vaig anar de viatge de noces allà, no, no, vaig anar a parar a l'altra part del món, dons a l'aeroport de Amsterdam (que feien escala per sortir cap a Singapur) em vaig fitxar en una parella, i s'ha de dir que no es que estiguessin sols, i no em pregunteu perquè em fitxava en aquella precisament dintre de tanta multitud, perquè no ho sé.
La qüestió és que aquesta parella al dia següent la vam trobar a la mateixa furgoneta que nosaltres per anar d'excursió, no se quants milers de km de distància al dia següent. Els viatges organitzats de tant lluny, no solen ser com els de per aquí amb autocars, sort tenen de tenir dues parelles que parlin el mateix idioma encara que no estiguin en els mateixos hotels.
Fins aquí les casualitats número 2, 3, i 4, podríem dir que es tracta d'una simple casualitat, sense cap més importància, però la cosa es complica amb la resta que queden.
O sigui, en cicles rotatius vaig a parar al mateix lloc, sense haver sigut conscient fins avui, o millor dit fins que m'he posat a escriure del tema, ara mateix.
Per suposat que no viuré tant anys com per poder fer estadístiques en altres llocs.
Tot i que el meu pensament quan he començat a escriure estava en una altra suposada sèrie de casualitats, que m'està passat des de ... anava a dir des de principis d'aquest any, però crec que des de l'abril o maig de l'any passat. I que no explico, perquè potser son suposicions, d'aquí uns anys us explicaré , si semblen o no casuals, amb el que succeeixi, però anant a una dita que volta "el mundo es un pañuelo" (que per cert, no se d'on ve ni perquè es diu d'aquesta manera, i ara m'ha deixat intrigada, hauré de cercar informació) tota aquesta sèrie de casualitats em fan preguntar-me si les casualitats son realment casuals, o hi ha alguna mena de destí que et persegueix, que si no ho aconsegueix d'una manera, torna disfressat d'un altra fins que passa el que sigui.
*********************
Desprès de tancar aquesta publicació de fa una estona, ara hi torno perquè m'acaba de succeir una altra casualitat, serà casual?.
En aquest article tenia intenció d'afegir una altra cosa que ara us explico, que la veritat se m'ha ocurregut i desprès he oblidat per complet, que era la similitud entre el destí o casualitat i una agulla, m'havia passat per cap una agulla de cap amb l'experiment aquell amb el suro i l'aigua i l'agulla que assenyala el pol nord a la punta, aquell experiment que tots havíem fet a l'escola, una tonteria de similitud però que tenia la seva gràcia. M'explico el que volia posar era:
"Imaginem que estem a una altra època que ni sabem que existeix el pol nord, ara imaginem que fent l'experiment de l'agulla imantada, i que quan tornes a posar l'agulla a l'aigua i el suro torna a dirigir-se la punta cap a una direcció determinada, trigant el seu temps, petit però és un temps (una brúixola casolana). Dons, sí no sabem el perquè i ni la existència dels pols magnètics ni de que et guia cap al pol nord, podries pensar que passa per pura casualitat si l'experiment el realitzes dos o tres vegades solament. Per això la similitud amb el destí o casualitats cícliques, i la direcció de la punta de l'agulla, potser no sabem que les casualitats cícliques o el destí, no ho son realment, per desconeixença".
Per què l'explico ara, i perquè m'ha tornat a venir al cap, per una altra casualitat? o destí que insisteix?, ha passat el següent: publico aquesta entrada i la dono per acabada abans dels ******** i em vaig a parar a la plana d'un amic, d'aquí la meva destinació és una altra plana, faig clic amb un enllaç, i el que m'ensenya és una brúixola. I torno a pensar-hi!!!!, havia de posar obligatòriament la brúixola a aquesta entrada? és casual que pensi en una brúixola, l'oblidi i que en qüestió de 10 minuts ho torni a recordar perquè m'ensenyen una d'enorme. Havia vist alguna vegada una bruíxola a internet? si, no, no sé, però sense buscar-la, l'he trobada i he recordat el tema de l'agulla. Casualitat?
Mar
Fent un repàs a la meva vida, sense pensar-hi massa, sobre persones o llocs, em trobo, que les casualitats que abans pensava, o que eren casualitats o que eren casualitats de l'altra tipus (amanyades) d'aquelles que dius "passava per aquí i...", que d'aquestes també he hagut de ser "complice", i sinó que li preguntin a la meva amiga Olga o la Txell (per separat!!, jijijiji) que moltes vegades i per motius que podem deixar per un altra dia, m'han fet anar a llocs per trobar-se a un o altre amb amanyada casualitat. Ara em trobo, que les altres casualitats, les que pensava reals, potser no ho son.
Us poso un exemple d'un lloc al que el destí em porta cada vegada que em despisto:
Vaig treballar fora de Catalunya uns sis mesos, a un poble d'Alacant, quan tenia 23 anys, em va agradar i a l'any següent vaig anar amb la Olga quan suposadament eren les festes del poble, no ho eren, havíem arribat una setmana abans, però eren les festes del poble que està enganxat a aquest, divertidísimes per cert amb "els Moros i Cristians". Uns dos anys desprès, vaig tornar a treballar fora, i sense escollir lloc, vaig anar a parar i una altra vegada i amb una altra empresa a la mateixa zona, però molt molt propera a aquest poble. Anys desprès em vaig casar,i em vaig anar de viatge, i no penseu que vaig anar de viatge de noces allà, no, no, vaig anar a parar a l'altra part del món, dons a l'aeroport de Amsterdam (que feien escala per sortir cap a Singapur) em vaig fitxar en una parella, i s'ha de dir que no es que estiguessin sols, i no em pregunteu perquè em fitxava en aquella precisament dintre de tanta multitud, perquè no ho sé.
La qüestió és que aquesta parella al dia següent la vam trobar a la mateixa furgoneta que nosaltres per anar d'excursió, no se quants milers de km de distància al dia següent. Els viatges organitzats de tant lluny, no solen ser com els de per aquí amb autocars, sort tenen de tenir dues parelles que parlin el mateix idioma encara que no estiguin en els mateixos hotels.
- Casualitat 1: em fitxo amb aquesta parella
- Casualitat 2: al dia següent els trobo a la mateixa furgoneta
- Casualitat 3: escollides les mateixes excursions
- Casualitat 4: escollit el mateix viatge, sinó eren no els mateixos hotels eren els 3 països escollits idèntics.
Fins aquí les casualitats número 2, 3, i 4, podríem dir que es tracta d'una simple casualitat, sense cap més importància, però la cosa es complica amb la resta que queden.
- Casualitat 6: eren del poble que havia estat treballant d'Alacant.
- Casualitat 7: Aném a visitar-los amb regularitat, i sempre és els mateixos dies, justament la setmana abans de les festes d'aquest poble.
O sigui, en cicles rotatius vaig a parar al mateix lloc, sense haver sigut conscient fins avui, o millor dit fins que m'he posat a escriure del tema, ara mateix.
Per suposat que no viuré tant anys com per poder fer estadístiques en altres llocs.
Tot i que el meu pensament quan he començat a escriure estava en una altra suposada sèrie de casualitats, que m'està passat des de ... anava a dir des de principis d'aquest any, però crec que des de l'abril o maig de l'any passat. I que no explico, perquè potser son suposicions, d'aquí uns anys us explicaré , si semblen o no casuals, amb el que succeeixi, però anant a una dita que volta "el mundo es un pañuelo" (que per cert, no se d'on ve ni perquè es diu d'aquesta manera, i ara m'ha deixat intrigada, hauré de cercar informació) tota aquesta sèrie de casualitats em fan preguntar-me si les casualitats son realment casuals, o hi ha alguna mena de destí que et persegueix, que si no ho aconsegueix d'una manera, torna disfressat d'un altra fins que passa el que sigui.
*********************
Desprès de tancar aquesta publicació de fa una estona, ara hi torno perquè m'acaba de succeir una altra casualitat, serà casual?.
En aquest article tenia intenció d'afegir una altra cosa que ara us explico, que la veritat se m'ha ocurregut i desprès he oblidat per complet, que era la similitud entre el destí o casualitat i una agulla, m'havia passat per cap una agulla de cap amb l'experiment aquell amb el suro i l'aigua i l'agulla que assenyala el pol nord a la punta, aquell experiment que tots havíem fet a l'escola, una tonteria de similitud però que tenia la seva gràcia. M'explico el que volia posar era:
"Imaginem que estem a una altra època que ni sabem que existeix el pol nord, ara imaginem que fent l'experiment de l'agulla imantada, i que quan tornes a posar l'agulla a l'aigua i el suro torna a dirigir-se la punta cap a una direcció determinada, trigant el seu temps, petit però és un temps (una brúixola casolana). Dons, sí no sabem el perquè i ni la existència dels pols magnètics ni de que et guia cap al pol nord, podries pensar que passa per pura casualitat si l'experiment el realitzes dos o tres vegades solament. Per això la similitud amb el destí o casualitats cícliques, i la direcció de la punta de l'agulla, potser no sabem que les casualitats cícliques o el destí, no ho son realment, per desconeixença".
Per què l'explico ara, i perquè m'ha tornat a venir al cap, per una altra casualitat? o destí que insisteix?, ha passat el següent: publico aquesta entrada i la dono per acabada abans dels ******** i em vaig a parar a la plana d'un amic, d'aquí la meva destinació és una altra plana, faig clic amb un enllaç, i el que m'ensenya és una brúixola. I torno a pensar-hi!!!!, havia de posar obligatòriament la brúixola a aquesta entrada? és casual que pensi en una brúixola, l'oblidi i que en qüestió de 10 minuts ho torni a recordar perquè m'ensenyen una d'enorme. Havia vist alguna vegada una bruíxola a internet? si, no, no sé, però sense buscar-la, l'he trobada i he recordat el tema de l'agulla. Casualitat?
Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada