La Caixa i Polònia

No. No pretenem parlar del carismàtic programa que encapçala Toni Soler, sinó de Polònia com a país.

Un lector de directe!cat ens ha fet arribar unes fotografies de Polònia d'un caixer que 'la Caixa' té en aquest país -segurament l'únic- que inclou la llengua catalana com una llengua més d'ús, tal i com es pot comprovar en aquestes fotografies:

Després de les campanyes que hi va haver no fa massa anys pel fet que 'la Caixa' no incloïa la llengua catalana en els seus caixers de la Catalunya Nord, ara ens trobem que a Polònia sí que inclouen el català. Potser només ho fan per demostrar a la gent del país, que ells també són una mica polacs. Ara només caldrà que també ho demostrin una mica més a prop. Arreu dels Països Catalans per exemple.

Font: directe.cat

Desprès de llegir aquesta notícia i a banda de que estigui d'acord, i del fet que ni m'hagués imaginat que la Caixa no inclouria el català a cap lloc del món (als caixers) i molt menys per aquí.... però ...

Potser han posat en català allà per la següent raó:

Els catalans viatgem molt per norma, això, o jo me'ls trobo o a mi em trobem.
Qui no s'ha trobat algú parlant català a un lloc on teòricament no tocava?, a qualsevol cua per entrar a veure qualsevol cosa, a la taula del costat del restaurant, pagant la zona blava, pel carrer ... som una petita plaga, amb corresponsals arreu del món.

Marxés de vancanes, i parlaré d'un cas particular de fa uns dies, i quan hi vas dons t'agrada compartir quelcom amb persones d'altres països o altres comunitats, i res no et deixen, a la casa rural apartadeta del món al costat d'Urrieta d'Euskadi resulta que de 4 famílies, 4 parlen català, els quals vam arribar al mateix lloc per casualitat, per diferents vies, i tampoc per cap recomanació d'un altra català, érem de Sitges, d'Igualada, de Barcelona, ... tot una sort d'una banda, però ja em direu! a mi em donava la impressió de que no havia sortit de Catalunya. Els propietaris de la casa deien que per ells era normal ja que el 90% del turisme de casa seva érem d'aquí.

Per cert, que Gipuzkoa te un paisatge magnific, i la seva gent extremadament amable.
Un lloc per tornar cada vegada que puguis.

Altra cosa, i que em va fer gràcia amb una noia catalanoparlant de Girona i jo batallant a Zarauzt amb la màquina expenedora de tiquets d'aparcament a la zona blava, és que has d'introduir la matrícula del teu cotxe, sinó no hi ha tiquet!, si pensaves donar-li a algú perquè has pagat temps de més, no li serveix, i no se si també et controlen el temps, allò que has de canviar de tiquet cada dues hores, però aquí potser si és la mateixa matrícula possiblement et digui:

NO, NO TRAPELLA!
QUÈ JA HAS APARCAT MÉS DE DUES HORES!
FINS UN ALTRA DIA!.
AGUR.

Estic de Rodríguez!!!

Per ;) Lapil

Segons el diccionari de la Real Lengua Espanyola:
"rodríguez.
(De Rodríguez, apellido).

1. m. coloq. Hombre casado que se queda trabajando mientras su familia está fuera, normalmente de veraneo. Anda, está, se queda de rodríguez."

Doncs si, ja fa una setmana que m'han deixat treballant a la ciutat i a càrrec del bloc. mediterrània he anat publicant el que m'has deixat per què no es noti que no estàs... uppps! se m'ha escapat };) res, ja ho arreglarem quan tornis!

Força mal van fer les pel·lícules del destape, quan els homes es quedaven en la ciutat treballant, mentre que les seves dones i els nens es marxaven al lloc d'estiueig.
Ara mateix, aquest model ha canviat. Ara ambdós sexes comparteixen el treball remunerat i ambdós tenen la possibilitat d'estar de Rodríguez.

Per cert, que el nom del grup Los Rodríguez va sorgir perquè era l'estat de Calamaro en el moment de la seva formació, ja que la seva xati estava a Argentina.

Per això per qui es quedi de Rodríguez o qui tingui la sort de marxar de vacances, us deixo aquest vídeo de Los Rodríguez:

Per fi Vacances!! (M'en vaig de vacances a la Superterra II)

Desprès de tant de temps esperant-les, ja estan aquí, i ara passaran tant ràpides que no donarà temps a tastar-les, però ... he trobat una forma de gaudir-les força i lluny, i a més a més gratis.

Desprès de varis intents d'anar de vacances a la Superterra (com us comentava fa un parell de mesos aquí), perquè volia fer alguna cosa diferent sense gastar gaire.

I havent buscat varis mitjans de transport com una nau espacial que trigava 40 anys i dos setmanes en arribar i tornar a la velocitat de la llum, un platet volador terrestre però que solament corria a 80km/hora i no em quedava esperança d'arribar viva a lloc, o l'escombra voladora d'una amiga, però que diu que la seva jurisdicció arriba fins a la lluna i solament la part catalana, un puntet que ha de passar la nit, i no es pot bellugar d'allà, es veu que no hi ha bon rotllo entre bruixes de planetes diferents i no poden passar dels satèl·lits annexats). M'ha explicat que es que també ha afectat el tema del NO al consum de productes catalans, i que els serveis de les bruixes catalanes no son ben vistos últimament arreu del món. En definitiva que a la resta si les deixen surtir, potser un altra any!.

O sigui, que he hagut de fer un nou intent, i directament he contactat amb els habitants de la Superterra. I ja que no sabia adreces d'e-mails, i si allà usaven un altre supersistema de supercomunicació amb el superinternet de la superterra i tampoc sabia si serien compatible amb el nostre, a més per la meva zona no es gaire fiable el tema parlant de connexió estable i velocitat (be..., en velocitat de cobrar si son ràpids i eficients).

Llavors vaig decidir enviar un missatge superintel·ligent per supertelepàtia supercodificat, i he aconsseguit que me convidin a passar allà les vacances com a superembaixadora de la terra.

El missatge deia així ( com a nota dir que els meus pensaments s'han creuat amb el missatge telepàtic i son els que estan entre parèntesis):


Assumpte: Vull anar a la Superterra, porfaaaa!!! (aquest era el missatge superint·ligent, la resta que ve ara... els ha costat d'entendre)

Estimats habitants de la Superterra,

(Qué al final) Respecte a les meves vacances que el meu jefe m'ha dit que 40 anys i dos setmanes no em pot deixar, i com a màxim tres setmanes i localitzable (si, si, localitzable, jaja), i com que no trobo mitjà de transport adient (solament tenim mitjans de transports contaminants i lents), els hi demano si us plau que em vinguin a buscar-me a partir del 10 d'agost del 2007 (del calendari gregorià) (és que tenim molts calendaris, uns als 5000 i pico, .... altres al 2007..... , que no s'equivoquin de temps).

M'agradaria visitar-los i així conèixer els habitants, les seves formes de vida, les seves costums, la flora, la fauna. Estaria molt agraïda en que m'acollissin solament uns dies. (quina passada seria passar tres setmanetes a cos de rei; tindran jacuzzis?).

Desprès m'ocuparia personalment de transmetre aquesta experiència a la gent de la terra (be potser solament als meus companys de garjola a la que segur vaig a parar, o a un centre de salut mental, o a un laboratori d'éssers estranys per a investigar amb l'excusa de posar-me en quarantena, ... ufff....possiblement no hauria d'obrir la boca), i els estaria profundament agraïda per alimentar la meva curiositat.

Per el tema dels menjars no s'amoïnin (que al pas que va el meu sou congelat, m'hauré d'acostumar) que per dues setmanes que no mengi no em passarà res. (així estaré entrenada per fer vaga de fam encadenada a la porta del jefe.)

En acabant, solament dir que estaria encantada de compartir aquests dies de llibertat (llibertat, llibertat,... sempre entre cometes, es clar...) amb vostès.



Aprofito l'avinentesa per enviar-lis una cordial salutació (o com sigui en aquest planeta)

Mediterrània

piiiiiiiiiiiii............. enviar missatge..... transmitint.......
*************************************************************
Amb el que m'han contestat casi immediatament:


*************************************************************
Assumpte: RE:Vull anar a la Superterra, porfa!!!

Mediterrània,

Per passar unes vacances de franc al nostre planeta no fa falta que t'enrotllis tant, ni que els missatges siguin tan ambigüos (si que son complicats al seu planeta, que per a explicar quelcom diuen unes altres de diferents al que pensen, no m'estranya que no s'entenguin!!).

Solament hem entès be la part de l'assumpte "Vull anar a la superterra, porfaaaaaaaa!!" la resta hem trigat a esbrinar-lo i /o descibrar-ho, aquí no necessitem tants romanços per explicar-nos el que dessitgem o anhelem... el dia 10 a les 00:00 hora local seva a casa seva. La tenim localitzada amb el google eart del seu planeta, és la de la terrassa que va en pilotes, passarà una "COSA" a buscar-la per la seva terrassa (com aquí no en teniu, per aixó li dic "COSA"), i en uns instants estarà amb nosaltres.

Sí vol portar algun animal, millor porti la seva gossa, aquí sí s'admeten animals. No portar cap èsser de sexe masculí els tenim al·lergia, vosté tenia raó en Els homes en perill d'extinció. Utopia? amb una entrada que va fer al seu bloc, si que desapareixen.

El missatge s'ha acabat!


Extraballadora de Vueling i ara
"Concedidora" de vacances gratuïtes a la Superterra per a galàctiques pocavergonyes.



*************************************************************

Es Clar!!!, com que no estic massa acostumada a fer servir aquest sistema de comunicació (telepàtic), potser s'ha creuat algun pensament no convenient pel mig, però be... m'han convidat igualment, que era en definitiva el que volia.

Bones Vacances!


Mediterrrània

NOTA: He deixat alguna entrada per aquests dies que no estaré, suposo que algú me les publicarà. Gràcies.

EROSCATALA.COM

Com que aquest estiu tampoc es que faci tanta calor com havien anunciat (per curar-se en salut suposo), i ara en temps de cabanyueles, que van des de l'1 d'agost fins al 24, segons la meva àvia i resumint, el dia 1 d'agost seria la primera quinzena de gener, el 2 d'agost seria febrer, i aixì succesivament, quan arribes al 13 és altre vegada gener (2na quizena). Segons ella, l'agost és un mes més mogut del compte en el tema meteorologic, encara que tingui tanta fama per a les vacances i que tinguem la sort d'estar en un païs assolejat. O sigui, que el que vol dir és que el dia 1 d'agost i segons el temps que faci aquest dia, així serà el més de gener del proper any. Per exemple avui (dia d'escriure aquest article) estem a 7 d'agost i està mig ennuvolat, llavors vol dir que la primera quinzena de juliol del 2008 serà per general ennuvolada.

Tot això d'abans era una desviació del tema principal, en realitat del que volia parlar és la descoberta del ErosCatalà.com un apartat de naciodigital.cat, i com que aquest estiu tampoc fa tanta calor m'he atrevit a posar.

Llegiu i seguiu les instruccions abans de entrar, perquè pot tenir efectes secundaris:

No apte per a mirar-ho des de la feina
Apte pels i per les que es queden de Rodríguez
O pels que son tot l'any Rodríguez
Be, ja posats, per tots els que es diuen Rodríguez


Des d'aquí la platja sota uns cocoters, amb dos morenassos al costat (casi sense roba), que fan servir uns Pai-Pais gegants per ventar-me, i que segons ells, el que estan intentant evitar és que passi calor!!! son molt amables, ... be, mentre jo em refresco una mica, us envio una salutació a tots els que treballeu en aquesta època.

"Saludo a mi marido, que me estará escuchando!"
Nota 1: Cari, és que hi ha molta gent amable per la zona, i segons m'han comentat no es pot rebutjar els seus oferiments, diuen que s'ofenen!, i ja saps que a mi no m'agrada agraviar a ningú.
No treballis tant!, un petó.

Nota 2: no miris tantes pel·lícules X, que sàpigues també es poden veure altra tipus de documentals quan un està sol.

Nota 3: Parla d'un altre tema quan hi vagis a veure als teus amics al bar, ja et veig amb la cervesa a la mà i el somriure a la cara i anar dient repetidament: Què estic de Rodríguez!!! i tornar a repetir cada vegada que entri algú per la porta, solament seran uns dies. Però be, si amb això et sents més lliure...

Nota 4: Ahh! m'oblidava d'un tema sense importància, però que te la seva gràcia. Increible però tenies raó! , m'havia d'haver comprat roba interior per venir a aquesta illa. Son molt raros, aquí es veu que si que la utilitzant, amb la incomoditat que representa. Demà mateix aniré a veure si trobo alguna cosa, perque aquesta nit amb aquell vestit vermell transparent, que tant t'agrada, em sentia una mica observada, tenia la sensació que no miraven el vestit, ja et dic, son molt extranys.

Mediterrània

Les casualitats son casuals?

Començo a pensar que les casualitats no son casuals.

Fent un repàs a la meva vida, sense pensar-hi massa, sobre persones o llocs, em trobo, que les casualitats que abans pensava, o que eren casualitats o que eren casualitats de l'altra tipus (amanyades) d'aquelles que dius "passava per aquí i...", que d'aquestes també he hagut de ser "complice", i sinó que li preguntin a la meva amiga Olga o la Txell (per separat!!, jijijiji) que moltes vegades i per motius que podem deixar per un altra dia, m'han fet anar a llocs per trobar-se a un o altre amb amanyada casualitat. Ara em trobo, que les altres casualitats, les que pensava reals, potser no ho son.

Us poso un exemple d'un lloc al que el destí em porta cada vegada que em despisto:

Vaig treballar fora de Catalunya uns sis mesos, a un poble d'Alacant, quan tenia 23 anys, em va agradar i a l'any següent vaig anar amb la Olga quan suposadament eren les festes del poble, no ho eren, havíem arribat una setmana abans, però eren les festes del poble que està enganxat a aquest, divertidísimes per cert amb "els Moros i Cristians". Uns dos anys desprès, vaig tornar a treballar fora, i sense escollir lloc, vaig anar a parar i una altra vegada i amb una altra empresa a la mateixa zona, però molt molt propera a aquest poble. Anys desprès em vaig casar,i em vaig anar de viatge, i no penseu que vaig anar de viatge de noces allà, no, no, vaig anar a parar a l'altra part del món, dons a l'aeroport de Amsterdam (que feien escala per sortir cap a Singapur) em vaig fitxar en una parella, i s'ha de dir que no es que estiguessin sols, i no em pregunteu perquè em fitxava en aquella precisament dintre de tanta multitud, perquè no ho sé.

La qüestió és que aquesta parella al dia següent la vam trobar a la mateixa furgoneta que nosaltres per anar d'excursió, no se quants milers de km de distància al dia següent. Els viatges organitzats de tant lluny, no solen ser com els de per aquí amb autocars, sort tenen de tenir dues parelles que parlin el mateix idioma encara que no estiguin en els mateixos hotels.

• Casualitat 1: em fitxo amb aquesta parella
• Casualitat 2: al dia següent els trobo a la mateixa furgoneta
• Casualitat 3: escollides les mateixes excursions
• Casualitat 4: escollit el mateix viatge, sinó eren no els mateixos hotels eren els 3 països escollits idèntics.

Fins aquí les casualitats número 2, 3, i 4, podríem dir que es tracta d'una simple casualitat, sense cap més importància, però la cosa es complica amb la resta que queden.

• Casualitat 6: eren del poble que havia estat treballant d'Alacant.
• Casualitat 7: Aném a visitar-los amb regularitat, i sempre és els mateixos dies, justament la setmana abans de les festes d'aquest poble.

O sigui, en cicles rotatius vaig a parar al mateix lloc, sense haver sigut conscient fins avui, o millor dit fins que m'he posat a escriure del tema, ara mateix.

Per suposat que no viuré tant anys com per poder fer estadístiques en altres llocs.

Tot i que el meu pensament quan he començat a escriure estava en una altra suposada sèrie de casualitats, que m'està passat des de ... anava a dir des de principis d'aquest any, però crec que des de l'abril o maig de l'any passat. I que no explico, perquè potser son suposicions, d'aquí uns anys us explicaré , si semblen o no casuals, amb el que succeeixi, però anant a una dita que volta "el mundo es un pañuelo" (que per cert, no se d'on ve ni perquè es diu d'aquesta manera, i ara m'ha deixat intrigada, hauré de cercar informació) tota aquesta sèrie de casualitats em fan preguntar-me si les casualitats son realment casuals, o hi ha alguna mena de destí que et persegueix, que si no ho aconsegueix d'una manera, torna disfressat d'un altra fins que passa el que sigui.
*********************

Desprès de tancar aquesta publicació de fa una estona, ara hi torno perquè m'acaba de succeir una altra casualitat, serà casual?.

En aquest article tenia intenció d'afegir una altra cosa que ara us explico, que la veritat se m'ha ocurregut i desprès he oblidat per complet, que era la similitud entre el destí o casualitat i una agulla, m'havia passat per cap una agulla de cap amb l'experiment aquell amb el suro i l'aigua i l'agulla que assenyala el pol nord a la punta, aquell experiment que tots havíem fet a l'escola, una tonteria de similitud però que tenia la seva gràcia. M'explico el que volia posar era:

"Imaginem que estem a una altra època que ni sabem que existeix el pol nord, ara imaginem que fent l'experiment de l'agulla imantada, i que quan tornes a posar l'agulla a l'aigua i el suro torna a dirigir-se la punta cap a una direcció determinada, trigant el seu temps, petit però és un temps (una brúixola casolana). Dons, sí no sabem el perquè i ni la existència dels pols magnètics ni de que et guia cap al pol nord, podries pensar que passa per pura casualitat si l'experiment el realitzes dos o tres vegades solament. Per això la similitud amb el destí o casualitats cícliques, i la direcció de la punta de l'agulla, potser no sabem que les casualitats cícliques o el destí, no ho son realment, per desconeixença".

Per què l'explico ara, i perquè m'ha tornat a venir al cap, per una altra casualitat? o destí que insisteix?, ha passat el següent: publico aquesta entrada i la dono per acabada abans dels ******** i em vaig a parar a la plana d'un amic, d'aquí la meva destinació és una altra plana, faig clic amb un enllaç, i el que m'ensenya és una brúixola. I torno a pensar-hi!!!!, havia de posar obligatòriament la brúixola a aquesta entrada? és casual que pensi en una brúixola, l'oblidi i que en qüestió de 10 minuts ho torni a recordar perquè m'ensenyen una d'enorme. Havia vist alguna vegada una bruíxola a internet? si, no, no sé, però sense buscar-la, l'he trobada i he recordat el tema de l'agulla. Casualitat?


Mar

Ja no sabrem sí és un platet volador extraterrestre o terrestre!!

Cercant vehicle per anar a la Superterra, ja que agafo vacances d'aquí poc, he trobat un que no m'ha fet el pes per la velocitat que agafa, no arribo ni en 1ooo milions d'anys!.

Però més que res, el vull incloure dintre del bloc, perquè no sigui el cas de que algú estigui sopant a la fresca en alguna terrasseta, i pensi que podria ser que han vingut a envair-nos els extraterrestres, i que malgrat tot, podria tractar-se d'aquest prototip, i que simplement està fent proves per la zona.

És de l'empresa Moller Industries, que començarà a fabricar el platet volador M200G, podrà anar a una velocitat de 80Km/hora (que sinó no apte per desplaçar-se la Superterra, seria perfecte per anar per d'autopistes de Barcelona, aquests trams que parlava fa uns dies de 80km/h) i a 3 metres d'alçada, ufffffff. La veritat que sí que "molaria" passar pel damunt d'una cua de cotxes!, i que certament es lligaria més que amb un Ferrari, i el preu moooolt més baix, des d'uns 90.000 euros. A més és uniplaça, no serviria per anar de vacances en família, però tot arribarà.

Qui tingui places d'aparcament per llogar, que s'anticipi!, que hauran de ser rodones. Ja veig als constructors fent números per adequar les places d'aparcament, i els arquitectes tornant-se bojos per dissenyar pisos amb les terrasses rodones.

Per fi les terrasses o balcons serviran per alguna cosa més que per fumar-se un cigarro.

No se quin carburant faran servir, sí és aigua del mar o riu contaminada tenim combustible de sobra.

En definitiva, per poder comprar-se un, i no és broma (tampoc l'anterior), el e-mail de contacte és aquest bruce@moller.com.

Mediterrània

TANCAT PER VACANCES

TANCAT PER VACANCES

Mediterrània i jo hem decidit tancar la nostra paradeta per vacances, però això no implica que les demès ens seguiu.

Ens toca a nosaltres un petit descans, per suposat els que volgueu publicar quelcom i no tingueu accès us ho publicarem amb molt de gust, ja sabeu l'adreça bloc.mediterrania@gmail.com

Mar i Mediterrània.