ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS -2-

Per Mònica:

Abans de res, saludar-vos a tots, de nou. Fa temps que no feia cap aportació, i avui tinc dos motius per tornar a aparèixer.

Us explico:

Gairebé fa un any de la meva estrena. El 21 de març de 2007 vaig publicar el meu primer article. Motiu 1.

Motiu 2. El títol d’aquest primer escrit va ser : Els petits canvis són importants, jjajajajajajajaja....... per això he titulat igual aquest article.

Per fer una mica de memòria, ara fa onze mesos, proposava estalviar el consum de bosses de plàstic anant a comprar amb el cistell.......... iiiii ostres !!!!!!!!, ahir i avui, tots els mitjans de comunicació ens fan la mateixa proposta. Ho heu sentit ???????

Ens han tornar a recordar que, els catalans consumim, en cada compra, una mitjana de sis bosses i només a Catalunya, es consumeixen més d’11 milions de bosses per setmana i sols s’usen un cop.

Si es deixés d’utilitzar, només una bossa a l’any per persona, es deixarien d’emetre més de 100 tones de CO2. Per plantes de reciclatge passen més de 2.000 tones de bosses l’any, generant grans quantitats de diòxid de carboni. A part de això, també cal pensar en l’estalvi de petroli que representaria.

Un altre aspecte a tenir en compte, és que el plàstics, com a residu, és un material que no és degradables, és impermeable. Això fa que s’estigui indefinidament en el nostre entorn quan es llença. Es pot trencar per acció de la llum (“fotodegradació”) però no desapareix. Cada tipus de plàstic (n’hi ha molts) té un comportament diferent, però sempre són molt perdurables. Això ha comportat, entre altres greus problemes, que el mar pateixi, perquè diàriament i arreu del mon, s’hi aboquen tones i tones d’escombraries urbanes i industrials, que provoquen la mort de molts animals marins.

A títol d’exemple, us puc explicar que, buscant informació sobre el tema, he sabut que moltes tortugues moren lentament per obstrucció de l’estomac, ja que el seu menjar preferit son les meduses, fàcilment confundibles amb una bossa de plàstic. D’exemples n’he trobat molts més, i tots són molt macabres.

Una alternativa a la bossa de plàstic com a eina de transport, sembla que sigui la bossa de paper, doncs no. Malgrat el que sembla, produir i transportar bosses de paper és més contaminant en termes d’ús d’arbres, energia utilitzada per a transformar la cel·lulosa i la pasta de paper, i el consum per persona i any, és semblant al de les bosses de plàstic.

Tot i això, he trobat que a Espanya, el Ministeri de Medi Ambient va decidir substituir el 70% de les bosses de plàstic per les de paper, abans de 2015, i en canvi, sembla que les alternatives més optimes són les bosses 100% biodegradables fabricades amb elements orgànics com la fècula del midó de la creïlla, que es descomposa de forma natural i és apte per als contenidors d’escombriaires orgànics; o les bosses de cotó.

La Generalitat fa temps que estudia la formula per reduir el consum de les bosses de plàstic. L’objectiu és reduir el 30% el 2009 i el 50% el 2012.

El passat 4 de febrer es va publicar : - La Generalitat gravarà les bosses de plàstic de l'àmbit comercial si no arriba a un acord amb els distribuïdors a les reunions que mantindrà a final d'aquesta setmana amb el sector, segons ha informat a Europa Press la gerent de la Agència Catalana de Residus, Genoveva Català.

Ja tornem a estar en el punt de sempre, on tot ha de passar per la butxaca. Sembla que tot ho entenem millor quan ens toquen la butxaca, i això no és cert. No entenem res. Amb aquesta mesura, podem arribar a canviar els nostres hàbits, però no per consciencia, sinó per estalviar-nos uns calers. Però res del que no es fa convençut, perdura en el temps. Ens cal entendre el problema per reaccionar de veritat

Una altra proposta és la que avui mateix s’ha publicat en tots els mitjans de comunicació. El Departament de Medi Ambient i l'empresa de supermercats Bonpreu han firmat un conveni pioner a Catalunya per reduir el consum de bosses de plàstic. L'objectiu del pacte és, en el període d'un any, disminuir en un 20% l'ús d'aquest tipus de bosses. Per aconseguir-ho, es compensarà el client amb 2 cèntims d'euro per cada bossa que no agafi, partint de la base, que se sol fer servir una bossa per cada deu euros de compra. També es potenciaran alternatives com el cabàs i el carretó de rodes, i d'altres de més modernes com les bosses compostables, que costaran 5 cèntims d'euro, la caixa de cartró i la bossa de plàstic rígid. El principal canvi és que no es facilitaran indiscriminadament, com fins ara.

Amb tot això, us faig la mateixa proposta que us vaig fer uns mesos enrere: anem a comprar amb el cistell ??????.

El Capità Enciam tenia una frase molt adequada:
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

M'han passat un MEME

Què és un MEME? us preguntareu alguns...

No us preocupeu no és contagiós, però si és una cadena. En un post d'un altra bloc, et conviden a respondre unes preguntes o a presentar alguna foto d'algun tema..., i simplement tu publiques aquest i passes a altres blocs el MEME.

En aquest cas... hem sigut convidats per el bloc Fem un cafè? al que dono les gràcies, i és el següent:

“Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t’agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant…. heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones.”

Les coses que porto a la maleta... dons.... dir que per alguns viatges no fan falta maletes, jajaja, això son coses meves...., però per els que si fan falta dons... la veritat és que me'n vaig amb unes quantes coses i torno amb unes altres més. I que amb el pas del temps han anat canviat aquestes coses de la maleta cada vegada més colla per compartir-les, però el que porto des de sempre:

1) Molta curiositat.

M'encanta viatjar, es quelcom que m'agrada moltíssim, sempre me'n torno amb nous amics a la maleta del cor, més que veure llocs... m'agrada la gent, les seves maneres de veure i viure la vida, i obro les fronteres de l'amistat.

2) El que tampoc falta és el portàtil encara que no indispensable és que

forma part de mi... és com una extensió del braç ...(jajaja sempre tinc alguna excusa per portar-lo) i la càmera de fotos, per guardar aquells moments en imatges.

3) De tornada ...a la maleta .....porto pedres,

si si pedres!!, jajaja, del lloc on he anat... és com quedar-te un tros dels moments viscuts allà, a part que m'agraden molt les pedres.

4) El que m'agradaria portar...

si pogués ser que les pedres pesessin menys... la resta crec que està tot a dintre tot l'indispensable i bàsic per a mi amistat, amor, il·lusió i somnis.

Possiblement em salto la norma, però .... per altra banda, per això estan!!.... com que aquí son molts ... en lloc de passar-lo a altres blocs el passaré a altres blocaires, d'aquí mateix.

El passo a la Cecília, al Raül, a Mònica i a ;)Lapil, ja sabeu a ... viatjar!!

D'una Cecília a una altra Cecília

Un ocellet, que sempre és el mateix, és diu Mònica, m'ha dit que avui 22 de novembre és el teu dia, Santa Cecília.

Per això aquest regalet, una cançó que em transporta cap a d'infantesa, era la cançó més romàntica que havia escoltat, em feia somniar.

Sempre m'han agradat les cançons amb història.

Feliç dia!!!

RECORDA QUE ENS DEUS UNA COPA DE CAVA.

Molts Petons de les dues!!




Un Ramito de Violetas

Era feliz en su matrimonio
Aunque su marido era el mismo demonio
Tenía el hombre un poco de mal genio
Y ella se quejaba de que nunca fue tierno
Desde hace ya más de tres años
Recibe cartas de un extraño
Cartas llenas de poesía
Que le han devuelto la alegría

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

A veces sueña y se imagina
como será aquel que tanto la estima
Sería un hombre más fiel de pelo cano
Sonrisa abierta y ternura en las manos
No sabe quien sufre en silencio
Quien puede ser su amor secreto
Y vive así de día en día
con la ilusión de ser querida

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

Y cada tarde al volver su esposo
Cansado del trabajo la mira de reojo
No dice nada porque lo sabe todo
Sabe que es feliz así de cualquier modo
El su amante su amor secreto
Y ella que no sabe nada
Mira a su marido y luego calla

Quien la escribía versos dime quien era
Quien la mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas

Simbologia dels colors

Per Mònica

Aquesta setmana, aprofitant la teva reivindicació cromosomàtica, Mediterrània, m’he decidit a buscar el significat dels colors principals per si t’interessa canviar setmanalment el fons del teu bloc. L’estat d’ànim també és una bona excusa per fer-ho. Llegeix, llegeix ....... Llegiu tots perquè el nostre color preferit, pot dir molt de nosaltres.......

El color vermell ens parla de passió, força, acció. De ser emprenedor. Els seus efectes positius són : estimula l’acció, l’amor, el vigor i el poder creatiu. Desperta els sentits i les passions. S’associa al poder, a l’energia, a la vitalitat i a les emocions de la vida.
Els seus efectes negatius són : simbolitza l’odi i l’energia mal encarrilada i la crueltat.
Per tot això, el color vermell cal usar-lo amb precaució. Cal saber com i quan usar-lo.

El color taronja estimula la creativitat i demostra un cert desig de protecció cap a un mateix i cap a la resta. Afavoreix al creixement.
Aquest color està associat al gaudi, a la sabidoria, a la sociabilitat i a la comunicació. Està directament lligat amb la nostra salut emocional i al sistema muscular.
Qui utilitza el taronja és una persona audaç, amb desix d’aventura, entusiasta. Gelós de les seves actuacions. Són persones bellugadisses, els hi agrada somriure i fer somriure als demés.
Els seus efectes positius són : Estimula la conversa i el sentit de l’humor. Afavoreix el desenvolupament de la ment.
Els seus efectes negatius són : La seva utilització en excés, pot desequilibrar el nostre sistema nerviós. Per equilibrar-lo necessitarem els colors verd i blau.
El color taronja és un color energètic i estimulant, encara que no té la mateixa empenta que el color vermell.

El color groc és un color alegre. També està associat a la sabedoria i a la intuïció.
Representa la perfecció espiritual, la pau i el descans. És el color de la joventut i l’alegria.
Els seus efectes positius són : afavoreix la compassió i la creativitat. Desperta l’entusiasme per la vida, la confiança i l’optimisme.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés pot exaltar els nervis i causar irritació. També pot ser signe de covardia i de tenir perjudicis.

El color blau és el símbol de la veritat, de la consciència, l’harmonia, la tranquil·litat, l’esperança, l’ordre, la noblesa, generositat...... Es relaciona amb la ciència i la invenció.
El que acostuma a vestir de blau inspira lleialtat i honestedat. També pot significar desitjos de pau i soledat. En el cas de les dones, a demés, transmet un efecte protector cap als homes. Però...... qui l’utilitza massa sovint, és una persona molt absorbida per si mateixa, la qual cosa la pot portar al retraïment i a la inhibició per falta de confiança en sí mateix i en la capacitat de resoldre situacions quotidianes.
Els seus efectes positius són : el blau cel calma els nervis. És refrescant. Enforteix i equilibra. És un color molt saludable pels nens.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés provoca depressió i sentiment de malenconia.
El color blau combinat amb el verd estimula el talent, la creativitat i la música.

El color verd és el color de la natura. Simbolitza la vida nova, la regeneració. També simbolitza l’alegria, la felicitat, l’emoció i les ganes de fer coses noves.
Els seus efectes positius són : Ajuda a equilibrar les nostres energies. Produeix efectes sedants, reconstituents i frescos. Ajuda a alleugerar el dolor.
Els seus efectes negatius són : caracteritza l’egoisme, l’enveja i la mandra. El verd molt fosc pot deprimir i debilitar.
El color verd actua com a tonificant del nostre cos, ment i esperit. Ajuda a crear un ambient de calma i equilibri. Recordem que el color verd és la combinació del groc, color de la sabedoria (ment) i el blau, color de la veritat (espiritualitat).

El color blanc s’associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció, de la pau, la calma i l’harmonia.
Significa seguretat, puresa i neteja. Simplicitat.

El color negre és l’oposat a la llum, per tant, al blanc. És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, separació, de la nit, de la mort i de l’ansietat.
Quan és brillant també significa noblesa i elegància.
El color negre és la concentració de tots els colors. També significa protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.

El color gris simbolitza la indecisió, l’absència d’energia, el dubte i la malenconia.
El color metàl·lic dona fredor, però també dona sensació de brillantor, luxe i elegància per la seva associació amb els metalls preciosos.

Mediterrània, aquí va el teu, i em sembla que has fet bona tria !!!!! Tots sabem que el color rosa és el resultat de barrejar el color vermell amb el blanc. L’expressió agressiva i passional del vermell es suavitza amb el blanc i obtenim el color del romanticisme, l’amor, l’amistat. Representa qualitats femenines.
Convida a compartir sentiments, pensaments, emocions i energies. És un color que aporta escalfor, tendresa, comprensió i compassió.

Després de tota aquesta llarga explicació, ja entenc perquè jo soc del taronja i del groc, jajajajajajaja

M’agradarà saber si la col·lecció de qualitats que he trobat de cada color són ben certes.

Vosaltres mateixos, la gamma de colors principals, està servida !!!!!!!

Mònica

LA MONA DE PASQUA

Per Mònica

Ara que ens trobem en plena Setmana Santa és adient parlar de “La Mona” mmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!. Obres d’art amb el que els pastissers i forners omplen els seus aparadors per delectar els nostres paladars.

El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat La Mona.

La Pasqua és la gran festa de la primavera. En la tradició hebrea, recorda la sortida del poble jueu d´Egipte i del seu captiveri.

I l’ou de Pasqua és signe de vida i fertilitat. Des de temps remots, en moltes cultures, l’ou simbolitza el naixement i la resurrecció. Us citaré uns exemples :

- Els egipcis enterraven ous en les seves tombes

- Els grecs els col·locaven sobre les seves sepultures.

- Els romans tenien el proverbi “tota vida prové d’un ou”

- L’església també se’l va fer seu a partir de la llegenda que Simón Cireneo, qui va ajudar a Crist a traslladar la creu fins el calvari, tenia per ofici el de venedor d’ous.

- A principis de la dècada de 1880, en certes poblacions d’Alemanya, els ous de Pasqua van substituir els certificats de naixement. Es pintaven amb un color indeleble i es gravava amb una agulla o un punxó, el nom i la data de naixement. Per als jutjats, aquests ous eren prova d’identitat i de l’edat.

- A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.

LA NOSTRA TRADICIÓ marca que el padrí regala al seu fillol “La Mona”, en la que sempre hi ha un ou, el Diumenge de Pasqua. I el fillol, és qui la va a buscar a casa del padrí
Altra tradició és la de reunir-nos amb amics i/o parents per anar a “menjar la mona” a algun indret, normalment a la muntanya, sense que hi pugui faltar la carn a la brasa, el vi i la gresca.

L’EVOLUCIÓ. Antigament, per obsequiar, les persones adinerades embolcallaven els ous amb pa d’or, i els camperols, els acostumaven a pintar de colors a partir de fer bullir plantes, flors, escorces i insectes.

Més tard, els ous van anar acompanyats d’una base. Es va convertir en un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí, i adornat amb els ous durs. El padrí regalava al seu fillol el rotlle amb tants ous durs com anys tenia la criatura fins arribar a 12.

Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Masana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. A partir dels anys següents, el pastisser Agustí Masana va aconseguir gran èxit amb les seves “mones” gràcies a la incorporació de figures de caricatures de personatges de l’època, que movien el cap afirmativament. Se les va batejar amb el nom de “si senyor”.
I fins avui...................., que trobem autèntiques filigranes de xocolata de totes les mides i pressupostos. Ja se que hi ha algú dels que espero que em llegegin, que saben que tinc un veí xocolater, mmmmmmmmmmmmmm, i n’hi ha un altre, que fins i tot l’ha tastat! Hauríeu d’haver vist com tenia aquests dies el seu taller. Només entrar per la porta, una olor........, perfum pels addictes!

Si sentiu curiositat, el meu amic i veí estarà content d’ensenyar-vos com treballa la xocolata i com fan les figures. Això si, l’any vinent perquè les obres d’art ja estan als aparadors esperant que algú se les emporti cap a casa.

Potser no us ho penseu, però tot està fet a mà i peça per peça.

Amb els motlles es fan les peces com un “mecano”, i després, amb xocolata una mica fosa, s’enganxen una a una : la porta, el detall de la porta, la finestra, els porticons, els panys, les pedres de la façana, les teulades, la canonada, l’ocell................................ tot un a un i tants com vulgueu.

DITA POPULAR

La mona rodona aviat menjarem, galetes ensucrades i xocolata calent.


Bona Pasqua!
Mònica

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS..........................

Per Mònica

Avui jo també vull parlar de fer anys, ......... no se perquè serà ¡!!!!! Mar, tu en saps alguna cosa ?????

Recordo quan anàvem a l’escola i veiem els que, aleshores, feien vuitè. Els veiem graaaaanssss. Be, dels de BUP i COU, ja no dic res, perquè eren els vells de l’escola.
Quan nosaltres varem arribar a fer vuité....pffffff de grans i vells res de res, nosaltres ens veiem com sempre, o millor que els nostres antecessors. Només varem deixar de dur la motxilla a l’esquena per portar els llibres enganxat al pit. Els de darrera, si que els veiem petits !

Rèiem pensant quants anys tindríem a l’any 2000 i quedàvem esgarrifats : que grans serem ¡!!!! I va arribar el 2000 i jo, perquè a la resta de companys ja els hi he perdut la pista, em vaig continuar veien igual. Bé, igual, igual potser no...... perquè vaig passar de fer els meus deures a ajudar-los a fer. De portar la bata de casa a l’escola i de l’escola a casa, a rentar-la i a planxar-la. De no descuidar-me l’equip de gimnàstica a tenir-lo a punt perquè no se’l deixin. De fer-me corre per no arribar tard a l’escola, a fer corre ............. beeeeeee...... poca cosa !

També ens crèiem que a partir del 2000 menjaríem pastilles de pollastre rostit, de mandonguilles amb suc i de canelons de l’avia, però no, això no ha arribat, encara que hi ha dies que “ojalà” les tinguéssim a ma. (El tema de la cuina, millor me’l guardo per un altre dia.)

També ens pensàvem que aniríem vestits d’astronauta, potser per la influència d’una de les pel·lícules més importants i conegudes de ciència ficció: “2001: Una odisea en el espacio”, de Stanley Kubrick, projectada el 1968, amb l’ordinador HAL 9000 capaç de tot.

Recordo que els dies passaven sense pressa: anàvem a l’escola, jugàvem, ens avorríem,....... sortíem a passejar amb els pares. Crec recordar que teníem temps per tot. I ara.......... que us haig d’explicar ????? TOT PASSA VOLANT !!!!! Estem a Nadal i en dos dies en col·loquem a carnaval, dos dies més i Setmana Santa, per cert, que ja la tenim aquí !!!!!. Ahhh, i sense voler repetir l’exhaustiva explicació de la Mediterrània, hem de recordar que des de 1582 ens regim pel calendari gregorià amb els mateixos dies al calendari, mesos i dies. Mediterrània, aquest és un missatge per tu: jo si que he arribat al final de la teva exposició. Quin premi m’he guanyat ???

Encara ara, sento a la meva mare quan li preguntàvem : quan falta per ....... ? i nosaltres contestàvem : encaraaaaaaaaaa ????. Ella sempre ens deia el mateix : quan sigueu grans, ja veureu que ràpid passa el temps.

Potser és veritat que ens fem grans ???? però no, no pot ser perquè els nostres nens també diuen que tot passa molt ràpid. (aquest tema també el deixo per un altre dia).

Mar, ja ho veus, encara que anem fent anys, no tot canvia. Als que fa anys ja tenien l’edat que tu tens ara, si que els veiem grans. Nosaltres nooooooo, al menys jo, jajajajajajaja. Només hem passat de ser la protagonista de casa, a ser la coo-directora (més que res perquè no s’enfadi ningú). No seiem a taula per menjar pastilles i no anem vestits d’astronauta. Això si, el temps passa en un buffffffffff !!!!!

Benvinguda al club i MOLTES FELICITATS !!!!!!!!

Mònica

ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS

Per Mònica

Avui que m’estreno, i abans de res, vull que sabeu que jo, fins fa molt poc, era una usuària més de la informàtica (el justet per anar fent). Encara ara tinc moltes, moltísimes limitacions, però en poc temps he descobert que dona molt més de sí del que em pensava. El Jordi i a la Mar m’hi han fet enganxar. A tots dos us vull donar les gràcies per la descoberta ¡!!!!!

Je, je, Jordi…. ja veus a on em trobo després de la petita juguesca que varem fer.
Mar i a tu que t’haig de dir ...............em sembla que les dues fem un bon equip !

Ja se que s’ha escrit molt de la utilització de les noves tecnologies, però jo hi vull afegir que hi he trobat a dos nous amics !!!!!


ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS

Per començar tinc ganes de parlar del reciclatge, procés que consisteix en recol·lectar i transformar materials de rebuig, per tal d’obtenir nous materials per usar o vendre com a nous productes o matèries primes.

Sembla que el concepte, la teoria, els beneficis i l’estalvi, els coneixem tots, però el que ens falla és la pràctica.

Per posar un exemple, us explicaré que avui mateix, he entrat al mercat a comprar. Necessitava omplir la nevera. A la parada de la verdura i la fruita, com sempre, tota la comanda la lliuren separada per productes i cadascun en una bosses de plàstic, que a la vegada, es col·loquen en una altre bossa més gran, o més si és necessari, per endur cap a casa.

Si no vols bosses, ho has d’indicar expressament a la dependenta. El problema està en què, aquesta necessita la bossa de plàstic perquè les balances ja no són com les d’abans......... Ja no tenen una bandeja fonda perquè els productes no caiguin. Ara, gairebé són totes planes, la qual cosa fa difícil prendre la mesura de segons quin aliment.

El problema continua a casa. Endrecem la compra a la nevera i acumulem bosses de plàstic gairebé noves que únicament han servit pel transport.
Si triem guardar-les, no donem a l’abast ......... sense voler se’ns fa un racó immens de bosses que no s’acaba de buidar mai. Tenim les cuines petites, els armaris plens i atapeïts, i com que ja estem cansats de guardar-ho tot, decidim llençar-les, ULL!!!!! sempre al contenidor groc ............ però, ostres, són noves i és una llàstima.

He sentit explicar que per dos tones de plàstic recuperat, s’estalvia una tona de petroli.

Però, si ho pensem be, en aquest cas és més fàcil iniciar l’acció d’estalviar des del mercat. Ja no cal arribar al reciclatge !!!!!!!!!
Em sembla que tots coincidim en què és senzill resoldre els dos problemes : pesar i transportar. Per pesar, segur que no és complicat usar safates amb una mica de fondària; i pel transport, la solució passa per anar a comprar amb cistell.

Amb aquestes dues petites accions, que en realitat no són petites perquè les repetim amb moltíssima freqüència, crec que estalviaríem el petroli de fabricar les bosses, el de reciclar-les, el del camió que les transporta en el viatge de fabricació, el de recollir-les en el contenidor de reciclatge, el del procés de reciclatge................. i més .........

Us proposo que ho provem !!!!!!

Mònica

Vilanova (1) - El Vendrell (2)

Per Mediterrània

Només començar el partit, a la primera part guanya 1 a 0 el Vilanova, perquè juga a casa i s’ho te molt cregut, i al camp contrari, no hi ha ningú per defensar. A la segona venen els jugadors del Vendrell, i remunta, li fa dos “golassos” al Xató de Vilanova, sí, dos perquè son dos els que estan a favor del Xató del Vendrell, contra un de Vilanova, i si voleu, recolliran signes, per que quedi 1 a 1000, cap problema!!!. A més, segur què en Jordi , no ha provat el de la meva sogra, sinó no faria aquestes afirmacions. Ja estic veien a tot El Vendrell alçat, amb pancartes pel carrer dient:EL MILLOR XATÓ AL VENDRELL!!!

Per cert, que he vist un cartell a Vilafranca, que posa “La Ruta del Xató” pot ser, que existeixi el xató a Vilafranca?. Sé que almenys una vilafranquina es mira aquest bloc, si te res a dir…… que ho digui ara o que calli per sempre.Qué no sigui per no crear polèmica!!!.
Una amiga del Vendrell m’ha enviat aquest escrit, que ….. COMEEEEEEENCI EL PARTIT O LA GUERRA DEL XATOOOOOOOOÓ!!!
Moltes Gràcies i Felicitats AMIGA! per la teva bona aportació a aquest bloc.
Mediterrània.

PERQUÈ EL XATÓ DEL VENDRELL ??
Ja que una persona de Vilanova m’ha fet saber que el millor xató és el seu, jo us vull presentar els meus arguments per decantar-me cap al Vendrell.
Abans de res, explicaré quin és l’origen del xató. Es situa en el mon del vi. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia cabdal en tot el procés que consistia en posar una petita aixeta (l’aixetó) que permetia que el vi sortís. Aquest moment marcava l’inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d’una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases del pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d’hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi és doncs a l’origen de l’actual xató.
Diferències de plat:
EL VENDRELL
VILANOVA
Ingredients per a la salsa
Ametlles, avellanes, i tot cuit: nyora escaldada, pa fregit, ceba escalivada, cabeça d’alls escalivada, tomacons escalivats, oli, sal, vinagre i pebre vermell.
Tots en cru :alls mitjans, ametlles, avellanes torrades, nyora, molla de pa xopada de vinagre, oli i sal
Ingredients pel plat
Escarola, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, anxova i olives arbequines.
Acompanyat de varies truites, com a mínim de dos tipus. Les típiques són de fesols o mongetes seques i espinacs.
Escaroles, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, filets de seitó dessalats, olives arbequines i negres.
Com es serveix
La salsa es posa als ingredients del plat, unes dues hores abans de ser menjat per tal que l’escarola quedi masarada. Es diu que l’escarola queda cuita amb la salsa.
La salsa es posa als ingredients del plat tot just quan es comença a menjar. Com una amanida.

L’Enciclopèdia Catalana diu: “Amanida és un plat compost principalment de verdura amanida amb sal, oli, vinagre, etc.”.És exactament el que fan els de Vilanova amb l’escarola i la salsa.
Si també consultem la paraula xató a l’Enciclopèdia Catalana d’edicions anteriors, veurem que hi diu, “plat típic del Vendrell”. Si la consulta la fem avui, veurem que hi diu, “plat típic del Baix Penedès i del Garraf.”
Al Vendrell existeix, i en cap d’altre població no existeix, la Universitat del Xató de Catalunya. Aquesta és una associació culinària creada el 1988 amb l’objectiu de reclamar la paternitat del xató i fomentar el seu coneixement i contribuir a la seva difusió. Aquesta és col•laboradora de la celebració de la Xatonada Popular, imparteixen classes de xató a les escoles de la vila i de la comarca del Baix Penedès.Els associats poden arribar a ser Mestre Xatonaire d’Honor, Mestre Xatonaire Major, Promotor o Mestre Xatonaire. Tots ells estan investits amb una toga dels colors de la bandera del Vendrell, blava i verda. Als guanyadors anuals del concurs de xató, se’ls nomena Mestres Xatonaires.
Dita de guerra d’aquesta universitat : “És sabut per tothom que nostre senyor va fer el mon en 6 dies i el que va fer 7, va descansar per menjar un plat de xató del Vendrell.” Hi pot haver un xató més antic ????
Gràcies al fet què la Universitat del Xató va a les escoles a ensenyar-ne a fer, cada any per la xatonada popular, tenim més de 250 nens i nenes fent xató a la Rambla. Aquesta, també és una qüestió important a tenir en compte, perquè cap altre població te tants xatonaires infantils de 8, 9 i 10 anys. L’exhibició de xatonaires infantils és digne de veure. Tots uniformats amb el davantal i picant al morter sobre unes taules llarguíssimes. Un al costat de l’altre. El fet de tenir tants xatonaires infantils ha estat públicament reconegut per Vilanova, Vilafranca i Sitges.Enguany ha fet 20 anys que s’ensenya a fer xató a les escoles.

Si parlem de la ruta del xató, també hi tenim molt a dir perquè existeix gràcies a la iniciativa el senyor Pere Martí Bargalló. Un vendrellenc que sempre va apostar fort per aquest plat. Gràcies a les seves converses, la ruta del xató va començar amb Vendrell, no cal dir, Vilanova, Sitges i Vilafranca. Aquests últims elaboren un vi exprés de la ruta del xató.
De concursos de xató, actualment se’n fan a tots els municipis que formem part de la ruta, però el Vendrell, un cop més, va ser el pioner. Enguany hem fet la 21edició.
Vendrell i Vilanova també fem diferent el concurs de xató. Vilanova fa concurs de la salsa i a Vendrell, fem el concurs del plat complet : escarola, bacallà esqueixat i dessalat, tonyina dessalada i esqueixada, anxova, olives arbequines i les truites juntament amb la salsa que es deixa reposar perquè l’escarola quedi cuita.
A Vilanova es presenten a concurs amb un morter i al Vendrell amb una caçola amb tapa que lliura l’organització perquè totes siguin iguals i no es conegui l’autor. Al Vendrell, cada concursant elabora el plat complet (menys les truites que es porten de casa fetes) a la Rambla. Des d’escalivar, picar al morter i muntar al plat. La caçola tapada està numerada per garantir l’anonimat. Un cop el jurat n’ha triat una, l’organització desvetlla el nom del guanyador.
Malgrat tot això, també haig de dir que celebro l’esforç de tots per saber treballar conjuntament i acceptar que un dels aspectes positius d’aquest plat és la diversitat i les varietats en la seva recepta, però……………….també se m’escapa dir que el millor i el més bo és el del Vendrell !!!!
Una amiga del bloc (El Vendrell)