Et regalo una hora

He trobat una plana molt interessant que explica la història del canvi d'horari, el per què, quan, i qui va posar en marxa aquest sistema, els països que ho apliquen, i anècdotes, així com diferents opinions en pro i en contra: público.es/ciencias

Per la meva part sempre defensaré l'hora natural o solar, a no ser que algú em doni arguments amb una base sòlida que em pugui empassar, perquè no acabo d'entendre i m'agradaria saber com es pot guanyar estalviant energia amb aquest sistema. L'hora solar'aquí tampoc no se perquè és aquesta i no una altra, per que també se que anem amb l'hora del centre d'Europa i no se si heu anat a Galícia al setembre però es fa de nit a més de les 10 del vespre, i per que es canvia a Canàries i no a Galícia?.

Un detall sobre un pensament de l'escriptor de l'article en qüestió, un nen que neix a les 2:55 i el bessó que neix 10 minuts més tard, el segon nascut seria més gran que el primer al registrar-lo, potser no te rellevància però be com a mínim serà una anècdota entre germans.
(li donaran els informes equivocats en les cartes astrals?...)

I el que no havia pensat mai,tu vas en tren aquella nit, arribes una hora abans?, o es paren per la meitat del camí? O el revisor requisa tots els rellotges? o prohibeixen mirar-se o canviar l'hora fins estar fora del tren?

Per la meva part,la meva anècdota és que em vaig casar un dissabte a la tarda, aquella nit canviàvem l'hora, i podíem estar fins a les 3 del matí allà, i ens van regalar una hora de matinada; alguns convidats encantats una hora més de barra lliure, altres per que la festa s'allargava,i altres perquè marxàvem abans. Els que suposo que no estarien tant contents serien els cambrers, no se si els pagarien aquesta hora extra? si no existia... com demostrar-ho?.

Jo per la meva part i aprofitant aquest regal, se'n va acudir de fer aquelles coses que no et dona mai temps, però ho vaig pensar millor i ... vaig dir: sí em regalen una hora aprofita-la per aquelles que et vinguin realment de gust, i no per les que et fan falta, total qui s'ha d'assabentar.

"El univers en una closca de nou"

Us posaré un fragment d'un llibre "El Universo en una cáscara de nuez" de Stephen Hawking, un dels millors físics del segle,que s'ha dedicat principalment a intentar unir la Relativitat i la Mecànica quàntica.

Abans però, he de dir que m'ha despertat el meu insistent instint de conviure amb la rialla, no se'n poden donar ales, ni posar exemples tan fàcils a gent com jo que inmediatament he assumit la identitat del personatge viatger d'aquest avió. i més volant, o sigui que he de canviar aquella frase que deia... i si vaig volant encara passarà mes de presa... Volant, però ara se que millor ... en el sentit de la rotació de la terra i no al revés.

"Hace unos años se hizo un experimento para verificar la Relatividad de Einstein. Según ésta, para un observador que se mueva más rápido que otro, el tiempo pasará más despacio. Se hizo volar a dos aviones en sentidos opuestos. Uno de ellos iba a favor de la rotación terrestre, con lo que iba más rápido que el otro, que iba en contra de la rotación terrestre. Cada avión llevaba un preciso reloj atómico que estaba sincronizado con el otro antes del despegue. Cuando ambos aviones aterrizaron, horas después, se pudo comprobar que, en efecto, el reloj que viajó a favor de la rotación terrestre estaba levísimamente retrasado con respecto al otro.

Esto quiere decir que si viajásemos muy rápidamente en avión durante toda nuestra vida conseguiríamos vivir más. Sin embargo, el pequeño incremento en nuestro tiempo de vida causado por este movimiento se vería de sobras compensado por el hecho de tener que alimentarnos siempre con la comida que sirven en los aviones."

Aquest últim paràgraf és el que m'ha provocat la rialla, i m'ha convidat a seguir la broma, si estant com està, encara pot fer bromes, és tot un exemple a seguir.

No solament ens faria viure menys el menjar de l'avió, a més i sobre tot, s'hauria de fer un viatge llarg com a mínim una vegada al dia, si fas molts viatges però de poca durada, solament aconseguiràs un parell de caramels, i això no és vida, ni dieta mediterrània. Però en aquesta afirmació, es preocupa per la resta de mortals i no per si mateix, perquè a ell segur li tenen preparat un suculent menjar, o millor dit, més apropiat a la seva malaltia.

Be que passaria si l'avió anés a molta mes velocitat que la rotació de la terra, podria viatjar al passat?... De fet un avió estava més en el passat que l'altre.

El misteri de les piràmides i curiositats

La paraula "piràmide" ve dels vocables grecs "piro": foc i "amid": estar en el centre. En les cultures antigues el foc era considerat energia universal i vida. Les piràmides són cossos geomètrics que concentren camps d'energia.

Està comprovat que el camp magnètic d'energia verificable en les piràmides egípcies existeix de manera idèntica, però amb menor intensitat en altres piràmides, sempre que mantinguin les mateixa proporcions. Dintre d'elles es genera una concentració i circulació d'energia que comença en cadascun dels cinc vèrtex i confluïxen en l'àrea central. En aquesta àrea les molècules absorveixen les vibracions per mitjà de la ressonància i, a l'augmentar l'energia, comencen a expandir-se incrementant la circulació fins a saturar la piràmide, sortint després cap a l'atmosfera circumdant.

Moltes persones que han posat a prova el poder de les piràmides afirmen que poden succeir fenòmens dintre d'elles; tant si estan tancades o amb la seva estructura oberta. Les piles seques es recarreguen per si soles, l'aigua és més pura, els aliments duren més temps, les llavors germinen abans, els dolors diminueixen, els nens es tranquil·litzen, la meditació és més profunda, l'agilitat mental augmenta, l'impuls sexual és més fort, els processos naturals de curació s'acceleren, les pregàries es tornen més eficaces, els fenòmens psíquics són més intensos, etc. Gràcies a diverses experiències, es pot aprofitar l'energia piramidal per a assolir innombrables beneficis.

Veurem a continuació alguns d'ells: Ús terapèutic, problemes econòmics, efectius, espirituals, etc. Protecció energètica, desenvolupament de poder extrasensorial, descàrrega d'energies negatives, energización a distància, estudi, esports, animals, plantes, fils gastats, afinación d'instruments musicals, conservació d'aliments, abandó de vicis, comunicació, política, art, etc.

Per a construir una piràmide s'ha d'estar relaxat, serè, harmonitzat i amb una molt bona càrrega d'energia positiva. L'horari apropiat per a aquesta operació és una hora després de l'alba. Els materials més adequats per a la seva construcció són: cristall, bronze, coure, alumini o altres metalls. Les de gran grandària, poden realitzar-se amb paper o cartolina. Per a començar amb les primeres experiències, pot fabricar-la en cartró o qualsevol material fàcil de manejar i ajustant-se a les mesures en escala pel que fa a la gran piràmide de Kheops. La seva grandària variarà d'acord amb la necessitat.

En piràmides grans caben diverses persones, mentre que les petites poden sostenir-se en el palmell d'una mà. Una vegada construïda la piràmide haurà d'orientar-se-la mitjançant una brúixola amb les seves cares cap als quatre punts cardinals. L'orientació Nord-Sud és la correcta ja que aquesta línia magnètica duu l'energia que al passar pel centre de la piràmide comença a generar un camp de força que serà el qual actuarà sobre l'element o problema a tractar. El punt o zona de màxima energia se situa en el centre de la piràmide en el terç inferior denominat “Càmera del Rei”. Cal tenir en compte que per a treballar amb piràmides, haurà de situar les mateixes en un lloc on penetri la llum solar i allunyades de corrents elèctrics, ràdios, televisors, equips de música, planxes, etc.

Com així també de reixes si és que les col·loca en una finestra, o qualsevol tipus d'antena, ja que aquests elements impedeixen el lliure flux d'energia cap als objectes, persones o altres éssers vius que es troben en la seva proximitat, a més d'emanar energia negativa (ions positius). Si són petites, poden assentar-se sobre fusta, terra, flassades, gespa, rajoles o una planxa de coure, però quan les dimensions són de grandària considerable, poden penjar-se del sostre d'una habitació o en un consultori mèdic per a col·locar en el seu interior a la persona que necessita dels seus poders curativos.

Resultats del Projecte Internet Catalunya (PIC)

... PIC Societat Xarxa

Es tracta d'un estudi sobre els usos d'internet per part de les persones i els efectes que tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans. Es basa en una enquesta per qüestionari amb entrevistes presencials a una mostra de 3.005 persones estadísticament representativa de la població de Catalunya. Es va fer la primavera del 2002 i més endavant es va actualitzar amb dades procedents d'altres fonts. L'enquesta va tenir 170 preguntes, a partir de les quals es van construir 1.000 variables i es van analitzar les relacions entre elles. Els autors de l'estudi, de l'informe i del llibre són Manuel Castells, Imma Tubella, Teresa Sancho i Meritxell Roca, i van comptar amb la col·laboració d'Isabel Díaz de Isla i del professor Barry Wellman de la Universitat de Toronto.

L'estudi mostra els fets següents.

• L'ús d'internet s'ha difós ràpidament a Catalunya en l'última dècada i la divisòria digital s'ha anat reduint. En aquests moments, un 41,5% són usuaris freqüents d'internet i un 53,9% han estat usuaris en els darrers tres mesos. La difusió de banda ampla encara és més significativa. Pel que fa a les empreses, Catalunya és el país número u d'Europa en penetració de banda ampla i el número sis pel que fa a les llars. La principal diferència en la freqüència de l'ús és resultat de l'edat. A partir dels cinquanta anys, la proporció d'usuaris se situa en menys del 10%, mentre que arriba al 75% entre els menors de trenta anys. Així mateix, hi ha més abonaments de telèfon mòbil que persones, a Catalunya.
  
  
• Catalunya és una societat de la informació desinformada. Gairebé un 60% dels adults no han acabat els estudis secundaris. I, per tant, molts no tenen gaire clar què es pot fer amb internet. Hi ha un 39% de la població que ni fa servir internet ni ho vol fer perquè no hi veu la utilitat. Aquest grup són fonamentalment persones més grans de cinquanta anys. Hi ha clarament un tall generacional en l'adaptació a la societat de la informació. Aquest és un problema social com més va més important, perquè la població jove, incloent-hi els immigrants joves, viuen en un univers tecnològic diferent de la gent gran. I la gent gran encara té una forta influència en la política i en la gestió de la societat.
  
  
• Internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat. Les relacions presencials i virtuals es reforcen recíprocament.
  
  
• L'estudi analitza la construcció de la identitat i situa el paper d'internet en aquest procés. La principal font d'identificació de les persones és la família, seguida d'"un mateix". La llengua, la nació, el territori o la religió tenen un lloc molt subordinat en la consciència d'identitat de la població en general. Els joves, malgrat que la gran majoria són capaços de parlar i escriure català, fan servir més el castellà que el català en la relació amb la família i els amics. Però, alhora, el sentiment de pertinença a Catalunya és present en el 37,5% de la població, i el sentiment de ser espanyol és tan sols del 19,7%, mentre que el 40% es considera tan català com espanyol. Per tant, en certa manera sembla haver-se diluït la identitat de resistència catalana davant de la relativa normalització de l'expressió cultural pròpia del país. És a dir, no fa falta afirmar-se per a saber que s'és català. Però hi ha un grup minoritari molt actiu, gairebé un 20% de la població, que es defineix amb un fort component nacionalista català. És un grup jove, professional, educat i que és l'usuari més actiu d'internet. És a dir, l'ús d'internet és associat a un projecte de construcció identitària catalana que busca una nova modernitat del país com a cultura autònoma.
  
  
• Internet activa els projectes d'autonomia de les persones: autonomia personal, autonomia professional, autonomia en la gestió del seu cos, autonomia comunicativa, autonomia emprenedora i autonomia sociopolítica. L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç de projecte és una persona més fa servir internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat.
  
  
• La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d'aquesta autonomia sociopolítica.

UOC

La increïble llista sobre les malalties mes rares conegudes fins al moment

Una llista realment molt curiosa la que en Ahmad Anvari ha recopilat. Una de les malalties es podria treure d'aquesta llista si tots els gossos tinguessin passejadors com el de la fotografia.

Mediterrània

Colze de passejadors de gos o de pescadors, dits cervecers i targetitis, son algunes de les malalties més insòlites. Existeixen més de 25 trastorns extravagants lligats a feines i hobbies.

"Cada boig amb el seu tema". Aquesta frase tan comuna i trillada troba a un nou personatge amb una llista en el seu haver: malalties rarísimes i insòlites, però reals. Es tracta d'un enginyer en sistemes dels EE.O., Ahmad Anvari, qui va anar recopilant dades per mitjà de revistes científiques, articles mèdics i arxius. Així va poder comprovar que existeixen més de 25 malalties o trastorns insòlits i extravagants, lligats a treballs o entreteniments .

Òbviament, el primer contacte amb aquesta informació, genera dubtes, riure, intriga i un munt més de sensacions vinculades al "això no pot ser... o si?".

Sembla que si. Si prenem com eix les ocupacions, una de les malalties és el Colze de Pasejadors de Gos (Dog walkers elbow) esmentat per primera vegada en 1979 en el "New England Medical Journal" referint-se al dolor causat per la tensió constant i les estirades de la corretja del gos. Aquesta condició, és una de les 150 descrites a l'Atlas of Occupational Markers on Human Remains publicat en 1999. Aquest llibre, d'interès per a antropòlegs, físics, paleontòlogues i mèdics ja que descriu com les diferents ocupacions van ser afectant la salut de l'home. Algunes d'aquesta publicació, no inclosa en la llista de Anvari, és "El taló del policia", bursitis produïda per caminar moltes hores pel paviment.

Tornant a la llista, altre trastorn vinculat al treball és el Colze de Pescador, que és la inflamació dolorosa del muscle i colze a causa de repetides sacsejades cap amunt de la canya ("New England Medical Journal", 1981 ). Diversos fòrums dedicats a la pesca parlen del tema. En Pesca Mediterrani2.com, un treballador compte: "Companys, no penso deixar de pescar encara que es caiguin els braços al sòl, segueixo treballant encara que veig les estrelles. He provat el gel en el colze i em va bastant bé. El de les infiltracions també m'ho va comentar el meu metge però em van dir que dol un munt, espero no haver d'arribar a això". Al que hipotèticament li respondria Vicente, des d'altre fòrum: "Benvingut al club... Tots els pescadors hem patit el colze de pescador (tennista? voleybolista?) alguna vegada".

Agregant una variable a les contingències pròpies de cada treball, està l'estrès: llavors la llista comença a créixer. L'estrès laboral sorgeix quan es produeix un desajust entre la persona, el lloc de treball i la pròpia organització o empresa. L'Organització Mundial de la Salut considera que la professió de controlador aeri és una de les activitats més estresants, ja que obliga a treballar en una situació de tensió constant i amb un elevadíssim grau de concentració . El resultat són úlceres péptiques i altres malestars que es coneixen com la Síndrome del Controlador Aeri.

Altra "professió" que comporta innombrables riscos, encara que no és molt reconeguda, és la de mestressa. Amb el nom de " Houswifitis", segons la publicació Centerscope en 1976, el "Síndrome de la mestressa", són símptomes nerviosos per la dedicació excessiva en la cura de la llar. En la cara oposada de la mateixa moneda, apareix la Síndrome de la Dona Treballadora: fatiga, irritabilitat, mal de cap i disminució de la libido per l'esgotament de fer dos treballs ( The Lancet , 1966). Una interessant paradoxa: la dona, ja sigui mestressa o surti a treballar, ha de cuidar-se del fantasma de l'estrès.

I si d'estrès parlem, entre totes les possibles causes hi ha una que mereix atenció per l'insòlita. Es tracta del "Síndrome del Marit Retirat", descrit en 1984 en el Webster Journal of Medicine . Els símptomes : tensió, mal de cap, depressió i ansietat en la dona d'un marit que acaba de jubilar-se. Com relata un article de la BBC, a Japó per exemple "s'estima que el 60% de les dones majors tenen un problema comú: els seus marits. Ja que després d'anys 'casats amb els seus treballs', els homes jubilats estan produint un efecte extraordinari en la salut de les seves companyes". I la causa és bastant simple: d'un dia per a un altre, l'esposa comença a conviure realment amb el seu marit, passant de veure'l només unes hores a estar 24 hores junts.

La recopilació de Anvari inclou també diverses curiositats dermatológiques, però sense dubtes la Dermatitis de vàter o "Toilet seat dermatitis" es duu tots els premis. Es tracta de la irritació de la pell per romandre massa temps assegut en el vàter ( Arxivi of Dermatology , 1933). També pot donar-se, segons un treball del Departament de Dermatología del Royal Gwent Hospital (Anglaterra), publicat en el 2005 en Pediatric Dermartology , la dermatitis de contacte al·lèrgic als seients de vàter de fusta, que estan ressorgint. Per a acabar, cal esmentar la foliculitis del jacuzzi (Spa pool folliculitis) o infecció dels fol·licles pilosos per una hidratació perllongada i l'oclusió de la pell (vestits de bany) dies després d'usar un jacuzzi contaminat.

Altres rareses. Entre els trastorns més insòlits d'aquest atípic figura la Alopècia Walkmania. El que significa que si s'usen auriculars grans per a escoltar música cura! perquè pot començar a caure el pèl. Exactament, va ser descrita en el "Journal of the American Medical Association" de 1984 com la "pèrdua de pèl per l'ús perllongat d'auriculars estèreo". El terme alopècia defineix la disminució o pèrdua del pèl, localitzada o generalitzada, temporal o definitiva de qualsevol tipus o origen. Una altra: la Alopècia de tracció, que es deu a la tracció contínua dels cabells, per exemple, per alguns tipus de pentinats o per l'ús freqüent de receptors de cap electrònics (com "telèfons sense mans") per períodes llargs de temps. La tensió danya els eixos del pèl i obstaculitza el creixement del pèl nou. També cal cuidar-se de no sofrir els "dits cervecers", una inflamació i pèrdua de sensibilitat -i fins i tot del dit- per col·locar l'anell de la llanda de cervesa en un dit, tal com ho consigna la revista JAMA en 1968 o de "cervell de bingo", segons el Canada's Leading Medical Journal (1982), que és un mal de cap provocat per la intoxicació de monòxid de carboni, que sofreix una persona després d'estar diverses hores en una sala de bingo en la qual hi ha molt públic fumador.

Finalment (veure llista completa), cal destacar per la seva raresa a la Creditcarditis. Segons el New England Medical Journal de 1966, la targetitis, és el dolor en els glútens i part del darrere de les cuixes a causa de el que alguns autors descriuen com la compressió sobre el múscul piramidal de la pelvis i el nervi ciátic per asseure's durant molt temps amb la cartera plena de targetes de crèdit en la butxaca del darrere dels pantalons.

"Estranyes i reals excuses mèdiques" és el títol d'aquesta increïblement rara, curiosa i simpàtica llista. Així que, com diu amb humor aquest enginyer en sistemes nord-americà, els quals estan cansats de donar excuses falses per a prendre's un dia de treball: "Provin aquestes!, són reals!".

Font: Clarín. Aportat per Gustavo Courault

WITRICITAT

Electricitat sense cables, una realitat

Científics nord-americans van transmetre existosament electricitat entre dos aparells sense utilitzar cables connectors.

Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, van enviar electricitat a través de l'aire des d'una font d'energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància. Coneguda com "WiTricitat" perquè "wi" és l'abreujament de "sense fil" en anglès, l'adopció d'aquesta tecnologia podria ser la fi dels embulls de cables -i per tant, de molts ensopecs- almenys en les llars postmoderns, on la majoria dels aparells semblen necessitar d'una connexió a la paret.

La WiTricitat no pot viatjar a llargues distàncies, almenys ara com ara, pel que els enormes pals que transporten l'electricitat seguiran decorant els paisatges algun temps més.

Aquesta nova tecnologia funciona sobre la base de conceptes coneguts des de fa dècades, creant un camp magnètic entre dos "antenes" fetes de bobines de coure, una connectada a la font d'electricitat i altra en l'aparell que volem encendre. Per exemple, una bombeta de 60 watts. Aquestes "antenes" no són altra cosa que "ressonadors magnètics", que vibren amb el camp magnètic creat per l'electricitat.

Els científics del MIT van provar la seguretat del sistema col·locant-se entre la font d'electricitat i l'aparell, i van quedar suficientment bé com per a després contar el conte.

I no és perillós

El sistema aprofita un fenomen físic conegut com "ressonància", el que ocorre quan un objecte vibra al quedar dintre d'un camp d'energia de determinada freqüència. Quan dos objectes tenen la mateixa ressonància fan un poderós intercanvi d'energia sense afectar a altres objectes propers.

Hi ha molts exemples típics de la ressonància, i un dels més repetits és el de la cantant d'òpera que al cantar certa nota trenca copes de cristall. En comptes d'utilitzar la ressonància acústica, la WiTricitat s'aprofita de la ressonància d'ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. "El cos respon molt als camps elèctrics, i és per això que podem cuinar pollastre en el forn microones", va dir a la BBC John Pendry, de l'imperial College of London, qui va seguir els experimientos del MIT. "Però el cos no respon als camps magnètics. Fins a on sabem, el cos dóna zero resposta als camps magnètics en termes de l'energia que absorbeix", va explicar. És per això que la WiTricitat no representa cap risc significatiu per a la salut humana, va agregar el professor adjunt de Física en el MIT, Marin Soljacic.

Es podrà proveir d'electricitat

Físics del MIT proposen un sistema per a la transmissió sense fil d'energia que podria realimentar telèfons mòbils i ordinadors portàtils sense carregadors.

Un grup d'investigadors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), a EE UU, ha assolit transmetre eficaçment electricitat sense cables. El sistema sense fil transmet l'energia per ones i en una primera fase es podrà aplicar a equips electrònics com els ordinadors portàtils o els dispositius MP3.

Queda encara per a la ciència ficció la possibilitat d'un transport d'electricitat d'alt voltatge sense necessitat de les esteses actuals, només mitjançant ones electromagnètiques. Si la proposta dels científics nord-americans té finalment èxit tècnic, industrial i comercial, l'actual trama de cables i endolls i connexions, presents en qualsevol oficina o a les llars tecnificades per a recarregar els equips electrònics, aviat podria passar a la història.

Marin Soljacic, del MIT, considera que «han sorgit tants equips autònoms en els últims anys, des de telèfons cel·lulars fins a computadores personals, que comencem a pensar que seria molt convenient no haver de recarregar-los. I, com som físics, ens preguntem quin tipus de fenomen físic es podria usar per a fer aquesta transferència sense fil d'energia».

• 1) Entrada d'energia des de l'alimentació normal d'electricitat
• 2) L'antena d'emissió ressona a una freqüència de 6,4 MHz, emetent ones electromagnètiques
• 3) Ones d'energia des de l'antena, que arriben a fins a 5 m
• 4) Electricitat rebuda per l'antena d'una laptop, que ha d'estar ressonant també a 6,4 MHz. S'usa l'energia per a recarregar bateries
• 5) L'energia que no pren la laptop és re-absorbida per l'antena alimentadora.

La ressonància, un fenomen físic que produïx que un objecte vibri quan se li aplica energia amb una freqüència determinada, està en la base del dispositiu proposat pels investigadors nord-americans. Com ha explicat Marin Soljacic, «quan un té dos objectes ressonants de la mateixa freqüència, tendeixen a acoblar-se amb molta força». És el cas dels instruments musicals, «quan un toca un so en un instrument, un altre que tingui la mateixa ressonància acústica ho capta i vibra visiblement». Soljacic i el seu equip no es van centrar evidentment en els fenòmens acústics, sinó en la ressonància d'ones electromagnètiques i la seva capacitat per a transmetre electricitat. Com principi físic no és un fenomen nou. Les antenes de ràdio, per exemple, emeten ones electromagnètiques, però no serien útils per a la transferència d'energia perquè distribuïxen les ones en totes les adreces de l'espai, dispersant l'energia que, contràriament, hauria de concentrar-se en una sola adreça per a assolir una transmissió eficaç.

Per a solucionar aquest problema, els científics van investigar les cridades ressonàncies de llarga vida. L'energia es lliga als objectes i no es radia excepte unes «cues» de molt reduït abast. «Si es col·loca altre objecte ressonant, amb la mateixa freqüència, prou prop d'una d'aquestes cues, resulta que l'energia pot passar, com a través d'un túnel, d'un objecte a l'altre», va indicar Soljacic.

Una antena metàl·lica, amb ressonància de llarga vida, podria transferir energia a una computadora l'antena de la qual ressoni en la mateixa freqüència. La distància màxima benvolguda és de cinc metres. «Això seria suficient per a una habitació, però també es podia adaptar a una fàbrica o reduir-lo al món microscòpic o nanoscópico», va afegir Soljacic.

L'empresari britànic de noves tecnologies James va afirmar que l'avanç proposat pels físics del MIT «està clarament en una etapa primerenca, però serà interessant en el futur. Els consumidors volen una solució universal senzilla, que els alliberi de la molèstia dels carregadors i adaptadors connectats a la paret. També s'ha de parar esment a altra sèrie d'aspectes, amb la finalitat de garantir la conversió eficaç de l'energia a una forma que serveixi per a alimentar els equips».

Font: axxon

Un documental sobre la paradoxa de Hawking.

Es llarg! (48 minuts) i potser no us interessen ni la física, ni els forats negres, ni la paradoxa de la informació, ni els científics, ni els seus mal de caps, però... jo l'havia de posar.

Crec que desprès de tot, i revisant últimament els meus escrits o imatges, veig que m'interessa aquests temes astronòmics, i no ho sabia, quan no és una lluna és un planeta Superterra, la lluna de València, o les imatges que tenen una lluna o un planeta, i els que tinc en esborrany, li hauria de canviar el nom al bloc per Lluna mediterrània o Espai Interestelar Mediterrani.

Aquestes vacances me'n vaig a la Superterra
He canviat d'opinió ja no me'n vaig a la Superterra sinó a la Lluna de València>
Foto de la lluna
Aquí hi ha un planeta el del Principet>
Aquí un missatge des de l'altre costat de la lluna
Aquí observant com miren cap a dalt
cel

sempre mirant amunt, son moltes, i amb aquest, hi torno altre vegada cap a l'univers i els forats negres. Serà casualitat?

Mediterrània

Comença per la … "X"!?

Fa uns dies vaig publicar aquest artícle al bloc "Fem un cafè?", i també ho publicaré aquí, és que crec que sóc mooooolt "tacanya" (solament pels drets d'autor, es clar!), a l'igual que quan regalo algun quadre, que em costa desprendre'm, uffffff! ....... ningú ho sap més be que jo, però en les publicacions l'avantatge és que es pot tenir per duplicat, triplicat ....fins a casi l'infinit, o sigui que cap problema en la difusió.

Aprofitant, us anuncio que avui se que se m'oblida una cosa...., però que serà?... m'he aixecat amb aquesta sensació, .....no us ha passat mai?, que no sabeu que és però sabeu que falta alguna cosa ....?, dons avui, és amb la lletra "L", i no li falta sinó que li sobra a alguna paraula o nom. Hi ha algú que li sobra la lletra L en alguna banda?

De totes maneres si algú em pot ajudar, pot clicar AQUÍ (si no teniu ni idea no cal que cliqueu, solament és per als que saben quelcom, gràcies).

***********************************************************************

Comença per la ... "X"!?

Per Mediterrània

Tinc una pregunta des de fa molt de temps, potser no la he considerat el suficientment important com per voler aprofundir fins ara. Però el que sí es cert, és que cada vegada que em succeix, m'intrigo, i no m'ho torno a preguntar-me fins que em torna a passar, i tampoc es que sigui tant sovint.
De vegades, ho he comentat amb amics o coneguts, en aquell moment mateix. Sempre que passa, ha d'haver algú que pregunta, uhhhhhh ..com es deia? ara no em surt!
Avui llegint un article sobre els diferents tipus d'aprenentatge i de la memòria, i … m'ha vingut al cap, amb el que m'he posat a investigar sobre el tema per veure si amb la recerca trobés alguna resposta que s'apropi, per a calmar la meva curiositat.

Què em passa?

Dons és ben simple, de vegades, algú fa una pregunta, que teòricament se la resposta, d'aquelles que es diu que es tenen "a la punta de la llengua". I sense saber d'on ve, dic: Comença per "X"! o la lletra que sigui; i ràpidament em retracto per la inseguretat que em provoca, dubto i em pregunto: però d'on ha sortit aquesta inicial?, moltes vegades amb aquesta simple ajuda, l'altre, qui ha fet la pregunta, ja sap quina paraula és amb aquesta simple pista, i molt abans que jo, que segueixo ruminat com ha vingut aquesta lletra a parar al meu cap; fet, que no ha deixat mai de sorprendre'm, i per altra banda surgeix la segona pregunta: per què no m'ha sortit la la paraula sencera?.

O be, no he conegut a ningú que li passi, o potser li passa a tothom, i no son tant ossats com jo per dir la inicial com un acte de reflex.

Llavors què succeeix? que tenim un processador que guarda els arxius antics o paraules en desús amb les paraules comprimides, i que em deixa el nom de l'arxiu amb la lletra inicial?, no se pas, la qüestió és saber com encerto? I m'he posat a buscar informació, i he trobat respostes, encara que no exactament una resposta directa, però s'apropen molt més del que em pensava trobar. Em sembla que em servirà com a contesta i em donaré per satisfeta, al menys de moment.
Primer de tot, faré una relació dels diferents tipus de memòria que existeixen ara.
Diferenciarem entre Memòria Sensorial, Memòria a curt termini i Memòria a llarg termini, aquestes alhora es sub-divideixen en altres:

1- Memòria Sensorial:

MEMÒRIA SENSORIAL
Es denominen «memòries sensorials» a una sèrie de magatzems d'informació provinents dels diferents sentits que prolonguen la durada de l'estimulació. Això facilita, generalment, el seu processament en la Memòria Operativa. Els sentits més valorats: vista i oïda.

2- Memòria a Curt Termini:

MEMÒRIA OPERATIVA
La Memòria Operatica és el sistema on l'individu maneja la informació a partir de la qual està interactuant amb l'ambient. Encara que aquesta informació és més duradora que l'emmagatzemada en les memòries sensorials, està limitada si no es repassa.

Aquesta limitació de capacitat es posa de manifest en els efectes de «primacia» i «recencia». Quan a les persones se'ls presenta una llista d'elements (paraules, dibuixos, accions, etc.) perquè siguin memoritzats, al cap d'un breu lapse de temps recorden amb major facilitat aquells ítems que es van presentar al principi (primacia) i al final (recencia) de la llista, però no aquells intermedis

3-Memòria a Llarg Termini:

MEMÒRIA PROCEDIMENTAL
La Memòria Procedimental pot considerar-se com un sistema d'execució, implicat en l'aprenentatge de diferents tipus d'habilitats que s'activen de manera automàtica, com una seqüència de pautes d'actuació, davant de les demandes d'una tasca de manera inconscient, les habilitats s'adquireixen de manera gradual, el grau d'adquisició d'aquestes habilitats depèn de la quantitat de temps emprat a practicar-les.

MEMÒRIA DECLARATIVA
La memòria declarativa és aquella que permet un record deliberat i conscient sobre el coneixement del món i les nostres experiències personals. El seu establiment es basa en l'aprenentatge relacional, és a dir, el basat en avaluacions, comparacions i inferències conscients entre informacions diverses. Dintre d'aquesta hi hauria la Memòria Episòdica i la Memòria Semàntica.
La distinció de «Memòria Semàntica» dóna compte d'un magatzem de coneixements sobre els significats de les paraules i les relacions entre aquests significats, constituint una espècie de diccionari mental, mentre que la «Memòria Episòdica» representa esdeveniments que reflecteixen detalls de la situació viscuda i no només el significat.

Dons la resposta a la meva pregunta està a la Memòria Semàntica, i la resposta a la meva pregunta és l'empremta mnésica.

Tenir una paraula a la punta de la llengua, oblit de noms molt coneguts…

Aquest és un altre d'aquests oblits més expressats, i potser per aquesta forma persistent de ser, fa que s'entossudeixin a recuperar aquesta paraula o aquest nom que ara mateix no els ve al capdavant, dificultant encara més la localització de l'"empremta mnésica" pel component emocional alterat que creen.


Cal tenir en compte, l'ampli nombre de paraules que forma el nostre llenguatge o l'ampli arxiu de records de noms, llocs i informacions de tot tipus que guarda la nostra memòria. Imaginem, o comparem, la nostra memòria amb una golfa en la qual els objectes més antics dipositats en ell van quedant enrere, tapats per altres de més recents.


Tret que recuperem algun objecte antic de tant en tant i, tinguem "fresc"on l'hem deixat, segons passi el temps, per lògica i novament per economia del nostre cervell, s'anirà erdent l'"empremta mnésica", és a dir, la "punta del fil" del qual estirar per recuperar aquest nom o informació buscada.

Uns dels exercicis que proposa un taller de memòria és escriure paraules que …….. Comença per la lletra "X".

Potser he fet molts encreuats…

Mediterrània