Barcelona
La foto que més m'ha impressionat ha sigut la de la Diagonal.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
16 de febrer 2008
29 de gener 2008
Un mossèn castigat a la galieo-galilei
Avui he escoltat a la radio al dial 99.4 de Barcelona, no se el nom de l'emissora, però una notícia molt curiosa que m'ha fet molta gràcia i la volia compartir amb vosaltres.
Resulta que un mossèn aparca el cotxe a una zona de minusvàlids, "el pillen!", no Déu, ni la Mare de Déu, sinó la policia urbana, li posen una multa de cent euros.
El mossèn es queixa, i es declara insolvent, no te per pagar la multa.
El jutge en qüestió li posa la multa següent... llegir uns salms cada dia i durant 90 dies. Fins aquí te el seu toc d'humor la cosa, i penses que l'està castigant a la com quan confesses els teus pecats, tens que resar vint Pares Nostres i cinc Ave Maries, i rius pensant... li ha posat una multa en base als minuts que ha estat aparcat, un Pare Nostre o un Ave Maria per minut consumit en l'aparcament.
Però...no... llavors, en que es basa el jutge per posar-li aquesta multa? i quins salms son aquests?, ... dons li aplica els mateixos salms que li van posar l'església al seu dia i com a càstic a en Galileo Galilei durant tres anys encara que reduïda a noranta dies, per dir que la terra donava voltes al voltant del sol.
Es veu que el jutge encara li queda la rancúnia aquesta, que per cert , fa només 50 anys que l' església va assumir que era la terra que donava voltes al sol i no al in-revés i que no era el centre de l'univers, va ser un manifest de l'església quasi sense donar-li importància per no fer rebombori de l'assumpte.
Resulta que un mossèn aparca el cotxe a una zona de minusvàlids, "el pillen!", no Déu, ni la Mare de Déu, sinó la policia urbana, li posen una multa de cent euros.
El mossèn es queixa, i es declara insolvent, no te per pagar la multa.
El jutge en qüestió li posa la multa següent... llegir uns salms cada dia i durant 90 dies. Fins aquí te el seu toc d'humor la cosa, i penses que l'està castigant a la com quan confesses els teus pecats, tens que resar vint Pares Nostres i cinc Ave Maries, i rius pensant... li ha posat una multa en base als minuts que ha estat aparcat, un Pare Nostre o un Ave Maria per minut consumit en l'aparcament.
Però...no... llavors, en que es basa el jutge per posar-li aquesta multa? i quins salms son aquests?, ... dons li aplica els mateixos salms que li van posar l'església al seu dia i com a càstic a en Galileo Galilei durant tres anys encara que reduïda a noranta dies, per dir que la terra donava voltes al voltant del sol.
Es veu que el jutge encara li queda la rancúnia aquesta, que per cert , fa només 50 anys que l' església va assumir que era la terra que donava voltes al sol i no al in-revés i que no era el centre de l'univers, va ser un manifest de l'església quasi sense donar-li importància per no fer rebombori de l'assumpte.
17 de gener 2008
El carro de la compra és una altra cosa
Al blog d'Enrique Dans he trobat un interessant article sobre el nostre futur pròxim en el respecta a les compres al super, algunes ja s'estan fent realitat en aquests moments, els "carritos" amb pantalla, però anirà molt més enllà... El vídeo m'ha sorprès no en la pantalla i passar per caixa sense tenir que treure la compra, posar-la a la cinta i tornar-la a posar al carro... sinó en altres temes mireu-lo es del tot interessant. (On posa 13 minuts de vídeo.. cliqueu i escolliu ADSL)
Les coses que fallen, que encara te ratolí al portàtil, no fa servir pantalla tàctil, o que ha de passar la targeta i no l'empremta digital o el iris per el reconeixement de la persona, o d'altres possibles formes. Que s'ha de parar i pagar amb targeta de crèdit davant les caixes i no que passi directament al compte del banc o a la targeta de crèdit... o que la compra si ja sabem el que ens falta a la nevera o millor dit la nevera ho sap i li envia a l'ordinador o a una targeta personal, i no ens ho tenen preparat, això deu ser perque et segueixis passejant per les ofertes dels passillos amb ofertes.
Però.... emprovar-se un vestit sense tenir que emprovar-se'l o una barra de llavis sense provar el color a la pell, ... no se si en els perfums pots arribar a saber quin es el que millor va amb la teva pell, que et poses totes les colònies i desprès d'una estona no saps quina era aquella que t'ha agradat... en fi, ho sabran tot de nosaltres. Encara que... ja ho saben... si tenim una targeta per el supermercat d'aquelles de punts, ja saben que comprem habitualment, les marques que fem servir, la regularitat amb la que anem a comprar, tot això ja ho saben en aquests moments...
Les coses que fallen, que encara te ratolí al portàtil, no fa servir pantalla tàctil, o que ha de passar la targeta i no l'empremta digital o el iris per el reconeixement de la persona, o d'altres possibles formes. Que s'ha de parar i pagar amb targeta de crèdit davant les caixes i no que passi directament al compte del banc o a la targeta de crèdit... o que la compra si ja sabem el que ens falta a la nevera o millor dit la nevera ho sap i li envia a l'ordinador o a una targeta personal, i no ens ho tenen preparat, això deu ser perque et segueixis passejant per les ofertes dels passillos amb ofertes.
Però.... emprovar-se un vestit sense tenir que emprovar-se'l o una barra de llavis sense provar el color a la pell, ... no se si en els perfums pots arribar a saber quin es el que millor va amb la teva pell, que et poses totes les colònies i desprès d'una estona no saps quina era aquella que t'ha agradat... en fi, ho sabran tot de nosaltres. Encara que... ja ho saben... si tenim una targeta per el supermercat d'aquelles de punts, ja saben que comprem habitualment, les marques que fem servir, la regularitat amb la que anem a comprar, tot això ja ho saben en aquests moments...
10 de gener 2008
Els 80 funcionen
EL 21 de juliol de l'any passat vaig escriure un post que feia referència a la velocitat de circular per les carreteres, autopistes i autovies a uns 20 km a la rodona de Barcelona a 80km/hora, estava en desacord i em vaig unir a la campanya del RACC que també veia molts problemes alhora d'aplicar aquesta nova mesura de seguretat.
Des del 3 de gener que vaig circulant a 80/km hora, he anat molts dies des de llavors i quedo parada, FUNCIONA! NO HI HA EMBUSSOS! la veritat que els primers dies pensava que encara no hi havia escola i per això tampoc cues, però aquests dies d'aquesta setmana, plogui o faci sol, he anat a vuitanta tota l'estona i sense parar...
Qui va inventar aquesta mesura de seguretat, es mereix un monument a la plaça Catalunya, o a la Rambla Canaletes... Des d'aquí i amb el meu optimisme que creu que això seguirà igual, dono la meva enhorabona per la iniciativa.
;)Lapil quan tornis, no t'ho podràs creure!!!!
Ara falta arreglar el tema dels trens!!
Una agraïda conductora.
Des del 3 de gener que vaig circulant a 80/km hora, he anat molts dies des de llavors i quedo parada, FUNCIONA! NO HI HA EMBUSSOS! la veritat que els primers dies pensava que encara no hi havia escola i per això tampoc cues, però aquests dies d'aquesta setmana, plogui o faci sol, he anat a vuitanta tota l'estona i sense parar...
Qui va inventar aquesta mesura de seguretat, es mereix un monument a la plaça Catalunya, o a la Rambla Canaletes... Des d'aquí i amb el meu optimisme que creu que això seguirà igual, dono la meva enhorabona per la iniciativa.
;)Lapil quan tornis, no t'ho podràs creure!!!!
Ara falta arreglar el tema dels trens!!
Una agraïda conductora.
07 de desembre 2007
COMENTARI DEL RAÜL A LA CECÍLIA
La finestreta de comentaris del blog, es insuficient per manifestar la meva opinio sobre l’article de la Cecilia publicat el dia 5. Per això vull expresar amb més espai el que penso.
El que diu la Cecilia, la recolço completament amb el meu pensament. La societat actual, esta plena de burocràcia, i plena de gent que sols mou papers d’un costat cap a l’altre i d’altre personal que l’únic que fa es vigilar als altres que compleixin el que hi ha escrit, per tal d’ocupar als primers, i així crear més llocs de treball indirectes, que entre tots cal mantenir, i d’aquesta manera crear, una mica, una societat de treball productiu, una mica ficticia.
Penso sincerament que si una malaltia, es tant clara com el trencament d’un os i que el temps de recuperacio es d’un més.. aleshores per què cal portar el paper que continua estant de baixa??, això no sols complica la feina d’una persona, si no que a més complica la feina del personal administratiu d’una empresa, així com la necessitat de comunicació posterior amb l’administració i les Mutues, per tal de tornar a dir una cosa que ja tots sabem.. que aquella persona continua estant de baixa per un os trencat.
Per altra part també, penso, que tot plegat es consequència d’allò que en diuen…”feta la llei.. feta la trampa”. Hi hem de tenir en compte la plaga de baixes per depressió que la nostra societat té. I també, la plaga de persones que s’acullen aquesta malatia per tal de prendres dies i dies de vacances pagades a costa de la resta de la societat, i que de ben segur, tots en conèixem alguna, i que tampoc tenim la osadia de denunciar-ho.
Crec sincerament que la Cecilia ho ha explicat molt be, i també penso que tot plegat es una mica el resultat de la societat del consumisme que tenim establerta, i del nivell d’ansietat de satisfacció que tots volem, o que el mercat del marketing ens ofereix.
Cecilia, desde la meva humiltat, et felicito per la certesa de l’article publicat, així com animar-te a continuar escrivint els teus articles. Endavant!!!
25 de novembre 2007
pq?
Aquest article d'en Ricardo F. Ortolá, em sembla sublim, és totalment irònic amb la utilització de la llengua escrita que afectaria crec més a la llengua castellana que a la catalana, però també ho patim aquí.
Crec que els missatges SMS abreviats és tota una revolució en el sentit del perquè es va començar a fer servir, utilització dels mínims caràcters possibles, economitzant lletres s'estalviava € en la factura del mòBil... com diuen "hecha la ley hecha la trampa", ara be, no en comentaris de blocs, no en els mateixos articles, la llengua evolucionarà per suposat amb el seu entorn com ha sigut sempre... està viva!, però... ens entendrem? si segueix per aquest camí.
**************************************************************************
Resulta sumamente interesante el comunicado que redactó uno de los miembros de la RAE sobre las “FUTURAS REFORMAS DE LA LENGUA ESPAÑOLA” y que serían realizadas en función de las necesidades comunicativas que requiere la sociedad hispanoparlante actual (no olvidar que se trata de un colectivo de 600 millones de personas).
Esas Reformas tendrían como objetivo central hacer posible las comprensiones cabales y homogéneas de las ideas que se comunican los miembros de los que hablan el IDIOMA ESPAÑOL. Traerían aparejadas la simplificación del aprendizaje de la lengua Castellana y la incorporación más fluida de los elementos de otras culturas que cohabitan el territorio de los individuos de habla hispana (en particular los aborígenes, los nativos y demás conceptos nacidos den las culturas Iberoamericanas).
Este ANTICIPO que por supuesto debe tomarse con la debida objetividad y cautela, no deja de ser enriquecedor y deseo que sirva eventualmente para adaptarnos fácilmente a las nuevas reglas de la Lengua Castellana.
EL COMUNICADO:
En vista de la evolución del castellano en los últimos años, debido a las aportaciones realizadas por los jóvenes, la Real Academia de la Lengua dará a conocer, la reforma modelo 2007 de la ortografía española, que tiene como objetivo unificar el español como lengua universal de los hispanohablantes. Será una enmienda paulatina, que entrará en vigor poco a poco, para evitar confusiones. La reforma hará más simple el castellano, pondrá fin a los problemas de otros países y hará que nos entendamos de manera universal quienes hablamos esta noble lengua.
La reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:
* Supresión de las diferencias entre c, q y que. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la que será asumido por esta letra. En adelante pues, se eskribirá: kasa, keso, Kijote…
* Se simplifikará el sonido de la c y z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema “s” Kon lo kual sobrarán la c y la z: “El sapato de Sesilia es asul”.
* Desapareserá la doble c y será reemplasada por la x: “Tuve un axidente en la Avenida Oxidental”. Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos, por su estraña pronunsiasión de siertas letras.
* Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe diferensia alguna entre el sonido de la b y la v. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v. Y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.
* Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: “Yébeme de paseo a Sebiya, señor Biyar”. Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia.
* La hache, kuya presensia es fantasma, kedará suprimida por kompleto: Así, ablaremos de abas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre “echo” y “hecho”. Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos.
* A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: “Rroberto me rregaló una rradio”.
* Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: “El jeneral jestionó la jerensia”. No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.
* Orrible kalamidad del kasteyano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: “Komo komo komo komo!”
* Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.
* Tambien seran proibidas siertas konsonantes finales ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: “¿ke ora es en tu relo?”, “As un ueko en la pare” y “La mita de los aorros son de agusti”. Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos “la mujere” o “lo ombre”.
* Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya “bailado” sino “bailao”, no “erbido” sino “erbio” y no “benido” sino “benio”. Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano manda, al fin y al kabo.
*Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Ademas y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio y ablaremo komo fubolita yugolabo, pero depue todo etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resultan ma fasile. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio aser rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ispanoablante gosemo berdaderamente del idioma de “Serbante y Kebedo.”
Eso si:
Nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ispanika y primero kaeremo mueto ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de istoria kastisa epañola unibersa.
Crec que els missatges SMS abreviats és tota una revolució en el sentit del perquè es va començar a fer servir, utilització dels mínims caràcters possibles, economitzant lletres s'estalviava € en la factura del mòBil... com diuen "hecha la ley hecha la trampa", ara be, no en comentaris de blocs, no en els mateixos articles, la llengua evolucionarà per suposat amb el seu entorn com ha sigut sempre... està viva!, però... ens entendrem? si segueix per aquest camí.
**************************************************************************
Resulta sumamente interesante el comunicado que redactó uno de los miembros de la RAE sobre las “FUTURAS REFORMAS DE LA LENGUA ESPAÑOLA” y que serían realizadas en función de las necesidades comunicativas que requiere la sociedad hispanoparlante actual (no olvidar que se trata de un colectivo de 600 millones de personas).
Esas Reformas tendrían como objetivo central hacer posible las comprensiones cabales y homogéneas de las ideas que se comunican los miembros de los que hablan el IDIOMA ESPAÑOL. Traerían aparejadas la simplificación del aprendizaje de la lengua Castellana y la incorporación más fluida de los elementos de otras culturas que cohabitan el territorio de los individuos de habla hispana (en particular los aborígenes, los nativos y demás conceptos nacidos den las culturas Iberoamericanas).
Este ANTICIPO que por supuesto debe tomarse con la debida objetividad y cautela, no deja de ser enriquecedor y deseo que sirva eventualmente para adaptarnos fácilmente a las nuevas reglas de la Lengua Castellana.
EL COMUNICADO:
En vista de la evolución del castellano en los últimos años, debido a las aportaciones realizadas por los jóvenes, la Real Academia de la Lengua dará a conocer, la reforma modelo 2007 de la ortografía española, que tiene como objetivo unificar el español como lengua universal de los hispanohablantes. Será una enmienda paulatina, que entrará en vigor poco a poco, para evitar confusiones. La reforma hará más simple el castellano, pondrá fin a los problemas de otros países y hará que nos entendamos de manera universal quienes hablamos esta noble lengua.
La reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:
* Supresión de las diferencias entre c, q y que. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la que será asumido por esta letra. En adelante pues, se eskribirá: kasa, keso, Kijote…
* Se simplifikará el sonido de la c y z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema “s” Kon lo kual sobrarán la c y la z: “El sapato de Sesilia es asul”.
* Desapareserá la doble c y será reemplasada por la x: “Tuve un axidente en la Avenida Oxidental”. Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos, por su estraña pronunsiasión de siertas letras.
* Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe diferensia alguna entre el sonido de la b y la v. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v. Y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.
* Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: “Yébeme de paseo a Sebiya, señor Biyar”. Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia.
* La hache, kuya presensia es fantasma, kedará suprimida por kompleto: Así, ablaremos de abas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre “echo” y “hecho”. Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos.
* A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: “Rroberto me rregaló una rradio”.
* Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: “El jeneral jestionó la jerensia”. No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.
* Orrible kalamidad del kasteyano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: “Komo komo komo komo!”
* Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.
* Tambien seran proibidas siertas konsonantes finales ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: “¿ke ora es en tu relo?”, “As un ueko en la pare” y “La mita de los aorros son de agusti”. Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos “la mujere” o “lo ombre”.
* Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya “bailado” sino “bailao”, no “erbido” sino “erbio” y no “benido” sino “benio”. Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano manda, al fin y al kabo.
*Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Ademas y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio y ablaremo komo fubolita yugolabo, pero depue todo etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resultan ma fasile. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio aser rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ispanoablante gosemo berdaderamente del idioma de “Serbante y Kebedo.”
Eso si:
Nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ispanika y primero kaeremo mueto ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de istoria kastisa epañola unibersa.
10 de novembre 2007
Solament és divertida la Web 2.0?
Aquests Srs. ens explican en aquest vídeo que la Web 2.0 és solament divertida, per aficionats, en definitiva insulsa, sense sentit. I no acaba aquí, diu al final continuarà, en fi, sempre hi ha d'haver de tot a la vinya del senyor!.
29 d’octubre 2007
Et regalo una hora
He trobat una plana molt interessant que explica la història del canvi d'horari, el per què, quan, i qui va posar en marxa aquest sistema, els països que ho apliquen, i anècdotes, així com diferents opinions en pro i en contra: público.es/ciencias
Per la meva part sempre defensaré l'hora natural o solar, a no ser que algú em doni arguments amb una base sòlida que em pugui empassar, perquè no acabo d'entendre i m'agradaria saber com es pot guanyar estalviant energia amb aquest sistema. L'hora solar'aquí tampoc no se perquè és aquesta i no una altra, per que també se que anem amb l'hora del centre d'Europa i no se si heu anat a Galícia al setembre però es fa de nit a més de les 10 del vespre, i per que es canvia a Canàries i no a Galícia?.
Un detall sobre un pensament de l'escriptor de l'article en qüestió, un nen que neix a les 2:55 i el bessó que neix 10 minuts més tard, el segon nascut seria més gran que el primer al registrar-lo, potser no te rellevància però be com a mínim serà una anècdota entre germans.
(li donaran els informes equivocats en les cartes astrals?...)
I el que no havia pensat mai,tu vas en tren aquella nit, arribes una hora abans?, o es paren per la meitat del camí? O el revisor requisa tots els rellotges? o prohibeixen mirar-se o canviar l'hora fins estar fora del tren?
Per la meva part,la meva anècdota és que em vaig casar un dissabte a la tarda, aquella nit canviàvem l'hora, i podíem estar fins a les 3 del matí allà, i ens van regalar una hora de matinada; alguns convidats encantats una hora més de barra lliure, altres per que la festa s'allargava,i altres perquè marxàvem abans. Els que suposo que no estarien tant contents serien els cambrers, no se si els pagarien aquesta hora extra? si no existia... com demostrar-ho?.
Jo per la meva part i aprofitant aquest regal, se'n va acudir de fer aquelles coses que no et dona mai temps, però ho vaig pensar millor i ... vaig dir: sí em regalen una hora aprofita-la per aquelles que et vinguin realment de gust, i no per les que et fan falta, total qui s'ha d'assabentar.
18 d’octubre 2007
Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi
Sent una gran defensora de la llengua estàndard escrita, i tot i que pugui pensar que aquesta manera d'escriure SMS podria fer molt de mal a l'ortografia de molts adolescents que la practiquen, si solament és aquesta, si son totes dues no li veig el problema. Aquesta forma d'escriure els SMS tan abreviada i amb tantes K és una alternativa o que a la llarga es fusionarà amb l'actual, ja que és una llegua viva ... i no morta... o evolució... ummmm!!??....
Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.
Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.
Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.
Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".
Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.
I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".
Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.
Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...
Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.
Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.
Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.
Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".
Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.
I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".
Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.
Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...
Mar
*****************************************************************************
Per una mare:
..."Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi"...
"Per tractar aquest tema d’una manera entenedora res millor que començar amb un exemple, amb un episodi que podria tenir lloc en una família qualsevol.
Situem-nos en un poble del interior amb un pare, una mare i una filla, que tenen - és clar- un mòbil. La filla el va demanar per Reis i des de llavors hi està enganxada; tot el dia intercanvia missatges amb els amics i les amigues.
Al pare li feia il•lusió, i se’l va comprar passat festes quan va veure una bona oferta; dues mil pessetes li poden durar un mes, o fins i tot dos. La mare era força reticent i ha estat la última en utilitzar la nova eina. Va claudicar mesos després quan la filla va marxar a estudiar a Tarragona, on resideix de dilluns a divendres en un pis d’estudiants; el cas és que la nena la truca normalment des d’una cabina a cobrament revertit, ja que no té mai –és un dir- prou saldo.
Una vegada situats, podem passar directament al cas que ens ocupa.
Un divendres qualsevol, cap al tard, la mare comença a pensar què farà per sopar, el pare és a comprar al supermercat i la filla es troba a l’estació d’autobusos de Tarragona, amb el mòbil en una mà i la maleta a l’altra.
La noia no té temps de buscar una cabina –el seu autobús és a punt de marxar- i comença a teclejar a tota velocitat.
Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... sona el mòbil de la mare amb un seguit de pips que recorden, llunyanament, l’himne a l’alegria de Beethoven.
-MARE: Ostres! Missatge de la Maria! A veure com li haurà anat a la nena el seu primer examen universitari. Ara no tinc les ulleres a mà, però així un xic de lluny ja ho veig... Hl fmily, xamen ftal profe s psa mlt, odio ist Cat! Mary (Traducció: Hola família, l’examen fatal, la profe es passa molt, odio la història de Catalunya! Maria). A veure: hola de part de l’Emília -deu ser una amiga seva-, l’examen fet i tal -li deu haver anat bé- la profe es pesa molt -deu ser anorèxica la pobra- odia la histèria dels catalans. A aquest jovent no hi ha qui els entengui; a veure, aquesta profe malalta i anticatalanista deu fer la guitza als estudiants nerviosos!. Pobra filla meva, ja li diré que m’ho expliqui quan torni. Vaig a contestar-li. Com anava això? Ara em surt la llista de telèfons! No, sortir, vull dir menú, no, no, missatges, això. Ara deu minuts pitjant tecles; la Maria es pensarà que tinc el mòbil bloquejat i no l’he sentit. De fet, quan està bloquejat també sona, no? Ai, no ho sé pas... I no m’acostumo a escriure sense accents, mare de Déu! Per fi! Enviar!
-FILLA: Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi piiiiiipip.. (Els pips recorden, llunyanament, la cançó aquella d’estiu que comença Quiero bailar toda la noche... ) Anims, xata, no passa res. Quan vens a casa? Mama. La mare sempre tant optimista!
-MARE: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-..N tnk kls BCN cncert- :* (Traducció: No tinc classe aniré a Barcelona a un concert. Un petó) Quantes K! Sembla que va a Barcelona, això sí que ho sé llegir. Potser fan festa i van d’excursió. Si, si, és un encert, li anirà bé per refer-se de tants maldecaps. Au, tornem-hi... Sembla mentida que la Maria vagi tant de pressa enviant missatges. Clar, com que es menja la meitat de les lletres... Jo també ho hauria de fer. Val, qu vagi b, -veus com en sé, no és tan difícil. Un pet. Mama moderna.
-FILLA: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... (Astorada, llegint el missatge). La mare em diu que agafi un pet al concert??? No s’ha tornat moderna, sinó boja!!!
-MARE: Ara que hi sóc, enviaré un missatge a en Narcís per explicar-li tot això. Filla xamen b, festa BCN. Un pet. Conxa. Enviar!
-PARE: Piiip pip pip, pi-pi-pi-, piiip pip pip, pi-pi-pi, piip pip pip piiiiiipip... (Els pips recorden, llunyanament, l’himne del Barça) A veure, les ulleres...: la filla ha fet l’examen i ve -apa, quina falta d’ortografia, ve amb b-, hi ha festa a Barcelona. Quina festa hi ha a Barcelona? Potser és l’aniversari de la fillola. Ondia, qui ha fet un pet? La Conxa deu haver sentit alguna cosa a les notícies. Bé, ja m’ho explicarà al vespre, jo vaig de dret a esperar la Maria a l’estació. Entesos. Enviar! S’ha de reconèixer: va molt bé això de fer servir el mòbil una vegada t’hi acostumes!
Al cap d’una bona estona:
-MARE: En Narcís ja hauria de ser aquí. Avui soparem tard! Si hi hagués algun problema ja m’hauria trucat, no? I si no té bateria? I si no té cobertura?... Esperaré cinc minuts més i el trucaré jo. Mentre, vaig al lavabo...
Riiiiiiing, riiiiiiiing, riiiiiiiing ... La mare surt corrents amb els pantalons a mig descordar quan sent el telèfon que sona. Si no hi arriba abans del cinquè ring, s’engega el contestador automàtic, i en Narcís no deixa mai missatges! Diu que no li agrada parlar amb una màquina...
-(Se sent una veu gravada) Tiene usted una llamada desde ... Barcelona.... de (se sent la veu de la filla) ... MARIA... a cobro revertido. Si acepta, pulse la tecla número...
-MARE: (Rondinant) No tinc tecles jo, el meu telèfon és antic, i cada vegada he d’escoltar la mateixa cançoneta ...
-(La veu continua, impassible) ... o diga en voz alta i clara a-cep-to. Si no, cuelgue...
-MARE: (Cridant) A-cep-to! A-cep-to!. Sempre em sembla que no m’han de sentir i me la deixaran penjada...
-FILLA: (Encara més preocupada) Mama, què em dius d’estar penjada?
-MARE: Hola nena! Res, parlava sola... Que passa alguna cosa?
-FILLA: A mi no, i a tu?
-MARE: A mi? No, per què?
-FILLA: Doncs, veuràs... Què t’anava a dir?....No hauries d’anar al metge? Vols que torni a casa?
-MARE: Què dius ara! No em toca cap revisió. Ja pots anar a Barcelona tranquil•la!
-FILLA: Però si ja hi sóc, a Barcelona!
-MARE: (Amb pressa per tornar anar al lavabo) Doncs passa-ho molt bé, xata, que et convé. Fins demà. Un petó.
-FILLA: Està bé, mama, ja en parlarem demà. Et deixo, que ara em truquen al mòbil. Adéu!
La noia penja, encara més convençuda que la seva mare té algun problema, i fent equilibris amb l’auricular, la maleta, un gelat i el mòbil. La mare també penja i mentre va cap al lavabo pensa que ben bé no sap per què l’ha trucada la Maria ni de què han de parlar demà. Tant bon punt obre la porta, el telèfon torna sonar: Riiiiing, riiiiiiing...
-PARE: Conxa, on és la nena? Sóc a l’estació de fa estona i ja hauria d’haver arribat!
-MARE: Valga’m Deu, però què passa avui?
-PARE: A mi no em passa res, però són més de dos quarts de deu i el seu mòbil comunica i...
-MARE: Apa, vine a sopar que la Maria és a Barcelona.
-PARE: I que hi fa, allà?
-MARE: Ja t’ho he explicat en el meu missatge!
-PARE: Però no m’has dit que venia a casa?
-MARE: Mira, és igual, ja en parlarem quan arribis, que després ens arruïnem amb tant de telèfon! Per avui ja en hi ha prou!
-PARE: Però si és la primera trucada que faig! I sóc en una cabina per que m’he quedat sense saldo!
-MARE: Ara sí que entenc com és que tenen tants de beneficis aquests dels telèfons!
-PARE: Com dius?
-MARE: Res, ja t’ho explicaré. Fins ara. Un petó.
I penja. De fet, no sap ben bé que li explicarà, però ha d’anar al lavabo urgentment i les patates ja fa estona que s’han de treure del foc.
-PARE: (Tuuut. Tuuut. Tuut. S’ha tallat la comunicació!) Fins ara. Un petó- Diu a l’auricular.
Surt de la cabina rondinant sobre la dificultat d’entendre les dones en general i la seva en particular, dificultat que s’agreuja uns dies determinats del mes.
Arribats a aquest punt, podem realitzar un breu anàlisi dels punts més significatius de l’exemple i passar directament a les conclusions. Com hem pogut veure... M’haureu de disculpar un moment, però em truquen al mòbil...Ostres! Missatge de la meva filla... "
LA MARE
17 d’octubre 2007
Robament del DNI, dades = Estafes
Un cas més d'estafa, aquest estiu m'explicava una companya de feina, tot un embolic d'aquest estil que li estava patint el seu marit.
Era sobre una multa que va li va arribar que no era seva. Ni havia anat mai al lloc que se li havia posat la multa a un poble de Girona, ni era el seu cotxe, ni estava allà estava treballant en aquell moment a Lleida on també resideix habitualment. Una llarga caminata per arribar a esbrinar d'on venia la multa; en definitiva que va anar seguint el protocol per la no conformitat amb la mateixa, realment era una multa petita que no hagués valgut la pena tant d'embolic, però no era seva!, volia arribar al final de la qüestió.
Resulta que una empresa que s'encarrega de treure multes, li havien col·locat aquesta com a conductor d'un cotxe de lloguer, les dades les tenien d'una vegada que va demanar informació sobre els seus serveis i des de llavors disposaven de les dades del carnet de conduir, i d'allà van treure tot el necessari per canviar el conductor i posar-lo amb ell; ara està en judici amb aquesta empresa i diu "clar que treuen les multes! son molt eficients, i l'encolomen a un altre que no sigui client, fan us de les dades personals, canviant les multes de destinatari". En fi, ... que no ens toqui...
La següent és un altra cas d'estafa, us deixo amb la història del mateix estafat (gràcies Maria):
"Esta es una historia para no dormir, casi parece una leyenda urbana pero no lo es. Ni lo uno ni lo otro. Es lo que estoy sufriendo en mis propias carnes desde el pasado jueves. Digamos que se podría resumir en:
¿Pero que me estás contando?, ¿No me lo puedo creer?, ¿Estoy alucinado?
¿Me dejas de piedra? que son las frases que oigo repetidamente cada vez que cuento mi periplo aún inacabado. Frases pronunciadas, por otro lado, por los gentiles miembros de la Guardia Civil a lo que les he contado? tropecientas veces mi historia para poner las denuncias pertinentes.
Todo comenzó un jueves a las tres de la tarde. Llegué a casa y en el buzón había una carta de Volkswagen Finance.
¿Será publicidad?, me dije y a punto estuve de tirarla a la basura. Me dio por abrirla y ¿¿SORPRESA!!!. Lo que me encuentro es un contrato de
compra-venta a mi nombre según el cual me he comprado un SEAT León a plazos por la módica cantidad de 24.000 Euros. según el contrato el primer plazo me lo pasarán el sábado a una cuenta de La Caixa que se supone que está a mi nombre, cuando yo no he abierto nunca una cuenta en la Caixa. Por otro lado, el contrato viene firmado con una firma semejante a la mía, pero no es la mía.
En el contrato viene un teléfono de atención al cliente que es operativo a partir de las 16:00 horas. Son las 15:00.
Comienzo a darle vueltas a la cabeza: ¿pero que esto? De repente me acuerdo que el año pasado, por noviembre, me robaron la cartera con D.N.I., carné de conducir y diversas tarjeta de crédito que el que me sustrajo la cartera intentó usar. ¿A que han utilizado mi D.N.I.?
!La madre de Dios! Pero yo puse una denuncia ¿Dónde la he metido?
Creo que la guardé en esta carpeta. Efectivamente. Aquí está y creo que va a ser mi salvación.
Dan las 16:00. Llamo a la financiera. Se pone una señorita muy amable y comienza mi retahíla:
- A ver como le explico esto, vera, he recibido un contrato de un coche que nunca he comprado
- Un segundo, por favor.
Me pasan con uno, con otro.
- Un segundo, que estamos buscando su expediente. Ya está. Es usted fulano de tal, con D.N.I. tal.
- Sí, soy yo.
- Pues mire. Junto a una copia de su D.N.I. tenemos aquí una copia de una nómina suya, una copia de la declaración de hacienda del 2003, dos fotocopias del recibo del IBI de su vivienda de los años 2003 y 2004 y una copia de un recibo del banco.
- Pero, ¿qué me está diciendo?
Desde luego la sensación fue indescriptible.
- ¿Pero qué dice!!! No puede ser!!! Yo jamás he entregado esa documentación
Viendo que esto es un pedazo de estafa del carajo le digo: ¿Dónde están ustedes? ¿En Alcobendas? Pues voy para allí veloz y, si le parece, comprobamos que documentos de los que tienen ustedes son verdaderos porque voy a poner una denuncia de inmediato.
Cogí mi coche y directo a la financiera. Me reciben dos personas muy agradables, carpeta en mano, y comienzan a enseñarme la documentación.
Una copia del D.N.I. que me había robado el año pasado, una declaración de hacienda falsa con mi nombre y unos datos que no coinciden con los que yo entregué. Una nómina falsa en la cual, curiosamente, figura el nombre de mi empresa y el C.I.F. auténtico de la misma. (Han falsificado hasta un sello de mi universidad!!!) Dos recibos del IBI de mi casa que, en este caso, coinciden en los datos pero no en el formato (según los de la financiera con el D.N.I. robado es posible pedir una copia del IBI) y, por último, una copia de un recibo de banco de La Caixa cuenta que yo no había visto en mi vida.
Los de la financiera me aconsejan ir cuanto antes a poner una denuncia y me piden que se la lleve. Me aconsejan también que me asegure que la cuenta de La Caixa que puede estar abierta a mi nombre es falsa y que de no ser así ponga, a su vez, otra denuncia.
El caso es que es por la tarde. En la Caixa nada: llamo, trato de que me den información sobre esa cuenta pero por teléfono no dan ni las gracias.
Así que me dirijo a la Guardia Civil a poner la denuncia.
Cuento toda la película al Guardia Civil de turno que pone cara de poker y me dice más o menos: Esto es de flipar y ¿Cómo ponemos todo esto en la denuncia?
Pues no se cuanto tiempo estuve en la Guardia Civil pero rondaron las tres horas seguras. Allí descubrí que el coche que han comprado a mi nombre ya ha sido vendido a mediados de Agosto. Es decir, que el de la estafa ya se ha embolsado el equivalente a la venta del coche. Increíble!
Al día siguiente, viernes por la mañana, acudo a primera hora a la sucursal de La Caixa más cercana. Cuento toda mi película, lo flipan, miran en el ordenador y me confirman que sí, que a mediados de Julio se abrió una cuenta a mi nombre así que rápidamente de vuelta a la Guardia Civil a poner otra denuncia porque han abierto una cuenta en un banco con mi D.N.I..robado, ampliando la denuncia anterior.
Con mis dos denuncias acudo, primero, al banco. Les dejo copia de las mismas para que bloqueen esa cuenta. Acto seguido me voy a la financiera para dejarles copia de las dos denuncias. En la financiera me recomiendan que acuda al Banco de España y que pida mis riesgos en el CIRBE.
Por lo visto el Banco de España centraliza todos los créditos y ahí figura qué créditos han cargado sobre mi. Me dicen que si se han tomado tantas molestias en falsificar datos lo normal es que hayan repetido la operación con otros concesionarios y financieras y que posiblemente tenga más coches a mi nombre.
Pues nada. Con la sensación de haber comprado una flotilla de coches acudo al Banco de España. Allí me dicen que sí, que ellos me dan el documento de riesgos pero que solo está actualizado a Junio que hay que esperar (yo lo necesito hasta Agosto). Solo puedo esperar.
Los de la financiera me comentaron que esta no es la primera estafa de este tipo. Que gracias a que tengo denunciado que me robaron el D.N.I., que se han falsificado papeles y que en todos los organismos estafados a mi nombre figura la copia del D.N.I. robado, pues que en mi caso no habrá problemas.
Solo que tendrá que ir a poner denuncias, a hablar con financieras, que tendrá que llevar papeles, pesado, pero sin repercusión económica. Eso es lo que dicen, ya veremos.
Hoy Lunes me han llamado de Renault y de Peugeot. Pues nada, que añadimos un Megane y un 207 al pack. Repetimos proceso, ya llevamos tres coches y 4 denuncias (incluyendo la del robo del D.N.I.), ya estoy lo que se podría denominar un poco hasta los mismísimos coj, pero aguantaremos el tirón.
Aún pueden caer más a la flotilla.
Y hasta aquí ha llegado mi periplo. Ahora estoy esperando que a mi buzón comiencen a llegar papeles de más financieras reclamándome el pago de no se cuantos coches.
Y yo me pregunto, ¿qué hubiese pasado si no llego a denunciar el robo de mi D.N.I. y a guardar la denuncia? ¿No quiero ni pensarlo!
Y todo esto ha pasado casi un año después de que me robaran el D.N.I.
!!Mucho cuidado con los robos sin denunciar¡¡"
Era sobre una multa que va li va arribar que no era seva. Ni havia anat mai al lloc que se li havia posat la multa a un poble de Girona, ni era el seu cotxe, ni estava allà estava treballant en aquell moment a Lleida on també resideix habitualment. Una llarga caminata per arribar a esbrinar d'on venia la multa; en definitiva que va anar seguint el protocol per la no conformitat amb la mateixa, realment era una multa petita que no hagués valgut la pena tant d'embolic, però no era seva!, volia arribar al final de la qüestió.
Resulta que una empresa que s'encarrega de treure multes, li havien col·locat aquesta com a conductor d'un cotxe de lloguer, les dades les tenien d'una vegada que va demanar informació sobre els seus serveis i des de llavors disposaven de les dades del carnet de conduir, i d'allà van treure tot el necessari per canviar el conductor i posar-lo amb ell; ara està en judici amb aquesta empresa i diu "clar que treuen les multes! son molt eficients, i l'encolomen a un altre que no sigui client, fan us de les dades personals, canviant les multes de destinatari". En fi, ... que no ens toqui...
La següent és un altra cas d'estafa, us deixo amb la història del mateix estafat (gràcies Maria):
"Esta es una historia para no dormir, casi parece una leyenda urbana pero no lo es. Ni lo uno ni lo otro. Es lo que estoy sufriendo en mis propias carnes desde el pasado jueves. Digamos que se podría resumir en:
¿Pero que me estás contando?, ¿No me lo puedo creer?, ¿Estoy alucinado?
¿Me dejas de piedra? que son las frases que oigo repetidamente cada vez que cuento mi periplo aún inacabado. Frases pronunciadas, por otro lado, por los gentiles miembros de la Guardia Civil a lo que les he contado? tropecientas veces mi historia para poner las denuncias pertinentes.
Todo comenzó un jueves a las tres de la tarde. Llegué a casa y en el buzón había una carta de Volkswagen Finance.
¿Será publicidad?, me dije y a punto estuve de tirarla a la basura. Me dio por abrirla y ¿¿SORPRESA!!!. Lo que me encuentro es un contrato de
compra-venta a mi nombre según el cual me he comprado un SEAT León a plazos por la módica cantidad de 24.000 Euros. según el contrato el primer plazo me lo pasarán el sábado a una cuenta de La Caixa que se supone que está a mi nombre, cuando yo no he abierto nunca una cuenta en la Caixa. Por otro lado, el contrato viene firmado con una firma semejante a la mía, pero no es la mía.
En el contrato viene un teléfono de atención al cliente que es operativo a partir de las 16:00 horas. Son las 15:00.
Comienzo a darle vueltas a la cabeza: ¿pero que esto? De repente me acuerdo que el año pasado, por noviembre, me robaron la cartera con D.N.I., carné de conducir y diversas tarjeta de crédito que el que me sustrajo la cartera intentó usar. ¿A que han utilizado mi D.N.I.?
!La madre de Dios! Pero yo puse una denuncia ¿Dónde la he metido?
Creo que la guardé en esta carpeta. Efectivamente. Aquí está y creo que va a ser mi salvación.
Dan las 16:00. Llamo a la financiera. Se pone una señorita muy amable y comienza mi retahíla:
- A ver como le explico esto, vera, he recibido un contrato de un coche que nunca he comprado
- Un segundo, por favor.
Me pasan con uno, con otro.
- Un segundo, que estamos buscando su expediente. Ya está. Es usted fulano de tal, con D.N.I. tal.
- Sí, soy yo.
- Pues mire. Junto a una copia de su D.N.I. tenemos aquí una copia de una nómina suya, una copia de la declaración de hacienda del 2003, dos fotocopias del recibo del IBI de su vivienda de los años 2003 y 2004 y una copia de un recibo del banco.
- Pero, ¿qué me está diciendo?
Desde luego la sensación fue indescriptible.
- ¿Pero qué dice!!! No puede ser!!! Yo jamás he entregado esa documentación
Viendo que esto es un pedazo de estafa del carajo le digo: ¿Dónde están ustedes? ¿En Alcobendas? Pues voy para allí veloz y, si le parece, comprobamos que documentos de los que tienen ustedes son verdaderos porque voy a poner una denuncia de inmediato.
Cogí mi coche y directo a la financiera. Me reciben dos personas muy agradables, carpeta en mano, y comienzan a enseñarme la documentación.
Una copia del D.N.I. que me había robado el año pasado, una declaración de hacienda falsa con mi nombre y unos datos que no coinciden con los que yo entregué. Una nómina falsa en la cual, curiosamente, figura el nombre de mi empresa y el C.I.F. auténtico de la misma. (Han falsificado hasta un sello de mi universidad!!!) Dos recibos del IBI de mi casa que, en este caso, coinciden en los datos pero no en el formato (según los de la financiera con el D.N.I. robado es posible pedir una copia del IBI) y, por último, una copia de un recibo de banco de La Caixa cuenta que yo no había visto en mi vida.
Los de la financiera me aconsejan ir cuanto antes a poner una denuncia y me piden que se la lleve. Me aconsejan también que me asegure que la cuenta de La Caixa que puede estar abierta a mi nombre es falsa y que de no ser así ponga, a su vez, otra denuncia.
El caso es que es por la tarde. En la Caixa nada: llamo, trato de que me den información sobre esa cuenta pero por teléfono no dan ni las gracias.
Así que me dirijo a la Guardia Civil a poner la denuncia.
Cuento toda la película al Guardia Civil de turno que pone cara de poker y me dice más o menos: Esto es de flipar y ¿Cómo ponemos todo esto en la denuncia?
Pues no se cuanto tiempo estuve en la Guardia Civil pero rondaron las tres horas seguras. Allí descubrí que el coche que han comprado a mi nombre ya ha sido vendido a mediados de Agosto. Es decir, que el de la estafa ya se ha embolsado el equivalente a la venta del coche. Increíble!
Al día siguiente, viernes por la mañana, acudo a primera hora a la sucursal de La Caixa más cercana. Cuento toda mi película, lo flipan, miran en el ordenador y me confirman que sí, que a mediados de Julio se abrió una cuenta a mi nombre así que rápidamente de vuelta a la Guardia Civil a poner otra denuncia porque han abierto una cuenta en un banco con mi D.N.I..robado, ampliando la denuncia anterior.
Con mis dos denuncias acudo, primero, al banco. Les dejo copia de las mismas para que bloqueen esa cuenta. Acto seguido me voy a la financiera para dejarles copia de las dos denuncias. En la financiera me recomiendan que acuda al Banco de España y que pida mis riesgos en el CIRBE.
Por lo visto el Banco de España centraliza todos los créditos y ahí figura qué créditos han cargado sobre mi. Me dicen que si se han tomado tantas molestias en falsificar datos lo normal es que hayan repetido la operación con otros concesionarios y financieras y que posiblemente tenga más coches a mi nombre.
Pues nada. Con la sensación de haber comprado una flotilla de coches acudo al Banco de España. Allí me dicen que sí, que ellos me dan el documento de riesgos pero que solo está actualizado a Junio que hay que esperar (yo lo necesito hasta Agosto). Solo puedo esperar.
Los de la financiera me comentaron que esta no es la primera estafa de este tipo. Que gracias a que tengo denunciado que me robaron el D.N.I., que se han falsificado papeles y que en todos los organismos estafados a mi nombre figura la copia del D.N.I. robado, pues que en mi caso no habrá problemas.
Solo que tendrá que ir a poner denuncias, a hablar con financieras, que tendrá que llevar papeles, pesado, pero sin repercusión económica. Eso es lo que dicen, ya veremos.
Hoy Lunes me han llamado de Renault y de Peugeot. Pues nada, que añadimos un Megane y un 207 al pack. Repetimos proceso, ya llevamos tres coches y 4 denuncias (incluyendo la del robo del D.N.I.), ya estoy lo que se podría denominar un poco hasta los mismísimos coj, pero aguantaremos el tirón.
Aún pueden caer más a la flotilla.
Y hasta aquí ha llegado mi periplo. Ahora estoy esperando que a mi buzón comiencen a llegar papeles de más financieras reclamándome el pago de no se cuantos coches.
Y yo me pregunto, ¿qué hubiese pasado si no llego a denunciar el robo de mi D.N.I. y a guardar la denuncia? ¿No quiero ni pensarlo!
Y todo esto ha pasado casi un año después de que me robaran el D.N.I.
!!Mucho cuidado con los robos sin denunciar¡¡"
15 d’octubre 2007
Different!?
Sempre m'atrau o m'atrapa el que no te sentit o el que no entenc.
En aquesta ocasió les persones que veuen al os deambulant per carrer tampoc entenen, no veuen el sentit i l'aparten del camí, segurament tots tindríem alguna reacció similar a la gent del vídeo davant d'aquest personatge, però la "demo" va molt més enllà...
Aquest curtmetratge anomenat "Día de Perros" és de Producciones Bajocero.
04 d’octubre 2007
Així som els veïns!
Moltes Gràcies evillamaravilla!
Autor: Bruno Bozzeto , aquí os deixo la seva WEB on podeu trobar d'altres treballs!
02 d’octubre 2007
Si aneu a Xina no porteu el Wonderbra, ni el vibra..!
Aiiiii si us enganxen amb un Wonderbra!, pam pam al cul, i res d'un "vibraquè?" a la maleta.
(Aquestes colines segur que no son a la Xina, un anunci a l'autopista com altre qualsevol?)
El duaner us para, i us obre la maleta i diu:
- Perdoni Sra. però aquest aparell crec que està prohibit a la Xina, un moment que miro la relació al catàleg dels productes no convenients - desprès d'un quart d'hora ensenyant l'aparell a tota la cua del darrera, s'avança a tu i et diu - be! podria passar, sembla que és un plàtan, una fruita, no?. Signi aquí manifestant que no el farà servir com a instrument de ...
(Amagar-lo dintre d'un plàtan amb cremallera seria una bona idea).
No se si em puc creure el que he llegit, però be, si no es veritat al menys no he pogut parar d'imaginar situacions, deixo alguna pel final. Aquesta notícia l'he trobat a Clarin.com:
Xina prohibeix la publicitat en TV de "corpinyos" amb farciment i joguines sexuals.
El règim busca acabar amb la "contaminació social" de cara al pròxim Congrés del PC (Partit Comunista).
El règim busca acabar amb la "contaminació social" de cara al pròxim Congrés del PC (Partit Comunista).
L'excusa és el Congrés del Partit Comunista que arrenca el mes que ve. Beijing va decidir de cara al conclave escombrar amb la "contaminació social" i va prohibir llavors els avisos publicitaris en ràdio i la televisió de "corpiños" amb farciment (push-up) i tota roba interior que realci el cos, entre altres coses.
Entre altres coses perquè també va prohibir els avisos de productes que encoratgen l'activitat sexual, per exemple la publicitat de certs tònics que prometen un millor rendiment en el llit, i de joguines eròtiques. I això no va ser tot, a més va decidir censurar "els sons sexualment provocatius" en televisió i va treure de l'aire un programa de TV que reconstruïa crims infames a les mans de dones.
Tot, en vespres del congrés del PC el mes que ve, una trobada que es realitza cada cinc anys, i en el qual es nomenen nous capdavanters i es traça la política a seguir per als següents cinc.
Les autoritats ja havien prohibit les publicitats que empraven un llenguatge o imatges grolleres o suggestives, en el marc de l'últim paquet de mesures de l'Administració Estatal de Ràdio, Cinema i TV.
L'avís en el qual es donen a conèixer les noves regles indica que les autoritats estaven preocupades per les imatges lascives i les asseveracions sense fonament sobre els beneficis d'alguns productes.
"Les publicitats il·legals de 'medicació sexual' i altres avisos nocius representen una amenaça greu per a la societat", va manifestar l'administració en un comunicat emès la setmana passada en Internet. "No només enganyen als consumidors, danyen la salut de la gent, contaminen l'ambient social i corrompen els bons costums socials, sinó que també perjudiquen directament la credibilitat de les transmissions públiques i afecten la imatge del Partit Comunista i el govern", va sentenciar.
La setmana passada, el govern va ordenar treure de l'aire onze programes de ràdio en el sud i centre de Xinesa per parlar explícitament de sexe i per difondre material de "extrema naturalesa pornogràfica".
També va prohibir programes de TV sobre cirurgia estètica i canvis de de sexe, als quals va considerar "grollers". "Cadascuna de les oficines d'administració de publicitat televisiva així com les estacions de TV han d'enfortir la seva consciència política i la seva responsabilitat enfront de la societat", va manifestar Tian Jin, vicejefe de l'ens regulador.
El missatge dels guardians dels mitjans es dóna en moments que els mitjans de comunicació es mostren cada vegada més alliberats. A ells se'ls demana llavors que desisteixin d'apel·lar a la vulgaritat i el mal gust a la recerca de rating en favor de continguts "inspiradors" per a les masses, imbuïts en els "valors socialistes".
Torna a l'atac el duaner. Desprès de consultar si aquest producte era apte, prova superada!, troba una altra coseta, i diu - aquest producte no el conec és un lubricant?, no surt a la llista. -Ella una mica farteta li diu, - si és per el cotxe senyor duaner!, ja sé que estan prohibits els productes lubricants per... però pel cotxe també? tenen por que contaminin més?. I no cal que miri entre la roba interior que no he portat ni la faixa, cap sostenidor amb "relleno", per modelar la figura. He vingut amb la cirurgia feta de casa!. I no tingui por, que el que porto no contamina l'ambient social, potser ambiental.
També m'he imaginat els productes, perquè que estigui prohibida la publicitat no vol dir que encara no es puguin comprar. Ells volen convèncer abans que no és bo per a la salut, així que prendran mesures dissuasives, i que millor que amb etiquetes directament enganxades al producte des de les associacions sanitàries, que podrien ser com aquestes:
Torna a l'atac el duaner. Desprès de consultar si aquest producte era apte, prova superada!, troba una altra coseta, i diu - aquest producte no el conec és un lubricant?, no surt a la llista. -Ella una mica farteta li diu, - si és per el cotxe senyor duaner!, ja sé que estan prohibits els productes lubricants per... però pel cotxe també? tenen por que contaminin més?. I no cal que miri entre la roba interior que no he portat ni la faixa, cap sostenidor amb "relleno", per modelar la figura. He vingut amb la cirurgia feta de casa!. I no tingui por, que el que porto no contamina l'ambient social, potser ambiental.
També m'he imaginat els productes, perquè que estigui prohibida la publicitat no vol dir que encara no es puguin comprar. Ells volen convèncer abans que no és bo per a la salut, així que prendran mesures dissuasives, i que millor que amb etiquetes directament enganxades al producte des de les associacions sanitàries, que podrien ser com aquestes:
o
24 de setembre 2007
La estupidesa humana
Aquest vídeo Morfosis Meta de Bruno Stecconi, vol reflexar amb aquesta parodia l'estupidesa humana, amb un exemple absurd però que et fa pensar en la veritat en tants i tants exemples que podrien ser.
Mar
13 de setembre 2007
MAR vs.TV
El meu divorci amb la TV va ser fa molts anys, tampoc va ser una decisió sobtada, sinó més aviat un procés lent i sense adonar-me. M'havia passat moltes hores davant d'ella, però havia sigut un matrimoni amanyat, i per discordances, el enllaç es va anant refredant i oblidant. Inclús reconec que moltes vegades m'adormia al sofà veient-la. La meva afició sempre van ser les pe·lícules, i també reconec que m'encantaven i de ben petita les del dissabte a la tarda, quan tant solament teníem dos cadenes de televisió. Temps desprès, mirava per mirar.
L'oferta es va anant ampliant i vam incorporar la paraula zapping al nostre vocabulari, cosa que sabia de la seva existència però no entenia el perquè s'havia de veure tantes parts de coses alhora. I també la programació es va allargar a 24 hores, per el que m'havia vist alguna vegada despertar-me amb algun d'aquells anuncis llargs d'algun producte miraculós, sigui per tenir una esvelta figura o pel que fos.
La guerra de la publicitat va sortir a la llum i quan les cadenes feien més anuncis televisius, i tenir la audiència era el més important, (que per altra banda els anuncis, em semblen fantàstics i plens d'imaginació molts d'ells, tot i que siguin una de les conseqüències de la nostra malaltia consumidora, i que siguin estranyament contraris als valors que ens ensenyen). Però be, quan arribava la pel·lícula ja no sabies de que anava, abusiu, en el fons s'entenc el perquè del zapping. Parlo en passat, però se, de bones fonts que es segueix fent.
Quan ja havia canviat Deu d'estar a l'església, a ser la a la TV, i veure que tot el que es deia era veritat, i escoltaves o escoltes coses com HO HAN DIT A LA TELE!, era quan em sortia la ràbia. Afortunadament les coses han canviat i cada vegada ho escoltes menys, i avui a una persona de 72 anys he escoltat que deia, A LA TV SOLAMENT DIUEN QUE MENTIDES!. quina gran veritat, encara que no solament a la TV.
Recordo també a la meva àvia, la persona més sabia que havia conegut, algun dia explicaré la seva història, que mentre ella malalta jo m'asseia al seu costat i escoltava els "abuelorios" com li deien les seves filles, i que no entenien que jo escoltés amb tant curta edat, hores i hores. La veritat que havia tingut una vida tant plena de successos que m'embadalia per complet. Era com si t'expliquessin un conte interminable.
Ella ja en aquella època, quan ningú posava en dubte que era la TV era la veritat o sigui Déu, era crítica amb tot el que explicàvem, el que em va ensenyar principalment era a no veure solament el que em volien ensenyar, perquè sempre hi havia una raó de poder (o diners), que busqués diferents versions en tot, cadascú te la seva i per el seus interessos, que investigues, si tenia curiositat que sempre arribaria a un o altra fons encara que no sigués el únic. I això anava cap a cap la TV però sobre tot a la vida en general. I suposo que d'ella vaig treure allò que faig servir de sempre posar-me a l'altra cantó encara que estigui en contra dels meus interessos personals, per veure l'altre costat de la ratlla. O en que moment diries que SI a quelcom buscant raons molts diferents o contraries. Per posar un exemple perquè m'entengueu encara que aquí no te res a veure, es dir NO a les votacions de l'Estatut. Com dos partits tant diferents podien estar d'acord en un NO. I no entengueu aquí el si o no en aquest escrit es el que menys importa, sinó que que amb diferents pensaments es pot arribar a la mateixa resposta, o a tot el contrari.
Per a mi la TV ha canviat, però encertadament tinc internet una finestra que també podríem dir TV, ja no cal corresponsals a tot arreu, perquè hi son allà, món pots veure,escoltar llegir altres opinions, des d'un punt de vista multitudinari tant sigui d'altra gent d'altres països, d'altres religions, d'altres maneres de veure la vida, d'altres costums, d'altres, d'altres i d'altres... quina és la bona?, dons cap o totes.
Ara be, si be la majoria de la població sap que la TV no és Deu, i que tothom parla de TV escrombreries, perquè se la mira?. Primer ens ensenyen el que haurien de ser les nostres il·lusions i desprès les seguim com si no hagués una altra cosa. La solució la tenen ràpida per el control mental al que ens tenen assumits. Mentre ens tinguin contents amb mòbils d'última generació, o PS3, jocs, tants i tants entreteniments, drogues o alcohol, no estem pensant en altra cosa. I que ens deixin en pau mentre estiguem feliços! la resta no ens importa, ens importa més la vida i desvida d'un o altre personatge si és famós, però si no ho és perquè preocupar-nos per un d'aquells que omplen estadístiques en qualsevol banda.
Quan volen que baixi el pollastre ens parlen de la grip aviar, quan volen que pugi el preu la vaca ens treuen el tema de les vaques boges, quan volen que .... Sempre que ens volen aterrir ho fan, ens han de tenir entretinguts!. Als que estem més per a la natura, ens treuen el reciclar, que és el nostre deure!, mentre estem reciclant estem pensant en lo be que ho estem fent! i com que ens han fet creure que nosaltres som els culpables, i ho han aconseguit i molt molt bona feina!, perquè ara i no fa 10 anys també es sabia?. Perquè reciclar?, perquè no fan que les empreses que embassen les pomes amb safates de productes reciclables vàries, què siguin sense ell? i perquè cada vegada més? si no existeix no s'ha de reciclar. I si ho sabem, perquè les comprem amb el plàstic? perquè si reciclem estem curats de pecat o de mal de consciència ?. Perquè comprem les més brillants? com s'ho fan per que no surti cap amb cucs, si es normal que en tinguin, heu vist alguna vegada un pomer amb pomes sense productes de més a més?. Heu vist alguna gallina menjant a l'aire lliure, segur que si, però amb la grip aviar a les que quedaven les van posar a les granges, estaven mal vistes tenir-les a fora podria venir una altra, potser era el que volien aconseguir. Qui va ser qui va generar aquesta grip? perquè es va dir l'any passat i no quan va sorgir aquesta grip fa 8 anys?.
Jo com que no tinc cap resposta, solament preguntes.
Hi ha una sèrie de vídeos que us volia comentar que veiessin, estan subtitulats en castellà. Son del tot recomanables, perquè veieu fins on es pot arribar per a controlar-nos, si ens ho deixem fer, son documentals llargs, però ens treuen dels nostres pensaments del dia a dia i ens fan pensar globalment, del millor que he vist de fa molt de temps.
Haurem de fer alguna cosa? no? seguirem asseguts mirant com passa la vida? esperant a la nostra paga de jubilació?
Zeitgeist - Part 1 in Spanish (subtítulos en español)
Zeitgeist - Part 2 in Spanish (subtítulos en español)
Zeitgeist - Part 3 in Spanish (subtítulos en español)
Un l'he trobat a Fem un cafè? i també fa esment dels altres.
07 de setembre 2007
APEC: Actuïn contra el canvi climàtic! (Organització Avaaz)
Del 8-9 de setembre, líders de 21 països, entre ells responsables de 21% dels gasos que causasn l'escalfament global, es reuniran a Sydney, Austràlia, durant el cim APEC. Alguns líders donen suport un sistema de reduccions obligatòries de gasos, el que segons els experts, és la nostra única esperança de frenar el canvi climàtic. Uns altres, començant per George Bush busquen un sistema molt més feble, on les reduccions siguin voluntàries. Aquesta és ja la petició sobre canvi climàtic més nombrosa del món, però volem ajuntar encara més signatures per a demostrar als governs que encara no s'han pronunciat per o contra reduccions obligatòries que els ciutadans del món volem mesures concretes contra l'escalfament global. Signa avui mateix! Durant el cim estem planejant diverses estratègies per a atreure l'atenció dels mitjans de comunicació. Haurien d'escoltar-nos!
Petició ALS Líders Mundials: El canvi climàtic és l'amenaça més gran que enfronta el nostre món actualment -- i ja gairebé no tenim temps per a detenir-la. Han de resoldre aquest problema ara, junts i amb determinació. Aquest any, han d'arribar a un un nou acord global; Establir objectius globals obligatoris per a les emissions contaminants i asi impedir canvis climàtics catastròfics; I prendre mesures valentes immediatament - nosaltres ens unirem als seus esforços.
Petició Aquí 06 de setembre 2007
La Caixa i Polònia
No. No pretenem parlar del carismàtic programa que encapçala Toni Soler, sinó de Polònia com a país.
Un lector de directe!cat ens ha fet arribar unes fotografies de Polònia d'un caixer que 'la Caixa' té en aquest país -segurament l'únic- que inclou la llengua catalana com una llengua més d'ús, tal i com es pot comprovar en aquestes fotografies:
Després de les campanyes que hi va haver no fa massa anys pel fet que 'la Caixa' no incloïa la llengua catalana en els seus caixers de la Catalunya Nord, ara ens trobem que a Polònia sí que inclouen el català. Potser només ho fan per demostrar a la gent del país, que ells també són una mica polacs. Ara només caldrà que també ho demostrin una mica més a prop. Arreu dels Països Catalans per exemple.
Un lector de directe!cat ens ha fet arribar unes fotografies de Polònia d'un caixer que 'la Caixa' té en aquest país -segurament l'únic- que inclou la llengua catalana com una llengua més d'ús, tal i com es pot comprovar en aquestes fotografies:
Després de les campanyes que hi va haver no fa massa anys pel fet que 'la Caixa' no incloïa la llengua catalana en els seus caixers de la Catalunya Nord, ara ens trobem que a Polònia sí que inclouen el català. Potser només ho fan per demostrar a la gent del país, que ells també són una mica polacs. Ara només caldrà que també ho demostrin una mica més a prop. Arreu dels Països Catalans per exemple.
Font: directe.cat
Desprès de llegir aquesta notícia i a banda de que estigui d'acord, i del fet que ni m'hagués imaginat que la Caixa no inclouria el català a cap lloc del món (als caixers) i molt menys per aquí.... però ...
Potser han posat en català allà per la següent raó:
Els catalans viatgem molt per norma, això, o jo me'ls trobo o a mi em trobem.
Qui no s'ha trobat algú parlant català a un lloc on teòricament no tocava?, a qualsevol cua per entrar a veure qualsevol cosa, a la taula del costat del restaurant, pagant la zona blava, pel carrer ... som una petita plaga, amb corresponsals arreu del món.
Marxés de vancanes, i parlaré d'un cas particular de fa uns dies, i quan hi vas dons t'agrada compartir quelcom amb persones d'altres països o altres comunitats, i res no et deixen, a la casa rural apartadeta del món al costat d'Urrieta d'Euskadi resulta que de 4 famílies, 4 parlen català, els quals vam arribar al mateix lloc per casualitat, per diferents vies, i tampoc per cap recomanació d'un altra català, érem de Sitges, d'Igualada, de Barcelona, ... tot una sort d'una banda, però ja em direu! a mi em donava la impressió de que no havia sortit de Catalunya. Els propietaris de la casa deien que per ells era normal ja que el 90% del turisme de casa seva érem d'aquí.
Potser han posat en català allà per la següent raó:
Els catalans viatgem molt per norma, això, o jo me'ls trobo o a mi em trobem.
Qui no s'ha trobat algú parlant català a un lloc on teòricament no tocava?, a qualsevol cua per entrar a veure qualsevol cosa, a la taula del costat del restaurant, pagant la zona blava, pel carrer ... som una petita plaga, amb corresponsals arreu del món.
Marxés de vancanes, i parlaré d'un cas particular de fa uns dies, i quan hi vas dons t'agrada compartir quelcom amb persones d'altres països o altres comunitats, i res no et deixen, a la casa rural apartadeta del món al costat d'Urrieta d'Euskadi resulta que de 4 famílies, 4 parlen català, els quals vam arribar al mateix lloc per casualitat, per diferents vies, i tampoc per cap recomanació d'un altra català, érem de Sitges, d'Igualada, de Barcelona, ... tot una sort d'una banda, però ja em direu! a mi em donava la impressió de que no havia sortit de Catalunya. Els propietaris de la casa deien que per ells era normal ja que el 90% del turisme de casa seva érem d'aquí.
Per cert, que Gipuzkoa te un paisatge magnific, i la seva gent extremadament amable.
Un lloc per tornar cada vegada que puguis.
Un lloc per tornar cada vegada que puguis.
Altra cosa, i que em va fer gràcia amb una noia catalanoparlant de Girona i jo batallant a Zarauzt amb la màquina expenedora de tiquets d'aparcament a la zona blava, és que has d'introduir la matrícula del teu cotxe, sinó no hi ha tiquet!, si pensaves donar-li a algú perquè has pagat temps de més, no li serveix, i no se si també et controlen el temps, allò que has de canviar de tiquet cada dues hores, però aquí potser si és la mateixa matrícula possiblement et digui:
NO, NO TRAPELLA!
QUÈ JA HAS APARCAT MÉS DE DUES HORES!
FINS UN ALTRA DIA!.
AGUR.
QUÈ JA HAS APARCAT MÉS DE DUES HORES!
FINS UN ALTRA DIA!.
AGUR.
04 de setembre 2007
Europa, Germans i Germanes... Europa està en un caos moral!
L'altre dia, entre conyes, em van fer arribar un vídeo que em deien que semblava una campanya del Buenafuente, pel seu nou programa.
Res a veure amb el tema, en el vídeo, un predicador deia que havia vist el programa del Buenafuente i que deia que es feia apologia de les drogues, del travestisme... Que a Suècia està ocupada per grups de rocks satànics, les cadenes de televisió d'Alemanya només programen pornografia, en fi, Europa està satanitzada....
Res a veure amb el tema, en el vídeo, un predicador deia que havia vist el programa del Buenafuente i que deia que es feia apologia de les drogues, del travestisme... Que a Suècia està ocupada per grups de rocks satànics, les cadenes de televisió d'Alemanya només programen pornografia, en fi, Europa està satanitzada....
Sempre he criticat les religions, en especial, les que jo veig que existeix més fanatisme, on no toleren les crítiques ni són permissives amb aquells que no compartim o rebutgem les seves creences.
Fa temps vaig veure un documental al plus, em va deixar de pedra. Tracta sobre l'adoctrinació de nens dels EUA en l'evangeli cristià (NENS! si aquells pels que lluiten per que tinguin un horari de protecció infantil, classificació d'edat a les pel·lícules, jocs, videojocs, dibuixos, programes, per favor, quina farsa és aquesta,.... el que hauriem es de lluitar és per els valors de les persones i la tolerància. Que disposin i disfrutin de la seva infantesa!)
D'aquest documental opinen l'Elvira Lindo (periodista i autora del Manolito Gafotas), el Víctor Lamela (periodista de la Vanguardia) i l'Amelia Valcárcel (Filòsofa) i aquí us deixo els vídeos.
Si teniu oportunitat de veure'l, crec que no us deixarà el cos igual!
02 de setembre 2007
1699, 1824, 1839 i petons al terra...
Us semblaran dates, però no es refereix a cap any en especial sinó a morts a la carretera des d'1 de gener, suposo que tots heu vist aquest cartells per les autopistes aquests dies d'agost.
La primera vegada que els vaig veure va ser el 9 de setembre de l'any passat, i no recordo quin número era, però si recordo anar a Sant Andreu de la Barca ens reuníem varies amigues i les seves respectives famílies, i em va quedar el número per la insistència, i quan tornava havien afegit un més, quina impressió més forta, eren unes hores més tard.
Aquesta vegada el 13 d'agost sortia de casa i el número em va donar temps a memoritzar-lo sempre era 1699, quan tornava el missatge era un altre, vaig tornar a sortir dies desprès el número havia canviat substancialment de 1699 a 1824, i en 4 dies 15 més (el 31 d'agost), afortunadament ho deuen actualitzar ara diàriament i no a l'instant com llavors per el que s'agraeix.
La primera vegada que els vaig veure va ser el 9 de setembre de l'any passat, i no recordo quin número era, però si recordo anar a Sant Andreu de la Barca ens reuníem varies amigues i les seves respectives famílies, i em va quedar el número per la insistència, i quan tornava havien afegit un més, quina impressió més forta, eren unes hores més tard.
Aquesta vegada el 13 d'agost sortia de casa i el número em va donar temps a memoritzar-lo sempre era 1699, quan tornava el missatge era un altre, vaig tornar a sortir dies desprès el número havia canviat substancialment de 1699 a 1824, i en 4 dies 15 més (el 31 d'agost), afortunadament ho deuen actualitzar ara diàriament i no a l'instant com llavors per el que s'agraeix.
Sembla que solament li toca als demès, però aconsello també precaució per nosaltres i per els nostres, desprès de més 3600km a les meves esquenes dona molt per pensar en la responsabilitat que comporta conduïr tan per els teus com per la resta, i com no... fer un petó al terra quan arribes a casa; el teu àngel de la guarda ha tornat a estar amb tu, però.... per molts altres no, i perquè serveix a banda del dolor de la família i els amics, dons .... simplement per ser uns números estadístics amb els que juguen els polítics.
Aquí un petó al terra, en el dia que recordo més divertit des de que tinc alguna cosa d'us de raó, vaig riure tant que vaig tenir agulletes a la cara durant varis dies.
Mediterrània
Aquí un petó al terra, en el dia que recordo més divertit des de que tinc alguna cosa d'us de raó, vaig riure tant que vaig tenir agulletes a la cara durant varis dies.Mediterrània
01 de setembre 2007
Èric and the Army of the Phoenix
Al maig d'enguany es va publicar en aquest bloc, que podeu trobar a la secció "Teatre", dos artícles sobre la obra de teatre "Èric i l'Exèrcit del Fènix", avui us faig arribar un vídeo que llavors feia temps que rondava per internet però que amb l'obra i la polèmica d'aquesta es va intensificar la visualització d'aquest vídeo, ara de nou és notícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
