¿Betseller o Bitseller?

Seguint amb el tema de la Cecília, "Un Amor Verdader" una novel·la escrita per un software, sí un programa anomenat PC Writer 2008 creat per Prokopovich.


Es necessari que el programa tingui una descripció detallada de tots i cadascú dels personatges, i ha d'incloure l'aspecte físic i els seus perfil psicològic.


La veritat que m'ha deixat molt sorpresa aquesta notícia. I ja m'imagino d'aquí no massa temps, llibres a mida, escollir els possibles perfils psicològics, l'aspecte físic, els possibles temes,la narrativa i que em faci quelcom de tot això, totes les eines dels autors famosos,i dir-li al programa -Vinga, sorprèn-me avui!.

Aquesta primera novel·la consta de 320 planes escrites en 3 dies, va del següent: De sobte tots els personatges apareixen en una illa deserta i tots pateixen d'amnèsia. Ningú sap qui és la seva parella i quin tipus de relació va tenir abans d'arribar allà. Allà neix una oportunitat nova, d'establir una nova relació, un amor verdader,segons comentaven un un bloc fins i tot plores, una de les protagonistes es Anna Karenina. El director confessa que va haver una primera versió, però desprès de donar uns retocs al programa va sortir la definitiva. Li van carregar al software vocavulari, llenguatge i eines narraives de 13 escriptors dels segles XX i XXI, a més de les de León Tolstoi i Haruki Murakami.

Desprès m'imagino que el programa li digui mira a mí m'agraden aquests temes, ..., cerca informació com les alertes de google, i escriu l'article o articles amb tota la informació que recaptis,sempre sota el teu parer, i així s'acabaria tot això de cercar i cercar per escriure una notícia. Vinga que tu saps! pc writer 2008, meu, i fins i tot el meu perfil i saps el perfil d'audiència que te aquesta plana, escriu i m'ho repasso.

El carro de la compra és una altra cosa

Al blog d'Enrique Dans he trobat un interessant article sobre el nostre futur pròxim en el respecta a les compres al super, algunes ja s'estan fent realitat en aquests moments, els "carritos" amb pantalla, però anirà molt més enllà... El vídeo m'ha sorprès no en la pantalla i passar per caixa sense tenir que treure la compra, posar-la a la cinta i tornar-la a posar al carro... sinó en altres temes mireu-lo es del tot interessant. (On posa 13 minuts de vídeo.. cliqueu i escolliu ADSL)

Les coses que fallen, que encara te ratolí al portàtil, no fa servir pantalla tàctil, o que ha de passar la targeta i no l'empremta digital o el iris per el reconeixement de la persona, o d'altres possibles formes. Que s'ha de parar i pagar amb targeta de crèdit davant les caixes i no que passi directament al compte del banc o a la targeta de crèdit... o que la compra si ja sabem el que ens falta a la nevera o millor dit la nevera ho sap i li envia a l'ordinador o a una targeta personal, i no ens ho tenen preparat, això deu ser perque et segueixis passejant per les ofertes dels passillos amb ofertes.

Però.... emprovar-se un vestit sense tenir que emprovar-se'l o una barra de llavis sense provar el color a la pell, ... no se si en els perfums pots arribar a saber quin es el que millor va amb la teva pell, que et poses totes les colònies i desprès d'una estona no saps quina era aquella que t'ha agradat... en fi, ho sabran tot de nosaltres. Encara que... ja ho saben... si tenim una targeta per el supermercat d'aquelles de punts, ja saben que comprem habitualment, les marques que fem servir, la regularitat amb la que anem a comprar, tot això ja ho saben en aquests moments...

T'espero!!

Aquests de Slide.com tenen eines molt bones, pots posar fotos teves de qualsevol banda que les tinguis, o del mateix cercador.

També vídeos amb efectes especials, o marcs especials, estan força be.

De pas, en les fotos he afegit fotos de Praga (on me'n vaig uns dies), del cercador directament i vídeos de Youtube (d'un gatet molt net)

Solament li falta saber apretar el botonet i baixar la tapa

Vols saber on estarà ara?

A partir d'ara em cuidaré molt de donar el meu número de mòbil, qualsevol pot saber on estic, de fet ja estic a punt de canviar el número.

Ahh! i si us truquen des d'un un número amagat potser seré jo.

Però... podeu fer la prova amb qualsevol número de mòbil. Proveu,Proveu!!,quedareu bocabadats!, localitzats i trobats per satèl·lit (si us plau no ho feu amb el meu número).

Quin control!, no se on arribarem a parar, això va contra la integritat física, ética i moral de les persones, be ... no penso allargar-lo mes, mireu vosaltres mateixos.

http://www.sat-gps-locate.com

Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi

Sent una gran defensora de la llengua estàndard escrita, i tot i que pugui pensar que aquesta manera d'escriure SMS podria fer molt de mal a l'ortografia de molts adolescents que la practiquen, si solament és aquesta, si son totes dues no li veig el problema. Aquesta forma d'escriure els SMS tan abreviada i amb tantes K és una alternativa o que a la llarga es fusionarà amb l'actual, ja que és una llegua viva ... i no morta... o evolució... ummmm!!??....

Peró..., veien les meves paraules anteriors m'estic adonant que estic dient coses... contradictòries.

Què és el que defenso? quina és la llengua escrita?, vull dir, què estic defensant?, una llengua estàtica? o, la nova i la vella? o, solament la nova?. La veritat és que les tres postures les entenc. A fi de contes el que necessitem és comunicar-nos per entendre'ns sigui verbal, escrita, gràfica, visual, telepàtica, en fi... qualsevol forma és bona.

Sempre anem cap endavant, no pots parar el rellotge, i si el pares hi han d'altres que funcionen, que no els vegis o no els vulguis veure, no vol dir que no existeixen, per norma els que es queden son els mes joves i els que se'n van els més vells.

Aquestes noves revolucions costen de pair, en aquest cas parlo de la manera d'escriure els SMS, que no fa tant de temps jo mateixa deia "missatges a mòbils", desprès "missatges" i ara "SMS".

Quan ens canvien la nostra manera habitual de funcionar o de les nostres arrels imaginaries, ens convertim en "éssers anti-canvis"!!. En aquest cas seria l'evolució de la llengua, però realment és conseqüència de tot, la mateixa vida és un canvi constant, en la qual la monotonia no existeix, solament és un mite perquè en realitat volem una estabilitat, però l'estabilitat és avorrida i no dura gaire temps (tot una sort per nosaltres!), i en el cas de la llengua també que va en concordància amb totes les modificacions socials, tecnològiques que rebem de l'entorn.

I com va donar lloc a aquesta nova modalitat de grafia? dons, per la limitació de caràcters per missatge, passant per companyia de telèfons que sigués, per a defensar-nos, per estalviar diners i espai, com sempre sobrevivim al que ens imposin, ens adaptem, en resum seria "Hecha la ley, hecha la trampa".


Ara be, no estem parlant solament del català, sinó de la resta de llengües, potser i arribats a aquest punt, per fi tindríem una llengua més universal? el Esperanto SMS, o el Esperanto Messenger, ... el Esperanto HTML ja el tenim.


Un escrit d'una mare que he trobat a www.domenys.net (on hi col·laboro també), un exemple: per molt que li costi ara adaptar-se a les noves tecnologies, ja està reaccionant, per entendre millor a la seva filla ha d'escriure el seu idioma, i no s'ha de quedar estàtica, per la supervivència i la superació dels nous obstacles...

Mar
*****************************************************************************
Per una mare:

..."Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi"...

"Per tractar aquest tema d’una manera entenedora res millor que començar amb un exemple, amb un episodi que podria tenir lloc en una família qualsevol.


Situem-nos en un poble del interior amb un pare, una mare i una filla, que tenen - és clar- un mòbil. La filla el va demanar per Reis i des de llavors hi està enganxada; tot el dia intercanvia missatges amb els amics i les amigues.


Al pare li feia il•lusió, i se’l va comprar passat festes quan va veure una bona oferta; dues mil pessetes li poden durar un mes, o fins i tot dos. La mare era força reticent i ha estat la última en utilitzar la nova eina. Va claudicar mesos després quan la filla va marxar a estudiar a Tarragona, on resideix de dilluns a divendres en un pis d’estudiants; el cas és que la nena la truca normalment des d’una cabina a cobrament revertit, ja que no té mai –és un dir- prou saldo.


Una vegada situats, podem passar directament al cas que ens ocupa.


Un divendres qualsevol, cap al tard, la mare comença a pensar què farà per sopar, el pare és a comprar al supermercat i la filla es troba a l’estació d’autobusos de Tarragona, amb el mòbil en una mà i la maleta a l’altra.


La noia no té temps de buscar una cabina –el seu autobús és a punt de marxar- i comença a teclejar a tota velocitat.


Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... sona el mòbil de la mare amb un seguit de pips que recorden, llunyanament, l’himne a l’alegria de Beethoven.


-MARE: Ostres! Missatge de la Maria! A veure com li haurà anat a la nena el seu primer examen universitari. Ara no tinc les ulleres a mà, però així un xic de lluny ja ho veig... Hl fmily, xamen ftal profe s psa mlt, odio ist Cat! Mary (Traducció: Hola família, l’examen fatal, la profe es passa molt, odio la història de Catalunya! Maria). A veure: hola de part de l’Emília -deu ser una amiga seva-, l’examen fet i tal -li deu haver anat bé- la profe es pesa molt -deu ser anorèxica la pobra- odia la histèria dels catalans. A aquest jovent no hi ha qui els entengui; a veure, aquesta profe malalta i anticatalanista deu fer la guitza als estudiants nerviosos!. Pobra filla meva, ja li diré que m’ho expliqui quan torni. Vaig a contestar-li. Com anava això? Ara em surt la llista de telèfons! No, sortir, vull dir menú, no, no, missatges, això. Ara deu minuts pitjant tecles; la Maria es pensarà que tinc el mòbil bloquejat i no l’he sentit. De fet, quan està bloquejat també sona, no? Ai, no ho sé pas... I no m’acostumo a escriure sense accents, mare de Déu! Per fi! Enviar!


-FILLA: Piiip piiiip pi pi pi pi -pi-pi-pi-pi, pi-pi-pi-pi piiiiiipip.. (Els pips recorden, llunyanament, la cançó aquella d’estiu que comença Quiero bailar toda la noche... ) Anims, xata, no passa res. Quan vens a casa? Mama. La mare sempre tant optimista!


-MARE: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-..N tnk kls BCN cncert- :* (Traducció: No tinc classe aniré a Barcelona a un concert. Un petó) Quantes K! Sembla que va a Barcelona, això sí que ho sé llegir. Potser fan festa i van d’excursió. Si, si, és un encert, li anirà bé per refer-se de tants maldecaps. Au, tornem-hi... Sembla mentida que la Maria vagi tant de pressa enviant missatges. Clar, com que es menja la meitat de les lletres... Jo també ho hauria de fer. Val, qu vagi b, -veus com en sé, no és tan difícil. Un pet. Mama moderna.


-FILLA: Pip, piiiip pip pip pi-pi-pi-pip, pi pi pi piiiiiipip... (Astorada, llegint el missatge). La mare em diu que agafi un pet al concert??? No s’ha tornat moderna, sinó boja!!!


-MARE: Ara que hi sóc, enviaré un missatge a en Narcís per explicar-li tot això. Filla xamen b, festa BCN. Un pet. Conxa. Enviar!


-PARE: Piiip pip pip, pi-pi-pi-, piiip pip pip, pi-pi-pi, piip pip pip piiiiiipip... (Els pips recorden, llunyanament, l’himne del Barça) A veure, les ulleres...: la filla ha fet l’examen i ve -apa, quina falta d’ortografia, ve amb b-, hi ha festa a Barcelona. Quina festa hi ha a Barcelona? Potser és l’aniversari de la fillola. Ondia, qui ha fet un pet? La Conxa deu haver sentit alguna cosa a les notícies. Bé, ja m’ho explicarà al vespre, jo vaig de dret a esperar la Maria a l’estació. Entesos. Enviar! S’ha de reconèixer: va molt bé això de fer servir el mòbil una vegada t’hi acostumes!


Al cap d’una bona estona:


-MARE: En Narcís ja hauria de ser aquí. Avui soparem tard! Si hi hagués algun problema ja m’hauria trucat, no? I si no té bateria? I si no té cobertura?... Esperaré cinc minuts més i el trucaré jo. Mentre, vaig al lavabo...

Riiiiiiing, riiiiiiiing, riiiiiiiing ... La mare surt corrents amb els pantalons a mig descordar quan sent el telèfon que sona. Si no hi arriba abans del cinquè ring, s’engega el contestador automàtic, i en Narcís no deixa mai missatges! Diu que no li agrada parlar amb una màquina...


-(Se sent una veu gravada) Tiene usted una llamada desde ... Barcelona.... de (se sent la veu de la filla) ... MARIA... a cobro revertido. Si acepta, pulse la tecla número...


-MARE: (Rondinant) No tinc tecles jo, el meu telèfon és antic, i cada vegada he d’escoltar la mateixa cançoneta ...


-(La veu continua, impassible) ... o diga en voz alta i clara a-cep-to. Si no, cuelgue...


-MARE: (Cridant) A-cep-to! A-cep-to!. Sempre em sembla que no m’han de sentir i me la deixaran penjada...


-FILLA: (Encara més preocupada) Mama, què em dius d’estar penjada?


-MARE: Hola nena! Res, parlava sola... Que passa alguna cosa?


-FILLA: A mi no, i a tu?


-MARE: A mi? No, per què?


-FILLA: Doncs, veuràs... Què t’anava a dir?....No hauries d’anar al metge? Vols que torni a casa?


-MARE: Què dius ara! No em toca cap revisió. Ja pots anar a Barcelona tranquil•la!


-FILLA: Però si ja hi sóc, a Barcelona!


-MARE: (Amb pressa per tornar anar al lavabo) Doncs passa-ho molt bé, xata, que et convé. Fins demà. Un petó.


-FILLA: Està bé, mama, ja en parlarem demà. Et deixo, que ara em truquen al mòbil. Adéu!

La noia penja, encara més convençuda que la seva mare té algun problema, i fent equilibris amb l’auricular, la maleta, un gelat i el mòbil. La mare també penja i mentre va cap al lavabo pensa que ben bé no sap per què l’ha trucada la Maria ni de què han de parlar demà. Tant bon punt obre la porta, el telèfon torna sonar: Riiiiing, riiiiiiing...


-PARE: Conxa, on és la nena? Sóc a l’estació de fa estona i ja hauria d’haver arribat!


-MARE: Valga’m Deu, però què passa avui?


-PARE: A mi no em passa res, però són més de dos quarts de deu i el seu mòbil comunica i...


-MARE: Apa, vine a sopar que la Maria és a Barcelona.


-PARE: I que hi fa, allà?


-MARE: Ja t’ho he explicat en el meu missatge!


-PARE: Però no m’has dit que venia a casa?


-MARE: Mira, és igual, ja en parlarem quan arribis, que després ens arruïnem amb tant de telèfon! Per avui ja en hi ha prou!


-PARE: Però si és la primera trucada que faig! I sóc en una cabina per que m’he quedat sense saldo!


-MARE: Ara sí que entenc com és que tenen tants de beneficis aquests dels telèfons!


-PARE: Com dius?


-MARE: Res, ja t’ho explicaré. Fins ara. Un petó.

I penja. De fet, no sap ben bé que li explicarà, però ha d’anar al lavabo urgentment i les patates ja fa estona que s’han de treure del foc.


-PARE: (Tuuut. Tuuut. Tuut. S’ha tallat la comunicació!) Fins ara. Un petó- Diu a l’auricular.
Surt de la cabina rondinant sobre la dificultat d’entendre les dones en general i la seva en particular, dificultat que s’agreuja uns dies determinats del mes.


Arribats a aquest punt, podem realitzar un breu anàlisi dels punts més significatius de l’exemple i passar directament a les conclusions. Com hem pogut veure... M’haureu de disculpar un moment, però em truquen al mòbil...Ostres! Missatge de la meva filla... "


LA MARE

Arriba l'iGoogle en català

iGoogle és un servei molt útil de personalització de continguts informatius de Google, i cada cop més utilitzat. La sensibilitat de Google pel català ha estat repetidament demostrada, ara ha estrenat aquest dimecres 10 d'octubre, la seva interfície en català de l'iGoogle. Aquesta utilitat, permet consultar en una mateixa pàgina diversos serveis informatius actualitzats, així com continguts d'oci, lleure i jocs...

El que ha fet iGoogle ha estat habilitar la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana en els seus menús contextuals i en totes les eines de cerca, preferència i personalització.

El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans.

Divertits salvapantalles

Una altra novetat de l'iGoogle és la possibilitat de personalitzar el fons de pantalla a partir de diversos temes predefinits, com una platja o una parada d'autobús, amb la característica que aquests fons són dinàmics i canvien al llarg del dia reflectint els canvis horaris i meteorològics.

Font: Directe.cat

La 'ñ' arriba al '.es'

Lucía Villanueva - Madrid - diari: ADN

Els caràcters de les llengües oficials espanyoles, les titlles, dièresi i trencades podran formar part des de dimarts de les adreces d'internet

Els termes com espana, espagna o espania tenen les hores comptades en el registre dels dominis en el nostre país i, en breu, serà possible escriure http://www.españa.es.

El mateix succeirà amb altres paraules com ara "cigüeña o película", que a les direccions de pàgines web s'han d'escriure com "ciguena o pelicula", ja que els caràcters propis del castellà, el català, l'èuscar i el gallec, així com les titlles i les dièresis, comptaran per fi amb el lloc que mereixen a internet.

Es tracta d'un dels aspectes que recull la Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació, que es tramita actualment al Congrés, i que permetrà de registrar dominis .es que incloguin ñ, ç i la l geminada del català (l·l), a més a més de titlles agudes i greus i dièresi (á, à; é, è; i, ï; o, ò; o, ü).

Registre escalonat

Amb aquesta nova mesura, arribaran al web direccions de pàgines web amb aquests tretze caràcters multilingües que formen part de les llengües espanyoles oficials i que no s'inclouen a l'alfabet anglosaxó, l'estàndard a internet.

El registre de dominis .es amb aquests caràcters es posarà en funcionament de manera escalonada. La primera fase tindrà un caràcter preferent per als titulars que hagin registrat els seus dominis abans de l'1 de juny d'aquest any.

En aquesta fase, que començarà demà dimarts a les 6 del matí i finalitzarà el 30 d'octubre a les 6 de la tarda, aquests titulars podran sol·licitar les versions multilingües dels seus dominis i, en correspondència amb unes regles d'assignació establertes, Red.es, entitat del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, decidirà quines sol·licituds s'aproven.

Així, per exemple, si una persona que s'anomena Peña de cognom va registrar www.pena.es, tindrà preferència per aconseguir el definitiu www.peña.es.

Posteriorment, i amb un avís que l'entitat publicarà amb 15 dies d'antelació, la resta dels usuaris podrà sol·licitar dominis .es multilingües i, per ordre d'arribada, s'assignaran els dominis sol·licitats i que estiguin lliures.

Problemes d'incompatibilitat

Ara com ara, explica Iris Carro, gerent de dominios.es, una entitat integrada en Red.es, "no és recomenable" utilitzar aquests caràcters en les adreces de correu electrònic, ja que no depèn directament del domini sinó del servidor de correu i pot donar lloc a unes certes incompatibilitats. Es refereix al nom que apareix a l'esquerra de la rova.

La visualització d'aquests caràcters en el web dependrà, com afegeix Carro, de l'explorador que s'utilitzi. "Si té una versió actualitzada, els visualitzarà sense problemes". Malgrat tot, Red.es ha posat en marxa un domini de prova per comprovar si el navegador suporta aquests caràcters. Si és així, s'arribarà a una pàgina amb informació relacionada amb noms de dominis multilingües.

Iris Carro confia que en aquest temps no es produeixi cap complicació important. "Un procés com aquest té els seus riscs, però l'hem lligat tot molt bé a nivell tècnic i jurídic per evitar qualsevol problema que pogués sorgir".

MAR vs.TV

El meu divorci amb la TV va ser fa molts anys, tampoc va ser una decisió sobtada, sinó més aviat un procés lent i sense adonar-me. M'havia passat moltes hores davant d'ella, però havia sigut un matrimoni amanyat, i per discordances, el enllaç es va anant refredant i oblidant. Inclús reconec que moltes vegades m'adormia al sofà veient-la. La meva afició sempre van ser les pe·lícules, i també reconec que m'encantaven i de ben petita les del dissabte a la tarda, quan tant solament teníem dos cadenes de televisió. Temps desprès, mirava per mirar.

L'oferta es va anant ampliant i vam incorporar la paraula zapping al nostre vocabulari, cosa que sabia de la seva existència però no entenia el perquè s'havia de veure tantes parts de coses alhora. I també la programació es va allargar a 24 hores, per el que m'havia vist alguna vegada despertar-me amb algun d'aquells anuncis llargs d'algun producte miraculós, sigui per tenir una esvelta figura o pel que fos.

La guerra de la publicitat va sortir a la llum i quan les cadenes feien més anuncis televisius, i tenir la audiència era el més important, (que per altra banda els anuncis, em semblen fantàstics i plens d'imaginació molts d'ells, tot i que siguin una de les conseqüències de la nostra malaltia consumidora, i que siguin estranyament contraris als valors que ens ensenyen). Però be, quan arribava la pel·lícula ja no sabies de que anava, abusiu, en el fons s'entenc el perquè del zapping. Parlo en passat, però se, de bones fonts que es segueix fent.

Quan ja havia canviat Deu d'estar a l'església, a ser la a la TV, i veure que tot el que es deia era veritat, i escoltaves o escoltes coses com HO HAN DIT A LA TELE!, era quan em sortia la ràbia. Afortunadament les coses han canviat i cada vegada ho escoltes menys, i avui a una persona de 72 anys he escoltat que deia, A LA TV SOLAMENT DIUEN QUE MENTIDES!. quina gran veritat, encara que no solament a la TV.

Recordo també a la meva àvia, la persona més sabia que havia conegut, algun dia explicaré la seva història, que mentre ella malalta jo m'asseia al seu costat i escoltava els "abuelorios" com li deien les seves filles, i que no entenien que jo escoltés amb tant curta edat, hores i hores. La veritat que havia tingut una vida tant plena de successos que m'embadalia per complet. Era com si t'expliquessin un conte interminable.

Ella ja en aquella època, quan ningú posava en dubte que era la TV era la veritat o sigui Déu, era crítica amb tot el que explicàvem, el que em va ensenyar principalment era a no veure solament el que em volien ensenyar, perquè sempre hi havia una raó de poder (o diners), que busqués diferents versions en tot, cadascú te la seva i per el seus interessos, que investigues, si tenia curiositat que sempre arribaria a un o altra fons encara que no sigués el únic. I això anava cap a cap la TV però sobre tot a la vida en general. I suposo que d'ella vaig treure allò que faig servir de sempre posar-me a l'altra cantó encara que estigui en contra dels meus interessos personals, per veure l'altre costat de la ratlla. O en que moment diries que SI a quelcom buscant raons molts diferents o contraries. Per posar un exemple perquè m'entengueu encara que aquí no te res a veure, es dir NO a les votacions de l'Estatut. Com dos partits tant diferents podien estar d'acord en un NO. I no entengueu aquí el si o no en aquest escrit es el que menys importa, sinó que que amb diferents pensaments es pot arribar a la mateixa resposta, o a tot el contrari.

Per a mi la TV ha canviat, però encertadament tinc internet una finestra que també podríem dir TV, ja no cal corresponsals a tot arreu, perquè hi son allà, món pots veure,escoltar llegir altres opinions, des d'un punt de vista multitudinari tant sigui d'altra gent d'altres països, d'altres religions, d'altres maneres de veure la vida, d'altres costums, d'altres, d'altres i d'altres... quina és la bona?, dons cap o totes.

Ara be, si be la majoria de la població sap que la TV no és Deu, i que tothom parla de TV escrombreries, perquè se la mira?. Primer ens ensenyen el que haurien de ser les nostres il·lusions i desprès les seguim com si no hagués una altra cosa. La solució la tenen ràpida per el control mental al que ens tenen assumits. Mentre ens tinguin contents amb mòbils d'última generació, o PS3, jocs, tants i tants entreteniments, drogues o alcohol, no estem pensant en altra cosa. I que ens deixin en pau mentre estiguem feliços! la resta no ens importa, ens importa més la vida i desvida d'un o altre personatge si és famós, però si no ho és perquè preocupar-nos per un d'aquells que omplen estadístiques en qualsevol banda.

Quan volen que baixi el pollastre ens parlen de la grip aviar, quan volen que pugi el preu la vaca ens treuen el tema de les vaques boges, quan volen que .... Sempre que ens volen aterrir ho fan, ens han de tenir entretinguts!. Als que estem més per a la natura, ens treuen el reciclar, que és el nostre deure!, mentre estem reciclant estem pensant en lo be que ho estem fent! i com que ens han fet creure que nosaltres som els culpables, i ho han aconseguit i molt molt bona feina!, perquè ara i no fa 10 anys també es sabia?. Perquè reciclar?, perquè no fan que les empreses que embassen les pomes amb safates de productes reciclables vàries, què siguin sense ell? i perquè cada vegada més? si no existeix no s'ha de reciclar. I si ho sabem, perquè les comprem amb el plàstic? perquè si reciclem estem curats de pecat o de mal de consciència ?. Perquè comprem les més brillants? com s'ho fan per que no surti cap amb cucs, si es normal que en tinguin, heu vist alguna vegada un pomer amb pomes sense productes de més a més?. Heu vist alguna gallina menjant a l'aire lliure, segur que si, però amb la grip aviar a les que quedaven les van posar a les granges, estaven mal vistes tenir-les a fora podria venir una altra, potser era el que volien aconseguir. Qui va ser qui va generar aquesta grip? perquè es va dir l'any passat i no quan va sorgir aquesta grip fa 8 anys?.

Jo com que no tinc cap resposta, solament preguntes.

Hi ha una sèrie de vídeos que us volia comentar que veiessin, estan subtitulats en castellà. Son del tot recomanables, perquè veieu fins on es pot arribar per a controlar-nos, si ens ho deixem fer, son documentals llargs, però ens treuen dels nostres pensaments del dia a dia i ens fan pensar globalment, del millor que he vist de fa molt de temps.

Haurem de fer alguna cosa? no? seguirem asseguts mirant com passa la vida? esperant a la nostra paga de jubilació?

Zeitgeist - Part 1 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 2 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 3 in Spanish (subtítulos en español)


Un l'he trobat a Fem un cafè? i també fa esment dels altres.

Eficaç per a la neteja de CD

No se si és una banana o un plàtan de Canarias, suposo que deu donar igual que tingui o no puntets a la pela, o d'on sigui originari.

300 pàgines a la primera factura d'iPhone

Atenció amb les factures d'iPhone, en especial di ets aficionat als SMS.
Justine va rebre més de 300 pàgines de factura en una caixa de cartró de la companyia telefònica AT&T, es suposa que és de les enviades i rebudes.

Que és el Creative Commons

Per ;) Lapil





Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix un sistema flexible de drets d'autor pels treballs creatius.

Aquí teniu una molt bona explicació visual:

Atenció usuari de Gmail!!!!!

Falsos enllaços de millores de gmail

Si bé el lloc responsable al qual es dirigeixen els correus (http://gmailupgrades.com) ha estat baixat i té un alerta de lloc sospitós, mai no està de més estar atent a aquest tipus de coses, ja que no faltaran aprofitadors.

El correu electrònic que està arribant a diversos comptes de Gmail, prové del conegut remitent "gmail-noreply@google.com", però si s'analitza més en detall la procedència del correu, es podrà veure el domini marauder.websitewelcome.com (a Mailed By).

El missatge que s'enviava era el següent:

"Dear Gmail customer, From now if you need visqui than 2 GB of space usi this invitation and upgrade your account to 100 GB of space also you can register one free domain name via this invitation

your account upgrade will doni after 24 hours

your invitation code is: http://gmailupgrades.com/Gmail-Account-Upgrade/.../

Thank You
Gmail Support Department"

"Benvolgut client de gmail, des d'ara si necessites mes de 2 GB d'espai usa aquesta invitació i millora el teu compte a 100 GB d'espai també pots registrar un domini gratuït amb aquesta invitació

La millora del teu compte estarà feta després de 24hs
Aquí la teva invitació és http://gmailupgrades.com/Gmail-Account-Upgrade/.../
Gràcies
Departament de suport de Gmail"

Si has rebut aquest correu i has ingressat les dades del teu compte en l'enllaç citat, vés al teu compte de Gmail i canvia la teva clau tot seguit. Estigues atent per a la propera vegada (aquest no serà l'últim intent) i sospita de faltes ortogràfica o gramaticals o vincles massa llargs.

Mediterranis, us presento: la reacTable

Per ;) Lapil

La reacTable és un instrument que han desenvolupat l’equip d’investigadors del Grup de Tecnología Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que permet crear música a partir de la interrelació de diversos objectes transparent sobre una superfície translucida multitàctil, com peces de Lego que en lloc d'encaixar en l'espai físic encaixen en l'espai sonor. La posició i diverses accions molt intuïtives determinen la música resultant, és una composició topològica que admet diversos nivells de complexitat, des d'un nen a un DJ, i permet també la creació en grup.

El tema és que entre els objectius de l’equip era que fos intuïtiu, sense manuals ni instruccions, i que varies persones puguessin col•laborar i interactuar amb el ReacTable a la vegada poden treure temes junts, és a dir com un grup musical tocant tots el mateix instrument.

En aquest video en Sergi Jordà, "l'inventor" del Reactable, ens explica com funciona aquest instrument.

Björk ho está utilitzant en la seva última gira!!!!

AGENCIAS ELMUNDO.ES

BARCELONA.- La cantant islandesa Björk està utilitzant en la seva actual gira mundial, que recalarà el pròxim 15 de juliol en La Granja (Segòvia), l'instrument musical electrònic reacTable, creat pels investigadors del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra.

La 'reacTable' té un funcionament molt senzill pel qual diversos músics comparteixen el seu control desplaçant i fent rodar fitxes transparents sobre una taula lluminosa. Cadascun dels usuaris pot crear una funció sonora diferent. És un instrument musical de col•laboració: diversos executants simultanis comparteixen el seu control, desplaçant i fent rodar les fitxes. Mitjançant l'aproximació i la relació entre si dels diferents objectes, cadascun amb una funció sonora diferent (hi ha generadors de so, filtres, moduladors, ...), els usuaris van creant complexes i dinàmiques topologies sonores, segons els seus creadors.

Es basa en una superfície translúcida multitáctil. Una càmera situada sota la taula analitza constantment la superfície, segueix els moviments i la naturalesa, posició i orientació dels objectes físics situats sobre ella. Un canó, també sota la taula, projecta animacions en la mateixa superfície que representen l'activitat que sobre la taula es realitza, a manera de 'feedback' visual.

L'equip d'investigadors que ha desenvolupat aquest instrument està dirigit per l'investigador, músic i creador digital Sergi Jordà i està format per Marcos Alonso i els austríacs Günter Geiger i Martin Kaltenbrunner, tots ells enginyers informàtics i músics.

Un primer 'baptisme' en públic de l'innovador instrument va tenir lloc fa dos anys, en el marc de l'Ars Electronica, quan es va poder escoltar una composició realitzada mitjançant 'reacTable' interpretada simultàniament a Barcelona i Linz (Àustria)

Fa uns mesos, Björk va contactar amb l'equip de la 'reacTable', amb qui va tenir una reunió a París. La pròpia cantant i un dels seus músics la van provar, els va agradar i van encarregar una per als seus concerts a un preu no desvetllat. Segons els seus creadors "no és un producte comercial, encara que la seva fabricació encara és molt cara".

A Espanya hem pogut veure a la cantant islandesa actuant al costat de la 'reacTable' a Bilbao, Segòvia i Madrid, respectivament.

Aquí podeu veure una actuació de Björk en directe on usen la reacTable! ;)

La febre dels blocs

Ja no sabrem sí és un platet volador extraterrestre o terrestre!!

Cercant vehicle per anar a la Superterra, ja que agafo vacances d'aquí poc, he trobat un que no m'ha fet el pes per la velocitat que agafa, no arribo ni en 1ooo milions d'anys!.

Però més que res, el vull incloure dintre del bloc, perquè no sigui el cas de que algú estigui sopant a la fresca en alguna terrasseta, i pensi que podria ser que han vingut a envair-nos els extraterrestres, i que malgrat tot, podria tractar-se d'aquest prototip, i que simplement està fent proves per la zona.

És de l'empresa Moller Industries, que començarà a fabricar el platet volador M200G, podrà anar a una velocitat de 80Km/hora (que sinó no apte per desplaçar-se la Superterra, seria perfecte per anar per d'autopistes de Barcelona, aquests trams que parlava fa uns dies de 80km/h) i a 3 metres d'alçada, ufffffff. La veritat que sí que "molaria" passar pel damunt d'una cua de cotxes!, i que certament es lligaria més que amb un Ferrari, i el preu moooolt més baix, des d'uns 90.000 euros. A més és uniplaça, no serviria per anar de vacances en família, però tot arribarà.

Qui tingui places d'aparcament per llogar, que s'anticipi!, que hauran de ser rodones. Ja veig als constructors fent números per adequar les places d'aparcament, i els arquitectes tornant-se bojos per dissenyar pisos amb les terrasses rodones.

Per fi les terrasses o balcons serviran per alguna cosa més que per fumar-se un cigarro.

No se quin carburant faran servir, sí és aigua del mar o riu contaminada tenim combustible de sobra.

En definitiva, per poder comprar-se un, i no és broma (tampoc l'anterior), el e-mail de contacte és aquest bruce@moller.com.

Mediterrània

Resultats del Projecte Internet Catalunya (PIC)

... PIC Societat Xarxa

Es tracta d'un estudi sobre els usos d'internet per part de les persones i els efectes que tenen en els comportaments, les actituds i les relacions socials dels catalans. Es basa en una enquesta per qüestionari amb entrevistes presencials a una mostra de 3.005 persones estadísticament representativa de la població de Catalunya. Es va fer la primavera del 2002 i més endavant es va actualitzar amb dades procedents d'altres fonts. L'enquesta va tenir 170 preguntes, a partir de les quals es van construir 1.000 variables i es van analitzar les relacions entre elles. Els autors de l'estudi, de l'informe i del llibre són Manuel Castells, Imma Tubella, Teresa Sancho i Meritxell Roca, i van comptar amb la col·laboració d'Isabel Díaz de Isla i del professor Barry Wellman de la Universitat de Toronto.

L'estudi mostra els fets següents.

• L'ús d'internet s'ha difós ràpidament a Catalunya en l'última dècada i la divisòria digital s'ha anat reduint. En aquests moments, un 41,5% són usuaris freqüents d'internet i un 53,9% han estat usuaris en els darrers tres mesos. La difusió de banda ampla encara és més significativa. Pel que fa a les empreses, Catalunya és el país número u d'Europa en penetració de banda ampla i el número sis pel que fa a les llars. La principal diferència en la freqüència de l'ús és resultat de l'edat. A partir dels cinquanta anys, la proporció d'usuaris se situa en menys del 10%, mentre que arriba al 75% entre els menors de trenta anys. Així mateix, hi ha més abonaments de telèfon mòbil que persones, a Catalunya.
  
  
• Catalunya és una societat de la informació desinformada. Gairebé un 60% dels adults no han acabat els estudis secundaris. I, per tant, molts no tenen gaire clar què es pot fer amb internet. Hi ha un 39% de la població que ni fa servir internet ni ho vol fer perquè no hi veu la utilitat. Aquest grup són fonamentalment persones més grans de cinquanta anys. Hi ha clarament un tall generacional en l'adaptació a la societat de la informació. Aquest és un problema social com més va més important, perquè la població jove, incloent-hi els immigrants joves, viuen en un univers tecnològic diferent de la gent gran. I la gent gran encara té una forta influència en la política i en la gestió de la societat.
  
  
• Internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat. Les relacions presencials i virtuals es reforcen recíprocament.
  
  
• L'estudi analitza la construcció de la identitat i situa el paper d'internet en aquest procés. La principal font d'identificació de les persones és la família, seguida d'"un mateix". La llengua, la nació, el territori o la religió tenen un lloc molt subordinat en la consciència d'identitat de la població en general. Els joves, malgrat que la gran majoria són capaços de parlar i escriure català, fan servir més el castellà que el català en la relació amb la família i els amics. Però, alhora, el sentiment de pertinença a Catalunya és present en el 37,5% de la població, i el sentiment de ser espanyol és tan sols del 19,7%, mentre que el 40% es considera tan català com espanyol. Per tant, en certa manera sembla haver-se diluït la identitat de resistència catalana davant de la relativa normalització de l'expressió cultural pròpia del país. És a dir, no fa falta afirmar-se per a saber que s'és català. Però hi ha un grup minoritari molt actiu, gairebé un 20% de la població, que es defineix amb un fort component nacionalista català. És un grup jove, professional, educat i que és l'usuari més actiu d'internet. És a dir, l'ús d'internet és associat a un projecte de construcció identitària catalana que busca una nova modernitat del país com a cultura autònoma.
  
  
• Internet activa els projectes d'autonomia de les persones: autonomia personal, autonomia professional, autonomia en la gestió del seu cos, autonomia comunicativa, autonomia emprenedora i autonomia sociopolítica. L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç de projecte és una persona més fa servir internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat.
  
  
• La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d'aquesta autonomia sociopolítica.

UOC

Làpida Digital

Estic preparant un vídeo!!.

Si, si, no me'n refio que a la làpida digital em posin qualsevol cosa. Al menys que sigui alguna cosa escollida per mi. Desprès et trobes amb brometes, o coses que no volies que sortissin a la llum, i menys quan ja no et pots defensar, .........siguin veritat o no.

Prometo tornar i fer la vida impossible a qui sigui!, si les imatges son manipulades, trucades o canviades.

Ho dic, per la primera làpida digital que ja s'ha posat a Holanda, segur que el pobre que està a dintre no sabia que li farien, esperaria un ram de flors i quatre coses per adornar, i no que tothom pogués anar a tafanejar sobre la seva vida, i que sigués notícia a tot el món.

Aquí teniu fins on arriben les noves tecnologies, a llocs que mai haguessis imaginat.

La veritat, i pensant-lo be, ho prefereixo a que sigui una foto d'aquelles tant horribles en color sèpia gravades en ceràmica.

Mar

Un cementiri ha posat en funcionament la primera inscripció que mostra imatges de la persona que ha mort perquè els visitants puguin recordar-la cada vegada que li duen flors per a honrar la seva memòria

El cementiri de la ciutat holandesa de Rhenen ha col·locat la primera làpida digital d'Holanda, que permet als visitants veure imatges i vídeos en els quals apareix la persona morta, segons van informar fonts d'aquest ajuntament.

De moment, solament una empresa a Holanda fabrica aquest tipus de làpides, en les quals s'integra en la pedra una pantalla que permet visionar diapositives o imatges de la persona que ha mort, que són activades mitjançant un infraroig que capta la presència d'un visitant.

Per a poder activar el mecanisme digital, els visitants necessiten estar en possessió d'una bateria especial de llarga durada, segons recull la plana d'Internet WEBWERELD


En les informacions publicades no ha transcendit si aquest dispositiu està protegit contra la pluja ni s'ha informat de com és la capacitat d'emmagatzematge d'imatges que posseïx.

WITRICITAT

Electricitat sense cables, una realitat

Científics nord-americans van transmetre existosament electricitat entre dos aparells sense utilitzar cables connectors.

Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, van enviar electricitat a través de l'aire des d'una font d'energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància. Coneguda com "WiTricitat" perquè "wi" és l'abreujament de "sense fil" en anglès, l'adopció d'aquesta tecnologia podria ser la fi dels embulls de cables -i per tant, de molts ensopecs- almenys en les llars postmoderns, on la majoria dels aparells semblen necessitar d'una connexió a la paret.

La WiTricitat no pot viatjar a llargues distàncies, almenys ara com ara, pel que els enormes pals que transporten l'electricitat seguiran decorant els paisatges algun temps més.

Aquesta nova tecnologia funciona sobre la base de conceptes coneguts des de fa dècades, creant un camp magnètic entre dos "antenes" fetes de bobines de coure, una connectada a la font d'electricitat i altra en l'aparell que volem encendre. Per exemple, una bombeta de 60 watts. Aquestes "antenes" no són altra cosa que "ressonadors magnètics", que vibren amb el camp magnètic creat per l'electricitat.

Els científics del MIT van provar la seguretat del sistema col·locant-se entre la font d'electricitat i l'aparell, i van quedar suficientment bé com per a després contar el conte.

I no és perillós

El sistema aprofita un fenomen físic conegut com "ressonància", el que ocorre quan un objecte vibra al quedar dintre d'un camp d'energia de determinada freqüència. Quan dos objectes tenen la mateixa ressonància fan un poderós intercanvi d'energia sense afectar a altres objectes propers.

Hi ha molts exemples típics de la ressonància, i un dels més repetits és el de la cantant d'òpera que al cantar certa nota trenca copes de cristall. En comptes d'utilitzar la ressonància acústica, la WiTricitat s'aprofita de la ressonància d'ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. "El cos respon molt als camps elèctrics, i és per això que podem cuinar pollastre en el forn microones", va dir a la BBC John Pendry, de l'imperial College of London, qui va seguir els experimientos del MIT. "Però el cos no respon als camps magnètics. Fins a on sabem, el cos dóna zero resposta als camps magnètics en termes de l'energia que absorbeix", va explicar. És per això que la WiTricitat no representa cap risc significatiu per a la salut humana, va agregar el professor adjunt de Física en el MIT, Marin Soljacic.

Es podrà proveir d'electricitat

Físics del MIT proposen un sistema per a la transmissió sense fil d'energia que podria realimentar telèfons mòbils i ordinadors portàtils sense carregadors.

Un grup d'investigadors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), a EE UU, ha assolit transmetre eficaçment electricitat sense cables. El sistema sense fil transmet l'energia per ones i en una primera fase es podrà aplicar a equips electrònics com els ordinadors portàtils o els dispositius MP3.

Queda encara per a la ciència ficció la possibilitat d'un transport d'electricitat d'alt voltatge sense necessitat de les esteses actuals, només mitjançant ones electromagnètiques. Si la proposta dels científics nord-americans té finalment èxit tècnic, industrial i comercial, l'actual trama de cables i endolls i connexions, presents en qualsevol oficina o a les llars tecnificades per a recarregar els equips electrònics, aviat podria passar a la història.

Marin Soljacic, del MIT, considera que «han sorgit tants equips autònoms en els últims anys, des de telèfons cel·lulars fins a computadores personals, que comencem a pensar que seria molt convenient no haver de recarregar-los. I, com som físics, ens preguntem quin tipus de fenomen físic es podria usar per a fer aquesta transferència sense fil d'energia».

• 1) Entrada d'energia des de l'alimentació normal d'electricitat
• 2) L'antena d'emissió ressona a una freqüència de 6,4 MHz, emetent ones electromagnètiques
• 3) Ones d'energia des de l'antena, que arriben a fins a 5 m
• 4) Electricitat rebuda per l'antena d'una laptop, que ha d'estar ressonant també a 6,4 MHz. S'usa l'energia per a recarregar bateries
• 5) L'energia que no pren la laptop és re-absorbida per l'antena alimentadora.

La ressonància, un fenomen físic que produïx que un objecte vibri quan se li aplica energia amb una freqüència determinada, està en la base del dispositiu proposat pels investigadors nord-americans. Com ha explicat Marin Soljacic, «quan un té dos objectes ressonants de la mateixa freqüència, tendeixen a acoblar-se amb molta força». És el cas dels instruments musicals, «quan un toca un so en un instrument, un altre que tingui la mateixa ressonància acústica ho capta i vibra visiblement». Soljacic i el seu equip no es van centrar evidentment en els fenòmens acústics, sinó en la ressonància d'ones electromagnètiques i la seva capacitat per a transmetre electricitat. Com principi físic no és un fenomen nou. Les antenes de ràdio, per exemple, emeten ones electromagnètiques, però no serien útils per a la transferència d'energia perquè distribuïxen les ones en totes les adreces de l'espai, dispersant l'energia que, contràriament, hauria de concentrar-se en una sola adreça per a assolir una transmissió eficaç.

Per a solucionar aquest problema, els científics van investigar les cridades ressonàncies de llarga vida. L'energia es lliga als objectes i no es radia excepte unes «cues» de molt reduït abast. «Si es col·loca altre objecte ressonant, amb la mateixa freqüència, prou prop d'una d'aquestes cues, resulta que l'energia pot passar, com a través d'un túnel, d'un objecte a l'altre», va indicar Soljacic.

Una antena metàl·lica, amb ressonància de llarga vida, podria transferir energia a una computadora l'antena de la qual ressoni en la mateixa freqüència. La distància màxima benvolguda és de cinc metres. «Això seria suficient per a una habitació, però també es podia adaptar a una fàbrica o reduir-lo al món microscòpic o nanoscópico», va afegir Soljacic.

L'empresari britànic de noves tecnologies James va afirmar que l'avanç proposat pels físics del MIT «està clarament en una etapa primerenca, però serà interessant en el futur. Els consumidors volen una solució universal senzilla, que els alliberi de la molèstia dels carregadors i adaptadors connectats a la paret. També s'ha de parar esment a altra sèrie d'aspectes, amb la finalitat de garantir la conversió eficaç de l'energia a una forma que serveixi per a alimentar els equips».

Font: axxon

Els caixers de la Caixa llegirà la ma dels seus clients per a identificar-los

Els caixers de la Caixa llegiran la mà dels seus clients per a identificar-los El "PalmSecure", que ja està implementat a Japó, és extremadament difícil de burlar

04/06/2007 | Actualitzada a les 13:23h Madrid. (EFECOM).- La Caixa aplicarà pròximament en la seva xarxa de caixers automàtics un programa pilot d'identificació de clients basat en el sistema de reconeixement "PalmSecure", la tecnologia del qual permet llegir el patró de les venes del palmell de la mà de cada usuari i que es considera "infal·lible". Així ho ha fet saber avui Fujitsu, l'empresa que ha desenvolupat aquesta tecnologia i que destaca que PalmSecure està basat en més de dues dècades d'investigació aplicada al reconeixement biomètric.

Entre aquests sistemes també es troba la identificació per empremta digital o el reconeixement del iris, si bé "fins a ara, cap d'aquests sistemes ha resultat ser infal·lible, deixant moltes finestres obertes a l'error en la identificació", agrega Fujitsu. A diferència d'altres sistemes biomètrics que també persegueixen la identificació inequívoca dels individus basant-se en paràmetres biològics únics per a cada persona, PalmSecure ho fa a través de les venes de la mà, que, a l'estar dues o tres mil·límetres per sota de la epidermis, "resulten pràcticament infalsificables".

Assumir una falsa identitat falsificant les venes és extremadament difícil, tenint en compte que la sang ha d'estar fluint per a registrar la imatge o patró, valora l'empresa, que assegura que les seves investigacions demostren que el patró de les venes és únic per a cada individu, fins i tot en el cas de bessons idèntics.

PalmSecure oferix una velocitat d'identificació "extremadament ràpida", una grandària molt reduïda i un ampli rang de temperatura de treball, pel que és "un dispositiu ideal" per al control d'accés a àrees d'alta seguretat, identificació de clients o aplicacions bancàries. De fet, a Japó, més de 20 entitats financeres han implementat la tecnologia PalmSecure, tant en caixers automàtics com en oficines, estant disponible ja en prop de 16.400 caixers i en més de 16.000 oficines bancàries.


A Espanya, La Caixa aviat s'unirà a aquesta nova tecnologia de seguretat biomètrica al portar a terme, dintre de la seva xarxa de caixers, un programa pilot amb PalmSecure, el que li convertirà en la primera entitat espanyola a dotar als seus caixers automàtics d'aquesta tecnologia.

LaVanguardia

L'iPhone d'Apple es començarà a comercialitzar als EUA el 29 de juny

Apple ja ha posat data a la sortida de l'iPhone. A través de tres anuncis televisius que s'han començat a emetre diumenge, la companyia de Steve Jobs ha fixat en el 29 de juny, un divendres, l'aparició al mercat nord-americà de l'esperat telèfon mòbil de la casa de la poma. Els tres anuncis que s'han començat a passar per televisió als EUA es poden veure també per internet, amb els títols 'Never Been an iPod', 'How To' i 'Calamari'

L'iPhone costarà entre 500 dòlars i 600, segons la memòria, i es vendrà a les botigues d'Apple i d'AT&T, l'única operadora de mòbils que l'oferirà als EUA.

Respecte al llançament de l'iPhone a Europa i el Japó, Apple no n'ha donat cap data.

Font:Vilaweb