Per Mediterrània
Aquesta vegada solament us volia aconsellar, un llibre fantàstic, (per sinó ho heu llegit), és “L’església del Mar”, a mi particularment m’ha quedat marcat com un dels millors de tots. Hi ha molts ingredients intriga, religió, erotisme, abusos, la pesta, La Inquisició, noblesa, nous rics, i un llarg etc. Sense fi. Amb les primeres planes ja vaig quedar totalment absorbida. La crítica també és molt bona, i comparant-lo amb “Els Pilars de la Terra”, jo també el compararia amb “Els Miserables”, que em van encantar, tot sent del mateix estil, no se si seria aquest el millor per ser l’últim, de totes maneres tots tres son molt recomanables; ara, adverteixo que “Els Miserables”, vaig trigar en llegir-lo uns 2 anys, tenia massa història de l’època, i m’adormia, dos toms amb casi 1000 pàgines i lletra minúscula, potser del 6, però la trama era genial.
“L’Església del Mar”, no podia parar de llegir, uns quants llibres com aquest i deixo la tele, les i internet per sempre, entre d’altres possibles coses que es puguin fer de nit. Per cert, si algú vol que li deixi, ja el tinc deixat, i com això dels deixar llibres i cd’s, ja sabeu com va, no se quan m’ho tornaran.
També comentar, que vaig aprendre a saber molt més d’aquella època, a part de les costums, els oficis, hi han algunes que han desaparegut i d’altres que han evolucionat.
I desprès, vaig anar a veure la Catedral de Santa Maria del Mar, no havia anar mai, i havia de respondre a algunes preguntes, per a satisfer la meva curiositat.
LA CRÍTICA
Llibre: «L’església del mar»
En llegir aquest llibre és inevitable que et vingui al cap la història que s’explica a «Els Pilars de la Terra», de Ken Follet. La història té uns certs paral•lelismes: la història de la població europea de l’edat mitjana, al voltant de la construcció d’un temple, l’inici de la història d’unes persones que pateixen els excessos dels nobles locals, el naixement d’un nen que està a punt de morir, la fugida… tot això recorda al gran llibre de Ken Follet.
La novel•la l’he trobada molt trepidant, una gran història de personatges anònims que viuen el seu dia a dia. Personatges que han quedat oblidats, però que han deixat senyals ben evidents i que han arribat als nostres dies. Ràpida i absorbent lectura, ràpidament ens identifiquem amb els personatges principals i ens agradaria ocupar el seu lloc i transportar-nos a la seva època. Ens mostra com era la vida dels catalans d’aleshores, els nobles i els menestrals. Una vida ben diferent a l’actual.
Escrita en un català fàcil de llegir (català del segle XXI i no pas del segle XIV), amb una història que es manté activa durant tot el llibre, des de la primera a la última pàgina.
De la contraportada
Una catedral construïda pel poble i per al poble en la Barcelona medieval és l’escenari d’una trepidant història d’intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral•lela a l’atzarosa història d’Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posarà la seva vida en mans de la Inquisició…
L’església del mar és una trama en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel•la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal.
Trama (algú la pot considerar un spoiler)
La història es situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor del Regne d’Aragó, s’està construint l’església oficial (l’actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d’un temple religiós. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble. Aquesta església ha arribat
majestuosa al dia d’avui: Santa Maria del Mar.
Al voltant de la construcció d’una església de les dimensions de Santa Maria del Mar han succeït milers d’històries; totes elles oblidades avui. En aquesta novel•la Ildefonso Falcones, un advocat barceloní, ens explica una història fictícia però que ben bé podria haver estat realitat.
Bernat Estanyol fuig l’any 1320 de les seves terres a Navarcles (el Bages) amb el seu fill Arnau, acabat de néixer. Van a Barcelona, a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans). Un cop arribats a Barcelona, la vida s’estabilitza durant uns anys fins que arriba l’epidèmia… i amb ella la revolta. Arnau queda orfe i ha de començar a treballar en l’ofici més dur, el de mosso carregador del port: es converteix en un bastaix. Els bastaixos són els responsables de portar les pedres des de Montjuïc fins a Santa Maria del Mar, cosa que fan mentre no han de descarregar cap vaixell al Port de Barcelona.
Passen uns quants anys, durant els quals Arnau participa en la guerra (retratada com una mostra més d’opressió contra la població civil). Més endavant, fa amistat amb un comerciant jueu de Barcelona i la seva vida canvia: passa a ser canviador i es converteix en una de les majors fortunes del país. Això no passa desapercebut pel major consumidor de diners, el Rei Pere el Cerimoniós, que li dóna un títol de noble i una pupil•la com a muller. I assoleix un gran càrrec: és el nou cònsol de mar de Barcelona. Mentre, l’amor de la seva vida el té ben a prop (i a la vegada, ben lluny).
Però les seves relacions amb la jueria no són ben vistes per tothom i la seva riquesa cobejada. Aquí entra en acció el protagonista que faltava: la Inquisició. Arnau toparà amb ells i en patirà les conseqüències. Fins al punt d’estar a punt de ser condemnat per heretge i endimoniat.
El poble de Barcelona no ho permetrà…
————————–De ViquipèdiaL’església del mar és una novel•la històrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV. La història té com a nexe d’unió la construcció de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera i la vida de les persones de l’època.
TramaAdvertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l’argument. Més informació.La història es situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de màxim esplendor del Regne d’Aragó, s’està construint l’església oficial (l’actual Catedral de Barcelona) i al barri marítim també hi ha una construcció d’un temple religiós. A diferència de la Catedral és un temple fet directament pel poble. Aquesta església ha arribat majestuosa al dia d’avui: Santa Maria del Mar.Al voltant de la construcció d’una església de les dimensions de Santa Maria del Mar han succeït milers d’històries; totes elles oblidades avui. En aquesta novel•la Ildefonso Falcones, un advocat barceloní, ens explica una història fictícia però que ben bé podria haver estat realitat.Bernat Estanyol fuig l’any 1320 de les seves terres a Navarcles (el Bages) amb el seu fill Arnau, acabat de néixer. Van a Barcelona, a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (és a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans). Un cop arribats a Barcelona, la vida s’estabilitza durant uns anys fins que arriba l’epidèmia… i amb ella la revolta. Arnau queda orfe i ha de començar a treballar en l’ofici més dur, el de mosso carregador del port: es converteix en un bastaix. Els bastaixos són els responsables de portar les pedres des de Montjuïc fins a Santa Maria del Mar, cosa que fan mentre no han de descarregar cap vaixell al Port de Barcelona.Passen uns quants anys, durant els quals Arnau participa en la guerra (retratada com una mostra més d’opressió contra la població civil). Més endavant, fa amistat amb un comerciant jueu de Barcelona i la seva vida canvia: passa a ser canviador i es converteix en una de les majors fortunes del país. Això no passa desapercebut pel major consumidor de diners,
el Rei Pere el Cerimoniós, que li dóna un títol de noble i una pupil•la com a muller. I assoleix un gran càrrec: és el nou cònsol de mar de Barcelona. Mentre, l’amor de la seva vida el té ben a prop (i a la vegada, ben lluny).Però les seves relacions amb la jueria no són ben vistes per tothom i la seva riquesa cobejada. Aquí entra en acció el protagonista que faltava: la Inquisició. Arnau toparà amb ells i en patirà les conseqüències. Fins al punt d’estar a punt de ser condemnat per heretge i endimoniat.El poble de Barcelona no ho permetrà…Personatges principals• Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) que fuig amb el seu fill Arnau cap a Barcelona per obtenir la llibertat• Arnau Estanyol, protagonista central de la història. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i després treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per gràcia del Rei Pere el Gran, un títol nobiliari. També es nomenat Cònsol de Mar de Barcelona• Joan Estanyol, fill adoptiu de Bernat Estanyol. La seva mare va mantenir relacions fora del matrimoni, raó per la que el seu marit la va tancar de per vida. A la seva mort, Bernat Estanyol l’adopta. De gran es converteix en frare dominic i inquisidor.• Mar Estanyol, filla adoptiva d’Arnau. El seu pare va morir com conseqüència de la pesta i Arnau la va adoptar.• Sahat/Guillem. Esclau musulmà i amic d’Arnau, cedit per un mestre jueu. L’ajuda en la seva vida de canvista.• Francesca Estanyol, dona de Bernat i mare d’Arnau. Els abusos del senyor de Bellera la converteixen en una prostituta.
Dades del llibreTítol: «L’església del mar»Títol original: «La catedral del mar»Autor: Ildefonso FalconesTraducció al català: Carles Urrittz666 pàgines1a edició (març 2006)ISBN: 84-01-38692-6
Publicat també a "Fem un cafè?"
Mediterrània
