L'olla ha bullit més del compte

Per a la meva amiga ;)Lapil

El millor és tenir ingredients de la nostra pròpia collita per tenir un bon caldo, si, és veritat que sempre hi han d'altres que afegeixen d'altres que ens agraden i fan que sigui diferent i més bo el nostre caldo, i d'altres que no, i que aquests últims ho fan sense el nostre consentiment.

Els que no van amb nosaltres, no els notem, o no son importants, per que el caldo segueix sent boníssim. De vegades passa, que sí que el notem massa, i no diem que hi ha un regust desagradable més fort del normal.

En el cas de l'olla de la ;)Lapil, sempre son una perfecta combinació: amistat, generositat, prudència, fortalesa espiritual... i un llarg etc. per delectar el paladar de tothom que la coneix.

La meva pregunta és: què podem fer els amics per treure el regust tant fort d'ara? l'olla de caldo ha bullit més del compte s'han fos els ingredients, per no destapar-la, i s'han cremat, i en el paladar li ha deixat el gust de la melancolia, la pena i la tristesa.

Jo afegeixo des d'aquí un sac de sucre d'amistat.

Amb el JK, els teus grans amics i la teva família, segur que afegiran aquests i molts més ingredients que et facin falta, que t'ajudin a rentar l'olla i tornar a posar els teus i els seus.

Un petó i una abraçada, ;)Lapil! ja veuràs que la teva recuperació està molt propera, no hi ha molta gent que tingui uns ingredients tant poderosos com els teus, que veritablement son dignes d'admiració.

Mar

PD: t'espero!! veuràs com aviat fem broma de tot plegat!!.

La crisi del blocaire (II)

Hola a tots i moltes gràcies pels comentaris i pels e-mails i per l'esforç, han augmentat el meu ego (a 2.1 o 3.0).

Entre ells hi ha un e-mail de molt especial que no m'ho hagués esperat mai, i que no puc publicar encara que seria digne de posar-li un marc, solament us puc dir que sense dubtes han segut tant commovedor com reflexiu. Primer se'n va quedar la cara de sorpresa i alegria alhora, i desprès em va fer donar moltes voltes al tema de la crisi del blocaire. El que és ben cert, que sinó estigués passant per aquesta crisi, no hauria rebut aquest e-mail, per el que m'alegro molt d'estar en ella.

Nota: Per cert, i ara que se que sí que hi ha algú que està a l'altra banda, podeu seguir com fins ara, res de comentaris o els mínims, que donen molta feina!, vull dir de "piloteo", que he tingut també una casi amenaça.

Petons a tots i totes!

Mar

La crisi del blocaire

Tot i pensant de fer un article que em ronda pel cap farà un parell de dies, "la crisi del blocaire", i abans d'escriure'l i deixar el bloc definitivament, he començat la recerca a veure si a algú havia escrit del tema, ja que jo aquesta crisi l'he passat varies vegades.

Dons com que he fet la recerca en català m'han sortit dos (un no em servia), he trobat un de interessant, encara que no s'ajustava 100% a la meva crisi, ell va per un altra camí i és el d'escriure cada dia que una vegada començar un bloc amb molta il·lusió i pensant que escriurà cada dia etc, i al final el propòsit no es compleix vas deixant i deixant per un altra dia. A mi no m'ha passat, perquè pràcticament he escrit cada dia i he sigut molt constant. I a ell tampoc no li passa com a mí, que encara que escrigui 3 post (o entrades) mensuals, te infinitat de comentaris.

Com ell també et fa molta il·lusió començar, però que passa quan no reps comentaris?, o solament son dels que participen del teu bloc? que comences a fer? dons, primer poses un comptador de visites, per veure si estàs sòl al mar infinit d'Internet o hi ha algú que comparteix amb tu el que escrius. Uff, dius si, si, que tens visites, però passada una setmana tornes a pensar, les visites poden ser les meves o les dels col·laboradors o dels amics que has obligat a mirar-lo, llavors cerques un altre comptador de visites però aquesta vegada amb estadístiques, i que veus?, poca cosa, però veus del país d'on venen, si venen perquè han cercat alguna paraula o frase, o si han entrar directament a la teu bloc, com han arribat allà, però tampoc et serveix massa, la majoria d'aquests comptadors i estadístiques de franc o porten propaganda incorporada que s'afegiria al teu bloc, i no t'agrada, i si no porten res son ben senzills. Tercer pas, un que tingui estadístiques més sofisticat com el google analytics, segur que hi han molts més que et diuen tot, val dir que tampoc volia fer una investigació sobre que, qui, quan, perquè, però al menys saps si son recurrents o usuaris esporàdics, i t'adones que la gran majoria arriba al teu bloc perquè han cercat alguna paraula, han entrat com que no han trobat a la primera o realment no era el que buscaven dons han marxat, o sigui que tinguis moltes visites, no vol dir que es quedin a llegir el que escrius.

Vas a Tecnorati.com a veure com estàs pocisionat, qui son els que han fent un link amb el teu bloc... La veritat que per aquí estic força més be que pensava, o vas a altres rankis de com està posicionat el teu bloc com Blog conversa, que ara estic al 200 dels escrits al catatà, he estat en posicions millors sempre desprès del 100, i això et fa seguir "a falta de pan, buenas son tortas" o "algo es algo dijo un calvo cuando se encontró un peine".

Desprès pots mirar les IP dels que et visiten, per veure si saps quelcom més d'ells però es igual, al final t'adones que masses estadístiques, masses dades, però en realitat et preguntes perquè has començat a posar totes aquestes eines? perquè no hi ha relació entre tu i la resta que el visita, si no hi han comentaris no hi ha relació, i un bloc es cercar relacions, obrir portes, però en una relació sempre han d'haver més d'un. I si no perquè seguir?, arribes a la conclusió que no val la pena.

Llavors, dius perquè necessitem relacionar-nos?, dons perquè és una de les nostres necessitats bàsiques, i he anat a parar a una plana que visito molt que parla sobre intel·ligencia emocional a les teories d'Abraham Maslow, i una de les parts desprès de cobrir les necessitats més bàsiques és la necessitat relacional (Teories d'Abraham Maslow ).

Suposo que algun dia seguiré, i que se'n passarà com les altres vegades, però de moment ho deixo aquí...

Quèeeeeee siiiiiii, a tu també et posaré!

Ja veieu, si us demanem un gat, no digueu que no, solament per veure la cara que fa de felicitat, ja val la pena.


Per cert, a la meva bruixeta Txell, MOLTES FELICITATS! per a tu, depart de tots, i saluda als meus nebots peluts, i al no tant pelut!.

Mar

A la meva preciosa Judith

Avui és el sant de la meva preciosa, com qualsevol mare veu als seus fills els més macos, més intel·ligents, ... sempre més el que sigui, però a més a més amb "l'agravant" de que jo m'ho crec i em sento orgullosa.

MOLTES FELICITATS, PRINCESA!

(Nota: és la de la dreta)

Fa un dies, quan va veure que havia afegit un dibuix seu, al bloc, em va dir que li publiqués tots els seus dibuixos i els del seu germà i els meus "ja que tots som uns artistes, i així els veurà tooooothooooom del móoooon". Li vaig dir que si, que els podria compartir amb tothom, o al menys la resta del món podria tenir la possibilitat de veure'ls.

Dons aquí va el primer, aquest any ha guanyat dos premis i és el tercer que li concedeixen amb 7 anyets; ara be,us he de dir que va molt entrenada des de que va ser capaç d'agafar un color amb les seves mans, és el que més li ha agradat fer, però al "tanto" que el seu germà ja li vol fer ombra amb tres anys, ara be, aquest va per a dissenyador de vestits, si algú necessita un disseny per un vestit de boda de núvia o acompanyant, amb tot l'entusiasme del món et farà uns quants models .


Mar

Una Flor al meu jardí

Un any fructífer ple de noves i bones amistats, unes que "cuajan" i altres que no tant, però en definitiva un bon recull de perennes, entre elles la Flor, que encara que se'n vagi a viure a Extremadura seguirem en contacte.


Un petó Flor i que et vagi molt be, molta sort tenen tots et que et coneixen.

(Nota: prepara habitació de convidats, que la distància és poca si el destí t'obre els braços).

Mar

Els meus herois

Per ;) Lapil
Doncs si, els meus herois tornen... tornen... quasi no m'ho crec, bé, a no ser per que ja tinc l'entrada per anar-los a veure al Circuit Ricardo Tormo de Xest (això també té lo seu, ja que les motos són una altra afició que tinc)...



Tot em va començar fa anys quan l'Armand em va passar una cinta amb una cançó que és diu el Cuadro II, i li pregunto: - "qui són aquests?" i em diu: - "no ho saps?, són els de Maldito Duende..." i li dic: - "osti, m'agraden"...
Així va començar aquesta obsessió per aquest grup. Amb ell vaig obtenir els seus discos anteriors a Senderos de Traición i em van enganxar molt més. Junt també amb la Puri vam fer uns viatges “tremendos” a Calafell escoltant-los al cotxe, quines farres!!!



Parlant amb una companya de treball, la Loles, em diu que ella també els segueix... (bé no em vaig adonar, fins un temps enllà, de que tots aquells mocadors que portava, camisetes, i gestos eren per copiar al Bunbu), I així vam enganxar al JK. Pobre!, ens portava als concerts , feia cua per anar a buscar les birres perquè no ens perdéssim res, fins que el vam tornar tant seguidor com nosaltres.

Aix JK tu també! El viatge a Saragossa, la visita a l’Estación del Silencio (grans amics del grup, temple mitòman dels HDS, on han actuat acústicament, lloc de trobada, club cinèfil, actuacions i a part de ser un bar de copes) www.estaciondelsilencio.com, la pedra de la sirena, la camiseta del Espiritu del Vino que ens van “mangar” del cotxe (millor explicat, és que, ens van robar més coses però el que més ens va fotre va ser la camiseta). Quins temps!



Resulta que a la colla s’ajunta el PM i com no, també és un fanàtic de HDS, ell m’ha informat dels inèdits que han sortit a la venda i que algun m’ha passat d’estranquis, de les gires i programes on sortien. Ja veus aquí si que vaig tenir tota una encicloplèdia heroemaniaca.

I com no el Míguel, fanàtic, em vaig adonar quan li vaig veure el cotxe, on hi portava una super enganxina d’ells… aix! que fort!, quantes nits parlant de la separació del grup, dels nous discs del Bunbury per separat… de si ens agradaven, de que si no… de que era diferent… i la Ele mentrestant feia peripècies per emparrar-se a la gàbia del “moxilo” per demanar-li que ens punxes les cançons, i com no, sempre ho aconseguia!



I així fins a descobrir que els seguidors de sempre som una mica sectaris, és a dir, que els seguirem “Para Siempre!”

HDS és un grup que té discos oficials, discos pirates catalogats (els quals sumen més que no pas els oficials)… discos inèdits amb cançons inèdites, discos de col·leccionistes, edicions especials, tot un món que vaig descobrir i que m’ha enganxat, amb les seves cançons, les seves influències i el significat de les lletres...

HDS per sempre! www.heroesdelsilencio.es,

Fa dies que la Mediterrània em va regalar el clip de Mar Adentro per animar-me. Moltes gràcies. Per això et vull també regalar aquests dos:

Aquest primer, és un dels meus preferits, La Sirena Varada

"La Sirena Varada" està basada en l'obra de Teatre d'Alejandro Casona (escriptor de teatre del segle XX, premi municipal de Madrid 1934, i primera obra de Casona). A l'obra, el protagonista es reclou en una casa amb els seus amics per a fundar una república on regni la sense raó, lluny del món on impera el sentit comú. És a dir, la imaginació al poder. Llavors es creua a la seva vida "Sirena", el personatge més enigmàtic de l'obra i alhora encantador, que ve expressament a declarar-li el seu amor al protagonista, a dedicar-li una cançó de sirena... S'enamora d'ella i posteriorment necessita la veritat per a estimar-la, i allí és quan es produeix l'enfrontament a l'interior de "Sirena" entre l'horrible realitat, la veritat més dura, i els somnis que va crear, en els quals era una sirena, per a salvar-se. A aquesta part li va la frase "Sirena vuelve al mar encallada por la realidad", perquè la sirena dubta entre seguir sent sirena o acceptar la realitat. En essència aquesta és una obra magnífica, i la cançó és un bell tribut a una gran obra.



I aquest altre, com que em vas dir que t’agradaven Elefantes, doncs mira aquesta és una cançó inèdita (en rigorós directe), una col•laboració de Bunbury amb ells, quan estaven de gira amb el seu disc Azul. (en el qual també va col·laborar la Marilia de ella baila sola, que també t’agrada, com diuen el món és un mocador i nosaltres els mocs...jajajaja)

Oblit

Avui se m'oblida alguna cosa, no se que és. No se on tinc el cap!!.

Mar

Posaré una cançó a veure si me'n recordo.




Res amb la canço tampoc!!