La gira d'Al Gore
Per Cecília:
"Aquest és un article d'opinió publicat a El Periódico de Catalunya la setmana passada. M'agradaria compartir-lo amb vosaltres, així com les meves reflexions al respecte:
La gira d'Al Gore
JOAN-PERE Viladecans
Pintor
En la seva molt ben pagada gira mundial, Al Gore ha vingut a impartir doctrina i a acomplexar el personal. Aquest telepredicador amb pinta de Superman inflat hauria de saber que la veritat sempre ha estat incòmoda, però també ho és espantar amb algunes veritats reals i altres de probables, i amagar les solucions. Va esmentar la moral, el linx ibèric, Dońana, l'ètica, l'àguila, Noè... uf!... però va anar amb compte d'obviar els poders reals. O sigui, que la culpa de l'alarmant canvi climàtic no és dels governs, ni de les multinacionals, ni de quan ell era vicepresident. És del ciutadà que esbrossa els residus, que va en bicicleta, que no pot deixar el cotxe perquè no hi ha un bon servei públic. A aquest noi li convé passar una temporada a la Terra. En jet i amb les butxaques plenes, l'ètica s'entén de manera diferent. Mentrestant, la nostra dreta va deixant anar bestieses perquè encara no s'ha assabentat que darrere de tanta ecologia de disseny hi pot haver un bon negoci. Commovedor. Una vegada més, ens confonen convertint en espectacle els problemes reals."
I per què ho vull compartir? Doncs perquè aquest Joan-Pere ha plasmat en aquestes línies la meva idea sobre la tasca que porta a terme el Sr. Gore. M'explico:
Soc conscient i -crec- que cuidadosa amb el meu entorn, especialment amb el mediambiental. A casa practiquem la recollida selectiva de la brossa; soc terriblement pesada amb l'ús de l'energia (sempre estic darrere els nens per tal que no deixin els aparells electrònics en stand-by, sempre darrere per tal que no fem ús del llum si no és necessari); soc més pesada encara pel que fa a l'aigua (literalment em fa mal veure com s'escapa aigua d'una aixeta sense cap necessitat); el meu mitjà de transport, sempre que la situació m'ho permet, és una bicicleta o anar caminant als puestos, o compartir cotxe si el trajecte és el mateix i fins i tot he fet alguna xerrada de conscienciació sobre el medi ambient (quan voleu us la faig a vosaltres: als escassos 15 assistents que van decidir apropar-se els va encantar).
En definitiva: poso en pràctica una famosa frase dels anys 80 que per mi és com un manament: "Pensa global, actua local"
I quan aplico aquesta frase, la faig servir pensant de forma transversal i àmplia: geogràficament i generacionalment. És una actitud que em ve de petita. De fet, és l'educació que he rebut a casa. Per tant, és un comportament molt interioritzat. També vull dir que no crec que les meves accions per protegir el medi ambient siguin suficients (si algú té alguna idea practicable, que no dubti en fer-me-la saber, si us plau) però sí crec que és un micro granet de sorra.
I dit això, deixeu-me que carregui contra la filosofia del Sr. Gore. Poc em queda per dir després de la lectura d'aquest article d'opinió. Jo, com segurament vosaltres, he vist "Una veritat incòmoda" i des de la meva ignorància no disposo de les dades científiques per rebatre tot el seu contundent discurs. No us trobeu davant d'una negacionista del canvi climàtic, no no. Us trobeu davant una ciutadana que entén, al igual que ho ha entès el Sr. Joan-Pere, el lucratiu negoci que hi ha amagat darrera d'aquest mal que pateix el nostre planeta i del que tothom vol treure cullerada.
Per posar un exemple: des de que Al Gore va sortir a la palestra com abanderat i defensor de la teoria del canvi climàtic, els mitjans de comunicació fan abús del terme. Ara resulta que si al Mediterrani, mar tranquil on els hagi, li dona un dia per fer un temporal d'onades de tres metres... és per culpa del canvi climàtic. I el presentador de torn ho deixa anar sense parpejar i es queda tan tranquil. Si us plau! preguntem, per exemple, als avis que encara pesquen quants temporals han viscut al Mare Nostrum! Afortunadament tenim un Alfred Rodríguez Picó que, en un gest de seny, va fer unes declaracions expressament per informar que no tot es deu a aquest fenomen anomenat canvi climàtic.
I per què els mitjans de comunicació fan servir aquest discurs tan esbojarradament? DONCS PERQUĘ VEN, perquč aconsegueix sumar audiència.
Més coses: el Sr. Gore planteja com a alternativa a la benzina tradicional l'ús dels biocombustibles, paraulota també molt de moda en aquests dies.
Sabeu quantes hectàreas de cereals cal plantar per aconseguir els llitres necessaris del parc automobilístic a Espanya? Doncs una superfície equivalent al sól de tota la península ibèrica i tot França... Què fem amb la resta de cultius? Els eliminem? Com afectaria al mercat aquest pas d'hipotecar el sòl per a ús exclusiu de generar biocombustibles? Doncs augmentant el preu del menjar que consumim com si es tractés d'un article de luxe, no com una necessitat. Menjar vegetal i menjar animal (no oblidem que el bestiar s'alimenta de pastura i que necessita sortir a pasturar).
El Protocol de Kioto, un altre gran estafa que ens han venut. Els resultats d'aquest tractat, com sempre, castiguen amb la seva aplicació als països més pobles i lucren als més desenvolupats i rics.... però crec que ara ja començo a barrejar temes, que no haig de carregar al Sr. Gore amb aquest mort, doncs no és fill seu.
No m'estendré gaire més, perquè puc ser fins i tot pesada, tantes ampolles m'aixeca aquest tema, tot i que, si algú estŕ interessat en sentir tot el que haig de dir, gustosament li explicaré davant d'un cafè.
Deixeu-me acabar dient que, tal com diu Joan-Pere, la trista veritat és que ens confonen convertint els problemes reals en espectacle i benefici.... i aquesta sí que és una veritat incòmoda.
Cecília
"Aquest és un article d'opinió publicat a El Periódico de Catalunya la setmana passada. M'agradaria compartir-lo amb vosaltres, així com les meves reflexions al respecte:
La gira d'Al Gore
JOAN-PERE Viladecans
Pintor
En la seva molt ben pagada gira mundial, Al Gore ha vingut a impartir doctrina i a acomplexar el personal. Aquest telepredicador amb pinta de Superman inflat hauria de saber que la veritat sempre ha estat incòmoda, però també ho és espantar amb algunes veritats reals i altres de probables, i amagar les solucions. Va esmentar la moral, el linx ibèric, Dońana, l'ètica, l'àguila, Noè... uf!... però va anar amb compte d'obviar els poders reals. O sigui, que la culpa de l'alarmant canvi climàtic no és dels governs, ni de les multinacionals, ni de quan ell era vicepresident. És del ciutadà que esbrossa els residus, que va en bicicleta, que no pot deixar el cotxe perquè no hi ha un bon servei públic. A aquest noi li convé passar una temporada a la Terra. En jet i amb les butxaques plenes, l'ètica s'entén de manera diferent. Mentrestant, la nostra dreta va deixant anar bestieses perquè encara no s'ha assabentat que darrere de tanta ecologia de disseny hi pot haver un bon negoci. Commovedor. Una vegada més, ens confonen convertint en espectacle els problemes reals."
I per què ho vull compartir? Doncs perquè aquest Joan-Pere ha plasmat en aquestes línies la meva idea sobre la tasca que porta a terme el Sr. Gore. M'explico:
Soc conscient i -crec- que cuidadosa amb el meu entorn, especialment amb el mediambiental. A casa practiquem la recollida selectiva de la brossa; soc terriblement pesada amb l'ús de l'energia (sempre estic darrere els nens per tal que no deixin els aparells electrònics en stand-by, sempre darrere per tal que no fem ús del llum si no és necessari); soc més pesada encara pel que fa a l'aigua (literalment em fa mal veure com s'escapa aigua d'una aixeta sense cap necessitat); el meu mitjà de transport, sempre que la situació m'ho permet, és una bicicleta o anar caminant als puestos, o compartir cotxe si el trajecte és el mateix i fins i tot he fet alguna xerrada de conscienciació sobre el medi ambient (quan voleu us la faig a vosaltres: als escassos 15 assistents que van decidir apropar-se els va encantar).
En definitiva: poso en pràctica una famosa frase dels anys 80 que per mi és com un manament: "Pensa global, actua local"
I quan aplico aquesta frase, la faig servir pensant de forma transversal i àmplia: geogràficament i generacionalment. És una actitud que em ve de petita. De fet, és l'educació que he rebut a casa. Per tant, és un comportament molt interioritzat. També vull dir que no crec que les meves accions per protegir el medi ambient siguin suficients (si algú té alguna idea practicable, que no dubti en fer-me-la saber, si us plau) però sí crec que és un micro granet de sorra.
I dit això, deixeu-me que carregui contra la filosofia del Sr. Gore. Poc em queda per dir després de la lectura d'aquest article d'opinió. Jo, com segurament vosaltres, he vist "Una veritat incòmoda" i des de la meva ignorància no disposo de les dades científiques per rebatre tot el seu contundent discurs. No us trobeu davant d'una negacionista del canvi climàtic, no no. Us trobeu davant una ciutadana que entén, al igual que ho ha entès el Sr. Joan-Pere, el lucratiu negoci que hi ha amagat darrera d'aquest mal que pateix el nostre planeta i del que tothom vol treure cullerada.
Per posar un exemple: des de que Al Gore va sortir a la palestra com abanderat i defensor de la teoria del canvi climàtic, els mitjans de comunicació fan abús del terme. Ara resulta que si al Mediterrani, mar tranquil on els hagi, li dona un dia per fer un temporal d'onades de tres metres... és per culpa del canvi climàtic. I el presentador de torn ho deixa anar sense parpejar i es queda tan tranquil. Si us plau! preguntem, per exemple, als avis que encara pesquen quants temporals han viscut al Mare Nostrum! Afortunadament tenim un Alfred Rodríguez Picó que, en un gest de seny, va fer unes declaracions expressament per informar que no tot es deu a aquest fenomen anomenat canvi climàtic.
I per què els mitjans de comunicació fan servir aquest discurs tan esbojarradament? DONCS PERQUĘ VEN, perquč aconsegueix sumar audiència.
Més coses: el Sr. Gore planteja com a alternativa a la benzina tradicional l'ús dels biocombustibles, paraulota també molt de moda en aquests dies.
Sabeu quantes hectàreas de cereals cal plantar per aconseguir els llitres necessaris del parc automobilístic a Espanya? Doncs una superfície equivalent al sól de tota la península ibèrica i tot França... Què fem amb la resta de cultius? Els eliminem? Com afectaria al mercat aquest pas d'hipotecar el sòl per a ús exclusiu de generar biocombustibles? Doncs augmentant el preu del menjar que consumim com si es tractés d'un article de luxe, no com una necessitat. Menjar vegetal i menjar animal (no oblidem que el bestiar s'alimenta de pastura i que necessita sortir a pasturar).
El Protocol de Kioto, un altre gran estafa que ens han venut. Els resultats d'aquest tractat, com sempre, castiguen amb la seva aplicació als països més pobles i lucren als més desenvolupats i rics.... però crec que ara ja començo a barrejar temes, que no haig de carregar al Sr. Gore amb aquest mort, doncs no és fill seu.
No m'estendré gaire més, perquè puc ser fins i tot pesada, tantes ampolles m'aixeca aquest tema, tot i que, si algú estŕ interessat en sentir tot el que haig de dir, gustosament li explicaré davant d'un cafè.
Deixeu-me acabar dient que, tal com diu Joan-Pere, la trista veritat és que ens confonen convertint els problemes reals en espectacle i benefici.... i aquesta sí que és una veritat incòmoda.
Cecília
2 comentaris:
Cecilia, jo també estic amb tu, que amb l'excusa del canvi climàtic sembla que tot s'hi val, però ......... per altra banda també veig que , tot i espantant-nos continuament del desastre al qual estem portant al nostre planeta, encara hi ha milers de persones que no col·laboren gens ni mica, amb petites accions com la recollida de vidre, cartró..... res, poca cosa !!!!
Una vegada més, la informació és contradictoria i en aquesta cas, no ajuda a convertir als descreguts, de que VAL MOLT LA PENA APORTAR EL NOSTRE PETIT GRA DE SORRA I SER CUIDADOSOS AMB EL NOSTRE MEDI AMBIENT.
Teniu molta raó, mica en mica s'omple la pica. A més del nostre granet de sorra, els granets de sorra que planten en els nostres i en el nostre voltant més proper, que ja van donan fruits.
Publica un comentari a l'entrada