ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS

Per Mònica

Avui que m’estreno, i abans de res, vull que sabeu que jo, fins fa molt poc, era una usuària més de la informàtica (el justet per anar fent). Encara ara tinc moltes, moltísimes limitacions, però en poc temps he descobert que dona molt més de sí del que em pensava. El Jordi i a la Mar m’hi han fet enganxar. A tots dos us vull donar les gràcies per la descoberta ¡!!!!!

Je, je, Jordi…. ja veus a on em trobo després de la petita juguesca que varem fer.
Mar i a tu que t’haig de dir ...............em sembla que les dues fem un bon equip !

Ja se que s’ha escrit molt de la utilització de les noves tecnologies, però jo hi vull afegir que hi he trobat a dos nous amics !!!!!


ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS

Per començar tinc ganes de parlar del reciclatge, procés que consisteix en recol·lectar i transformar materials de rebuig, per tal d’obtenir nous materials per usar o vendre com a nous productes o matèries primes.

Sembla que el concepte, la teoria, els beneficis i l’estalvi, els coneixem tots, però el que ens falla és la pràctica.

Per posar un exemple, us explicaré que avui mateix, he entrat al mercat a comprar. Necessitava omplir la nevera. A la parada de la verdura i la fruita, com sempre, tota la comanda la lliuren separada per productes i cadascun en una bosses de plàstic, que a la vegada, es col·loquen en una altre bossa més gran, o més si és necessari, per endur cap a casa.

Si no vols bosses, ho has d’indicar expressament a la dependenta. El problema està en què, aquesta necessita la bossa de plàstic perquè les balances ja no són com les d’abans......... Ja no tenen una bandeja fonda perquè els productes no caiguin. Ara, gairebé són totes planes, la qual cosa fa difícil prendre la mesura de segons quin aliment.

El problema continua a casa. Endrecem la compra a la nevera i acumulem bosses de plàstic gairebé noves que únicament han servit pel transport.
Si triem guardar-les, no donem a l’abast ......... sense voler se’ns fa un racó immens de bosses que no s’acaba de buidar mai. Tenim les cuines petites, els armaris plens i atapeïts, i com que ja estem cansats de guardar-ho tot, decidim llençar-les, ULL!!!!! sempre al contenidor groc ............ però, ostres, són noves i és una llàstima.

He sentit explicar que per dos tones de plàstic recuperat, s’estalvia una tona de petroli.

Però, si ho pensem be, en aquest cas és més fàcil iniciar l’acció d’estalviar des del mercat. Ja no cal arribar al reciclatge !!!!!!!!!
Em sembla que tots coincidim en què és senzill resoldre els dos problemes : pesar i transportar. Per pesar, segur que no és complicat usar safates amb una mica de fondària; i pel transport, la solució passa per anar a comprar amb cistell.

Amb aquestes dues petites accions, que en realitat no són petites perquè les repetim amb moltíssima freqüència, crec que estalviaríem el petroli de fabricar les bosses, el de reciclar-les, el del camió que les transporta en el viatge de fabricació, el de recollir-les en el contenidor de reciclatge, el del procés de reciclatge................. i més .........

Us proposo que ho provem !!!!!!

Mònica