PLIN .... PLON...

Boicot a l'obra de teatre "l'Èric i l'exèrcit del Fènix"

Segons els organitzadors de l'espectacle sobre el cas de l'Èric Bertran els principals mitjans de comunicació del país estan boicotejant l'obra des del silenci més absolut.En un comunicat la companyia afirma que "La Vanguardia, El Periódico i El País ja han dit que no en parlaran. Ni tan sols en faran una crítica negativa. I els programes rellevants de TV3 i de Catalunya Ràdio ens han tombat l'esquena". Només l'AVUI ha informat de l'obra, que posa en escena temes que no s'havien tocat mai a Catalunya en el món teatral, com la normalització de la llengua catalana, el cul-de-sac de l'Estatut, l'autodeterminació,...També han denunciat que estan patint "pressions inadmissibles (de molt amunt) que no es poden fer públiques perquè això ens obligaria a suspendre les funcions i a abandonar el Borràs".

Font:directe.cat

Millorar la cobertura de les antenes Wifi

Formes d'optimitzar la recepció del senyal d'Internet emesa per l'antena d'un 'encaminador' ' Wifi

Les xarxes Wifi són una realitat quotidiana, i tots els sistemes operatius moderns estan preparats per facilitar la connexió de manera immediata i sense interrupcions. En casos més recalcitrants (sistemes operatius antics, targetes de xarxa estranyes), els proveïdors d'Internet faciliten a l'usuari un CD amb instruccions, ' drivers' i l'assistent d'instal·lació. L'alta és bastant senzilla; si sorgeixen problemes, haurien de poder resoldre's amb paciència i una trucada de telèfon. Però una vegada connectat l'usuari pot trobar-se amb què les parets, els sostres o la distància de l''encaminador' ' emissor debiliten el senyal a l'ordinador, amb el que es perd una bona part de l'eficiència en el servei contractat. Com millorar llavors el senyal sense comprar una antena nova?

Marta Peirano
Abril de 2007

Assentar-se i evitar interferències

El senyal 'wireless' d'un 'encaminador' normal és de 360 graus. S'expandeix en totes direccions i va reduint-se a mesura que augmenta la distància o troba un obstacle. El primer que cal fer, sigui q ui sigui la distribució de la casa, és trobar el seu centre de gravetat i col·locar allà el punt d'accés Wifi. Això és, en realitat, molt fàcil: és el lloc on es posaria la ràdio si es volgués escoltar des de tots els punts de la casa.

El segon és evitar tot allò que interfereixi el senyal abans que arribi al receptor. L''encaminador' Wifi té enemics de tres tipus: aquells que reté el senyal, aquells que la modifiquen i aquells que la vampiritzen. Els primers són els obstacles naturals de la casa: parets, terra, mobles densos, etc. En la major part dels casos resulta impossible evitar les parets, però els usuaris sí han d'assegurar-se que posen l''encaminador' contra una paret que no dóna al carrer (per no perdre la meitat del senyal) i evitar les parets de càrrega.

Els modificadors són principalment els objectes metàl·lics. Qui no ha posat alguna vegada un tros de paper d'alumini al microones? Les superfícies i objectes metàl·lics reflecteixen el senyal i l'omplen de soroll molt ràpidament.

Els vampiritzadors són tots aquells aparells que competeixen pel senyal. Això inclou tots els aparells sense fil que usin la freqüència de 2.4 GHz, com alguns telèfons DEC. Si no es vol que s'anul·lin uns als altres i caigui la connexió cada vegada que s'agafa el telèfon, és important buscar dispositius sense fil que usin una freqüència de 5.8 MHz o 900 MHz, encara que siguin més cars.

El millor lloc per a un 'encaminador wireless' és un lloc obert (no en un escriptori d'acordió ni dins del moble de la televisió), lluny del terra (quan més amunt estigui, menys mobles ha de travessar el senyal) i, com ja s'ha dit, lluny de finestres i murs de càrrega. Si es posa dins d'un moble metàl·lic, s'anul·larà el senyal gairebé per complet; si es posa a sobre, es reduirà sensiblement el seu poder.

L'antena: quan és suficient?

La majoria d'usuaris utilitza l'antena 'wireless' que envia l'ISP (proveïdor d'accés a Internet) junt amb el paquet de connexió. Aquestes antenes són prou bones per cobrir les necessitats normals però, quan el senyal és feble o l'usuari es veu obligat, per la infraestructura particular de la seva oficina o domicili, a col·locar-la en un lloc poc avantatjós, potser és moment d'invertir en una antena més sofisticada.

L'antena és només un canal, i no augmentarà el senyal de l''encaminador'. Tanmateix, hi ha antenes que permeten dirigir el 'raig' manualment en lloc de fer-ho en tots els sentits. Si ens veiem obligats a col·locar l'antena en una punta de la casa, o contra una paret exterior, una antena multi direccional farà que la meitat del senyal es perdi al carrer, mentre que una orientable permetrà enviar el senyal allà on més es necessita, estalviant recursos i aprofitant millor la connexió.

Repetidors

Una altra possibilitat en casos difícils, o senyals molt febles, és comprar un repetidor, també conegut com 'amplificador' o 'expansor', que augmenti el radi de cobertura. Es poden trobar en qualsevol lloc on embenen 'encaminadors' i no fa falta tirar cables ni fer forats. Es col·loca a meitat de camí entre l''encaminador' i el lloc on es vol estendre el senyal i ja es té el problema resolt.

Encara que no és essencial, és convenient comprar dispositius de la mateixa marca: és demostrat que estalvia problemes de comunicació entre els dispositius i dispara el rendiment fins dues vegades.

És l'antena o sóc jo?

Moltes vegades el problema està en l'usuari, o més concretament al seu ordinador. Potser té una connexió ràpida, un 'encaminador' magnífic i un senyal de proporcions bíbliques, però no s'adona, perquè la seva targeta de Red no està en condicions d'aprofitar-la. Abans de començar a comprar coses o discutir amb el proveïdor, és millor fer un cop d'ull a les especificacions. Un 'encaminador' que treballa en el nou estàndard (802.11 g) ofereix quatre vegades més potència que un que funciona en el vell (802.11 b).

Si l''encaminador' de l'usuari són 802.11 b, és hora de canviar d''encaminador'. Si funciona amb el nou estàndard però la targeta del seu ordinador no, no queda cap altra opció que canviar de targeta de xarxa perquè pugui aprofitar l'avantatge. La majoria dels portàtils amb targeta de xarxa integrada són duals (b+g), però quan es tracta d'un ordinador de sobretaula és millor mirar i assegurar-se.

Si la targeta i l'antena no tenen la mateixa especificació (802.11 g), es pot canviar en una botiga d'informàtica o comprar un adaptador de Red USB amb una antena externa. Els segons són més cars (entorn dels 24 euros), però també més pràctics, ja que augmenten la capacitat d'absorbir el senyal Wifi i a més un només adaptador és fàcilment aplicable a quants ordinadors es vulgui.

Recursos del sistema

És important assegurar-se que tots els 'drivers' estan actualitzats. Els 'drivers' són petits programes que fan de traductor simultani entre el sistema operatiu de l'ordinador i altres dispositius, en aquest cas, l''encaminador'.

L'habitual és que l''equip de connexió' porti tot el necessari per a una connexió òptima, però no està de més comprovar que es tenen les últimes versions de tot. Per fer-ho, n'hi ha prou amb visitar la web del fabricant de l''encaminador' i fer un cop d'ull a la pàgina de descàrregues. Les últimes versions dissenyades per al sistema operatiu d'ordinador de l'usuari seran allà. Si tot està ajustat i encara així es tenen problemes, és millor comprovar-ho tot de nou i assegurar-se que no s'estan malgastant recursos del sistema amb altres coses.

Cura amb els dispositius 'bluetooth'

De la mateixa manera que altres dispositius 'wireless' que funcionin en el mateix espectre es mengen part del senyal, es poden tenir aplicacions funcionant que interfereixin en el tràfic. Per exemple, dispositius sense fil 'bluetooth'.

Ha que inhabilitar el Bluetooth al telèfon, és convenient tenir-los apagats quan no s'estan usant de manera activa per evitar virus, i tots els dispositius que l'usin (el portàtil, el comandament de la consola, etc.) o, almenys, moure'ls a una habitació on no importi que el senyal sigui feble i no sigui una habitació de pas per al senyal.
Ja dins del sistema, cal apagar totes les aplicacions de xarxa que no siguin necessàries, com servidors de Red o impressores compartides.

Sintonitzar el canal apropiat

Igual com les emissores de ràdio, les antenes Wifi tenen diversos canals per emetre el senyal i cal provar-les totes fins a trobar la que emet millor, on el senyal és més 'net' i lliure d'interferències. Una vegada localitzada, dirigir la targeta de xarxa cap al mateix canal (o comprovar que ho fa automàticament). Si hi ha diverses xarxes a l'edifici (si la targeta de l'usuari detecta xarxes properes d'altres usuaris) és convenient parlar amb els veïns i saber quins canals utilitzen ells i evitar-los.

DITES - Mihaly Csikszentmihalyi

"Una persona pot fer-se a si mateixa feliç o miserable independentment del que estigui realment succeint «fora», solament canviant els continguts de la seva consciència. Tots coneixem individus que poden transformar situacions desesperades en desafiaments que superar, simplement per la força de la seva personalitat. Aquesta capacitat de perseverar malgat els obstacles i reculades, és la qualitat que la gent més admira en els altres, i amb justícia, perquè és probablement el tret més important, no només per a tenir èxit en la vida, sinó també per a gaudir-la".

"De totes les virtuts que podem aprendre no hi ha altra característica més útil, més necessària per a la supervivència i amb més probabilitats de millorar la qualitat de vida que la capacitat de transformar l'adversitat en un desafiament que pugui proporcionar-nos gaudir".

Mihaly Csikszentmihalyi

Joost, els creadors de Skype es fiquen en televisió

Joost és una plataforma de televisió gratuïta que emetrà en streaming des de Internet

Joost, la nova empresa dels creadors de Skype, es troben en fase de proves. Es tracta d'una plataforma de televisió en Internet, l'accés serà gratuït per als usuaris, que solament hauran de instal·la un programa al seu ordenador. Experts en la tecnologia P2P, volen financiar el projecte amb una publicitat que aprofiti totes les aventatjes de la Xarxa, de forma que sigui possible aplicar en Occident una idea que ja han desenvolupat amb èxit programes com PPlive a Xina.

Més informació aquí, Font consumer.es: http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2007/02/25/160236.php

Joost, el competidor de Youtube

L'empresa coneguda com The Venice Project ha presentat aquests dies el seu nom oficial, Joost i es presenta com un rival directe per al conegut lloc de vídeos, Youtube.

17 Gen. 2007, 09:00 Font: REDACCIÓ, LAFLECHA
L'empresa abans coneguda amb el nom The Venice Project ha presentat la seva marca oficial, "Joost(TM). "

Actualment disponible en proves privades en versió beta, Joost combina el millor de la televisió amb el millor d'Internet a l'oferir als espectadors una experiència televisiva única amb les opcions, control i flexibilitat de Web 2.0.

Cofundada per Niklas Zennstrom i Janus Friis, Joost cobreix un important buit en el camp del lleure de vídeo online.

Joost explica amb una plataforma d'Internet segura i eficaç que permet experiències de video interactives alhora que garanteix la protecció del copyright a creadors i a propietaris de contingut.

La meva història ... El gran mestre

Per Anònim

En Pío, era tot un tarambana. El recordo amb els seus cinquanta amb una samarreta de ratlles blanques i blaves combinat amb uns pantalons blancs, que li quedava be i tot. Feia olor a colònia de nens, barrejada amb una olor dolça pròpia seva, que realment em molestava. Molt prim i alt. Mirat així, podria semblar un mariner, però el portava tot amb una elegància innata i amb un tarannà especial.

Era un home que des de sempre la llibertat havia sigut la seva bandera, lliure en els amors, que ja no tenia a capaços com abans, de fet, ja no en tenia cap, i es refugiava darrera de l'alcohol. Cotxes esportius, rosses al costat per fer el quadro més maco, empreses a la ruïna, una vida plena daltabaixos, de coses falses o raons que omplien la seva buidor interior.

Molt llest i capaç d'emprendre qualsevol empresa que es proposes, però a l'etiqueta de la seva caixa posava, Molt Fràgil, es trencava com el vidre, i el líquid de l'ampolla el convertia en més fort i sobre tot més valent davant la resta.

Jo devia tenir uns vint-i-molts pocs anys, quan el vaig conèixer, i no hagués cregut mai que faria tant gran amistat amb aquell personatge tant peculiar, no per la forma en conjunt, sinó per l'edat, era molt classista aleshores. En aquest cas, però, el veia d'igual a igual, i ben be des de l'inici.

Tenia molts secrets a amagar. Feia molts anys que estava separat, i no li agradava parlar del tema, no veia a les seves filles temps enllà, de fet elles no se l'estimàven. Ell , sí ell, tenia la culpa del que va passar aquella maleïda nit embriagués; i a ell li quedava la marca per sempre a dintre seu, i massa tard per demanar perdó.

Feien una fila tots dos plegats! quina de parella d'amics tan entranya, sí, solament eren amics, però es veritat que mirant des de fora, amb ulls d'un poc o molt observador, i amb ganes d'embolicar es podia pensar qualsevol altra cosa, tampoc era gaire usual veure sortir de qualsevol lloc a aquells parell d'amics a qualsevol hora, encara que de vegades eren més de dos.

-

Érem companys de feina, estàvem primer al mateix departament, desprès el destí ens va dur a trobar-nos uns quants mesos a treballar plegats en una ciutat desconeguda, el que va donar lloc a una gran amistat.

Durant uns 4 anys, em vaig convertir en la seva fillola, o en el fillol que no havia tingut mai. Crec que hagués donat la vida per mi en qualsevol moment. De vegades em preguntava, si em veia com a fill o com a filla, segons bufava el vent, o potser com que jo feia veure que era tant radicalment feminista, potser era una mena de posat seu, perquè no em sentís incomoda, no feia mai distincions de sexe, be, alguna brometa. Li devia costar lo seu, sempre em tractava amb carència de feminitat o masculinitat, realment el fet de sentir-me asexual no tenia relativa importància, a mi m'agradava, per fi, descansava a estones, i no ser de cap bàndol, m'afavoria i era refrescant.

Ell m'havia casi afillat, m'havia trobat per ensenyar els seus passos, i tots els llocs que havia anat de jove i de menys jove, tots els consells que mai no em donaria el meu pare, i que ell com a pare tampoc havia pogut transmetre mai, consells molt apreciats que encara segueixo conservant.

-

Gaudia de la meva companyia, perquè veia a través dels ulls d'una jove, la joventut que ell havia perdut, tant enyorada, que li retornava a traves meu, durant un temps ja no es refugiava tant amb la beguda, tenia ara altres motivacions que el feien vibrar d'allò mès.

-

Sempre deia que eren ànimes bessones, mal trobades en el temps.

-

Em portava a llocs sempre ben curiosos, és cert que no havia anat mai o no hagués anat mai si no hagués sigut per ell. I amb la curiositat que va matar al gat, m'aventurava a sense dubtar-lo un segon a deixar-me portar. M'agradaven aquells llocs, per mi eren indrets màgics i alguns proivits, de la Barcelona dels 50 o del 60 o dels 70, no se, a mi em semblaven del segle anterior, El Molino, El Bagdat, el Jamboree, tot per el barri xinès, locals tant antics i plens d'històries de Barcelona. Aquells llocs em feien recordar les tertúlies dels escriptors, o dels pintors, plens de fum i d'olors. Tota aquella gent coneguda en aquelles nits d'aprendre infinit, totes aquelles vides tant marcades, recordo amb un travesti de 50 anys, que de fet solament es travestia per actuar,un pare de família normal i corrent que es treia un extra, i es deixava convidar per altres home, simplement era la seva feina, o t'agrada o no t'agrada deia. Recordo també un Sr. molt molt gran tocant el piano de cara a la paret, un local que anàvem a parar tots els cantants fracassats o vells, que no tenien feina, i el públic anava allà a riure's d'ells, molt trist, però al menys es guanyaven la vida en la feina que hi sentien alguna cosa, i amb l'orgull que no havien perdut, i que recelaven l'esperança de que algun dia en un altra moment tindrien més sort, i perquè no? (recordo una frase, mira Chiquito! tants anys morint-se de gana i ara "A la vejez viruelas"). El que recordo més d'aquell lloc era que durant mig hora havia pensat que era un ninot autòmata, una titella o un putxinel·li gegant, em va costar creure que era de carn i ossos, amb el seu frac, tant prim i baix, a dures penes algunes canes al cabell com a senyal de que havia tingut alguna vegada, però tots junts al mig del cap, donant un quart de volta d'un costat a l'altre. No era una altra cosa que conèixer el mon de la faràndula, però la de baix i des de costat més humà. Un altra dia em va dur a una barra americana, com ell li deia, aquí la meva curiositat d'Alicia em va apropar a un mon exclusiu d'homes, com podia perdre una oportunitat com aquesta d'entrar a un lloc proïvit per a les dones, si hi vaig entrar i no era com jo esperava, bastant trist, jo esperava més moviment, solament un parell de noies, i que convidar-les a una copa costava un ull de la cara, i si que em sentia fora de lloc, inmiscuint-me a un lloc, per cubrir la meva curiositat d'Alicia.

A aquella amistat, li vaig treure tant de suc, i que em sentia una mena de lladre de saber tantes coses a una edat que encara potser no tocava, per a mi era un mestre de la vida, el gran mestre Pío.

Arrell d'aquella amistat, també en vaig fer altres dues amistats, i una estava la clar que seria una amiga especial, però l'altra crec que de no ser per ell i que em va obrir els ulls a altres a altres dimensions no m'hagues atrevit aleshores, i totes dues les conservo com a dos tresors.

Allà on estiguis Pío, una abraçada

Anònim

La setmana sense televisors

Una setmana sense encendre el televisor, això proposa la campanya nord-americana per tal d'adonar-nos de l'excessiva dependència que tenim vers la televisió. Per sisè any consecutiu el centre nord-americà "per la consciència del temps davant el televisor" inicia la setmana d'apagar el televisor, que vol conscienciar la ciutadania de l'excessiva dependència del mitjà de comunicació per excel·lència. La setmana sense televisió va iniciar-se ahir i s'allargarà fins diumenge.Per què cal aturar els televisors? Segons l'organització, el televisor s'introdueix en el temps familiar i dificulta que la canalla desenvolupi la capacitat de lectura. El consum televisiu també afavoreix tipus de vida poc saludables i obesitat. Segons les dades estadístiques dels organitzadors, un infant nord-americà passa més temps durant l'any davant el televisor (1.023 hores) que a l'escola (900 hores). A més, el televisor està encès en el 40% dels àpats als EUA, i per a ells la setmana sense televisió dóna al ciutadà la possibilitat de pensar, llegir, crear i passar més temps amb les seves famílies i comunitats. "Apaga el televisor i encén-te la vida", propugnen, en una setmana sense tele que ja s'ha convertit en un clàssic des de la primera edició, l'any 2001.

Font: Directe.cat

Mar