02 de febrer 2007

Toponímia Catalana al Sud de la Península Ibérica (o "Tierra de Nadie?)

Publicat el 2 de febrer al bloc: Fem un cafè?
------------------------------------------------------------
Avui inaugurem una nova secció que s’anomenarà, “I dic jo que…”. Amb aquest títol ens aproparem al pensament creatiu, la recerca constant i la gran capacitat de comunicació de Mediterrània, la nostre nova col•laboradora.

Mediterrània ens parlarà, des del seu punt de vista, sobre diferents temes; amb un particular sentit de l’observació i de la ironia. Després de llegir el que escriu és molt difícil quedar-se indiferent. Al final del text, el lector acostuma a quedar immers en una reflexió deliciosa engalanada de somriure. Una molt bona manera d’encetar el dia.

Moltes gràcies, Mediterrània, per la teva decisió d’unir-te al bloc.

Jordi Ventura


TOPONÍMIA CATALANA AL SUD DE LA PENÍNSULA IBÉRICA (o “TIERRA DE NADIE”?)

Per Mediterrània


A la meva primera intervenció en aquest bloc, volia escriure sobre els pobles d’arreu del sud de la península amb nom català, simplement per que per a mi, era un tema curiós, ja que els meus ascendents eren d’un poble anomenat Castell de Ferro a Granada, i sabia que existien més pobles amb toponímia catalana per aquesta zona, volia cercar-los, per saber una mica més dels seus orígens. Però be, m’he trobat amb desenganys. Igualment us parlaré del tema, per que m’han sobtat de que a cap d’aquests orígens es fa referència a cap topònim català.
Els pobles que he trobat per aquesta zona serien: Castell de Ferro (Granada), Las Gabias (Granada), La Roda de Andalucía (Sevilla), Colomera (Granada), Roquetas de Mar (Almeria), i la Roda (La Mancha).
Desprès de visitar varis “foros”, etc., he decidit entrar a les planes dels Ajuntaments i d’altres organismes, per que la informació històrica em pogués apropar més a la “realitat”, en la mida del possible.
Començarem per el que diu d’Història a la plana de l’Ajuntament de La COLOMERA:
“Fue emplazamiento romano como demuestra su nombre, procedente del término latino columbaria, que puede traducirse como nido de palomas. Durante la dominación árabe fue Qolumbayra, como la menciona Ibn Hayyan en el siglo X, cuando era una fortaleza construida por el ejército cordobés para hacer frente al rebelde Ibn Hafsun…”


També parlaríem de La Roda de Andalucía, o un altre poble la Roda (la Mancha). En els dos casos segons el que he trobat, la paraula roda ve de la paraula “robda” o de “rotda”, com podreu comprovar a aquestes dos links que us adjunto:
La Història que s’explica a la plana de l’Ajuntament de LA RODA DE ANDALUCÍA, diu així:
“ … Tras estos los musulmanes, donde aparece como ROBDA y convierten su territorio en la frontera de los reinos cristianos de Sevilla y musulmán de Granada. Durante años y hasta el siglo XIII, La Roda se convierte en “tierra de nadie”, ya que la suave y abierta geografía de sus campos permite la fácil incursión y realización de batallas….”



A LA RODA (La Mancha)

“La Roda ha sido históricamente tierra de paso, este hecho hace difícil determinar sus antecedentes más remotos. Dentro de su término municipal se han localizado restos ibéricos y otros posteriores pertenecientes a la etapa romana.Parece ser que el nombre de La Roda deriva, según los expertos, del término árabe “rotba”, relacionado con un impuesto que se pagó por el paso de ganados o bien de “robda”, antigua milicia vigilante de fronteras y caminos que rondaban en torno a los castillos. Fue este el nombre que recibió el antiguo castillo ubicado en el lugar donde hoy se encuentra la iglesia parroquial y donde se refugiaban los “arrobdas” o vigilantes cobradores…”

A la plana de l’Ajuntament de LAS GABIAS

“… La historia moderna de Las Gabias comienza con la reconquista cristiana y la repoblación llevada a cabo por Felipe II, llegando pobladores de distintos puntos de la península. Hasta el siglo XIX pertenecía a los Condes de Gabia y en este siglo XIX era uno de los pueblos más prósperos e importantes de la provincia, con la industria de los tejares en auge y el cultivo de lino, cáñamo y remolacha, hasta que se impone el cultivo del tabaco a comienzos del siglo XX.La formación definitiva del municipio de Las Gabias se produce en el año 1.973, con la fusión entre los antiguos municipios de Gabia Grande y Gabia Chica…. “

A la plana de l’Ajuntament de ROQUETAS DE MAR
“Roquetas de Mar ha sido asentamiento de las culturas neolíticas, almeriense y artélica. Su litoral fue visitado por fenicios, griegos y romanos, aunque no será hasta el siglo XVIII cuando se hable de asentamientos permanentes. Cuando inició su andadura como entidad histórica, estaba constituida como casi todos los lugares musulmanes, por un Castillo defensivo a la orilla del mar y unos cortijos agrupados en torno al mismo… “


Castell de Ferro (Granada)
..“Castell de Ferro es un pueblo de la provincia de Granada cuya capitalidad es GUALCHOS situado en la Alpujarra baja, entre los términos municipales de Lujar y Calahonda, está construido en su mayor parte en la falda de un cerro de piedra caliza en cuya cumbre existe un castillo de origen ROMANO de donde posiblemente proviene el nombre de Castell de Ferro (Castil de Ferro ), Este municipio se divide en dos núcleos de población bien definidos: Gualchos y Castell de Ferro…”
També sobre Castell de Ferro
Dice Pascual MADOZ en su “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar”, que ” La población de Castel de Ferro es presumible sea tan antigua como su castillo, cuya obra parece ser romana; parece probable que dicho castillo se edificaria por la importancia militar de este punto, para la defensa marítima y resguardo de sus costas y pesquerías…”….”El mencionado castillo se compone de una torre rectangular del tiempo de los romanos, hecha de mampostería y de 60 pies castellanos de altura, 70 de longitud y 40 de anchura, con un espigón a su frente meridional, construido en el siglo XVI, que avanza al S., terminando en una batería de con 6 piezas de hierro, una sola montada, pero enteramente inútil….”
——————————————————————————————
He arribat a varies conclusions desprès de veure tota aquesta informació, una, que per suposat que no tenen res a veure amb toponímia catalana, i que havia sigut una bogeria pensar-ho. I m’he imaginat que anava un català o catalana, que potser no sabia que ho era o d’on era, i que posava al nom al poble i marxava sense deixar rastre. O que a aquestes planes l’obviaven o la passaven per alt aquesta part, potser seria políticament incorrecte, i així buscar molt més enrera en el temps per trobar algun mot que es semblés, com és el cas de les Rodes (rotda o robda) o com en el cas de la Colomera o “Castil de Ferro” que s’en van al llatí, així, és molt més fàcil per tots.
O sigui que amb això vull dir, que perdoneu per ficar-vos a els meves simpleries, i fer-vos pensar que hauria possibilitat de que sigués cert. També cert és, que he trobat algún boig, com jo rondan per internet , al Raco Català que diu:
“L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar la la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de “rambles”, i encara es conserva vocabulari català (embolicar, “boria” (per “boira”…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….” signat per El Patriota.
Però be, si es massa patriota, tampoc deu ser massa objectiu, i cadascú veu el que li agrada veure o escoltar.
També, he trobat que diuen que Castell de Ferro, Castell ve d’un mot motzàrabe, i Ferro com que està en un “Cerro”, Ferro ve de “Cerro”, és ben cert que si semblen. Ara, alguna cosa inútil al castell si que es de ferro, com diuen, i també deu ser una simple casualitat. I que Roquetas deu venir de “croquetas”, per que no…, ja posats.
El meu pare, que m’explicava, sempre, sobre aquest poble que havia estat de colons catalans, un poble costaner de pescadors, que alguns noms de carrers eren catalans (el vivia al carrer Catalanes, que encara existeix), hi ha algun ara com c/ Diques, i que hi havia alguns cognoms catalans (com Ferré o Caparrós) als vilatans a aquella època ( i ara també).
Desprès de veure tot el que he trobat, per suposat que no li explicaré res del tema, més aviat per no treure-li la il•lusió, però també he pensat que potser era un conte que m’explicava de petita i m’el vaig creure.

Mediterrània

4 comentaris:

Anònim ha dit...

He trobat el teu bloc buscant informació sobre el topònim de Castell de Ferro. En la meva opinió molta casualitat seria que agafant la paraula del llatí li afegissin dues eles al final, no?
Bé, de fet només seria com a curiositat saber-ho. Me'n faig creus que vulguin amagar-ho.

Mar ha dit...

Mira aquest estiu vaig anar uns quants dies desprès de escriure aquest article, i com a tot arreu hi ha opinions de tot tipus, hi ha que estarien d'acord a treure les dos "ll" i així seria tal i com ho pronuncien els diuen "Casté". Però la majoria el vol deixar tal qual com ha sigut sempre. Per molta informació que posin a la web del poble, tots saben que be del català, ha anat passat de generació en generació, noms de carrers,gent amb cognom català no han anat ara no saben ni des de quan estan allà. I com no, alguns que ho neguen i que ara pel motiu que tots sabem, inventen el que sigui.

Gràcies per la teva visita al bloc, espero que t'hagi servit.

Mar

Anònim ha dit...

Sento no haver trobat abans aquest blog. Mireu hi ha una ralitat incontestable sobre l'origen dels repobladors d'Almeria i, també, de Múrcia. I també una porhorrible a reconèixer la realitat perquè reforçaria la gran desafecció que hi ha a Almeria sobre tot el que es diu o s'entén per Andalús. Els conats de secessionisme són constants. Han existits i existeixen partits d'àmbit exclusivament Almerienc que surten prou ben parats a les eleccions municipals i això a Sevilla fa por i dol Són molts els almeriencs que volen que els deixin marxar d'Andalusia. Reconìxer la influència catalana en la població ( Ferré, Caparrós, Casanova, Ripoll, Bisbal, Ceba, Berenguer, Berenguel,Amorós, Artés, Puche (Puig), Amat, Soler, Ros, Rull, Roig -Roche, Gironès, Oliver, Brotons, Barceló, Tortosa,Miralles...no acabaríem), del llenguatge (bochaca, gavina, boira, passadís, pèsol, cal..., ca la..., mona - pastís de briox- tallar,trèspol- per terra, com a Mallorca- cocó, lleixa...), d'indrets ( Castell de Rei, la Garrofa,Escuyos ( esculls), Pujaire, Montagut, el Toyo (toll), Alfaix,La Ballabona, Roquetes de Mar, El perelló, El Puche (eL Puig)...), de costums ( moros i critians, fogueres de sant Joan, fogueres de sant antoni del porquet,...fandangos i boleros que utilitzen el mateix pal que a Mallorca, València i Múrcia, vestits folclòrics tipus valencià i Murcià...Ui quina por! Molts d'ells ho saben, altres ho ignoren, altres ( des de Sevilla) voldríen fer-lo desaparèixer...però el temps passa i, cada vegada més, s'enrecorden que a ells els van ficar a la força dins d'una entitat nacional que es diu Andalusia i a la qual no pertanyen. La cosa no s'ha oblidat, va a més de forma natural i ja veurem com acaba.

Anònim ha dit...

Deixem que passi un temps, perquè ningú no gosarà negar coses tant evidents com que els repobladors del sudest de la península van ser gairebé en un 50% de parla catalana. Hi ha documents on s'empren paraules catalanes i pobles on la majoria de la població va ser catalano parlant. A forces pobles es parlava una barreja de català i castellà i les paraules catalanes -que són moltíssimes- les van castellanitzar com van saber o com van poder. Tard o d'hora, es publicaran coses.No tots tenen por de saber-se tan fills d'Aragó i de Catalunya com de Castella i, per descomptat, no andalusos sinó llevantins, com els propis andalusos sempre havien anomenat als habitants de l'est del Regne de Granada, és a dir l'actual provínca d'Almeria.

TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis