Una endevinalla pel cap de setmana

Hola!

Avui em relaxo, només us proposaré una endevinalla que li han fet a la meva filla petita al cole.
Jo l'he trobat genial!
Té premi: qui l'encerti està convidat a un café o copeta de cava/vi (del bo, es clar), el que s'estimi més.

"Soc animal
i amb els peus al cap
sempre vaig
Qui soc?"

Vinga, doncs, a pensar!

ELS PETITS CANVIS SÓN IMPORTANTS -2-

Per Mònica:

Abans de res, saludar-vos a tots, de nou. Fa temps que no feia cap aportació, i avui tinc dos motius per tornar a aparèixer.

Us explico:

Gairebé fa un any de la meva estrena. El 21 de març de 2007 vaig publicar el meu primer article. Motiu 1.

Motiu 2. El títol d’aquest primer escrit va ser : Els petits canvis són importants, jjajajajajajajaja....... per això he titulat igual aquest article.

Per fer una mica de memòria, ara fa onze mesos, proposava estalviar el consum de bosses de plàstic anant a comprar amb el cistell.......... iiiii ostres !!!!!!!!, ahir i avui, tots els mitjans de comunicació ens fan la mateixa proposta. Ho heu sentit ???????

Ens han tornar a recordar que, els catalans consumim, en cada compra, una mitjana de sis bosses i només a Catalunya, es consumeixen més d’11 milions de bosses per setmana i sols s’usen un cop.

Si es deixés d’utilitzar, només una bossa a l’any per persona, es deixarien d’emetre més de 100 tones de CO2. Per plantes de reciclatge passen més de 2.000 tones de bosses l’any, generant grans quantitats de diòxid de carboni. A part de això, també cal pensar en l’estalvi de petroli que representaria.

Un altre aspecte a tenir en compte, és que el plàstics, com a residu, és un material que no és degradables, és impermeable. Això fa que s’estigui indefinidament en el nostre entorn quan es llença. Es pot trencar per acció de la llum (“fotodegradació”) però no desapareix. Cada tipus de plàstic (n’hi ha molts) té un comportament diferent, però sempre són molt perdurables. Això ha comportat, entre altres greus problemes, que el mar pateixi, perquè diàriament i arreu del mon, s’hi aboquen tones i tones d’escombraries urbanes i industrials, que provoquen la mort de molts animals marins.

A títol d’exemple, us puc explicar que, buscant informació sobre el tema, he sabut que moltes tortugues moren lentament per obstrucció de l’estomac, ja que el seu menjar preferit son les meduses, fàcilment confundibles amb una bossa de plàstic. D’exemples n’he trobat molts més, i tots són molt macabres.

Una alternativa a la bossa de plàstic com a eina de transport, sembla que sigui la bossa de paper, doncs no. Malgrat el que sembla, produir i transportar bosses de paper és més contaminant en termes d’ús d’arbres, energia utilitzada per a transformar la cel·lulosa i la pasta de paper, i el consum per persona i any, és semblant al de les bosses de plàstic.

Tot i això, he trobat que a Espanya, el Ministeri de Medi Ambient va decidir substituir el 70% de les bosses de plàstic per les de paper, abans de 2015, i en canvi, sembla que les alternatives més optimes són les bosses 100% biodegradables fabricades amb elements orgànics com la fècula del midó de la creïlla, que es descomposa de forma natural i és apte per als contenidors d’escombriaires orgànics; o les bosses de cotó.

La Generalitat fa temps que estudia la formula per reduir el consum de les bosses de plàstic. L’objectiu és reduir el 30% el 2009 i el 50% el 2012.

El passat 4 de febrer es va publicar : - La Generalitat gravarà les bosses de plàstic de l'àmbit comercial si no arriba a un acord amb els distribuïdors a les reunions que mantindrà a final d'aquesta setmana amb el sector, segons ha informat a Europa Press la gerent de la Agència Catalana de Residus, Genoveva Català.

Ja tornem a estar en el punt de sempre, on tot ha de passar per la butxaca. Sembla que tot ho entenem millor quan ens toquen la butxaca, i això no és cert. No entenem res. Amb aquesta mesura, podem arribar a canviar els nostres hàbits, però no per consciencia, sinó per estalviar-nos uns calers. Però res del que no es fa convençut, perdura en el temps. Ens cal entendre el problema per reaccionar de veritat

Una altra proposta és la que avui mateix s’ha publicat en tots els mitjans de comunicació. El Departament de Medi Ambient i l'empresa de supermercats Bonpreu han firmat un conveni pioner a Catalunya per reduir el consum de bosses de plàstic. L'objectiu del pacte és, en el període d'un any, disminuir en un 20% l'ús d'aquest tipus de bosses. Per aconseguir-ho, es compensarà el client amb 2 cèntims d'euro per cada bossa que no agafi, partint de la base, que se sol fer servir una bossa per cada deu euros de compra. També es potenciaran alternatives com el cabàs i el carretó de rodes, i d'altres de més modernes com les bosses compostables, que costaran 5 cèntims d'euro, la caixa de cartró i la bossa de plàstic rígid. El principal canvi és que no es facilitaran indiscriminadament, com fins ara.

Amb tot això, us faig la mateixa proposta que us vaig fer uns mesos enrere: anem a comprar amb el cistell ??????.

El Capità Enciam tenia una frase molt adequada:
ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

Barcelona

La foto que més m'ha impressionat ha sigut la de la Diagonal.

Per què no et calles???

No heu tingut mai la sensació de sentir un xivarri insuportable al cap? Una veu sense volum que una i una altre vegada us parla, us parla, us parla? No, no m’he tornat esquizofrènica, no estic posseïda per una altre personalitat. Us ho prometo. Conservo intacta –o quasi- la cordura.
Però l’altre dia no vaig poder més. Li vaig dir a la meva ment que callés. Hem vaig anar a fer esport a lo bèstia per despistar-la. Crec que no em va faltar gaire perquè em treguessin de la piscina mig ofegada de tant esforçar-me per sobre de les meves possibilitats. Va funcionar, però. Al arribar a casa vaig caure esgotada al llit... i per fi vaig aconseguir dormir la ment!

És una insolent, quan li dona per xerrar em costa tant callar-la! Portava dies, molts dies que volia estar tranquil·la una estona, però no hi havia manera. Em recorda tot el que queda pendent de fer, un oblit, una trucada que ha de ser a l’hora acordada, una entrevista mal resolta, un amor no oblidat... i em tortura sense parar. S'embala incontrolable, concatenant aconteixements que només succeeixen al meu cap: “trucaràs i et diran que has d’anar demà mateix, i a veure com m’organitzo amb els nens, quina complicació, trobaràs caravana a l’autopista i a sobre, paga peatge... i arribaràs tard a recollir-los al cole i desprès, es clar, no arribaran a música ni a futbol i et diran ‘mamiiii, que no te’n recordes dels horaris?’ i com que hauràs estat mig dia per Barcelona, a casa tot estarà per fer, tot anirà tard i hauràs de córrer el doble que cada dia bla bla bla...
Calla! Ja m’organitzaré segons vagin succeint els aconteixements! no t’avancis al que hagi d'aconteixer!
Jo només volia descansar, deixar d’escoltar aquesta Pepita Grillo insuportable. Al arribar a casa, vaig posar música a molt volum, per veure si així deixava d’escoltar-la, vaig tancar els ulls per despistar-la. Però va ser inútil. Afortunadament, se’m va ocórrer d’anar a matxacar-me al gimnàs, solució salvadora per unes hores, per una nit.

Crec que només ho fa per empipar-me. Quan em convé concentrar-me, no m’ajuda gens, es dispersa, la molt malvada. I desprès, quan intento descansar, s'embala i ressonen totes les seves veus. Per què no calles??? ...segueix la seva verborrea. ¿Per què no em deixes en pau?
Estimada ment, a partir d'ara vull que t'esfumis si t'ho demano. T’aguanto cada dia de la meva vida, de vegades has estat encertada i m’has ajudat molt, però també ets on es cuinen els meus patiments. Se suposa que estàs al meu servei i no jo al teu. Estic tipa dels teus capritxos i les teves obsessions reiteratives. Haig d’aprendre a conviure amb tu en harmonia. No tornis a perseguir-me amb els teus dubtes angoixants. Desendolla't una estona, fes-me aquest favor. I deixa parlar més el cor, que el tens marginat!

Em venia de gust un petó ... així que us deixo amb un poema

Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit

Eterna joventut

Ja fa uns quants dies, la Rosa Cullell va escriure aquesta columna d’opinió, amb la que em va fer passar una bona estona, a més d’assentir a cadascuna de les seves encertades paraules.
Sense cap dubte, la nostre societat ret culte a tot el que té a veure amb la joventut, com si fos el non plus ultra de les aspiracions dels éssers humans: l’eterna joventut.
Ens hem tornat terriblement eufèmics a l’hora de parlar dels anys, com si fos una pesada càrrega que arrossegar. I sembla que ha de ser un afalagament quan algú, al conèixer l’edat de l’interlocutor li deixa anar la tant ben vista frase :”doncs noi/a, no ho sembla, que tinguis 41. Jo no et posaria més de 39” ...... juuuuaaaaa juajua! I a sobre, resulta que te’n vas amb cara de póker, creient que t’acaben d’afalagar perquè la teva aparença és.... dos anys més jove???
Avís als lectors que em coneixeu: no se us acudeixi treure'm ni un sol any. Tinc 41 i m'ha costat força arribar fins aquí i aprendre a conviure amb mi mateixa com perquè ara em vingueu amb rebaixes.
Be, siguem seriosos. Aquest culte a tot el que és jove deixa de costat trets tant importants per a la nostra societat com ara l’experiència, la serenor, la moderació, l’abraçada càlida de l’avi al net que cau, els pastissos de l’àvia...tots aquests son trets que, encara que no impossible, resulta ben difícil de combinar amb el fet de ser jove.
Experiència, moderació, serenor, la visió en perspectiva pels anys viscuts,...
Potser si ens deixéssim de pensar que no hi ha res com ser jove i escoltéssim més la veu de l’experiència el mon seria més relaxat i la vida més fàcil de conduir.

Eterna joventut
ROSA CULLELL
Pili, una psiquiatra disfressada d'amable perruquera, em pentina estil Els àngels de Charlie, mentre em poso al dia sobre les cases reials. Apareixen contentíssims Felip, Letizia i les nenes: "El jove príncep celebra el seu 40 aniversari". Alguna cosa grinyola en la informació, però continuo comentant pentinats i llegint peus de fotos. Següent titular: "Albert de Mònaco i la seva nòvia, una jove parella a punt de contraure matrimoni". Reacciono. Perdonin Ses Alteses, però als 40 anys les persones entren a la maduresa. I això del monegasc no cola. Detesto dir-ho, perquè vam néixer el mateix dia, però Albert no és jove. Aquest març, el fill de Grace Kelly serà un nòvio de 50 anys.Vaja, que em vénen ganes d'enfilar-me a la cadira i, melena al vent, recitar un poema: "Malgrat que els meus ulls ja no puguin veure aquella llum esclatant que m'enlluerna / Malgrat que ja res no pugui retornar a l'herba l'hora d'esplendor, ni la glòria a la flor, no ens afligirem / Perquè la bellesa sempre perdura en el record". William Wordsworth va escriure la seva Oda a la immortalitat a principis del XIX, quan els homes naixien, arribaven a la plenitud, maduraven, envellien i es morien. Sense prolongar cap esclat.Jo recordo el dia, el lloc exacte, de la meva esplendor en l'herba, però crec que estem exagerant amb l'eterna joventut. ¡Fins i tot hem esborrat les paraules que ens recorden que el temps és efímer! Ja ningú és vell ni gran. I si ens descuidem, prohibiran les potes de gall. Serem enterrats farcits de colagen, incapaços de tancar els ulls de tants estiraments com ens haurem fet i sense una arruga en les nostres cares de nadons apergaminats. Fa por.

http://www.elpoderdetuvoz.org

Sabies que hi ha un espot que fa vuit mesos que ens ho està amagant el govern..., podem veure de tota mena d'anuncis plens de fal·làcies: de cotxes fantàstics que es transformen en màquines gegants i que es paguen sols, d'altres que passegen sobre l'aigua, cremes miraculoses que fan que les arrugues desapareixen, joguines sexistes i que juguen soles, detergents que deixen la roba més blanca que el blanc i sempre més que abans o que solament esta dirigit a les dones, begudes que et fan volar, o que son la "xispa" de la teva vida, però quan es alguna cosa que toca cares molt importants a la política mundial, no això no, la cosa canvia i la censura torna.

Aquí podreu veure explicacions varies

Aquest vídeo és el que no es pot mirar, i m'heu de prometre no fer-ho per que amenacen als mitjans de comunicació que ho emiteixen amb una multa, com que jo no tinc clar que això sigui un canal de comunicació i ja posats tampoc en dec saber diferenciar les veritat de les mentides, estic feta un embolic ja que de vegades veig que un cotxe és un avió (però no corris), no se si això és un vídeo o un elefant volant, davant el dubte ho publico.

Amnistía Internacional: El Poder de tu Voz
Cargado por Razorbuzz

¿Betseller o Bitseller?

Seguint amb el tema de la Cecília, "Un Amor Verdader" una novel·la escrita per un software, sí un programa anomenat PC Writer 2008 creat per Prokopovich.


Es necessari que el programa tingui una descripció detallada de tots i cadascú dels personatges, i ha d'incloure l'aspecte físic i els seus perfil psicològic.


La veritat que m'ha deixat molt sorpresa aquesta notícia. I ja m'imagino d'aquí no massa temps, llibres a mida, escollir els possibles perfils psicològics, l'aspecte físic, els possibles temes,la narrativa i que em faci quelcom de tot això, totes les eines dels autors famosos,i dir-li al programa -Vinga, sorprèn-me avui!.

Aquesta primera novel·la consta de 320 planes escrites en 3 dies, va del següent: De sobte tots els personatges apareixen en una illa deserta i tots pateixen d'amnèsia. Ningú sap qui és la seva parella i quin tipus de relació va tenir abans d'arribar allà. Allà neix una oportunitat nova, d'establir una nova relació, un amor verdader,segons comentaven un un bloc fins i tot plores, una de les protagonistes es Anna Karenina. El director confessa que va haver una primera versió, però desprès de donar uns retocs al programa va sortir la definitiva. Li van carregar al software vocavulari, llenguatge i eines narraives de 13 escriptors dels segles XX i XXI, a més de les de León Tolstoi i Haruki Murakami.

Desprès m'imagino que el programa li digui mira a mí m'agraden aquests temes, ..., cerca informació com les alertes de google, i escriu l'article o articles amb tota la informació que recaptis,sempre sota el teu parer, i així s'acabaria tot això de cercar i cercar per escriure una notícia. Vinga que tu saps! pc writer 2008, meu, i fins i tot el meu perfil i saps el perfil d'audiència que te aquesta plana, escriu i m'ho repasso.